Crònica del ple de gener

Ple municipal de Rubí del mes de gener. FOTO: Redacció — Foto: Tot Rubí. Redacció

El ple municipal del mes de gener es va iniciar amb una declaració institucional per reclamar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no tiri endavant amb la proposta de suprimir els jutjats de violència contra les dones de la nostra ciutat – que també donen servei a dones de Sant Cugat i de Castellbisbal -, ja que considerem que la redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de l’atenció adequada i de proximitat a les víctimes de la violència masclista, una emergència social de primer ordre. Aquesta és una de les prioritats de l’AUP, que té una comissió feminista molt activa i que recordem que actualment treballa en l’elaboració d’un mapeig feminista col·laboratiu, al qual us animem a participar.

En la part resolutiva, diversos punts de dació de compte en els quals no intervenim – que no vol dir que no hi tinguem res a dir: el nomenament d’Antoni Brustenga com a assessor de grup municipal del PSC, que ens deixa a nosaltres i Veïns per Rubí com l’únic grup sense assesor, ara per ara (us recordem aquí la nostra opinió sobre els assessors contractats a dit); la delegació de competències per al desenvolupament, coordinació i gestió del Pla d’Equipaments en la regidora Marta Oliva, una decisió que esperem que ajudi a desencallar d’una vegada per totes una de les grans assignatures pendents de la ciutat i a la qual hem fet desenes d’aportacions, i una qüestió a la qual dediquem unes pàgines a la revista municipalista L’Alternativa; o l’oferta pública d’ocupació extraordinària de consolidació de la plantilla municipal, un altre aspecte que celebrem que es posi en marxa després d’anys de reivindicació sindical i també política.

El ple va donar el vist-i-plau a l’adhesió de l’Ajuntament de Rubí a l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), un punt en el qual ens vam abstenir, com tota l’oposició, davant dels dubtes que ens generava.

Es desestimen totes les reclamacions presentades als Pressupostos i s’aproven definitivament

El nostre vot a l’aprovació definitiva dels Pressupostos va ser negatiu, com en l’aprovació inicial, pels motius que ja vam esgrimir en aquell moment. Les al·legacions que es van presentar per part de Veïns per Rubí, de caràcter tècnic; i per part d’ERC, de caràcter polític i per tant, sense complir cap dels supòsits per a ésser presentades les reclamacions, van quedar desestimades.

Des de l’AUP vam voler insistir en alguns dels dubtes plantejats en l’aprovació inicial dels Pressupostos, sobre la viabilitat de dur a terme certs projectes trobant-nos novament sota la limitació d’un Pla Econòmic i Financer, i mentre tenim molts temes pendents que s’haurien d’haver previst: l’habitatge, el Pla d’Equipaments – amb alguns casos alarmants com les Torres Massana o els Antics Cinemes, mentre es compra la Superson o es rehabilita el Casino – o la millora del transport urbà, més enllà de la gratuïtat promesa – i que sembla que es durà endavant via ordenança no fiscal.

Les mocions: una mirada diferent sobre la seguretat ciutadana, més recursos residencials i habitacionals per a la gent gran i un toc d’atenció al govern: com fem front al problema de l’habitatge a Rubí?

L’ordre del dia del ple de gener incloïa, d’inici, tres mocions: una d’ERC, una de nostra i una del PSC i En Comú Podem, és a dir, dels grups que formen part del govern.

La nostra moció, assumida per junta de portaveus demanava augmentar i diversificar els recursos residencials i habitacionals per a la gent gran a Rubí, ateses les dades proporcionades pel Moviment per unes Pensions Dignes sobre la manca de places de residència pública i de Centres de Dia a la ciutat, amb la qual cosa reclamem a la Generalitat que en construeixi més; a més de la planificació de construcció de sòciohabitatge destinat a gent gran, és a dir, amb serveis auxiliars específics i espais comuns de relació. També proposem que es promogui la creació de cooperatives d’habitatge sènior, incloent una mirada cap a la futura possible dependència de les persones que en formin part. Vam incorporar una esmena del govern per a reclamar una major flexibilitat en els criteris d’accés als habitatges tutelats per a la gent gran.

En la moció d’ERC, que proposava l’adhesió a una xarxa de seguretat ciutadana anomenada M7 Citizen security, i que ens generava un debat tècnic però també sobre el model de seguretat que defensa. A nivell més tècnic, ens genera dubtes el fet que no sigui de codi obert, i creiem que amb l’existència de l’app RubíCiutat hauríem d’apostar per incloure aquest servei, i no pas contractar una nova aplicació, o és que cada servei – per exemple el porta a porta, que esperem que s’implementi en el futur – requerirà la instal·lació d’un altra app? Respecte al model de seguretat, apostem clarament per un model més comunitari i que generi xarxa, i no cercar només l’ajut individual per part del serveis d’emergència.

Finalment, el PSC i En Comú Podem presentaven una proposta que reclamava més recursos per part del Ministeri de Foment als ajuts del lloguer i un canvi de criteris de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per garantir que persones que han deixat de rebre’l el puguin recuperar i continuar rebent. El nostre vot va ser favorable malgrat la negativa dels grups proposants d’incorporar una esmena de l’AUP en què volíem que l’Ajuntament es comprometés, també, a fer front a l’emergència habitacional mitjançant els molts recursos disponibles que tenim com a ajuntament, i que hem presentat en diverses ocasions davant del ple municipal o l’equip de govern, com per exemple aquestes. A banda d’això, la Comissió d’Habitatge de l’AUP està treballant en diverses qüestions per aportar al Pla Local d’Habitatge, tal com se’ns ha demanat des de la Mesa pel Dret a l’Habitatge.

I finalment, recordeu que també podeu seguir les cròniques del Ple i de l’acció institucional que fa la nostra regidora al seu diari!

Plantegem al govern una petita modificació en les obres del pont del c. Sant Joan

El passat dimecres 22 de gener la Comissió de Mobilitat de l’AUP i la seva regidora, Betlem Cañizar Bel, es van reunir amb Rafael Güeto, regidor de planejament urbà, mobilitat i accessibilitat, així com amb el Cap de Mobilitat, per a presentar una proposta de modificació en les obres del pont del carrer Sant Joan.

La proposta va ser avançada en una Comissió Informativa, en la qual la regidora de l’AUP va sol·licitar al regidor del govern municipal dades relatives a les afectacions del trànsit ocasionades pel tall del pont del carrer sant Joan.

L’obtenció d’aquestes dades tenia per objectiu valorar la viabilitat d’una proposta per a vianalitzar el pont, aprofitant les obres actuals. Cal tenir present que ens trobem en un moment clau per a la ciutat: d’una banda, cal emprendre mesures urgents davant l’emergència climàtica. De l’altra banda, estem davant de l’imminent nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, així com d’un nou POUM.

Així, govern i oposició ens vam reunir per tal de poder estudiar la viabilitat del plantejament de l’AUP. La proposta de l’Alternativa d’Unitat Popular està fonamentada en les dades del trànsit de vehicles en aquella zona, les retencions diàries especialment en horari d’entrada i sortida escolar i l’impacte en la salut i la mobilitat de vianants.

El tall del pont ha permès valorar l’impacte en la mobilitat rodada de les afectacions de peatonalitzar o reduir el trànsit motoritzat en el pont. En aquest sentit, les dades mostren resultats favorables a la proposta d’afavorir la vianalització de la zona.

Un enginyer de camins s’ha encarregat de redactar tècnicament la proposta, que planteja deixar una de les voreres del pont a la mateixa alçada de la calçada i convertir el pont en sentit únic per la circulació motoritzada, o bé vianalitzar-lo completament.

D’aquesta forma, es solventarien els principals problemes de la solució actual. Cal tenir en compte que la vorera que s’ha previst en sentit Oest, per les pròpies limitacions del pont, queda lluny dels 1,80 metres que descriu la normativa vigent d’Accessibilitat.

La proposta elaborada per AUP faria a més compatible aquesta via amb el pas de ciclistes i patinets elèctrics per un espai segregat dels vianants. Avui en dia cap dels ponts que creuen la riera està 100% adaptat ni té carril segregat per vehicles no motoritzats.

Aquesta separació i l’eliminació d’un dels dos sentits de circulació disminuiria els riscos d’atropellament de vianants i baixaria substancialment la contaminació en una de les zones més denses de la ciutat, amb major afluència de vianants i major densitat de menors en hores lectives. Facilitaria a més la connexió entre les zones de vianants de la zona centre i el barri de Can Fatjó, creant un passeig continu fins a l’avinguda Castellbisbal fent més atractiu, d’aquesta manera, el desplaçament a peu, i dissuadint de l’ús del cotxe quan aquest no sigui estrictament necessari.

Segons l’informe de l’enginyer el canvi no hauria de suposar cap sobrecost per l’obra ni cap augment de termini i en cap cas superaria l’ 1 % del pressupost actual.

El govern s’ha mostrat receptiu a estudiar i valorar les possibilitats de la proposta plantejada per l’AUP.

Feminitzem Rubí!

Feminitzem Rubí és un mapeig feminista per a identificar l’experiència de les dones i de les identitats no binàries de Rubí en relació amb la ciutat:

En quins espais ens sentim insegures? I on ens sentim segures?
On tenim experiències positives? Ens sentim còmodes, ens podem relacionar amb altres persones, gaudim de la ciutat?
Hi ha llocs on ens sentim soles amb benestar? O més aviat aïllades?
Algun espai és un lloc habitual on som assetjades? Ens interpel·len, ens segueixen, ens sentim depredades…
Què cal millorar per què puguem fer més vida vivible, soles, acompanyades, en relació, en comunitat?
Hi ha carrers per on és difícil moure’ns amb el carret de la compra, el cotxet de criatures, amb bastó, o simplement parlant de dos en dos?
No t’atreveixes a deixar el cotxe aparcat en aquell descampat?
Canvies de parada de bus per sentir-te més segura?
No passes mai per aquell pont amb tan poca llum?

Tot això, i molt més, té a veure amb la mirada sobre la ciutat que es fa des de l’urbanisme feminista. I què vol dir això? Doncs fer les ciutats vivibles, tot posant la vida al centre de l’espai (públic, privat, comunitari…).

Us proposem, de moment, una eina digital en forma de mapa col·laboratiu on totes podem aportar dades en tres categories:

VERMELL: espais on ens sentim malament (insegures, incòmodes, sense bona mobilitat…) i que, a més, considerem que necessiten d’una solució urgent.
GROC: espais que es poden millorar considerablement per facilitar espais de relació, de vida comunitària, de seguretat o accessibilitat.
VERD: aquells espais on ens sentim còmodes, segures, on es promouen iniciatives empoderadores o, fins i tot, que poden suposar un punt de suport en cas d’emergència.

Què farem amb aquestes dades? Promoure iniciatives per millorar la ciutat, ja sigui fent propostes al govern de l’Ajuntament, o duent-les a terme amb el veïnat, els col·lectius feministes o des de la pròpia AUP.

VOLS COL·LABORAR?

Pots fer-nos arribar els teus espais verds, grocs i vermells de múltiples maneres (per ara no hem trobat la forma perquè editis directament el mapa!):

Per whatsapp o telegram al 602899987
A auprubi@gmail.com amb l’assumpte FEMINITZEM
A través de les nostres xarxes socials: twitter (@Aup_rubi), facebook (@auprubi) o instagram (@auprubi)
Venint a les trobades de la comissió feminista de l’AUP i explicant la teva experiència en persona
Assistint a un dels tallers que programarem
Si ho prefereixes, ens deixes una nota escrita al CRAC! (c. sant Joan, 1)

Alguns recursos que ens poden ser útils

El projecte Ciutats Vivibles d’Entrepobles, on hi trobareu el documental que us deixem tot seguit i també una publicació. Com fem una ciutat vivible? gentrificació, salut, relació, violències, diversitat… Una volta més enllà de l’urbanisme.

Les guies del Col·lectiu Punt 6, sempre imprescindibles! I aquí un vídeo d’una de les seves membres, explicant l’urbanisme feminista:

En el número 75 de la revista Ca la dona , dedicada a hàbitat i gènere, hi trobareu tot un seguit d’articles d’algunes de les dones i col·lectius referents en aquests qüestions. Alguns més acadèmics, altres més quotidians (i un de la nostra regidora, també). Una mirada interessant i poc habitual sobre el tema!

Tot el suport a les treballadores de La Continental

El 15 i el 24 de gener les treballadores i treballadors de La Continental van a la vaga.
Es mobilitzen en defensa dels 760 llocs de feina directes que perillen pel possible tancament dels dos centres de treball que aquesta multinacional té a Rubí. La plantilla demana, entre d’altres, un pla de reindustrialització adequat.

Aquí teniu un reportatge de la Xarxa de Televisions Locals sobre la vaga del dia 15.

Notícia a Ràdio Rubí

Rubí i el Vallès no poden acceptar una nova pèrdua de llocs de feina. Cada cop que tanca una empresa, i més d’aquesta dimensió, l’economia local es resenteix, i centenars de famílies queden abocades a un futur incert que les pot dur a la pobresa i la precarietat.

A la ciutat hi ha 4718 persones registrades a l’atur. A aquesta realitat s’hi poden afegir els diversos Expedients de Regulació de l’Ocupació que amenacen a gairebé 1200 persones al Vallès.

Des de l’AUP fem una crida al suport del conjunt de la població de la ciutat amb les treballadores i treballadors de La Continental!

Ple de desembre: pressupostos 2020!

En el Ple de desembre hi havia un tema central: el debat i aprovació dels pressupostos municipals per l’any 2020.

Però a part d’aquesta qüestió, també s’ha aprovat una nova assessora de Grup Municipal, aquest cop la de Ciutadans. Amb ella, ja són 4 els grups municipals que fan ús de la possibilitat de contractar algú per a què acompanyi i assessori: ERC, ECP, PSC i Cs. El cost per la ciutadania? 25.000€ bruts anuals per cada mitja jornada de feina.

Com ja hem dit altres vegades a l’AUP, entenem que pot ser necessari en determinats moments, sobretot pels grups més petits, algun suport (ens costa més d’entendre en grups com ERC o el PSC que tenen 7 i 10 regidores). Però creiem que aquest ha de costejar-se amb les aportacions que ja fa l’ajuntament als grups municipals o amb fons propis dels partits, i que ha de ser per feines concretes i acotades en el temps (per exemple, si un grup municipal vol iniciar algun projecte especialment complex).

Ens trobem en canvi que Veïns per Rubí i la pròpia AUP, els grups més petits i que només compten amb una persona al Ple, són els dos únics que renuncien a aquesta figura.

Altres qüestions que s’han aprovat al Ple:

L’inici d’una petita modificació en la delimitació del terme municipal entre Sant Quirze i Rubí, a instàncies de la Generalitat. El terme municipal va ser delimitat a principis del segle XX, i sembla que cal fer tasques d’actualització. Com es tracta d’una qüestió molt tècnica i que no hem pogut estudiar prou, la nostra regidora es va abstenir.
La finalització de l’expropiació de la finca situada al passeig de la Riera 28. En aquest punt també, i per la mateixa raó, ens vam abstenir.
La moció de les Candidatures Alternatives del Vallès, de les que formem part l’AUP sobre el canvi de tarifes dels títols de transport integrats. Aquesta proposta, amb esmenes d’En Comú Podem i un petit afegit de Ciutadans, fou aprovada per Junta de Portaveus i, per tant, amb el suport sencer del Ple municipal. La podeu trobar aquí.
La moció del govern d’adhesió a la Declaració de Colònia amb motiu del Dia Internacional de la Infància. Aquesta Declaració forma part de les passes que els municipis han de fer per renovar el segell de Ciutat Amiga de la Infància. És una declaració simbolica que cal, de fet, acompanyar de mesures en defensa de la infància (de tota la infància).
El Pla Local de Residus 2019-2022, pendent de fet d’aprovació des del mandat anterior. Com a AUP ens vam abstenir ja què creiem que és indispensable un Pla de Residus, però també considerem que aquest no fa una aposta veritablement valenta per assolir els objectius que tenim com a municipi: l’increment de la recollida selectiva al 50% el 2020. De fet, el propi govern és conscient d’aquest fet, pel que es desprén del debat del Ple. El mes de gener la comissió de territori de l’AUP, amb la nostra regidora, ens trobarem amb el regidor de Medi Ambient Andrés Medrano per treballar qüestions diverses relacionades amb aquest i altres temes. Des de l’AUP tenim, fa anys, molt de treball i propostes en aquesta qüestió i venim insistint fa temps en la necessitat d’implementar el sistema porta a porta.

Pel què fa al debat sobre els pressupostos, us recomanem escoltar-lo en el vídeo del Ple que hi ha a la web de Ràdio Rubí (comença al minut 5). Us deixem, aquí sota, la intervenció de la nostra regidora, elaborada amb el suport de la comissió de pressupostos de l’AUP. Recordeu que podeu llegir la seva narració aquí, al https://diaridunaregidora.home.blog.

Com acabeu d’explicar, el pressupost 2020 es rebaixa respecte el 2019 en 987.176 €, però manté un increment respecte el 2018 de 4.174,460€. Si tenim en compte que estem treballant un altre cop sota un Pla Econòmic i Financer que limita completament les inversions, cal dir que aquestes no només baixen un 14% respecte 2019, sinó un 50% respecte 2018 (2.000.000€). Suposa un ascens de pràcticament 6,000,000€ respecte el 2018 centrat en capítols 1 (salaris) (4.000.000€) i i capítol 2 (empreses externes, compres…) (2.000.000€).

La pregunta és: on és l’impacte d’aquests 6 milions d’euros? Les explicacions donades a la premsa no ens semblen suficients. Es troba en regularitzacions salarials i laborals pendents pel desgavell en la gestió dels recursos humans? En contractacions d’empreses externes per a realitzar moltes tasques que es podrien assumir des del propi Ajuntament, amb el consequent sobrecost??

Hem notat la ciutadania, el personal municipal mateix, aquest increment de pressupost d’aquest 2019? 6M són molts diners. Esperem que, el del 2020, sigui realment palpable.

Més encara perquè tornem a incomplir la regla de la despesa. Perquè? Gran pregunta.

Evidentment, a l’AUP estem a favor de fer despesa pública. És l’eina bàsica que tenim per dotar de recursos les polítiques públiques.

L’incompliment de la regla de la despesa suposa que, un altre cop, les inversions es vegin limitades als projectes que ja tenim aprovats. Com desplegar els projectes estratègics que el govern té arraconats, com el Pla d’Equipaments, el projecte 3Barris o el Pla de Mobilitat, sense inversió?

Ho hem dit i ho hem repetit múltiples vegades. Els ajuntaments tenim eines per a desenvolupar pressupostos menys subjectes a les limitacions de la Llei Montoro.

Si volem fer efectivament un alliberament de despeses per redirigir-les a benefici social, si volem donar una embranzida als serveis públics en la ciutat i garantir-ne la qualitat, cal iniciar JA els processos per les municipalitzacions. Suposen de mitjana un estalvi del 30% dels costos dels serveis públics i permetrien per tant reinvertir sense afectar la regla de la despesa.

A Sant Cugat ja s’han adherit a l’associació de Municipis per l’Aigua Pública, sense anar més lluny. Un pas cap a la municipalització d’aquest servei.

I no oblidem que la llei ens permet també fer empreses municipals que competeixin en l’àmbit privat. Si un 50% dels ingressos d’aquests ens (escoles bressol…) són “de mercat” no entren en pressupost consolidat i per tant queden també fora de la regla de la despesa.

Contempla el pressupost partides destinades a la remunicipalització de serveis públics? A algun estudi de viabilitat? Al Consell de la Finca Font del Ferro es va anunciar que la deixalleria seria duta, per fi, per la Finca: s’hi han previst els recursos per formar i preparar la recepció d’aquest servei? O continuarem un any mes amb un contracte caducat amb l’empresa TMA des de fa més de 5 anys?

A la “Memòria explicativa” del pressupost se’ns diu que s’emmarca en “un context econòmic d’estabilització econòmica però condicionat per les incerteses polítiques del moment i possibles perspectives de desacceleració econòmica.”

I planteja tres objectius estratègics: qualitat de l’espai públic, cohesió social i servei a les persones per tal de promoure la igualtat d’oportunitats, i promoció econòmica i creació d’ocupació. Hi haurà consens en què aquests tres objectius són importants. Però no deixen de ser expressions que, sense criteri i voluntat política realment transformadora es queden en paraules buides.

Ens enfrontem a reptes cabdals en aquests moments, i els volem dotar de contingut:

En primer lloc, pel que fa al propi Ajuntament, la consolidació de la plantilla i la modernització de la gestió que permeti afrontar els reptes que tenim al davant. Innovació, adaptació a les noves realitats socials, econòmiques, polítiques, formació del personal. etc.

Aquí celebrem que es destinin partides al PORH i que tot un seguit de programes incrementin despeses de capítol I. Però caldria analitzar-ne les causes, ja què en molts casos són actualitzacions salarials pendents i no suposen necessàriament una millora de la gestió pública. Però n’hi ha d’altres, i no són irrellevants, on aquest baixa, com la Recollida i Eliminació de Residus, Joventut o Comerç.

En segon lloc, ens trobem un espai públic i un patrimoni descuidat i despersonalitzat, amb punts especialment insegurs en algunes zones (connexió de la Font de la Via amb l’estació, accessos al Parc de Ca n’Oriol, etc.) I pel que fa al patrimoni… és un deja vu ple rere ple: invertirem diners en El Casino, projecte estrella del mandat, però se’ns desmunten les Torres Massana o tenim abandonats els Antics Cinema.I ara ens plantegem comprar la Superson, mentre ens manca el Pla d’Equipaments.

El pressupost no suposa cap gir de la situació en aquestes qüestions. Continuïsme pur.

En tercer lloc, tenim la “desacceleració econòmica” de la que es parla al pressupost. Parlem clar: es tracta d’una imminent crisi que s’anuncia ja fa un temps per al 2020-2021 i que ens agafarà, un altre cop, sense els deures fets. Arrosseguem els efectes de l’anterior crisi encara. Vivim una situació d’emergència habitacional, de pobresa a moltes llars, de persones a les que no es dóna el dret de ciutadania, de racisme i xenofòbia i per tant de manca de cohesió social, de contínua violència contra les dones, o per exemple d’atur que s’incrementarà amb el possible tancament de la Continental.

En quart lloc, l’emergència climàtica, que requereix adaptar les polítiques públiques a la necessària reducció de la petjada ecològica del municipi i les persones que hi vivim i que hi produïm, i que afecta a totes i cadascuna de les àrees de l’Ajuntament, i de forma molt especial a les polítiques d’indústria, ocupació, mobilitat, patrimoni… o medi ambient.

Davant d’aquests reptes… què ens trobem? Un pacte de govern que, pel què veiem als pressupostos, escanya les àrees liderades per En Comú Podem i que són, per cert, clau per aconseguir alguns d’aquests objectius. El més sorprenent: la reducció del 40% del pressupost de PROURSA, que passa de 2.770.937 a 1.562.937€. Emergència habitacional? Manca de solucions públiques pel dret a l’habitatge? Doncs vinga, Pla Econòmic i financer i reducció de les inversions, molt per damunt de la mitjana en d’altres àrees. I això que l’increment del pressupost per habitatge del 2018 fou fruit en gran part de la pressió d’ECP.

A Medi Ambient, recollida, eliminació, gestió i tractament de residus hi ha reduccions també, tot i que de forma més moderada. Per exemple, Medi ambient baixa en un 17% o recollida i eliminació de residus en un 4%. El projecte de Rubí Brilla que venem arreu del món i que hauria de ser menys de lluïment i més estratègic, passa dels 502.222 del 2018 a 735.184 el 2019, però es torna a reduir a 612.418€ el 2020. Un altre 17% de reducció.

Això si, l’increment del cost per neteja viària es manté. Polítiques per treure rèdit electoral, potser?

I molt rellevant en aquest context d’emergència climàtica: la despesa en energia elèctrica per l’enllumenat públic ha passat dels 849.200€ el 2018 a una reducció de 100.000€ el 2019, que es torna a incrementar en 200.000 el 2020, quedant en 941.881€. Significatiu. Si li afegim les dependències municipals l’import ascendeix a 2.054.858€.

Diuen que es complementaran aquestes xifres amb modificacions de partides durant l’any. Així ho esperem, és clar. Però incloure una partida en un pressupost és una aposta explícita per un projecte. Esperar a negociar partides que s’alliberin durant el mandat… un acte de fe.

Ens preguntem, on queda el pacte de govern entre el PSC i ECP, en aquests pressupostos, i les millores que aquest havia de suposar?

Mentrestant, increment de 700.000€ en els òrgans de govern, dels 957.430€ del 2018 als 1.609.636€ anuals del nou mandat. Dupliquem nombre de regidors i regidores, incrementem salaris tant al govern com a l’oposició, costegem generosament els grups municipals, dotem-los de càrrecs de confiança. Avui hem aprovat l’assessora de Ciutadans. Ens els plens anteriors, la de ECP, ERC i PSC. Totalment desproporcionat. 700.000€ és la despesa de programes sencers d’aquest Ajuntament. Del propi Rubi Brilla, sense anar més lluny. I a això li podem afegir els 52.000€ de despeses protocolàries al programa d’Acció institucional i comunicació (62,000 el 2019 però només 1000 el 2018) o els 20.000 de “dels membres de govern” d’aquest mateix programa que, de fet, baixa només 70.000€ respecte el 2019 i té més pressupost que la Ràdio o el mateix que Promoció Econòmica i gairebé el doble que comerç. Hi tornem. Rèdit electoral, propaganda, lluïment.

Ens acusaran de no haver fet cap proposta des de l’oposició per a aquest pressupost.

Però si el govern quantifiqués econòmicament i dugués a terme les moltes mocions presentades per l’AUP i aprovades en aquest Ple tindria un bon grapat de propostes per a incloure al pressupost.

Si hi hagués més transparència en la gestió econòmica, també ens seria més senzill tant el seguiment de l’acció de govern com la nostra participació.

Ens passem l’any fent propostes, i certament, en podríem haver fet per aquest pressupost… Si se’ns hagués fet partícips de la seva elaboració. La documentació definitiva es va penjar el dia 9 de desembre. 10 dies per a estudiar i proposar en tema extremadament complex. Voluntat real de què participem? El govern en 10 dies hauria tingut temps per negociar, introduir propostes, refet el document, i dut al Ple? No.

Hem consensuat i compartit criteris, objectius, visió de ciutat? Nop. Governar en majoria significa no treballar de debò amb l’oposició, malgrat representem la meitat del Ple i de la població que ha votat? Entenem que tampoc. Per tot això, la nostra resposta a aquest pressupost no pot ser una altra cosa que un NO.

« Anterior