Nota aclaridora de l’AUP: El problema no és l’ocupació, sinó la deixadesa de l’Ajuntament

Dilluns passat l’AUP vam fer una roda de premsa per denunciar la deixadesa de l’Ajuntament pel que fa al patrimoni arquitectònic del municipi i demanar que es comencin a emprendre accions per revertir aquesta situació. L’objectiu final és que la ciutadania pugui gaudir d’aquests equipaments, tot cobrint necessitats que la ciutat actualment té (ex: xarxa de centres cívics).

La roda de premsa la vam fer davant de la casa que l’Ajuntament té a Abat Escarré. A la roda de premsa vam explicar que actualment aquesta casa està ocupada, i ho vam explicar no com a denúncia sinó com una realitat que té unes causes. L’objectiu no era criticar el fet de l’ocupació en sí, doncs entenem que l’ocupació com a acte reivindicatiu és un acte totalment lícit i una expressió més de la situació que actualment viu el país arrel de l’especulació, la bombolla immobiliària i les males polítiques d’habitatge i de dinamització del patrimoni públic. En aquest sentit, volem recordar que l’AUP ha fet nombroses propostes per incrementar el parc d’habitatge públic per esmorteir la urgència habitacional que pateix la ciutat.

Com dèiem, doncs, l’objectiu era posar de manifest l’abandonament que l’Ajuntament ha fet d’aquest i de molts altres equipaments, que haurien d’estar en funcionament tot fent un servei públic cap a la ciutadania de Rubí.

Des de l’AUP creiem que l’ús que finalment tingui aquest i altres espais l’hem de decidir tota la ciutadania en conjunt, a través del Pla d’Equipaments que tant hem reivindicat i que es va iniciar a principis de mandat. Per tant, que la casa actualment estigui ocupada, mentre no se li dóna un ús des de l’administració, ens sembla perfecte.

Lamentem, doncs, si hi ha hagut cap malentès en referència a l’objectiu de la roda de premsa i la moció que presentarem.

L’AUP s’absté a la votació del Pla d’Inversions 2018

Divendres vam explicar perquè vinculàvem l’aprovació del Pla d’inversions 2018-2019 a l’aturada del projecte de Ca n’Oriol (llegir aquí explicació).
 
Finalment l’equip de govern ha aconseguit el suport de @Cs_Rubí per aprovar una part del Pla d’inversions (la part corresponent al 2018, de 7.8 milions), i per tant el nostre vot negatiu (pels motius que hem explicat) perdia sentit ja que igualment aquest s’hagués aprovat amb el vot de @Cs_Rubí. És per això que finalment l’AUP ens hem ABSTINGUT a la votació del Pla d’Inversions 2018, pels següents motius:
 
A FAVOR: l’equip de govern ha incorporat algunes propostes de l’AUP al Pla d’Inversions, i ho valorem positivament:
  • Ampliació de l’Escola Especial de Ca n’Oriol
  • Ampliació voreres del c/Cadmo
  • Ampliació voreres del c/Sabadell entre Sant Gaietà i Plaça Celso Emilio Ferreiro
  • Incorporació de verd urbà al c/Verge de Lourdes i millora de les voreres; és un carrer clau que connecta Ca n’Oriol amb el centre
  • Restauració de la Font de Can Moritz (patrimoni).
 
EN CONTRA: algunes propostes de l’AUP que creiem importants i que no s’han incorporat:
  • Habitatges social: vam proposar destinar una partida important a construir habitatge social al solar municipal que hi ha darrera l’elefant Bòdum. La manca d’habitatge és urgència que no s’està cobrint.
  • Renovació dels Antics Cinemes de Rubí per convertir-los en un centre cívic, i fer tota una xarxa de centres cívics amb els equipaments existents a Can Fatjó i Ca n’Oriol. Proposta feta ja el 2015.
  • Només s’inverteix un 4.6% a les urbanitzacions; el ple va aprovar una moció de l’AUP que acordava destinar el 15% de les inversions a les urbanitzacions. Això no s’ha complert.
  • Ampliació de les voreres dels carrers Justícia, Sant Josep i Floridablanca, que connecten el centre amb Ca n’Oriol i que estan en molt mal estat. De fet, cal molta més inversió en millorar l’accessibilitat a molts carrers de Rubí.
  • Tampoc compartim certes inversions que creiem que no són una prioritat i que tenen un caire més bé clientelar, com pot ser la despesa de 293.333€ en instal·lar cobriments per a 10 pistes de petanca amb arquitectura tèxtil (toldos) a la petanca de Cova Solera.
  • I evidentment tampoc compartim una partida per redactar una segona fase del projecte del Parc de Ca n’Oriol si ni tan sols hi ha consens amb la primera fase del projecte. En tot cas, això caldrà aprovar-ho de cara al 2019, ja que avui només s’han aprovat les partides del 2018.
 
Podeu veure aquí tot el llistat de projectes que s’ha aprovat avui al ple, així com el llistat de projectes que caldrà aprovar pel 2019.
 
També cal dir que les negociacions que hi ha hagut han estat sempre bilaterals amb els partits que hi han volgut participar. Nosaltres creiem que projectes de ciutat com aquests haurien de negociar-se conjuntament amb totes les forces, per assolir així consensos de ciutat que assegurin una bona priorització de les inversions i també la seva execució en el futur, governi qui governi. Finalment, caldrà veure la capacitat real de l’equip de govern de dur a terme tots aquests projectes, però en tot cas això ja és la seva responsabilitat i feina.
 
Seguim! 

El procés participatiu que el PSC proposa per Ca n’Oriol és una estafa

Abans de festa major diversos partits de l’oposició havíem acordat no aprovar el pla d’inversions 2018-2019 fins que el PSC aturés el projecte de Ca n’Oriol i negociés un procés participatiu ciutadà amb la resta de forces polítiques. Per aquest motiu el PSC va anunciar que aturava temporalment el projecte del Parc de Ca n’Oriol i que donaria temps per tal que la ciutadania pogués opinar i també per arribar a un consens amb la resta de partits polítics. L’AUP vam veure amb bons ulls l’anunci, però a l’hora de concretar els detalls, la realitat és que el que el PSC pensa fer és una estafa per validar el seu projecte faraònic (4 milions) en nom d’un mal anomenat procés participatiu:

Segons el document presentat (veure foto), es farà una primera enquesta entre el 2 i el 20 de juliol (quan la gent ja comença a agafar vacances). Ja som a 6 de juliol i aquí no s’ha iniciat cap enquesta ni res que se li assembli. Ni tant sols s’ha fet difusió de res.

Posteriorment, durant la segona quinzena de setembre, la ciutadania només tindrà una setmana per opinar. Pim, pam.foto de AUP-Rubí.

C’s ha acceptat aquesta enganyifa de procés participatiu i ha cedit davant les manipulacions del PSC. No ens sorprèn el servilisme de C’s, ho ha fet tot el mandat. En tot cas, una altra oportunitat perduda per forçar a l’equip de govern a negociar i CONSENSUAR.

Des de l’AUP farem tot el possible per protegir Ca n’Oriol i que el projecte que s’aprovi al novembre-desembre respecti al màxim l’entorn natural i rural i que no representi un cost innecessari per a la ciutat, tant en la seva execució com en el seu manteniment.

Seguim!

L’AUP vol que l’Ajuntament denunciï a les empreses vinculades a la família Torres que estan operant de manera fraudulenta a la ciutat

En les últimes setmanes a Rubí han tingut lloc una gran quantitat d’obres públiques, que s’han adjudicat, seguint els procediments adequats, a diverses empreses que tenen els permisos per a dur a terme aquestes obres. El problema és que, segons hem pogut observar, i tal i com vam denunciar la setmana passada, algunes d’aquestes empreses han subcontractat la recollida de runa i restes d’obra a un conjunt d’empreses locals, totes vinculades a una mateixa persona (José Torres Cañadas), que es dediquen al moviments de terres i que no tenen els permisos necessaris per realitzar activitat de recollida de residus, que a més s’aboquen de manera il·legal a les zones extractives conegudes com “la Nou” i “la Veintidós” (Camí d’Ullastrell).

L’AUP considera que l’administració pública no hauria de permetre aquesta activitat fraudulenta, que a més porta temps tenint lloc al nostre municipi, i encara menys ser partícip d’aquesta. Per tant, cal assegurar que els residus que es generen com a conseqüència de l’activitat de l’administració pública es gestionen de manera correcta.

És per això que l’AUP demanarà al ple que voti a favor d’una moció en la que es demana que s’activin els mecanismes que assegurin que les empreses a les que se’ls hi adjudiquen projectes i serveis públics de l’Ajuntament de Rubí no treballin amb empreses que no disposen dels permisos adequats i que actuen fraudulentament. De fet, ja hi ha una normativa que regula aquesta qüestió. Per tant, l’Ajuntament hauria d’explicar què ha passat exactament amb les obres licitades. En aquest sentit, l’Ajuntament encara no ha respost a l’AUP el prec que va realitzar al ple de maig sobre aquesta qüestió (veure notícia). L’AUP també demanarà que l’Ajuntament de Rubí presenti una demanda contra la o les empreses que estan operant de manera il·legal i fraudulenta al terme municipal de Rubí, concretament a les extractives “la Nou” i “la Veintidós”, i que estan causant greus impactes ambientals.

Opinió: Els pressupostos participatius, una bona eina que necessita millorar

Durant les darreres setmanes, els ciutadans i ciutadanes de Rubí hem pogut fer arribar i votar propostes d’inversions a la nostra ciutat a través d’una eina de pressupostos participatius. El disseny del procés és correcte, malgrat ser una quantitat molt petita de diners sobre els quals tenim capacitat de decisió (150.000€, i 50.000€ pel consell d’infants) i que contrasta altament amb el procés que es va fer a Badalona (14 milions d’euros) o a la veïna Sant Cugat (2 milions d’euros). La quantitat, però, no només és escassa en comparació amb altres processos participatius, i especialment tenint en compte el nombre d’habitants de la nostra ciutat; sinó que presenta un altre problema, i és que hi ha projectes que, en cas de resultar guanyadors, s’enduran el 100% del pressupost que s’ha obert a la participació ciutadana. Així doncs, la ciutat de Rubí només guanyaria una millora, que segur que serà molt bona, però molt sectoritzada.

Diem que el disseny del procés és correcte perquè s’han seguit les fases que s’esperen – informació, validació tècnica dels projectes, priorització de les propostes i votació – però trobem que encara hi ha molt marge de millora en alguns aspectes.

En primer lloc, quan accedim a la plataforma per participar en la votació de les propostes que han estat acceptades ens trobem que hi ha propostes que venen del programa Alcaldia als barris, una informació que no vam conèixer fins que vam veure les propostes finalistes. Deixant de banda que mai ens ha semblat que Alcaldia als barris fos una eina participativa, sinó més aviat un programa de promoció personal de l’alcaldessa, i que en tot cas s’hauria d’haver contemplat en una dimensió diferent a l’eina de Pressupostos participatius, ens sembla que és fer-se trampes al solitari. Si inicies un procés amb unes normes, no les pots canviar a mig procés. Recordem, a més, que l’alcaldessa no ha passat per tots els barris, com han denunciat alguns veïns de Sant Muç, per exemple.

En segon lloc, per algunes de les reformulacions tècniques que s’han fet a les propostes. Per exemple, la proposta original de «Parcs, jardins i zones esportives» demana «poder gaudir d’espais verds, de parcs infantils en condicions, de zones on practicar l’esport… igual que el nucli urbà. Can Ximelis, Sant Muç, Castellnou… etc., o no tenen parcs i si tenen l’espai, són una selva (…). Volem els nostres parcs i jardins com a tals, i no com selves de l’Amazones». La reformulació que en fa l’Ajuntament aparca la qüestió de les zones verdes, parcs i jardins i proposa «fer una pista polivalent a Can Ximelis on estiguin a la mateixa superfície les cistelles de bàsquet i les porteries». Aquest govern sembla molt afí a encimentar-ho tot però quan es tracta d’enjardinar-ho, fa com qui sent ploure…

En un altre cas, una conservadora – restauradora de béns culturals proposa destinar recursos a «la conservació i restauració de béns arquitectònics o arqueològics amb un estat de degradació avançat com Can Llonc, el Vapor Nou, la Torre Massana o el forn ibèric», i també «la millora de l’accessibilitat per persones discapacitades en espais culturals com l’Ateneu o la Torre Bassas». En canvi l’Ajuntament s’inventa una contraproposta, que no té pràcticament res a veure amb l’original, i que consisteix en destinar 36.300 € en «realitzar una actuació de conservació i restauració del monument dedicat a les víctimes de la Rierada de 1962». La justificació és que «alguns dels espais citats no són de titularitat pública, la resta sí que ho són però tenen diverses problemàtiques». I es queden tan amples.

Que cal valoritzar el patrimoni històric rubinenc és una qüestió per la qual hem batallat des de l’inici del mandat – de fet hi ha una moció aprovada en aquest sentit, però encara no s’ha fet res al respecte – i ja ens sembla bé que es restauri el Monument si és necessari. Però no trobem que s’hagi d’oblidar cap element patrimonial de la ciutat, sigui de titularitat pública o privada, i menys que es descartin amb una explicació tan pobra. És més, ens sembla que amb aquesta reformulació ens volen donar gat per llebre, ja que si es repassen les propostes sorgides del programa Alcaldia als barris (de nou tornem al programa d’Alcaldia als barris), n’hi ha una que demana la restauració del monument a les víctimes de la Rierada. En tot cas, el més preocupant és que s’ha acabat modificant totalment una proposta d’una ciutadana, cosa que treu valor al procés iniciat i pot arribar a generar frustració a qui s’anima a participar, un dels grans perills que tenen molts processos anomenats de participació ciutadana.

D’altra banda, hi ha propostes que considerem que ni tan sols haurien de formar part dels Pressupostos participatius, com ara les voreres adaptades – sigui o no una obligació legal, hauria de ser una obligació moral – o la replantada d’arbres morts als carrers de Rubí. Aquestes dues formen part del que hauria de ser la posada al dia de la nostra ciutat, fent-la accessible i més saludable per a tothom – i no entrarem a detallar totes les propostes que hem fet al respecte al llarg del mandat, perquè això seria un altre article. En tot cas, l’accessibilitat o el verd urbà són aspectes que mereixerien plans complets on la ciutadania tingui una participació directa, no actuacions soltes i inconnexes, i per això no ens sembla bé que entrin a concurs amb altres actuacions que sí que trobem que es poden considerar més prioritàries que d’altres.

En definitiva, celebrem que el Govern poc a poc s’obri a escoltar la ciutadania en certs aspectes, i creiem que el procés dissenyat és correcte i que l’eina és francament útil per tal de donar la veu a la ciutadania, però hi ha marge de millora en la seva aplicació, ja que la gestió política de tot el procés ha estat nefasta. En aquest sentit, esperem que es tinguin en compte aquestes propostes de millora de cara al procés participatiu que finalment s’ha aconseguit iniciar per a la transformació del parc de Ca n’Oriol (pressupost actual de 4 milions d’€). Creiem que queda molt camí per recórrer si volem fomentar una veritable participació i, per tant, la implicació de les persones en la construcció de la ciutat on fan la seva vida quotidiana.

Article de l’AUP a La Ciutat: “L’AUP, rumb al 2019: l’alternativa necessària”

El mandat 2015-2019 serà recordat com un mandat, diguem-ne, atípic. Un “nou PSC” que, si fos veritat que és nou, no seria precisament cap a millor, un trànsfuga pagat a 40.000€/any per una mitja jornada, fins a cinc regidors no adscrits i tres grups municipals trencats. I una oposició que cada cop més veu vetada la seva veu per culpa de la bunkerització de l’equip de Govern i els dos socis a l’ombra, C’s i PP, que fins ara li han garantit la majoria absoluta al Ple, i desenes de propostes incomplertes o pervertides mentre es tiren endavant projectes faraònics, com el projecte de Ca n’Oriol, “porque yo lo valgo”.
 
Aquest mandat, en què hem vist amb impotència com a partir de males pràctiques polítiques es pervertia el ple i la manera de prendre decisions, podia haver servit per fer-nos desistir. Però, al contrari, encarem la recta final del mandat amb el ple convenciment que hi hem de seguir sent. Continuem creient fermament que l’AUP és una alternativa necessària, potser més necessària que mai, i que així necessitem que sigui fins el 2019 i més enllà.
 
El gran nombre de propostes què hem fet aquest mandat avalen el projecte integral de ciutat amb el que ens vam presentar el 2015. A un any vista de les eleccions hem començat tot un cicle d’Assemblees per millorar i actualitzar aquest projecte i debatre sobre qüestions com el model de ciutat que volem, la gestió adequada dels recursos o com implicar la ciutadania en la presa de decisions. Volem que siguin unes trobades que serveixin per renovar i eixamplar els suports amb els què hem comptat des de l’inici del mandat, i per construir una veritable alternativa transformadora de la ciutat que no es conformi només amb “no perdre quatre anys més”, sinó que faci que en els propers quatre anys Rubí hi surti guanyant de veritat.