Article: “Inundacions a Rubí i canvi climàtic”

El passat 15 de novembre Rubí va patir pluges que van acabar en fortes inundacions i esllavissades a diversos punts. Per sort ningú va patir mal, però tots vam veure vídeos i fotos on el risc per a les persones era més que evident. Aquest tipus de pluja torrencial és típica de la zona mediterrània, especialment durant els mesos de tardor. El problema, però, és que al llarg de l’últim segle els processos d’urbanització i el canvi climàtic global han agreujat l’impacte que aquests episodis tenen a la ciutats. El canvi climàtic a la zona mediterrània està comportant èpoques de sequera més llargues combinades amb episodis puntuals de pluges torrencials importants. Això vol dir que, molt probablement, les inundacions del 15 de novembre es repetiran amb més freqüència i amb més virulència.

Tots els agents públics i privats han d’actuar on puguin, i on l’Ajuntament té més capacitat d’actuació és en l’adaptació al canvi climàtic. I això vol dir, per exemple, implementar un Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic que inclogui mesures preventives i correctives en diversos aspectes. En el cas de les pluges torrencials, els esforços cal centrar-los principalment en la planificació urbanística i en l’estudi i millora de la capacitat de desguàs dels torrents, així com en el manteniment d’aquests i del clavegueram.

Ja ho venia a dir recentment un article de l’Ignasi Mir; el POUM és una oportunitat d’or per definir un Rubí on l’adaptació al canvi climàtic sigui un dels criteris principals a tenir en compte. Això vol dir, per exemple, no construir a prop de zones inundables i aplicar un urbanisme capaç d’abordar aquests períodes de pluges intenses.

Un dels punts més perillosos del 15 de novembre va ser el Torrent de Can Xercavins, que va arribar a desbordar clarament. Doncs bé, aquest és un punt conflictiu que va motivar que des de l’AUP, gràcies al mateix Ignasi, presentéssim al·legacions al POUM. No tenir en compte aquestes al·legacions podria ser un problema important; el torrent de Can Xercavins, teòricament, hauria de suportar pluges molt superiors a les del passat 15 de novembre sense desbordar, però la realitat és que no ho fa. Per tant, calen actuacions urgents per evitar el seu desbordament i, sobretot, mals majors.

Des d’AUP seguim pensant que un bon pas seria un Pla Director de la Riera, proposta que vam presentar en forma de moció el gener del 2017. L’objectiu seria integrar la Riera a la ciutat com a eix vertebrador des de diversos punts de vista: social, ecològic, ambiental, de mobilitat. També s’hi esmenta la necessitat d’estudiar-ne els riscos i mesures correctives que s’haurien de fer per tal de minimitzar l’impacte dels episodis de pluges torrencials.

AUP: propostes pel Parc de Ca n’Oriol

L’equip de govern va afirmar fa uns dies que els grups de l’oposició no tenim propostes pel parc de Ca n’Oriol. A partir de l’enquesta que el mateix govern ha fet a 410 persones i que va presentar dimecres 3, l’AUP volem reiterar de nou la nostra proposta, que tenim escrita al pla de treball des del 2015.

 

Anàlisi de l’enquesta

La primera dada a destacar és que un només un 10% dels enquestats considera que l’estat del parc és dolent o molt dolent. Això ja indica que no hi ha una necessitat urgent o prioritària per fer grans intervencions, o transformacions, al parc. De fet, les millores que es demanen són incrementar el nombre d’arbres, incloent la millora del bosc, els camins interns i els accessos (per a persones amb mobilitat reduïda i amb transport públic). De les actuacions que havia proposat el govern, només la instal·lació de lavabos (89%) i d’una bar (61%) tenen un alt suport. No és així en canvi per a la instal·lació de jocs d’aigua (26%) o d’una zona poliesportiva (15%). Pel tipus d’activitats que més es demanden millores són per a la realització d’activitats esportives (un 40%), seguit d’un 19% que demanen més espais i propostes per a la infància (la resta d’activitats no tenen tanta demanda). De fet, aquestes dues activitats ja són les que més es realitzen al parc (59% passejar, que és activitat física, 26% activitats infantils, seguit d’un 18% que hi passeja el gos). Per tant, d’alguna manera el parc ja permet i fomenta aquells usos que, segons la mateixa enquesta, tenen més demanda de millora. Una altra cosa és que es puguin potenciar aquests usos o millorar-ne els serveis relacionats. De fet, la majoria dels enquestats demana mantenir l’essència del parc.

 

Què proposem?

A partir de la informació recollida per l’enquesta, i de com l’AUP entenem el parc de Ca n’Oriol, el que caldria pensar és com millorar els serveis que actualment ja presta el parc, que són els que també tenen més demanda. Però no qualsevol intervenció és vàlida ni es justifica. A banda de les demandes que hi pugui haver (que com hem dit, actualment es cobreixen prou bé amb l’estat actual del parc), cal tenir en compte:

1)  Inversió raonable i manteniment: si actualment les demandes ja es cobreixen, ens preguntem: cal una inversió de 4 milions en un parc que majoritàriament es considera que té bon estat?. Rubí té moltes mancances, moltes força més urgents i necessàries que la millora del Parc de Ca n’Oriol. En aquest sentit, cal ser responsables i ser coherents amb les necessitats tant de la ciutat com del parc. Al nostre entendre, la mateixa enquesta posa de manifest que, tot i que es poden introduir millores, el parc no requereix d’una gran inversió. En segon lloc, cal tenir en compte que actualment el parc té un cost de manteniment molt menor que el que tindria si es tirés endavant la proposta de l’equip de govern. Per tant, a l’hora d’introduir millores cal pensar en una inversió raonable (al nostre entendre no hauria de superar el mig milió), i en un manteniment sostenible.

2) Impacte paisatgístic i preservació de la singularitat del parc: la singularitat de Ca n’Oriol, com a parc agrícola, hauria de ser preservada, i així ho expressen molts dels enquestats. De fet, és un dels atractius del parc i un dels motius pels que la gent hi va a fer activitats de passeig, etc. Per tant, una línia vermella a l’hora de proposar qualsevol intervenció hauria de ser no tocar la part agrícola i recuperar la que es va perdre quan es van fer els “cul-de-sac” de ciment que hi han ara, facilitant de retruc la feina al pagès que porta les terres. La idea de senyalitzar i millorar els camins existents ja és una proposta que incorpora la Xarxa d’Itineraris dissenyada pel Centre Excursionsita i Rubí d’Arrel, i que el propi Ajuntament ha començat a implementar a diversos indrets de Rubí. D’altra banda, a l’hora de dissenyar qualsevol intervenció, caldria potenciar entrades (accessibles) al parc que visualment convidin a entrar en un espai agrícola-forestal, no pas en un nou parc urbà de la ciutat.

3) Ecosistema del parc: la part agrícola del parc és una part important del parc i forma part d’un ecosistema més ampli (el torrent, el bosc, etc) que també caldria preservar. Ca n’Oriol és dels pocs pulmons verds que tenim pròxims a l’entorn urbà, i de fet fa de barrera entre l’autopista i la ciutat. Per tant, promoure (no només protegir) aquest ecosistema hauria de ser un altre dels criteris a l’hora de dissenyar qualsevol intervenció. Creiem que afegir ciment i materials artificials de manera significativa no ajuda a millora en aquest sentit. De fet, la mateixa enquesta posa de manifest que la gent vol preservar l’essència “natural” del parc i evitar l’ús de materials artificials. D’altra banda, tampoc és desitjable un sobre ús del parc, ja que llavors tindria un impacte tant en el propi ecosistema con en el gaudi de les persones que hi van a fer activitats.

4) Recuperació dels terrenys que actualment pertanyen a l’església: una de les accions que l’equip de govern ja hauria d’haver fet és adquirir la peça de terreny que l’església té entre el bosc i el carrer Flammarion (actualment no tot Ca n’Oriol és municipal). Això permetria dissenyar una actuació més integral per a tot el parc, i sobretot permetria actuar en aquest terreny que actualment està en desús. En aquest espais es podria ampliar el bosc i ampliar les instal·lacions per a la infància o posar petites instal·lacions esportives, per exemple, a tocar de l’entorn més urbà.

5) No fer els jocs d’aigua: en relació a ampliar les instal·lacions per a la infància, l’equip de govern ja té aprovat un projecte per instal·lar uns jocs d’aigua que pugen a uns 500.000€. Creiem que aquesta inversió és injustificada i que hi ha moltes altres opcions més econòmiques (tant d’inversió com de manteniment) i sostenibles. A més, els jocs d’aigua són unes instal·lacions que només donarien servei durant els mesos d’estiu. Demanem que aquest projecte es retiri en la seva totalitat i es pensin altres instal·lacions infantils que estiguin més integrades amb l’entorn del parc, que requereixin menys manteniment, i que puguin donar servei tot l’any. De fet, només un 26% dels enquestats trobaven bé la proposta de posar jocs d’aigua al parc.

6) Altres aspectes: al nostre entendre un servei de lavabos seria necessari, i així ho manifesta l’enquesta (90% de suport), mentre que la idea de quiosc o bar (61% dels enquestats hi donen suport) caldria explicar-la i pensar-la millor abans de fer cap intervenció. Per exemple, quins serien els horaris? Com seria la gestió (i què passaria si no hi hagués persones interessades a portar el quiosc)?. D’altra banda, Ca n’Oriol té patrimoni històric (com l’era), però el projecte no incorpora cap proposta sobre com fer-ne el manteniment, millora, etc. De fet, molts dels enquestats no coneixen el patrimoni històric del parc. En aquest sentit, cal millorar la senyalització i promoció d’aquests espais.

En definitiva, les propostes que l’AUP ja tenia el 2015 van força en la línia del que demana la ciutadania: manteniment del parc amb petites millores, centrades en incrementar el verd, millorar els camins i els accessos. Ca n’Oriol és un parc periurbà agrícola i com a tal cal mantenir-lo, potenciant la seva singularitat alhora que es milloren els serveis per a la ciutadania.

L’AUP, ERC i el PDECAT presenten una moció conjunta per a la commemoració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017

A pocs dies de la celebració del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017, les forces independentistes del Ple municipal de Rubí s’han unit per presentar una moció conjunta per tal de commemorar aquesta efemèride.

La moció destaca “l’extraordinària força de l’independentisme” i la “capacitat de mobilització cívica, pacífica i democràtica, així com la capil·laritat social i política” del moviment, que consideren que “ha aconseguit obrir, a Catalunya, l’esquerda més seriosa en el règim del 78”; i que ha estat contestat per part de l’estat espanyol amb “brutalitat policial i judicial”, empresonant o forçant a exiliar-se tant a representants polítics com a líders socials com a activistes.

ERC, l’AUP i el PDECAT demanen, doncs, un reconeixement per a totes les persones que van fer possible l’1 d’octubre; també mostren la seva solidaritat amb les persones que van patir la violència policial, i totes aquelles que es troben preses, exiliades o encausades; i n’exigeix l’alliberament.

Tanmateix, la moció té una part d’autocrítica: si bé segons la Llei del Referèndum d’Autodeterminació deia que, en cas de guanyar els vots afirmatius en el referèndum, “el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per part de la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya”, això no es va produir mai. En aquest sentit, doncs, la moció també demana, en els acords, que el Govern la Generalitat faci efectiu “el mandat de les urnes de l’1 d’octubre de 2017”.

 

L’AUP creu s’ha d’actuar per avançar en la construcció nacional, també des dels municipis

L’Alternativa d’Unitat Popular, per la seva banda, creu que és necessari commemorar i rememorar l’1 d’octubre, però no es pot quedar només aquí sinó que cal que s’engegui el debat sobre propostes polítiques per avançar en la construcció nacional, i que això s’ha de fer també des dels municipis.

L’AUP creu que actualment, i des de ja fa molts mesos, s’estan produint debats i prenent decisions de manera opaca, tancats en despatxos, cosa que provoca frustració i desconcert, especialment entre les persones que van posar els seus cossos per defensar urnes i col·legis, i que esperaven més del Govern en els dies i setmanes posteriors al referèndum.

Davant de la desorientació del Govern i els partits que li donen suport, la formació alternativa aposta per agafar la iniciativa també des del món municipal, ja que la República s’ha de construir barri a barri, poble a poble.

“L’autoorganització de la gent ha de continuar, ja que és un element de pressió als partits perquè compleixin el mandat de l’1-O; més d’hora però més tard, aquest mandat s’ha de complir. I des de l’AUP apostem per una unitat d’acció però dins de la diversitat de pensament i ideològica que existeix en el sí del moviment independentista”, ha expressat Jordi Muntan.

L’AUP presenta dues mocions per garantir drets com l’accés a l’habitatge i l’empadronament sense domicili fix

L’AUP presentarà al Ple del proper dijous dues mocions per garantir l’accés dels ciutadans i ciutadanes de Rubí a l’habitatge i a l’empadronament sense domicili fix.

La primera moció és una continuació d’una altra proposta aprovada al Ple municipal d’octubre de 2013, a instàncies d’ACR, i proposa la creació d’un pla integral per al foment de la masoveria. Aquest pla hauria de constar de diverses accions, com la creació d’un cens d’habitatges no condicionats i una borsa d’interessats en el règim de masoveria urbana, l’establiment de convenis de cessió d’ús a llarg temini entre l’administració i particulars, destinar una partida econòmica a fer primeres intervencions estructurals en els espais més afectats, o iniciar cursos específics sobre manteniment i reparació per part de RubíForma.

Respecte a la incidència econòmica d’aquesta proposta, la formació alternativa demana que es reservi una partida pressupostària suficient als Pressupostos de 2019 i que s’estudiï la possibilitat de gravar les promocions urbanístiques inacabades, i en canvi que es puguin establir bonificacions a propietaris que cedeixin propietats en règim de masoveria.

La novetat més important respecte a la moció ja aprovada el mes d’octubre de 2013 és una proposta que el Col·lectiu Rubí Espai Comú ja havia fet arribar a l’anterior gerent de PROURSA: la creació d’una cooperativa de treballadors de la construcció, així com d’un parc d’eines i materials necessaris per a les tasques de rehabilitació, que es posarien a disposició de totes les persones interessades en la masoveria urbana.

 

L’empadronament sense domicili fix, una qüestió de drets fonamentals

La segona moció de l’AUP demanarà al Govern que faciliti la inscripció al padró d’aquelles persones en situació d’ocupació o sense sostre que resideixen al nostre municipi, establint uns criteris per a la verificació d’aquesta situació que no impliquin haver de presentar un títol de propietat o un contracte de lloguer.

Per a la formació alternativa, el padró ha de ser un mecanisme d’inclusió i convivència, i que garanteixi els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Rubí, com ho són la salut o l’educació o l’accés a subministraments bàsics; i en el cas de les persones immigrades, la possibilitat d’acreditar el temps de residència al país per regularitzar la seva situació.

Amb aquestes dues mocions, l’AUP es reafirma en la seva lluita per la garantia de drets bàsics com l’accés universal a l’habitatge o els subministraments. En aquest sentit, la formació recorda que ha fet arribar diverses propostes a l’equip de Govern en forma de mocions – una d’elles, presentada a instàncies de la PAH -, la seva implicació a la Taula pel Dret a l’Habitatge; un dossier amb propostes a curt, mig i llarg termini… per al 2019, a més, està previst que entri en vigor la taxa que gravarà els pisos buits que siguin propietat de grans tenidors, gràcies a un acord de l’AUP amb el Govern municipal de l’any 2017.

“Que el principi no es converteixi en final” (Aitor Sànchez)

D’aquí molts pocs dies celebrarem l’aniversari del 1r d’octubre, l’aniversari d’una de les majors fites del poble català, un dia històric. Un dia que va recollir anys de treball constant i sord. Una tasca anònima de milers de persones durant diverses generacions. Gent que va mantenir viva la flama, que va transmetre els valors i l’amor per una terra, una cultura i una identitat.

Un matí d’octubre ens vam aixecar ja cansats de perdre, de perdre’ns sabent que entre la llibertat i el sotmetiment només teníem els nostres cossos. Sabent que després de tant de temps havia arribat l’hora.

Aquell dia els carrers van ser nostres, sense por i sense cadenes. La nostra fortalesa, la determinació. La nostra arma la solidaritat, la confiança que va ser teixida amb complicitats inèdites. Una solidaritat que ens va fer capaços de suportar la provocació i la violència desfermada. Volíem ser República i vam descobrir què era ser poble, vam descobrir que la coresponsabilitat és la més potent de les amenaces per a un estat totalitari. El seu poder penetra dins dels murs com l’aigua de pluja. Exèrcits uniformats i mediàtics, gestionen la por, administren el càstig però nosaltres vam teixir un escut a cada racó, un llaç que ens vinculava a cada veí i el convertia en company.

Baixar al carrer i participar, perquè cap estat pot res davant d’un poble, que ha esperat conscienciat. Aquesta va ser la clau de la victòria i és molt important reivindicar aquesta victòria, perquè si bé és innegable que la gestió posterior en els dies que van venir va revertir el fruit, el 1r d’octubre vam ser lliures, vam guanyar encara que fos un dia. Nosaltres, el poble que celebra una derrota, el poble que cíclicament al llarg de la història ha estat doblegat i sotmès, vam guanyar.

La consciència de la victòria és un patrimoni irrenunciable. No deixem que als despatxos ens manllevin allò que vam conquerir als carrers. Perquè aquesta victòria només va ser possible des de la mobilització col·lectiva conscient i ferma d’una ciutadania que va desbordar la lògica institucional de lideratges personals i sovint messiànics. Els carrers, instituts, centres de salut… van desbordar la lògica d’institucions, partits i fins i tot entitats, aquell dia la ciutadania ho tenia clar: ni un pas enrere. I no es va recular, no es va cedir ni a xantatges ni a intimidacions, perquè aquell dia vam tenir clar que quan no pots tornar enrere només pots avançar.

D’aquí poc celebrarem l’aniversari del 1r d’octubre, espero que com aquell matí no ens deixem manllevar allò que és nostre, allò que vam suar i que vam plorar. Espero que no pervertim l’esperit d’unitat i autoorganització col·lectiu vestint-lo d’acte folklòric manufacturat per al consum intern de les marques electorals. No permetem la patrimonialització del que vam viure perquè si ho fem perdem, regalem la victòria i regalem el futur. El millor homenatge a les víctimes: preses, exiliades i represaliades per un estat desbordat és mantenir la flama, mantenir la convicció que només podem guanyar plaça a plaça, carrer a carrer. Mantenir la flama, l’esperit d’unitat i solidaritat que aquell dia ens va fer invencibles.

El llegat d’octubre va molt més enllà d’unes eleccions, va molt més lluny que una ambició particular. El llegat d’octubre va ser la mostra, la prova que existeix una manera, un camí. El 1r d’octubre ens vam donar com a poble la resposta, vam ser dignes per decidir el nostre futur. El 1r d’octubre no és una fita més ni una pantalla, el 1r d’octubre pot ser aquell dia que durarà anys. No el deixem perdre.

Manifest de l’AUP per la Diada nacional de Catalunya

Aquest 11 de setembre vull deixar de parlar del color groc, dels llaços, de l’exili o la presó.
Aquesta Diada vull oblidar les sentències, les recusacions de jutges i les seves injustícies.
Aquest 11 vull tornar a parlar de vida, a somiar i a construir República. Vull seguir avançant. Vull tornar a ser lliure. 
Aquesta diada vull tornar als col·legis, vull tornar a burlar la por i abraçar l’esperança, vull tornar a guanyar al carrer allò que algunes regaleu a despatxos.
Aquest 11 de setembre no el pintaré de renúncia, no recularé ni un metre. El dia 1, el dia 3 vaig despertar del vostre somni d’autonomisme. Vaig fugir de la gàbia de la por i no tornaré a regar els vostres palaus amb els meus silencis
Aquesta diada tornaré als carrers, els nostres carrers, serem un riu de gent. I no tornarem a mirar enrere, i no tornarem a demanar permís perquè mai més serem esclaus. No seguirem a carcellers amagats en proclames.
Insulteu-nos, pegueu-nos tanqueu-nos o expulseu-nos de la nostre terra però no espereu que tornem a abaixar el cap, seguirem endavant perquè hem despertat i en aquest tros de món ja no ens queda lloc per a la desesperança.