“Que el principi no es converteixi en final” (Aitor Sànchez)

D’aquí molts pocs dies celebrarem l’aniversari del 1r d’octubre, l’aniversari d’una de les majors fites del poble català, un dia històric. Un dia que va recollir anys de treball constant i sord. Una tasca anònima de milers de persones durant diverses generacions. Gent que va mantenir viva la flama, que va transmetre els valors i l’amor per una terra, una cultura i una identitat.

Un matí d’octubre ens vam aixecar ja cansats de perdre, de perdre’ns sabent que entre la llibertat i el sotmetiment només teníem els nostres cossos. Sabent que després de tant de temps havia arribat l’hora.

Aquell dia els carrers van ser nostres, sense por i sense cadenes. La nostra fortalesa, la determinació. La nostra arma la solidaritat, la confiança que va ser teixida amb complicitats inèdites. Una solidaritat que ens va fer capaços de suportar la provocació i la violència desfermada. Volíem ser República i vam descobrir què era ser poble, vam descobrir que la coresponsabilitat és la més potent de les amenaces per a un estat totalitari. El seu poder penetra dins dels murs com l’aigua de pluja. Exèrcits uniformats i mediàtics, gestionen la por, administren el càstig però nosaltres vam teixir un escut a cada racó, un llaç que ens vinculava a cada veí i el convertia en company.

Baixar al carrer i participar, perquè cap estat pot res davant d’un poble, que ha esperat conscienciat. Aquesta va ser la clau de la victòria i és molt important reivindicar aquesta victòria, perquè si bé és innegable que la gestió posterior en els dies que van venir va revertir el fruit, el 1r d’octubre vam ser lliures, vam guanyar encara que fos un dia. Nosaltres, el poble que celebra una derrota, el poble que cíclicament al llarg de la història ha estat doblegat i sotmès, vam guanyar.

La consciència de la victòria és un patrimoni irrenunciable. No deixem que als despatxos ens manllevin allò que vam conquerir als carrers. Perquè aquesta victòria només va ser possible des de la mobilització col·lectiva conscient i ferma d’una ciutadania que va desbordar la lògica institucional de lideratges personals i sovint messiànics. Els carrers, instituts, centres de salut… van desbordar la lògica d’institucions, partits i fins i tot entitats, aquell dia la ciutadania ho tenia clar: ni un pas enrere. I no es va recular, no es va cedir ni a xantatges ni a intimidacions, perquè aquell dia vam tenir clar que quan no pots tornar enrere només pots avançar.

D’aquí poc celebrarem l’aniversari del 1r d’octubre, espero que com aquell matí no ens deixem manllevar allò que és nostre, allò que vam suar i que vam plorar. Espero que no pervertim l’esperit d’unitat i autoorganització col·lectiu vestint-lo d’acte folklòric manufacturat per al consum intern de les marques electorals. No permetem la patrimonialització del que vam viure perquè si ho fem perdem, regalem la victòria i regalem el futur. El millor homenatge a les víctimes: preses, exiliades i represaliades per un estat desbordat és mantenir la flama, mantenir la convicció que només podem guanyar plaça a plaça, carrer a carrer. Mantenir la flama, l’esperit d’unitat i solidaritat que aquell dia ens va fer invencibles.

El llegat d’octubre va molt més enllà d’unes eleccions, va molt més lluny que una ambició particular. El llegat d’octubre va ser la mostra, la prova que existeix una manera, un camí. El 1r d’octubre ens vam donar com a poble la resposta, vam ser dignes per decidir el nostre futur. El 1r d’octubre no és una fita més ni una pantalla, el 1r d’octubre pot ser aquell dia que durarà anys. No el deixem perdre.

Manifest de l’AUP per la Diada nacional de Catalunya

Aquest 11 de setembre vull deixar de parlar del color groc, dels llaços, de l’exili o la presó.
Aquesta Diada vull oblidar les sentències, les recusacions de jutges i les seves injustícies.
Aquest 11 vull tornar a parlar de vida, a somiar i a construir República. Vull seguir avançant. Vull tornar a ser lliure. 
Aquesta diada vull tornar als col·legis, vull tornar a burlar la por i abraçar l’esperança, vull tornar a guanyar al carrer allò que algunes regaleu a despatxos.
Aquest 11 de setembre no el pintaré de renúncia, no recularé ni un metre. El dia 1, el dia 3 vaig despertar del vostre somni d’autonomisme. Vaig fugir de la gàbia de la por i no tornaré a regar els vostres palaus amb els meus silencis
Aquesta diada tornaré als carrers, els nostres carrers, serem un riu de gent. I no tornarem a mirar enrere, i no tornarem a demanar permís perquè mai més serem esclaus. No seguirem a carcellers amagats en proclames.
Insulteu-nos, pegueu-nos tanqueu-nos o expulseu-nos de la nostre terra però no espereu que tornem a abaixar el cap, seguirem endavant perquè hem despertat i en aquest tros de món ja no ens queda lloc per a la desesperança.

Discurs de comiat de la regidora Mireia Gascon

Com bé sabeu, a l’AUP el pas per la institució és, amb molt d’encert, de curt termini. Per qüestions professionals plegaré de regidora abans d’acabar el mandat, però la implicació amb la ciutat continuarà. És quelcom que m’apassiona, no ho puc negar, i m’agradaria que a més gent li apassionés, tot i que puc entendre que de vegades, vist des de fora, costi d’entendre com funciona tot plegat i com es prenen les decisions. Especialment aquest mandat, que ha estat ben ple “d’espectacles”.

En aquest període de 3 anys a mi també m’ha costat entendre moltes coses. M’ha costat entendre que s’hagi actuat alterant, de manera perversa, els resultats a les urnes, amb decisions que no ajuden a que la ciutadania cregui en els seus representants ni en la institució. M’ha costat entendre perquè la política massa sovint talla les ales a la iniciativa, a la creativitat i al talent. M’ha costat entendre perquè costa tant prioritzar la ciutat respecte a d’altres interessos, ja siguin de partit o personals. I en aquest mateix sentit, m’ha costat entendre perquè no es poden fer debats sincers i pausats per assolir un consens de ciutat en aspectes estratègics.

Però no tot ha estat negatiu. Ser regidora m’ha permès conèixer i entendre com funciona l’administració local i els límits que té, perquè en té més dels que podem imaginar. També m’ha donat l’oportunitat de conèixer bons professionals, gent amb ganes de fer coses i que les voldrien fer molt millor; només els calen els recursos i l’acompanyament adequats que sovint els manquen. I sobretot he après a treballar amb persones (tant tècnics com polítics) que potser no pensen igual que tu, però que parlant i debatent, amb tots els elements sobre la taula i amb transparència, pots arribar a una entesa. Parlar i debatre, aquesta és la qüestió.

No em vull allargar massa ni fer un sermó, però així és com valoro el meu pas per la casa de tots els rubinencs i rubinenques. Me’n vaig amb temes molt importants de ciutat sense tancar, o que corren el perill de tancar-se malament, i que tenen un impacte en l’activitat sociocultural de la ciutat i en la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Rubí; el POUM, el Pla de Mobilitat, el Pla d’Equipaments (sense cap nou equipament en marxa en aquests 3 anys) o el Parc de Ca n’Oriol en són quatre exemples. Però tampoc cal entrar ara en un debat de l’estat de la ciutat.

Per anar acabant, vull agrair l’oportunitat d’haver pogut compartir aquest viatge amb en Jordi i l’Aitor, ha estat un plaer i a més ens ho hem passat molt bé. Gaudir del que es fa és molt important, altrament perd sentit. I tenir companys de viatge que t’ajudin a mirar-ho tot amb perspectiva i certa distància encara més. En aquest sentit, gràcies també a totes les “AUPaires”. Jordi, Aitor, espero que amb l’Albert, el vostre nou company, pugueu seguir gaudint de la mateixa manera. Ànims, Albert!.

Desitjar a la resta de regidors molta sort i encerts, sobretot encerts (la sort és relativa i només té sentit si es treballa amb honestedat) tant en el que queda de mandat com en el pròxim que vindrà.

Agrair també la tasca de comunicació als mitjans de la ciutat, que mai fallen i han estat a totes les batalles.

I finalment agrair a tota aquella ciutadania que ens ha acompanyat al llarg del mandat, fent arribar queixes, informació, propostes, reflexions i crítiques constructives. Rebre aquestes opinions ajuda a obrir mirades i a no quedar-te tancada en el teu propi món. Al cap i a la fi, estem aquí per fer d’altaveu de les demandes i propostes de la ciutadania. I veure que estàs més acompanyada del que a vegades et sembla és d’agrair i és el que fa que pregui sentit ser a la institució.

Sense més, desitjar-vos a tots i totes un molt bon estiu. Moltes gràcies i fins aviat!

L’AUP es presentarà a les eleccions de 2019 amb un projecte municipalista renovat i amb el suport de militants de diversos espais

La confecció de la llista s’ha començat a treballar

L’Assemblea d’AUP va descartar el dilluns a la tarda formar part d’una candidatura conjunta amb altres forces, tal com havia plantejat un sector d’EUiA per continuar donant suport al projecte d’unitat popular al qual es va sumar l’any 2015. L’Alternativa va decidir rebutjar aquesta proposta i continuar treballant i defensant el seu projecte municipalista, comptant amb el suport d’alguns exmilitants i militants d’EUiA crítics amb la decisió presa per part de la direcció local de l’organització.

Ambdues parts – l’assemblea d’AUP i els representants d’EUiA – van convenir que les formes d’anunciar la decisió de passar a donar suport als Comuns no van ser les millors, i es van comprometre a mantenir una comunicació cordial per tal de no dificultar possibles acords en aquelles àrees en que coincideixin després de les eleccions de 2019. El trencament, doncs, es produeix a nivell organitzatiu però no polític, ja que les dues formacions creuen que poden compartir molts projectes en el futur.

En aquest sentit, l’AUP vol reivindicar el caràcter d’assemblea conformada per persones a títol individual, independentment de les militàncies polítiques de cadascú, i es reafirma en el seu compromís amb la ciutat. La majoria de les persones que participen i col·laboren a l’AUP no tenen una militància exclusivament política sinó que ho són d’altres espais, com entitats mediambientals, artístiques, de cultura popular o en favor de l’acollida de persones refugiades, entre d’altres. Entre totes aquestes persones que participen de l’assemblea s’està construint un model de ciutat mitjançant unes jornades de treball a les que tots els rubinencs i rubinenques tenen les portes obertes.

Finalment, des de l’AUP es comparteix un dels objectius d’EUiA i els Comuns, així com d’altres forces polítiques, que és posar fi al govern del PSC i les seves maneres de fer política i de gestionar l’Ajuntament, així com evitar futurs governs de dretes a la ciutat de Rubí. La formació de l’esquerra independentista considera que la millor manera d’aconseguir-ho, i per tant, construir una alternativa al model de ciutat i de gestió, és seguir en la línia d’aquests tres anys de mandat, en què han fet moltíssimes propostes en forma de mocions o aportacions a qüestions municipals rellevants com el POUM, els Pressupostos, les Ordenances, les polítiques d’habitatge, la gestió de l’espai urbà, els equipaments, el Parc de Ca n’Oriol… i així ho continuaran fent fins al maig de 2019.

L’Assemblea d’AUP decidirà la llista electoral per les eleccions de 2019
Ja fa uns mesos que l’Assemblea de l’AUP va reunir-se per establir uns criteris per a la confecció de les llistes. Per a la formació, el més important no son els noms que encapçalin la llista electoral sinó aprofundir en el projecte per la ciutat i, a partir d’aquí, consensuar una llista de persones disposades a defensar-lo.

Nota aclaridora de l’AUP: El problema no és l’ocupació, sinó la deixadesa de l’Ajuntament

Dilluns passat l’AUP vam fer una roda de premsa per denunciar la deixadesa de l’Ajuntament pel que fa al patrimoni arquitectònic del municipi i demanar que es comencin a emprendre accions per revertir aquesta situació. L’objectiu final és que la ciutadania pugui gaudir d’aquests equipaments, tot cobrint necessitats que la ciutat actualment té (ex: xarxa de centres cívics).

La roda de premsa la vam fer davant de la casa que l’Ajuntament té a Abat Escarré. A la roda de premsa vam explicar que actualment aquesta casa està ocupada, i ho vam explicar no com a denúncia sinó com una realitat que té unes causes. L’objectiu no era criticar el fet de l’ocupació en sí, doncs entenem que l’ocupació com a acte reivindicatiu és un acte totalment lícit i una expressió més de la situació que actualment viu el país arrel de l’especulació, la bombolla immobiliària i les males polítiques d’habitatge i de dinamització del patrimoni públic. En aquest sentit, volem recordar que l’AUP ha fet nombroses propostes per incrementar el parc d’habitatge públic per esmorteir la urgència habitacional que pateix la ciutat.

Com dèiem, doncs, l’objectiu era posar de manifest l’abandonament que l’Ajuntament ha fet d’aquest i de molts altres equipaments, que haurien d’estar en funcionament tot fent un servei públic cap a la ciutadania de Rubí.

Des de l’AUP creiem que l’ús que finalment tingui aquest i altres espais l’hem de decidir tota la ciutadania en conjunt, a través del Pla d’Equipaments que tant hem reivindicat i que es va iniciar a principis de mandat. Per tant, que la casa actualment estigui ocupada, mentre no se li dóna un ús des de l’administració, ens sembla perfecte.

Lamentem, doncs, si hi ha hagut cap malentès en referència a l’objectiu de la roda de premsa i la moció que presentarem.

L’AUP s’absté a la votació del Pla d’Inversions 2018

Divendres vam explicar perquè vinculàvem l’aprovació del Pla d’inversions 2018-2019 a l’aturada del projecte de Ca n’Oriol (llegir aquí explicació).
 
Finalment l’equip de govern ha aconseguit el suport de @Cs_Rubí per aprovar una part del Pla d’inversions (la part corresponent al 2018, de 7.8 milions), i per tant el nostre vot negatiu (pels motius que hem explicat) perdia sentit ja que igualment aquest s’hagués aprovat amb el vot de @Cs_Rubí. És per això que finalment l’AUP ens hem ABSTINGUT a la votació del Pla d’Inversions 2018, pels següents motius:
 
A FAVOR: l’equip de govern ha incorporat algunes propostes de l’AUP al Pla d’Inversions, i ho valorem positivament:
  • Ampliació de l’Escola Especial de Ca n’Oriol
  • Ampliació voreres del c/Cadmo
  • Ampliació voreres del c/Sabadell entre Sant Gaietà i Plaça Celso Emilio Ferreiro
  • Incorporació de verd urbà al c/Verge de Lourdes i millora de les voreres; és un carrer clau que connecta Ca n’Oriol amb el centre
  • Restauració de la Font de Can Moritz (patrimoni).
 
EN CONTRA: algunes propostes de l’AUP que creiem importants i que no s’han incorporat:
  • Habitatges social: vam proposar destinar una partida important a construir habitatge social al solar municipal que hi ha darrera l’elefant Bòdum. La manca d’habitatge és urgència que no s’està cobrint.
  • Renovació dels Antics Cinemes de Rubí per convertir-los en un centre cívic, i fer tota una xarxa de centres cívics amb els equipaments existents a Can Fatjó i Ca n’Oriol. Proposta feta ja el 2015.
  • Només s’inverteix un 4.6% a les urbanitzacions; el ple va aprovar una moció de l’AUP que acordava destinar el 15% de les inversions a les urbanitzacions. Això no s’ha complert.
  • Ampliació de les voreres dels carrers Justícia, Sant Josep i Floridablanca, que connecten el centre amb Ca n’Oriol i que estan en molt mal estat. De fet, cal molta més inversió en millorar l’accessibilitat a molts carrers de Rubí.
  • Tampoc compartim certes inversions que creiem que no són una prioritat i que tenen un caire més bé clientelar, com pot ser la despesa de 293.333€ en instal·lar cobriments per a 10 pistes de petanca amb arquitectura tèxtil (toldos) a la petanca de Cova Solera.
  • I evidentment tampoc compartim una partida per redactar una segona fase del projecte del Parc de Ca n’Oriol si ni tan sols hi ha consens amb la primera fase del projecte. En tot cas, això caldrà aprovar-ho de cara al 2019, ja que avui només s’han aprovat les partides del 2018.
 
Podeu veure aquí tot el llistat de projectes que s’ha aprovat avui al ple, així com el llistat de projectes que caldrà aprovar pel 2019.
 
També cal dir que les negociacions que hi ha hagut han estat sempre bilaterals amb els partits que hi han volgut participar. Nosaltres creiem que projectes de ciutat com aquests haurien de negociar-se conjuntament amb totes les forces, per assolir així consensos de ciutat que assegurin una bona priorització de les inversions i també la seva execució en el futur, governi qui governi. Finalment, caldrà veure la capacitat real de l’equip de govern de dur a terme tots aquests projectes, però en tot cas això ja és la seva responsabilitat i feina.
 
Seguim!