Article d’AUP: “En suport als Comités de Defensa de la República (CDR)”

Aquesta setmana passada s’ha fet públic que la Fiscalia de l’Audiència Nacional obria diligències contra els Comitès de Defensa de la República, atribuint possibles delictes de rebel·lió (delicte castigat amb penes de fins a 30 anys de presó). Pocs dies després hi ha hagut les primeres detencions d’activistes de diferents CDR.

Davant d’aquests fets, des de l’AUP volem recordar que els Comitès de Defensa de la República no tenen cap altre objectiu que treballar de manera pacífica en favor de la República Catalana, una república on tothom hi tindrà lloc, vingui d’on vingui, pensi com pensi i parli la llengua que parli.

Des que l’independentisme ha anat creixent a Catalunya, les mobilitzacions han estat massives, constants i exemplars. La pràctica de la resistència civil activa i no violenta ha estat un principi bàsic irrenunciable fins i tot davant de les actuacions d’unes forces policials desbocades que no han mostrat dubtes a l’hora d’agredir a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició.

La defensa de les escoles a Rubí, prèvies al passat 1 d’octubre, són un bon exemple d’aquest compromís amb la resistència civil activa i no violenta. En aquest sentit, tot i aquesta violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat, l’autoorganització popular va garantir la celebració del referèndum d’independència de Catalunya, els llavors anomenats Comitès de Defensa del Referèndum van ser una eina clau en la contenció i en la defensa no-violenta, cal insistir, dels col·legis i centres de votació. Posteriorment, a Rubí, el CDR ha convocat diferents concentracions de protesta pacífica, i com a punt culminant una de les manifestacions més massives vistes mai sense que se’n registres cap incident.

L’Estat espanyol, en totes les seves formes, ha engegat un procés de criminalització del moviment independentista amb la creació i socialització d’un relat que pretén justificar la repressió sense límits. Aquesta estratègia d’Estat no és nova, fa dècades que s’aplica arreu on la dissidència qüestiona els fonaments antidemocràtics de l’Estat.

Davant d’aquesta criminalització i vulneració dels drets més elementals i democràtics, des de l’AUP ens reafirmem en les nostres conviccions i el nostre compromís envers la construcció de la República Catalana, i en defensa dels Comitès de Defensa de la República com a eix vertebrador de l’autoorganització de la societat civil. Tanmateix, la repressió contra el moviment independentista no ens fa dubtar sinó que ens empeny a crear xarxes de solidaritat i que davant de la política del passat, construïm un projecte de futur. No tenim res més que un projecte esperançador: la construcció d’un país millor, des de baix i per a totes. També ens tenim les unes a les altres, colze a colze, i allò que més espanta a l’Estat: el futur.  

L’AUP demana celebrar els actes de la ciutat de manera més equitativa entre els barris i regular el volum de les actuacions

Aquest mes d’abril l’AUP portarà una moció al ple per instar a l’equip de govern a redactar un protocol que planifiqui una distribució més equitativa de les festes i actuacions que tenen lloc a Rubí. La moció també inclou un acord per tal que es redacti i apliqui un protocol per tal de regular el volum de les actuacions que tenen lloc en aquestes festes i esdeveniments, tenint en compte els horaris, les recomanacions d’exposició al soroll establerts per organismes internacionals, etc. La redacció del protocol hauria de fer-se amb la participació de diversos actors de la ciutat: entitats, associacions de veïns, serveis municipals de salut pública, cultura, joventut, policia municipal, etc.

L’AUP demana que mentre aquest protocol no estigui a punt s’estableixin mecanismes per tal d’assegurar al màxim el descans del veïns, sobretot en aquells punts de la ciutat on tradicionalment hi ha més acumulació de festes.

La formació explica que fa temps que reben queixes de veïns per l’acumulació d’actes en els mateixos espais, sobretot a la Plaça del Dr. Guardiet i la Rambla del Ferrocarril, durant certes èpoques de l’any i també pel volum que s’utilitza en aquests actes (incloent l’estona de les proves de so). De fet, alguns veïns han informat de que en certes ocasions el volum és tant alt que vibren els vidres de casa seva, una situació que no s’hauria de normalitzar. Cal recordar que el soroll és un factor ambiental amb un impacte significatiu en la salut, tot i que se sol oblidar. L’Ajuntament, com administració pública que és, ha d’establir, i fer complir, certes normes de convivència que permetin el descans dels veïns a l’hora que tenen lloc les diverses activitats al carrer, que promouen la vida cultural, social i reivindicativa a la ciutat. A més, una distribució més homogènia permetria dinamitzar, des de diversos punts de vista, els diferents barris de Rubí.

Article d’opinió: “Bus gratuït: amb quin objectiu?”

Fa unes setmanes l’Alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, anunciava que l’equip de govern vol que a partir del 2020 el servei de bus a Rubí sigui gratuït. Una setmana més tard, davant la crítica de pràcticament tota la oposició que reclamava millores en el servei (més freqüència i canvis en les línies), va dir que la nova licitació del servei també incorporarà aquestes millores. L’Alcaldessa diu que la inclusió de la clàusula de bus gratuït a la nova licitació, que teòricament ha de tenir lloc durant el 2019, representaria uns 800.000€/any addicionals de despesa per les arques municipals (actualment l’Ajuntament ja aporta 2 milions anuals). A aquesta quantitat cal sumar-hi el cost de les millores de freqüència. Si l’usuari paga, aquest cost es redueix o queda contingut, però si és gratuït l’Ajuntament ha de pagar per tot el servei independentment del número d’usuaris, és a dir uns 2.8 milions d’euros enlloc de 2 milions. Al nostre entendre, el que interessa, o hauria d’interessar, a l’Ajuntament (i als rubinencs i rubinenques com a contribuents) és que molta gent utilitzi l’autobús (pagant, tot i que hi hagi tarifes socials) per no haver de pagar tant dèficit d’explotació.

Però amb quin objectiu l’Alcaldessa anuncia aquesta mesura, tal i com ho fa? Segons Ana María Martínez l’objectiu és reduir l’ús del cotxe privat i per tant reduir la contaminació atmosfèrica, el soroll, etc. objectius molt lloables i que sempre hem promogut des de l’AUP. L’Alcaldessa, però, sembla oblidar un detall: per poder tirar endavant aquesta mesura li cal el suport d’una majoria del ple (mínim 12 vots tenint en compte el vot de qualitat de l’Alcaldessa), i de moment sembla que només els dos regidors del PP donarien suport a aquesta mesura.

Cal recordar que cap partit de l’oposició estava informat d’aquesta proposta abans de que s’anunciés, i de fet aquesta ni tant sols es contempla en el Pla de Mobilitat en redacció (encara pendent d’aprovar), on sí es proposen altres mesures, molt més efectives al nostre entendre per tal de fomentar l’ús del transport públic i reduir l’ús del vehicle privat a la ciutat, com poden ser la modificació del recorregut de les línies, l’increment de les freqüències i horaris, potenciar la intermodalitat amb el servei de FGC i RENFE, millora de la infraestructura de les parades del bus urbà, etc. De fet, experiències prèvies a Europa demostren que la gratuïtat del transport públic no és la mesura més efectiva per reduir l’ús del cotxe privat, i els mateixos experts no creuen que sigui de les primeres mesures a aplicar per assolir aquest objectiu.

Segons el diagnòstic del Pla de Mobilitat, només el 4% dels desplaçaments interns de la ciutat es realitzen en transport públic mentre que el 26% es fa en vehicle privat. I només el 25% de les voreres de la ciutat són accessibles. A més, a l’enquesta de satisfacció del servei de bus en cap moment es va demanar l’opinió sobre el preu del bus ni es va destacar com un aspecte negatiu per part dels usuaris. Creiem, doncs, que seria més útil invertir els més de 800.000€ anuals addicionals que costarà la proposta de bus gratuït (una proposta difícilment justificable des del punt de vista tècnic) a millorar tot el sistema de mobilitat per promoure una mobilitat més sostenible i activa (a peu, bicicleta o transport públic), i en tot cas revisar, si s’escau, els criteris per aplicar descomptes per a col·lectius específics.

En definitiva, si experiències prèvies no recolzen la mesura del bus gratuït, i si hi ha un Pla de Mobilitat en redacció amb una visió global sobre com gestionar la mobilitat, i amb el que es pretén obtenir consens polític i ciutadà, com una Alcaldessa s’arrisca a fer una proposta que té un impacte tant important per a les arques municipals, i per tant per a la ciutadania, sense saber si té un mínim suport del ple? La resposta més probable és que sap perfectament que no tindrà els vots i que per tant utilitzarà electoralment la negativa de la oposició, inclosa la de C’s, que ara ha passat a ser el principal rival de cara a les municipals de 2019. De fet, en les seves últimes declaracions ja va utilitzar el posicionament contrari a la proposta per atacar la oposició, oblidant que ella encara no ha convocat cap reunió per explicar formalment, i amb detalls, la proposta. En definitiva, política de baixa estofa.

La mobilitat, com molts altres temes, no pot ser una qüestió que s’utilitzi amb caràcter electoral. És un tema que cal prendre’s seriosament i gestionar-lo des de l’expertesa dels que hi entenen i l’evidència i experiència en altres ciutats. I sobretot cal gestionar-lo a partir del consens polític i ciutadà, per tal que les mesures, sovint costoses, tinguin sostenibilitat en el temps, governi qui governi. Assolir ciutats saludables, segures i equitatives des del punt de vista de la mobilitat és una tasca col·lectiva, i no pas el resultat de l’aplicació d’idees puntuals de polítics irresponsables que ni són experts en el tema ni tenen la capacitat d’assolir grans acords de ciutat. Per tant, el que cal de manera urgent és consensuar i aprovar el Pla de Mobilitat i començar a desplegar-lo el més aviat possible per tal d’assolir els objectiu d’una ciutat més sostenible, saludable i justa en matèria de mobilitat.

L’AUP vol que el 0.5% de la recaptació de l’IBI es destini a projectes de conservació i gestió del medi natural

“La proposta ja s’aplica a altres municipis de Catalunya i és, entre d’altres, un instrument de conscienciació ciutadana sobre la necessitat de compensar el nostre impacte sobre el medi”

En el proper ple l’AUP presentarà una moció perquè a partir d’ara ens els pressupostos es destini el 0,5% de la recaptació líquida anual de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI) a activitats de protecció, gestió i restauració de la flora, la fauna, els hàbitats i els ecosistemes. Aquesta és una proposta que ja s’aplica a altres municipis de Catalunya.

El creixement de les poblacions i l’increment exponencial del consum per càpita ha dut a una demanda cada vegada més elevada de sòl i dels recursos naturals necessaris per al nostre model de vida, la qual cosa posa en greu risc la conservació dels valors naturals, el manteniment de les funcions ecològiques imprescindibles i, en conseqüència, tots els beneficis materials i immaterials que la natura ens ofereix, sense els quals la nostra subsistència resulta impossible. Calen doncs, polítiques de caràcter local per tal de protegir el medi natural, gestionar-lo activament per a la seva millora i restaurar aquells indrets que així ho precisen, en el marc d’un ús sostenible dels recursos naturals municipals.

Donat que l’IBI és l’impost directament vinculat a la transformació del sòl, té tot el sentit que sigui la font de recursos que ajudi a reequilibrar el territori. D’una banda, això assegura la dotació pressupostària necessària per desenvolupar projectes potents amb continuïtat (uns 130.000 euros anuals, en el cas de Rubí). De l’altra, és un instrument de conscienciació ciutadana sobre la necessitat de compensar el nostre impacte sobre el medi a través d’aquesta iniciativa.

La moció també inclou la necessitat de contractar personal municipal que sigui expert en la matèria per tal d’assegurar l’adequada execució dels projectes que es duguin a terme, projectes que entitats i persones interessades de Rubí podran presentar segons un procés de participació ciutadana que caldrà implementar.

Finalment, la moció també demana que l’Ajuntament de Rubí esdevingui membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, xarxa que pot assessorar en la implementació dels acords proposats, entre d’altres.

Balanç econòmic de l’AUP de l’any 2017

Com cada any, i per transparència, l’AUP fa públic el balanç econòmic de la formació. 

En aquest 2017 l’AUP ha ingressat 34.200€ de la retribució del grup municipal, a més de 7206,14€ de la part del sou a la qual renuncia el nostre portaveu. 

Pel què fa a les despeses, les principals han estat l’aportació al CRAC, el projecte sociocultural al qual donem suport, amb una suma total de 22.800€ en concepte de lloguer i despeses, anuncis i pàgines informatives a mitjans de comunicació, assessorament que vam demanar al Col.lectiu Ronda, i finalment els 7150€ destinats al programa Retorn Social, del que se n’han beneficiat tres entitats de Rubí.

Nota de premsa per respondre les declaracions de la regidora Maria Mas (PSC)

Amb aquesta nota de premsa l’AUP volem contestar les declaracions que la regidora del Servei de la Dona de l’Ajuntament de Rubí, la Maria Mas, va fer ahir.

La regidora Maria Mas afirma que “les polítiques per a les dones són molt més que fer mocions i parlar en femení”. Des de l’AUP li volem recordar que com a oposició utilitzem les eines que tenim al nostre abast, en aquest cas les mocions, per a construir i proposar polítiques municipals. Però a qui correspon executar els acords i desenvolupar les polítiques és l’equip de govern, que és qui té les eines i els recursos per a fer-ho, no pas l’oposició. És més, tot i ser oposició, hem realitzat, amb recursos propis, accions més enllà de mocions: hem impulsat la campanya “No vol dir no, per unes festes lliures de sexisme”, hem organitzat taules de participació, xerrades i tallers oberts a la ciutadania. Fins i tot hem fet treball conjunt amb el propi equip de govern proposant l’homenatge a les dones del tèxtil.

També en referència al seu comentari sobre el sopar de dones, la regidora de l’AUP no va assistir al sopar pel desacord de la formació en el format i model d’aquest acte, que trobem totalment descontextualitzat i superficial. Trobem especialment hipòcrita fer un sopar de dones (pagat per l’Ajuntament) quan aquesta activitat no té sentit si no s’acompanya d’altres polítiques i accions durant la resta de l’any. I posarem exemples concrets que justifiquen el nostre posicionament, doncs creiem que les polítiques i accions que s’estan fent des del Servei de la Dona són mínimes i insuficients:

1) El Servei de la Dona fa temps que està en precari, amb tot l’equip de treballadors i treballadores municipals de baixa. Ara mateix el servei se sosté gràcies a una empresa externa.

2) En els últims pressupostos s’han retallat 20.000€ al Servei de la Dona. A més, no hi ha cap protocol, pla o metodologia per tal que aquests pressupostos s’elaborin amb perspectiva feminista (hi ha una moció aprovada en aquest sentit) i tampoc hi ha cap pla per aplicar polítiques d’igualtat transversals a tot l’Ajuntament.

3) No s’ha realitzat el protocol de festes no sexistes, protocol que s’havia de fer amb col·lectius que treballen en aquesta temàtica. És més, la regidora va mentir en el seu moment dient públicament que s’estava fent aquest treball conjunt, quan això no ha estat així en cap moment. De fet, el Servei de la Dona destaca per la manca de col·laboració amb aquestes entitats i col·lectius, un treball que l’AUP sí que intenta realitzar i que creiem que és bàsic.

4) No s’han realitzat polítiques proactives i de prevenció, només accions aïllades impulsades pel Servei de Joventut (Torre Bassas).

5) No s’ha complert cap dels punts establerts en una moció que vam presentar a l’inici del mandat (juliol de 2015), on un dels punts més importants era la creació d’un Centre de Formació i d’Autoempoderament Feminista, que hauria de funcionar com a eina de reforç i ampliació del ja existent Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Això, com qualsevol rubinenc i rubinenca pot comprovar, no s’ha fet.

6) El Pla d’igualtat de l’Ajuntament caduca d’aquí a un mes. En l’elaboració no s’han adoptat cap de les propostes dels col·lectius que treballen en el tema, ni tant sols s’ha fet seguiment de les propostes que aquests han fet.

7) I el més preocupant de tot, senyora Mas, una de les seves prioritats hauria de ser protegir els drets de les treballadores municipals que depenen de vostè. I això vol dir actualitzar i aplicar, sobretot aplicar, els protocols existents per tal de ser eficaços davant d’un possible cas d’assetjament. Això, durant aquest mandat, no s’ha fet.

Tot plegat fa que no es puguin dur a termes accions de manera adequada i amb la qualitat que requereixen. Per tant, senyora Mas, té raó, fer mocions i parlar en femení no és suficient, però limitar-se a fer sopars del dia de la dona encara menys. Hi ha motius de sobres, doncs, per demanar la seva dimissió, que és el que fem a través d’aquest comunicat i farem en el ple d’aquest dijous.

With Google+ plugin by Geoff Janes