Nota de premsa: l’AUP fa públic el balanç econòmic del 2016 i el programa “Retorn social”

Com cada any, i per transparència, l’AUP fa públic el balanç econòmic de la formació. Aquest 2016, com a novetat, també expliquem el programa “Retorn social” que hem engegat amb els diners als que el portaveu de l’AUP renuncia, tal i com es va acordar en assemblea durant la campanya electoral del 2015.

 

Balanç econòmic 2016

En aquest 2016 l’AUP ha ingressat 34.200€ de la retribució del grup municipal, a més de 8.686,44€ de la part del sou a la qual renuncia el nostre portaveu i 2.447,33€ de diners de la campanya electoral. 

Pel què fa a les despeses, les principals han estat l’aportació al CRAC, el projecte sociocultural al qual donem suport, amb una suma total de 22.800€ en concepte de lloguer i despeses, les aportacions a les formacions que donen suport a l’AUP (segons acord pre-electoral) i anuncis i pàgines informatives a mitjans de comunicació. 

 

Programa “Retorn social”

En període pre-electoral l’AUP va acordar que el portaveu de la formació renunciés a part de la retribució que li pertoca. En el seu moment es va debatre si aquests diners havien de quedar a l’Ajuntament, tal i com ACR havia fet històricament, o bé donar-los a l’AUP i destinar-los a projectes de ciutat. Finalment es va optar per la segona opció perquè deixant-los a l’Ajuntament consideràvem que perdíem el control d’aquests diners, que segurament no es farien servir pel que nosaltres creiem que haurien de servir: projectes de ciutat i suport a les entitats.

Amb aquest esperit, aquest 2017 hem engegat el programa “Retorn social” amb els prop de 14.000€ dels que disposem per aquest programa. Els projectes que de moment han rebut el suport de l’AUP s’han escollit en el si de l’assemblea seguint els següents criteris. El projecte ha de ser:

  • Local (Rubí)
  • Cooperatiu o d’economia social (i donades d’alta com a entitats o cooperatives)
  • D’inserció laboral de col·lectius vulnerables o que cobreixi necessitats bàsiques de col·lectius vulnerables
  • Amb accions en vigor
  • Amb necessitats futures tangibles i quantificades
  • Impacte directe a la ciutat

Així doncs, de moment l’AUP ha donat suport al projecte d’horts socials Ecobodum de l’Associació Agroecològica Can Feliu, que té com a finalitat  crear un hort social que esdevingui un espai formatiu, terapèutic i d’inserció  socio-laboral  mitjançant l’activitat agrícola. L’Associació Agroecològica Can Feliu va néixer l’any 2014 a iniciativa d’un col·lectiu de persones vinculada amb l’Assemblea d’aturats de Rubí. Amb els 6.000€ de la donació han pogut comprar un tractoret i una cambra frigorífica (veure foto de membre d’Ecobodum). 

El segon projecte que ha rebut el suport de l’AUP ha estat el projecte Aikids de l’Associació Cultural Aikido Soley, una associació que té per objectiu dissenyar i implementar una metodologia innovadora i comunitària per a optimitzar i millorar la intervenció amb els joves de 14 a 21 anys, mitjançant la coordinació i el treball en xarxa amb les entitats educatives, socials i laborals del territori. Concretament, el projecte vol: 1) formar a joves en risc d’exclusió social en l’art de l’Aikido, 2) impulsar un programa d’inserció laboral per aquests joves com a monitors d’Aikido, 3) fer treball en xarxa amb entitats, escoles, empreses i d’altres associacions, 4) difondre la pràctica de l’Aikido mitjançant cursos, tallers i actes benèfics. Amb els 1.000€ de la donació han comprat material per a dur a terme les classes i la formació als joves.

A l’AUP encara disposem de diners i estem oberts a noves propostes que s’emmarquin dins de la filosofia del programa “Retorn social”. Per tant, convidem a les entitats i cooperatives de la ciutat a fer-nos arribar les seves propostes.

 

Nota de premsa: el tanatori i la informació seran els temes de les mocions de març

Tanatori

El mes passat, l’AUP ja va presentar una moció sobre els serveis funeraris i l’ampliació del tanatori. En concret, es demanava adaptar els serveis funeraris a la legislació vigent, fer complir el contracte a l’empresa Montserrat Tryuols S.A obligant-la a fer públics els preus dels serveis que presta, redactar una ordenança fiscal pel 2018 que reguli la prestació dels serveis funeraris d’acord amb la normativa vigent, redactar i executar un estudi per a l’ampliació del tanatori, i estudiar la viabilitat de la creació d’una empresa municipal que ofereixi serveis funeraris a la ciutat de Rubí a un preu més econòmic. Amb el seu vot en contra, l’equip de govern va al·legar, entre d’alters, que el monopoli dels serveis funeraris a la ciutat de Rubí no existeix des de l’entrada del Decret Legislatiu 3/2010. Però l’entrada en vigor del decret no és suficient i cal executar-lo i materialitzar-lo per tal que sigui realment efectiu, tot impulsant una normativa municipal i revisant el contracte existent amb l’empresa que actualment gestiona el tanatori, un contracte que per altra banda encara s’està incomplint amb la no publicació de les tarifes al web de l’empresa. És per això que en aquest ple de març l’AUP vol instar de nou a l’equip de govern a que com a mínim faci complir el contracte a l’empresa Montserrat Truyols S.A., revisi l’actual contracte per tal d’adaptar-lo a la normativa vigent i que redacti una ordenança fiscal pel 2018 que reguli la prestació dels serveis funeraris. En referència a l’ampliació del tanatori, l’AUP resta a l’espera de que l’equip de govern expliqui quines són les seves intencions i el projecte que té en ment, tal i com la regidora Maria Mas va anunciar en el ple de febrer.

 

Panells informatius

D’altra banda, l’AUP també presentarà una moció per incrementar la dotació de panells municipals per a la difusió d’activitats d’entitats i de l’Ajuntament, com a canal complementari de la difusió de la informació institucional i ciutadana. Aquesta moció fa referència a un acord d’una moció ja aprovada per a la millora de l’atenció i informació a la ciutadania (novembre 2015) que no s’ha executat. L’AUP proposa la instal·lació de panells informatius protegits amb vidres, que complementin els “pirulins” actuals, i que estiguin situats a l’entrada dels equipaments de la ciutat, els existents o els que en un futur estaran en marxa: Ateneu, Casino, Antiga Estació, Pavelló Can Rosés, Pavelló de la Llana, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, entrada Castell, Centres Cívics, El Celler, el Mercat, Casal de la Gent Gran, etc., així com en d’altres punts claus de la ciutat. Aquest és un sistema que ja s’utilitza en altres ciutat i ajuda a fer arribar la informació a la ciutadania. La gestió del contingut d’aquests panells el faria el propi personal de cada equipament, i ho faria en base a un protocol que hauria de preparar l’Ajuntament. Es proposa que puguin fer ús d’aquests panells qualsevol entitat, associació de veïns o de comerciants, així com partits o moviments polítics per anunciar les seves activitats, però mai per fer-hi publicitat que no estigui lligada a cap acte/activitat. Així mateix, les empreses privades tampoc podrien fer ús d’aquest espai.

Article en motiu del 8 de març (Dia Internacional de la Dona): Violències envers les dones: abordem la situació (Aitor Sanchez)

Arriba el 8 de març. Moment per parar i mirar enrere: on som?

Cada assassinat d’una dona fa visible de manera crua una realitat socialment soterrada. Una realitat quotidiana, amagada i assimilada que constata que vivim en una societat patriarcal que cada dia legitima la supeditació de la dona envers l’home.

És necessari abordar aquesta realitat incorporant a la institució una perspectiva feminista, generant polítiques i accions proactives i no acontentant-nos amb declaracions, discursos i pràctiques de contenció. Cal ser conscients que les violències envers la dona no esdevenen aïllades i descontextualitzades, sinó que es generen a partir d’una estructura social que perpetua uns interessos i lògiques de gènere concrets. Unes lògiques que es reprodueixen i transmeten a través del llenguatge. I és el llenguatge la millor eina que una administració pot tenir si aspira a revertir segles de dominació.

La institució hauria d’abordar no la gestió dels símptomes sinó l’atac frontal i decidit a la malaltia. Cal crear xarxa, combatre els silencis i vetllar per a l’empoderament efectiu de les dones, per la creació d’una masculinitat que no es senti legitimada a subjugar a la dona. Hem de dotar als i les joves d’eines, models i indicadors que els ajudin a superar les lògiques establertes.

Calen polítiques actives però també transversals, creant lògiques institucionals que vagin un pas més enllà de l’atenció puntual i d’una regidoria que sovint actua aïllada. Cal amarar l’administració de perspectiva feminista, entenent feminisme com la idea radical de que les dones són persones. Cal desbordar la lògica de l’atenció reactiva per assumir com a institució un rol transformador, i apostar per la prevenció basada en l’aposta ferma i valenta d’una perspectiva feminista transversal no subjecte a un servei concret i delimitat de l’Ajuntament, sinó treballant des del llenguatge fins al disseny urbà de la ciutat.

A l’AUP reclamem que la institució faci aquesta aposta ferma i decidida, concretant-la en forma de Centre d’Empoderament de les Dones (moció aprovada el novembre del 2015 i no executada per part de l’equip de govern) o en forma de protocol contra agressions sexistes a les festes (moció aprovada el juliol del 2016 i no executada per part de l’equip de govern). Volem una perspectiva feminista més enllà de merescuts homenatges com el que vam proposar a la Regidoria d’Igualtat per a les dones del tèxtil de Rubí. Dones que durant masses anys van ser víctimes del silenci, dones que van construir des del seu treball, formal i informal, des d’una doble explotació de classe i gènere, la ciutat que som ara.

Article: Municipalització de serveis públics: un debat pendent a Rubí (Jordi Muntan)

Fa temps que la recuperació de la gestió directa de serveis externalitzats per part dels ajuntaments ha deixat de ser una proposta utòpica d’alguns partits alternatius per convertir-se en una realitat a moltes ciutats catalanes. Casos com Barcelona, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola, Terrassa o Badalona són només alguns exemples de ciutats que estan recuperant el control de serveis com l’abastiment d’aigua, el tanatori, el servei de la grua, l’aparcament, la neteja o el manteniment de parcs i jardins.

Les externalitzacions de serveis públics mitjançant la contractació d’empreses privades va tenir el seu moment àlgid a finals dels anys 80 i la dècada dels 90. Els principals arguments eren que millorarien l’eficiència del servei, es produiria un estalvi en la provisió, incrementaria l’especialització i tecnificació, es produiria competència en el sector privat i es descarregaria l’administració d’una gestió feixuga.

Avui, després de més de 25 anys privatitzant serveis públics, també podem constatar una sèrie de conseqüències negatives i contràries als interessos dels ciutadans. En molts casos han suposat un important increment del cost, amb una orientació al benefici de l’empresa i no pas de l’usuari, una disminució de la qualitat del servei, una falta d’incentiu en la reinversió, una pèrdua de control per part de l’administració i una greu precarització dels llocs de treball.

Traslladem-ho a Rubí. El pressupost que es destina a externalitzacions ja supera de llarg el cost de la plantilla municipal i s’acosta al 50% del total, uns 34 milions d’euros.

Tenim un servei de recollida de residus i neteja viaria que costa quasi 8 milions d’euros amb uns resultats palpables; som la ciutat que menys recicla de tot el Vallès i la percepció ciutadana és d’una ciutat bruta. L’empresa beneficiària d’aquest contracte és Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), empresa investigada a diversos ajuntaments de Catalunya per frau, com Badalona i Barcelona.

El manteniment de les zones verdes ens costa més d’un milió d’euros a l’any, tot i tenir personal propi (parcs i jardins) i un centre especial de treball municipal dedicat a la jardineria (Font del Ferro). Pàrquings municipals amb queixes de manteniment i horaris absurds. Serveis funeraris cars per un contracte totalment avantatjós per a l’empresa. Finalment, quan a totes les ciutats, inclosa la veïna Terrassa, també governada pel PSC, es posa la mirada en la recuperació d’un servei tan bàsic com l’abastiment d’aigua, a Rubí tenim una cessió fins més enllà del 2040.

El PSC diu que les externalitzacions surten més barates. En molts casos no és cert. La llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (RSAL), exigeix als Ajuntaments que ‘gestionin de manera eficient i sostenible’, i que per tant, davant de cada concessió, els governs municipals ‘haurien de fer un estudi i valorar sempre entre la gestió directa o indirecta dels serveis’. A principis de mandat l’AUP va presentar una moció al respecte i, tot i ser aprovada, s’han continuat licitant serveis sense cap informe que justifiqui la seva externalització.

Un dels motius d’aquest abaratiment de costos que no explica l’equip de govern del PSC és la precarització dels llocs de treball dels treballadors de les empreses privades. A Rubí tenim 3 escoles bressol, dues d’externalitzades (La Lluna i Sol solet) i una de gestió directa municipal (La Bruna). Les dues externalitzades costen aproximadament 200.000 euros menys que la de gestió municipal. Com? Les treballadores de les empreses privades cobren en molts casos fins a un 30% menys del sou que les seves companyes de l’escola bressol municipal per fer la mateixa feina. En el cas del servei de neteja dels equipaments municipals, les diferències encara son més sagnants. Tant les dues escoles bressol com el servei de neteja d’equipaments municipals els gestionen empreses controlades per Florentino Pérez.

Per l’AUP, el govern socialista també és responsable d’aquesta retallada dels drets laborals en favor del benefici d’empreses privades per la seva passivitat i complicitat. Mala gestió i corrupció. Recordem que els principals casos de corrupció vénen donats per comissions en licitacions d’obres i serveis a empreses privades, no per la gestió directa d’aquests serveis per treballadors públics. Hi ha multitud de casos coneguts de comissions il·legals i finançament de partits a costa de diners públics.

Molts estudis senyalen un estalvi d’un 35% dels costos amb una gestió directa. Estalvi per l’exempció del pagament d’IVA, estalvi en el control del mateix servei, etc. En tot cas, posem xifres i tinguem el debat. I recordem que no és només un debat econòmic. Parlem d’assegurar els serveis bàsics per a tothom, donar resposta a la pobresa energètica, inserir laboralment a persones en situació vulnerable, crear projectes propis que apostin per models de sostenibilitat que corregeixin la situació actual.

El PSC de Rubí diu que no és el seu model, però no dóna explicacions del propi ni admet el debat. Per a l’AUP l’objectiu i el model és molt clar, avançar cap a una societat amb serveis públics universals, de qualitat i en el que tots els recursos es dediquin al servei públic i no al benefici privat, amb uns llocs de treball amb drets i condicions, orientant els serveis cap als ciutadans, invertint en les infraestructures necessàries, estalviant costos en intermediaris i impostos innecessaris.

Cal contraposar models, que la ciutadania pugui accedir a tota la informació i decidir entre tots i totes. Per a nosaltres el debat ja pot començar.

L’AUP reclama acabar amb el monopoli dels serveis funeraris a Rubí

Els serveis funeraris són essencials i ningú en pot prescindir, són una demanda forçosa i de primera necessitat, que es produeix de forma imprevista i que requereix una decisió ràpida en un moment de màxima emotivitat. L’any 2005 a Catalunya, i Rubí n’és un exemple encara vigent, el 84% dels municipis només tenien autoritzada una sola empresa funerària. El fet de que existeixin aquests monopolis i de que es limiti la oferta és una de les causes de l’elevat cost que pot representar l’enterrament d’un ser estimat, que en el cas de Rubí calculem que pot estar entre els 4000 i 6000€, podent ser superior però difícilment inferior a aquest rang. De fet, un informe de l’Organització de Consumidors y Usuarios (OCU) indica que en algunes ciutats és possible un estalvi de fins a 2.000€, amb un promig de 900€, i que el que queda demostrat és que la concurrència d’ofertes, és a dir, la no existència de monopoli, es tradueix en una major diversitat de preus. Aquesta situació de monopoli genera indefensió a la ciutadania de Rubí, assumint preus desorbitats pel conjunt dels serveis prestats. La garantia del principi d’universalitat obliga a les empreses a prestar aquests serveis de forma gratuïta a les persones que ho requereixin per manca o insuficiència de mitjans econòmics determinant-ho l’Ajuntament a partir d’un informe dels serveis socials municipals. Aquests casos, però, són força excepcionals. Això fa que bona part de les famílies hagin d’assumir uns preus molt més alts del que poden assumir i es veuen obligades a endeutar-se per aquest motiu.

A d’altres municipis el cost és menor, especialment aquells on aquests serveis són de gestió municipal (en són exemples Reus o Terrassa). I de fet ciutats com Barcelona ja han començat els tràmits per crear una funerària municipal per trencar amb l’actual oligopoli, i oferint enterraments a un preu que oscil·larà entre els 2.400 i 4.700€, unes tarifes que estan notablement per sota de la mitjana actual a la ciutat, de 6.400€.

A banda del factor monopoli, l’elevat cost d’aquests serveis sovint també té a veure amb una manca de transparència i la generació de confusió per part de la mateixa empresa sobre quins serveis són realment necessaris, quins es poden contractar a altres empreses i sobre la diversitat de preus, així com amb les limitacions pel que fa als estàndards de luxe dels serveis. Així, per exemple, podem veure com una empresa de serveis funeraris disposa d’una pàgina web on es detalla, per exemple, tots els centres i equipaments de què disposa però en canvi no s’especifiquen ni els diversos serveis (informació i assessorament, recollida i trasllat dels cadàvers, condicionament i tractament sanitari i estètic del cadàver, conservació i refrigeració del cadàver, subministrament de fèretres i urnes cineràries, enterrament i/o cremació, instal·lació de capelles ardents, organització de cerimònies, ornamentació fúnebre, etc) ni els seus preus d’aquests. Uns preus, que en canvi, l’empresa està obligada a comunicar a l’Ajuntament. Aquesta és exactament la situació de Rubí: l’empresa Montserrat Truyols S.A, que té dret exclusiu de la prestació dels serveis funeraris, té informació detallada al seu web dels equipaments de què disposa, entre ells el Tanatori de Rubí (http://www.truyols.com/). També té informació, escadussera, sobre assessorament i finançament a mida, però enlloc publica tots els serveis oferts ni el preu d’aquests, tot i que al contracte signat amb l’Ajuntament el 25 de Novembre de 1983, en base al plec de condicions de l’externalització del servei, diu “La empresa entregará en el Ayuntamiento y tendrá de forma permanente a disposición del público la relación de tarifes aprobadas y el catalogo de los servicios y modelos que se presten conforme cada tarifa”. Però segons hem pogut comprovar, l’empresa no té un catàleg com a tal, només es limita a fer pressupostos en base a les peticions dels clients. Per altra banda, l’Ajuntament, com a mínim a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, tampoc és capaç de donar aquesta informació a un ciutadà que la requereixi.

La demanda social per reduir la despesa que suposa tot el que comporta la mort d’un esser estimat és un fet i cal treballar urgentment per garantir-ho. La prestació dels serveis funeraris per part de l’Ajuntament en règim de lliure concurrència amb el sector privat amb qualsevol de les fórmules de gestió previstes per la llei, és l’única forma de poder-ne fixar els preus des de l’Ajuntament i, per tant, l’única garantia per a la ciutadania de disposar d’uns bons serveis a preus ajustats.

L’any 2010 el Decret Legislatiu 3/2010 modificava la Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris per adequar-la a la Directiva de Serveis 2006/123/CE. Aquesta modificació obliga a actualitzar de dalt a baix les normatives municipals ja que incompleixen principis bàsics de la legislació vigent limitant la competència i, en conseqüència, el dret d’elecció dels consumidors. En aquest sentit, la Llei 2/1997, d’una banda, marca clarament que cal respectar el principi d’eficàcia nacional de les autoritzacions obtingudes en altres municipis, és a dir qualsevol empresa autoritzada en qualsevol municipi de l’estat pot operar en tot el territori. De l’altra, limita molt els requisits que es poden exigir tant per l’obtenció d’autorització per prestar serveis funeraris com per a l’exercici de l’activitat que a més han de justificar-se com a necessaris i proporcionals.

D’altra banda, a Rubí ja fa temps que cal una ampliació del tanatori, que s’ha quedat petit pel nombre d’habitants que som al municipi. De fet, el tanatori és el factor clau a l’hora d’entendre perquè a la nostra ciutat encara tenim monopoli dels serveis funeraris. El 25 de Novembre de 1983 l’Ajuntament de Rubí va externalitzar, amb el concurs públic corresponent, els serveis funeraris de la nostra ciutat a l’empresa Montserrat Truyols S.A. per una durada de 20 anys. Entre d’altres, el plec de condicions diu “Derechos del concesionario […] d) Tener la condición de empresa funerària única en este municipio para prestación del Servicio, mientras permanezca en vigor la concesión y conforme con el art.48 del Reglamento del Cementerio Municipal y de Policia Mortuoria”. Més tard, el 14 de Setembre de 1994, el ple municipal, amb els vots a favor de IC, PSC-PSOE, PP i ERC i els vots en contra de CIU, va allargar el contracte amb l’empresa Montserrat Truyols S.A. 50 anys més, fins l’any 2034, a canvi de que aquesta assumís els costos de la construcció del tanatori, per un import de 27.628.128 de les antigues pessetes. Un dels acords que incloïa l’annex del contracte, signat el 24 de Setembre de 1994, diu “VIII- Una vegada finalitzades les obres, es cedirà a l’empresa Montserrat Truyols S.A. l’ús i gaudi de les instal·lacions per a la prestació del servei a què van destinades durant el termini de la seva concessió”.

Per tant, a Rubí la situació és complexa; els serveis funeraris els ofereix l’empresa que en el seu moment va pagar la construcció del tanatori i que té un contracte d’exclusivitat per oferir els serveis a tot el municipi. Però per altra banda necessitem una ampliació del tanatori que, creiem, ha d’assumir el propi Ajuntament i amb certa celeritat. Però no a canvi de res; entenem que aquesta és una bona oportunitat per intentar acabar amb el monopoli de la prestació dels serveis funeraris que actualment tenim a la ciutat de Rubí i poder oferir els serveis a un preu més assequible i just per a tothom.

L’AUP demana al Govern Municipal que expliqui el seu posicionament respecte a la política lingüística

L’AUP demana un posicionament ferm del Govern Municipal respecte a la partida pressupostària referida al Consorci de Normalització Lingüística. Cal que defineixin clarament quines són les seves intencions respecte al pressupost de Política Lingüística, després de les declaracions dels portaveus de Ciutadans i PP que demanen la seva reducció. Unes declaracions desafortunades que tornen a pretendre polaritzar de manera artificiosa la societat rubinenca.

La formació independent ha mostrat el seu malestar per aquestes declaracions, ja que no és el primer cop que es porta a debat públic la qüestió de la llengua catalana. El PP va presentar una moció al Ple de novembre, tot i que finalment va ser retirada, per reduir l’aportació al Consorci de Normalització Lingüística (CPNL). Ara, el portaveu Jonatan Cobo afirma que “nosaltres tenim un seriós problema en aprovar uns pressupostos que tinguin una partida destinada a Política Lingüística. Considerem que s’ha de reduir moltíssim“. En una línia similar s’ha pronunciat el portaveu de Ciutadans, que ha explicat a “Els Grups Municipals Opinen” de Ràdio Rubí que demana retallar la subvenció al Consorci de Normalització Lingüística.

L’Alternativa considera que aquestes declaracions són “preocupants”, i que només responen a la línia dels partits espanyolistes per generar conflictes lingüístics que no són reals. Amb gairebé dues-centes parelles lingüístiques i més de 600 inscrits en els diversos cursos oferts, el CPNL constitueix un servei actiu amb un clar retorn social, malgrat les dificultats – retallades, un local poc adequat i sense accés universal, entre d’altres.

Considerem poc ètic i responsable construir un relat de confrontació lingüística i cultural en una ciutat com Rubí, una ciutat on la llengua castellana es troba totalment integrat i estès. Segons les dades de l’informe de política lingüística de l’any 2015, un 69,2% dels rubinencs i rubinenques diuen tenir capacitat per parlar català; molt per sota de les persones que tenen capacitat per parlar-lo a ciutats veïnes com Sant Cugat del Vallès (82,2%).

Atiar conflictes, al nostre parer, resulta una absoluta irresponsabilitat, però sobretot en aquest cas on la demanda dels grups municipals de Ciutadans i PP responen únicament a interessos particulars i partidistes. Per aquesta raó, considerem que el Govern municipal ha de tenir una posició clara i contundent, i esperem que la convivència i el suport a la llengua catalana no pugui esdevenir moneda de canvi per consolidar els moviments poc clars del PSC de Rubí.