Propostes d’acció municipal durant la crisi del COVID19

Darrera actualització: divendres 3 d’abril, 12h

L’emergència sanitària és un repte per a qualsevol govern, també pel de Rubí. Com a oposició, no tenim la responsabilitat de governar, però formem part de la institució que és l’Ajuntament i, com a tal, fem propostes i seguiment de l’acció de govern. 

A més, ens vam posar a disposició dels equips municipals quan va esclatar la crisi, per si calia fer suports en relació a la xarxa social i de voluntariat. Hem elaborat, també, aquest mapa de recursos durant el confinament, on anem recollint aquells serveis, eines o recursos que ens arriben i pensem que poden ser útils.

Mentrestant, fem seguiment de l’acció de govern, demanem transparència i informació, i elaborem i traspassem les nostres propostes a qui té la responsabilitat de governar la ciutat. 

Cal tenir en compte que les mesures que prengui l’Ajuntament venen marcades pels decrets del Gobierno i la Generalitat. La “gran” injecció de recursos és estatal (veure  “Medidas 17 de marzo”) però es tracta, sobretot, d’una línia de mobilització de diners a través d’avals, de l’alliberament dels superavits dels Ajuntaments per a la gestió de la crisi (enlloc d’haver de ser destinats a pagar el deute), i altres mesures similars. És a dir, el Gobierno no aportarà tants diners com fa pensar (veure aquest article, on qüestiona que sigui tan gran: https://www.naciodigital.cat/noticia/198560 )

Aquí trobareu, 

Com a visió general, des de l’AUP pensem que les mesures que es prenguin han d’anar en la línia de crear un #PladeXocSocial, sense repetir l’austericidi de les mesures davant la crisi de fa 10 anys. Ecologistas en Acción recullen 19 mesures que són un molt bon resum del què caldria fer. La nostra regidora ho explica breument aquí, però podeu seguir l’etiqueta #PlanDeChoqueSocial a les xarxes. 

Aquí venen algunes propostes per a la ciutat de Rubí, que anirem actualitzant periòdicament, en funció del desenvolupament dels fets i de les accions empreses pel govern local.

En general

  • L’Ajuntament ha anunciat partides econòmiques per fer front al coronavirus (un increment de 150.000€ del fons de contingència, i 600.000€ per dinamització econòmica). Cal veure com es concreten però, sobretot, incrementar-les amb l’alliberament dels superàvits del 2019, que segons ha anunciat el President Pedro Sánchez, ja no caldrà destinar a la banca.
  • Caldrà, de fet, modificar el pressupost municipal, ja què molts recursos i accions queden suspeses davant la crisi, i redirigir despeses per a pal·liar els efectes del Covid19.
  • Un cop passi la crisi i les mesures d’aïllament social, caldrà redinamitzar la xarxa social, econòmica i cultural local. Caldria aprofitar per a promoure el comerç i l’empresa petita, local i de proximitat, per tal de buscar la transformació del model econòmic insostenible en el què estem immerses. També, les activitats i iniciatives culturals i socials de la ciutadania: artistes locals, entitats, manteniment de les xarxes de suport sorgides, etc.
  • Davant la manca d’EPIS, alguns ajuntaments han establert contacte amb les clíniques odontològiques per tal què aquestes posin a disposició dels serveis públics el seu estoc de guants, mascaretes i altres productes. És una mesura que es podria realitzar a Rubí. És fonamental dotar d’EPIS la plantilla municipal i el voluntariat.
  • Caldria incorporar una delegada de Salut Laboral del Comitè de Seguretat i Salut de l’Ajuntament a les reunions del Comitè de Crisi del COVID-19 de l’Ajuntament.
  • Cal tenir molt en compte que aquesta és una crisi social, sanitària, econòmica. El virus no s’elimina traient l’exèrcit al carrer, però es corre el risc de caure en la militarització de la societat. Per tant, demanem la desmilitarització de l’emergència sanitària i de la societat, i que aquesta no serveixi d’excusa per a netejar la imatge de l’exèrcit. (Sense anar més lluny, la Unidad Militar de Emergencias ha suposat una despesa de 2500 milions d’€ des que es va crear. Tenen 3500 efectius i efectuen 0,0084 intervencions per any i soldat, la majoria en espais forestals. Els bombers fan 18 actuacions per efectiu i any. L’exèrcit ens costa entre 200.000 i 500.000 milions d’€ anuals. Mentrestant, a la sanitat o a bombers, manquen recursos. )

Emergències socials i habitacionals. Xarxa social

Els diferents serveis (municipals o comarcals, com el SIAD o els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Vallès Occidental) estan mantenint atenció a les famílies que tenen en seguiment via telefònica, per whatsapp o per videotrucada. 

Serveis Socials està concentrant l’atenció (telefònica) a la seu del carrer Prim. Des d’allà, i també a través del teletreball, es fa seguiment les famílies usuàries de Serveis Socials. Si algú ho necessita, des del 26/03 pot contactar amb els SSAP a través d’un telèfon propi (935887077) i un correu-e (serveis_socials@ajrubi.cat).

La situació que estem vivint pot suposar un increment de la necessitat de recursos i intervenció socials. Per això des de l’AUP havíem demanat la creació del telèfon directe d’accés a serveis socials, i que aquest es publiciti.

Recursos com els Radars de Barcelona poden ser especialment útils a Rubí aquests dies per la detecció de situacions de necessitat.

També és important establir una xarxa de seguretat perquè les dones víctimes de violència masclista que necessitin demanar ajuda puguin fer-ho a través dels comerços locals o d’altres mecanismes. L’Ajuntament ens informa, en aquest sentit, que s’ha adherit a la campanya de la Diputació i de la Generalitat.

La Generalitat ha anunciat que les ajudes a l’alimentació per a infants que tenien beques menjador es faran amb targetes moneder. A Rubí n’arribaran 1782. A la gent gran que era atesa per SSAP també se li està facilitant l’accés al menjar o bé la realització de la compra. 

Cal garantir, però, l’alimentació per altres sectors de població que quedi desprotegida, com gent gran sola que no sigui usuària de SSAP, persones amb diversitat funcional, situacions de pobresa sobrevinguda, famílies en exclusió que no han arribat a SSAP etc. Ens manquen totes les dades concretes de Rubí, però creiem que cal destinar els recursos necessaris a aquesta intervenció.

La convivència forçada pot incrementar situacions de risc en unitats familiars on hi ha problemes de violència masclista o maltractament a infants i gent gran. El Servei d’Informació i Atenció a les Dones, l’Equip d’Atenció a Infants i Adolescents i els propis Serveis Socials n’estan fent seguiment telefònic. Cal preveure però formes directes perquè la població en risc, amb seguiment o sense ell, pugui entrar en contacte amb el seu personal referent. 

Per algunes famílies, la convivència forçada pot suposar també dificultats i conflictes importants, ja sigui en el bloc de pisos, o dins de la pròpia casa. Es pot estudiar reforçar l’activitat del servei de mediació per a poder fer suport a aquests casos. L’Ajuntament ofereix, des de l’1 d’abril, el correu-e mediacio_ciutadana@ajrubi.cat o bé el telèfon 935887000 (extensió 4702). Especial menció requereix el cas de les famílies on hi ha persones en situacions grans de dependència, que necessiten un suport i seguiment específic. 

Pel que fa a habitatge, tots els procediments de desnonaments queden aturats aquests dies. L’Estat ha anunciat ajudes al pagament de la hipoteca, però no del lloguer. Cal, per tant, suports a les famílies que a causa del COVID19 perdin ingressos i visquin de lloguer. També caldria actuar sobre els pisos de propietat municipal (de PROURSA) i facilitar vies de suspensió del pagament i de pagament postergat del lloguer per a les famílies que ho necessitin. 

Proposem reforçar l’Oficina d’Habitatge per tal de donar suport a la ciutadania en la gestió dels ajuts econòmics estatals pel pagament d’hipoteques que s’han posat en marxa, i obrir una línia de finançament al lloguer per a les famílies que en quedin fora. També, per mediar amb APIs o propietàries, per tal què rebaixin, suspenguin o flexibilitzin els cobraments del lloguer a les famílies que ho necessitin

Cal també garantir que cap família es quedi sense llum, aigua o gas per dificultats econòmiques per poder fer front a les factures davant la disminució d’ingressos.

Rubí compta amb una xarxa associativa i de solidaritat important. Davant la crisi sanitària, moltes persones s’han activat, per a oferir suport al veïnat, o per a organitzar una xarxa d’àmbit de ciutat. Les entitats que treballen fent serveis d’atenció o assistència están detectant noves necessitats. La Generalitat ha enviat una instrucció als ajuntaments per tal de poder coordinar i fer seguiment a aquestes xarxes que, si la situació s’allarga i el personal municipal va emmalaltint, poden ser molt necessàries.

Cal, per tant, 

  • coordinació amb aquestes xarxes, ja siguin formals o no formals
  • facilitar l’accés a EPIS o bé donar instruccions per a la seva obtenció. També, donar instruccions sobre mesures de seguretat en l’àmbit de la salut i protocols per a la intervenció. . 
  • facilitar l’accés de la ciutadania a aquestes xarxes, ja sigi fent-ne publicitat o creant un espai virtual on la ciutadania pugui fer demandes de suport o bé oferir-se per a fer voluntariat (i, així, fer el contacte amb aquestes xarxes). La Generalitat ha creat una eina per a gestionar el voluntariat davant l’emergència sanitària. 
  • Les entitats locals que tenen costos estructurals (lloguers, subministraments, personal contractat) i han vist tancada la seva activitat poden entrar en fallida. Caldrà doncs un pla de suport a les entitats.

Educació

  • Què passarà amb el cobrament de quotes d’escoles bressol, escoles de música i art o dels espais esportius municipals (com Can Rosés), que no poden oferir aquests serveis durant aquestes setmanes? 
  • Es pot promoure la realització de classes virtuals, concerts, tallers, oberts a la població, per part del personal municipal d’aquestes escoles. Això permet mantenir el vincle amb part de l’alumnat, potenciar les escoles, i oferir alternatives d’oci, lleure i aprenentatge.
  • Podrem establir mecanismes de suport extraordinari a aquells infants als quals l’aturada pel COVID19 els suposi major dificultat per a reincorporar-se després al ritme de les aules?

Comerç i empresa

Cal preveure ajudes al petit comerç i la petita empresa que ha de tancar l’activitat per a no entrar en fallida davant la crisi. PIMEC i CECOT han fet propostes de mesures. 

A l’AUP  creiem que no ens podem quedar sense indústria i comerç local i de proximitat. Cal que aquesta crisi no torni a reforçar la gran empresa transnacional i, en canvi, sigui un punt d’inflexió per a intensificar el canvi cap a un model sostenible humanament i ecològica (i per tant, local i de proximitat). Siguem conscients que el desfermament de la pandèmia té relació amb la sobreexplotació dels recursos naturals, que ha trencat l’equilibri en els ecosistemes naturals i especialment els salvatges, facilitant que el virus (aquest, però també abans el SARS o el zika) saltin dels animals a les persones.

A la vegada, el comerç transnacional es troba amb barreres per les restriccions imposades arrel del COVID-19, el que pot provocar problemes per a l’abastiment de certs productes al municipi, donada la dependència actual del consum respecte el comerç global. Mentrestant, les xarxes de producció de proximitat (ja sigui pagesia o sector secundari) troben dificultats per a poder distribuir els propis productes.

Moltes de les ajudes del decret estatal del 17 de març són avals per a préstecs a un interès baix.

Actualment, els comerços de Rubí estan promovent la compra a domicili (aquí teniu l’enllaç! https://adomicili.slowshopping.cat/ca/adomicili/adomicili/-/t-4952) l’Ajuntament ha suspès el pagament de taxes i ha anul·lat el cobrament de taxes per ocupació de via pública en tant que no s’està ocupant cap via -és el cas de les terrasses dels bars o per mercats al carrer. Són mesures que s’han pres a diversos municipis, però

  • es pot mediar amb APIs, propietats, etc., per tal que flexibilitzin, rebaixin o suspenguin temporalment el cobrament de rebuts de lloguer. Una possible via és un retorn progressiu via IBI.
  • es pot contemplar la progressivitat en les mesures de rebaixa o suspensió d’impostos (cal que empreses com Continental, que volen marxar, i que guanyen milers de milions, siguin subvencionades?). 
  • es pot subvencionar l’IAE o l’IBI de les empreses que hagin suspès la seva activitat, tenint en compte també mesures de progressivitat. 
  • caldria pensar en una campanya de foment del petit comerç i l’empresa local i de proximitat, per tal de valorar la tasca que estan fent aquests dies i canviar els hàbits comercials. 
  • es pot posar en contacte les xarxes de producció de proximitat i el comerç local per tal de prevenir el desabastiment i, a la vegada, fomentar un consum de proximitat, més sostenible per a la vida al Planeta.
  • cal mantenir les relacions contractuals o de prestació de serveis de l’Ajuntament amb empreses, per no debilitar encara més el teixit econòmic.

Salut

Sembla que, per ara, no es detecta col·lapse als CAP de Rubí. Cal, però, procurar que l’atenció mèdica, i és possible, sigui telefònica per evitar al màxim el contacte entre persones.

S’han tancat fonts, parcs públics i pipicans i s’estan fent neteges per higienitzar escoles i altres edificis.

  • L’Hospital General està sota control del Servei Català de Salut durant la crisi. Aquest hospital s’ha rescatat tres cops amb diners públics: proposem no desaprofitar l’ocasió, i exigir que no torni a mans privades. 
  • La crisi té un efecte colateral positiu, que és la reducció de la contaminació atmosfèrica pel descens del trànsit motoritzat (entre d’altres). Proposem una campanya per a posar en valor aquesta reducció del transport, l’impacte positiu en la salut del medi ambient i les persones, i promoure el canvi d’hàbits en la mobilitat.

Seguretat ciutadana

La Policia Local, juntament amb Mossos d’Esquadra, està actuant per a procurar que les persones que circulen pel carrer ho facin durant el mínim temps i per causes justificades. En la seva feina de control, s’han vist algunes actuacions que inclouen reduccions amb violència de persones als carrers de la ciutat. 

Demanem que s’extremi la intervenció a través d’actuacions que tendeixin a la mediació i el diàleg i evitin l’ús de la força i el contacte físic amb les persones sancionades. .

La vida en temps de Coronavirus

Aïllament, sobredosi informativa, gent que emmalalteix, increment del nombre de morts, carrers semibuits, comerços tancats, acomiadaments. Emergència sanitària, estat d’alerta. Paràlisi econòmica i paràlisi social. Són temps de coronavirus. 

Els confinaments tallen els llaços socials i dificulten el suport i l’acompanyament que necessitem per a sobreviure. Especialment les persones en situacions de dependència, però no només elles. Les cures es redueixen al nucli domèstic, es segmenten, i es parla de les famílies com si tothom la tingués, amb bona relació, i vivint al mateix habitatge. Però d’una banda, fer recaure el pes de cuidar-nos dins la família torna a situar una càrrega enorme sobre aquest nucli i, sovint, sobre les dones. I de l’altra banda, en els temps que corren, és fonamental ampliar la mirada i pensar en sostenir les cures més enllà de les famílies. Així, moltes persones o col·lectius ens hem organitzat per a mantenir certa xarxa de suport comunitari (en el veïnat, cap a la gent gran o les amistats, cosint mascaretes, anant a fer la compra d’altres), però sense el suport de les institucions a aquestes relacions de cures mútues.

El necessari aïllament té una repercussió enorme també en l’economia local i de proximitat, que sovint és la que menys coixí econòmic té. Les grans empreses es veuen afectades, però la majoria sobreviuran. Hi haurà plans dels governs, també plans locals, però caldrà veure quina és l’economia que reforcen. Serà la de les grans empreses com fa 10 anys? O pensaran en la petita i mitjana empresa, la gent autònoma, les cooperatives, la indústria local i de proximitat? Pensaran en el 99% de les persones i la gent que perd la feina o la casa, o bé tornaran a reforçar el sistema bancari, amb la línia d’avals estatals a préstecs que ja han anunciat? I ja que parlem de la banca, podríem aprofitar aquesta crisi per exigir que retornin els diners que se’ls van prestar amb el rescat bancari.

Diversos col·lectius de tot l’Estat estan promovent la campanya #PlandeChoqueSocial #PlaDeXocSocial per evitar que la crisi del COVID-19 suposi una retallada en la nostra possibilitat de tenir vides dignes de ser viscudes. Cal la força de totes i tots per aconseguir-ho. Us recomanem seguir aquest hashtag a les xarxes socials, per a poder conèixer les propostes que estan sorgint.

I sobretot, construim comunitat: recolzem-nos en el barri, en el veïnat, fem suport al comerç local i de proximitat. Aprofitem per a recuperar la solidaritat quotidiana! Cuidem-nos, en col·lectiu

Article escrit per la nostra regidora, Betlem Cañizar Bel, i publicat als mitjans de comunicació locals.

Feminitzem cada racó de Rubí entre totes!

Amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recuperem alguns continguts generats per l’AUP.

Campanya “Treu la targeta lila”.
Podeu recollir targetes al CRAC!

D’una banda, l’article de la revista l’Alternativa de la nostra companya i educadora social Marina Dolset Manchó.

De l’altra banda, el mapeig feminista, en el qual el propi article us anima a participar, i la guia d’eines per a acompanyar supervivents de violències masclistes. Es tracta d’una guia per a orientar-nos, quan no som professionals de la intervenció social, per a poder estar al costat d’amigues, mares, veïnes o de qualsevol dona que estigui vivint una situació de violència masclista i oferir-li eines per a sortir-ne.

“Des de fa uns anys el feminisme omple portades, tertúlies, xarxes socials i manifestacions, entrant amb força en l’agenda pública, és a dir, en allò del que la gent parla majoritàriament i preocupa a les administracions.

Arribar fins al moment actual no hagués estat possible sense la lluita de moltes dones i col·lectius en diferents àmbits:

  • La lluita pel dret a decidir sobre el propi cos, l’avortament lliure i gratuït, així com la lluita continuada perquè els nostres cossos no siguin tractats com un objecte.
  • L’accés al mercat laboral de les dones, la doble jornada de treball o la doble escala salarial i la lluita per la conciliació i la igualtat.
  • Les múltiples discriminacions, que se sumen a la discriminació pel fet de ser dona, en funció de l’origen, la classe o l’orientació sexual.
  • Les agressions, físiques o psicològiques, que ens aïllen i revictimitzen quan ens relacionem amb les diferents administracions, així com la lluita per exigir que només si és si i que tota la resta són excuses!

El masclisme ocupa tots els espais de la nostra vida diària i nosaltres, que en patim les conseqüències, hem decidit organitzar-nos per teixir una alternativa, des de la institució i, sobretot, des del carrer.

Fa dos anys varem proposar al ple municipal crear un centre d’empoderament feminista, tot i que la moció es va aprovar, la realitat és que no s’ha fet cap pas en aquest sentit i, vistes les prioritats de postureo estètic del govern actual (llums de nadal, festivals de música, compres d’edificis sense projecte previ) tot apunta que tampoc s’acabarà concretant aquest mandat.

De fet, la pròpia alcaldessa va reconèixer en el balanç del mandat passat que la igualtat no havia estat una àrea prioritària del govern municipal, malgrat la situació d’emergència feminista en que ens trobem, i aquest 2020 encara han reduït més el pressupost destinat a fomentar accions i mesures cap a l’empoderament i la igualtat.

Davant d’aquesta paràlisi i falta d’inversió real, ens podríem resignar a programar activitats dos cops l’any, quan el calendari ens recorda que és el dia internacional contra la violència masclista o de la dona. A l’AUP, però, hem decidit passar a l’acció i crear una comissió feminista permanent, un espai de treball no mixta format per dones diverses de Rubí que té l’objectiu de posar la vida i el feminisme al centre del nostre dia a dia.

El nostre primer projecte és justament intentar donar resposta al que no pot o no vol fer la institució i, per això, iniciem un centre d’empoderament feminista itinerant pels barris de Rubí: parlarem d’urbanisme feminista, de com ens sentim en l’espai públic, de les situacions de violència que vivim individualment i volem entomar en col·lectiu.

Un espai col·lectiu on totes les experiències de vida tinguin cabuda: les precàries, les obreres, les racialitzades, les migrades, les lesbianes, les trans, les identitats dissidents i les dones amb diversitat funcional.

Què és això de l’urbanisme feminista? L’urbanisme feminista és aquell que posa la vida al centre. Una ciutat feminista és aquella que està dissenyada amb uns espais urbans, localitzacions, mobilitat i equipaments que facilitin conciliar diferents tasques: les cures, la socialització, la participació ciutadana, social i política.

Fins ara, les ciutats han reflectit l’estructura patriarcal de la societat i els elements econòmics i productius han estat els prioritaris a l’hora de dissenyar l’espai, sense tenir en compte els elements reproductius i de cures. A la ciutat, aquesta prioritat del factor econòmic es pot veure als carrers i s’hi observes veuràs que es promociona que hi hagi terrasses on la gent pugui consumir en comptes de bancs on puguin seure, socialitzar i descansar.

Vols practicar? (Atenció! Activitat no mixta!) Dones de Rubí, us proposem un exercici pràctic per detectar el masclisme estructural i quotidià que impregna la nostra ciutat, així com aquells racons i iniciatives en que ens sentim còmodes i podem compartir amb altres dones!

Observa i (si vols) marca-ho en un mapa de Rubí! Comparteix-ho a les xarxes amb el hastag #nocturnesrubi o fes-ho arribar al CRAC (C/ Sant Joan, 1)

  • Quants carrers a Rubí porten nom de dona? I quants tenen noms de dones de Rubí que hagin fet quelcom per la ciutat?
  • Per quines zones de la ciutat vas més intranquil·la quan vas sola? En quines et sents més segura?
  • Quantes dones veus assumint tasques de cura (compra, acompanyament d’infants i/o gent gran, etc)? Quants homes veus fent aquestes mateixes tasques?
  • Quants serveis estan situats al centre de la ciutat i quants estan fora dels barris més cèntrics?
  • En quins espais del teu barri et sents còmode? Quins et semblen incòmodes o desagradables?

Estigues atenta a les convocatòries de marxes feministes al teu barri, baixa i participa!”

Vols participar a la comissió feminista? Vols fer-nos arribar alguna situació del teu barri? Tens alguna proposta per dur a terme? Escriu-nos un whatsapp a 602899987! També en pots trobar a les xarxes socials, atentes a les properes convocatòries!

‘Bienvenido, Mr Sánchez’

Donada l’aprovació al Ple del mes de febrer, amb l’abstenció del govern municipal del PSC i ECP, d’una moció que manifestava el rebuig als abocadors, recuperem l’article de la revista l’Alternativa sobre els abocadors que va redactar la companya de l’AUP i membre de la Plataforma Rubí sense Abocadors Montser Rousse.

L’article fa un recorregut històric molt aclaridor. Hi afegim les sentències judicials que s’han produit en tot el procés de tramitació dels permisos per l’obertura de Can Balasc, ja què poden ser útils a la feina dels diferents col·lectius implicats, i alguna persona ens les ha demanades:

No us perdeu tampoc l’article d’investigació d’El Cugatenc “TMA-Grupo Sánchez: poder i negoci dels residus més enllà de Can Balasc“. És molt aclaridor!

“Quan llegiu aquestes línies és possible que l’abocador de Can Balasc ja estigui en funcionament, o estigui a punt de fer-ho ben aviat. Sí, l’abocador que fa 25 anys que combatem, denunciem i intentem impedir que obrin; aquell mateix abocador que el govern del PSC va anunciar en plena campanya electoral de les eleccions municipals que “no obriria les seves portes”; el mateix abocador que l’actual govern de PSC i En Comú Podem – que aleshores també criticava els anuncis electoralistes del PSC en relació a l’aturada de l’obertura de Can Balasc – ja no pensa fer res més per aturar, ja que prefereix culpar de tots els mals al govern de la Generalitat i espolsar-se qualsevol responsabilitat de sobre. Rubí pateix des de fa més de 30 anys les conseqüències de la manca de control en la gestió de residus, i s’ha convertit, com altres ciutats de l’àrea metropolitana, en el “pati del darrera” de Barcelona, on s’instal·len incineradores, eco-parcs, plantes de compostatge, depuradores, abocadors… sense garantir la protecció de la població i l’entorn afectats.

A Rubí podríem estar a punt d’inaugurar – potser hi anirà l’alcaldessa, a tallar la cinta? – el tercer abocador, Can Balasc, que té el projecte aprovat l’any 1994 i que ha anat trampejant fins a convertir-lo en allò que li ha interessat: una continuïtat de Can Carreras – és a dir, res a veure amb allò que tenia aprovat ara fa 25 anys.

El que ha passat amb aquest projecte és un autèntic escàndol, i tot plegat avalat per les nostres administracions per acció o per omissió. De residus inerts passem a residus no perillosos, la distància als nuclis establerta aleshores no es respecta – recordem que a l’entorn hi ha dos centres escolars, un CAP, una residència per a la gent gran i una munió de cases -, s’allarga la vida útil dels 8 als 14 anys, a hores d’ara encara no sabem quin volum de tones de residus hi vol abocar, perquè les xifres són diferents segons el document on adreça el tràmit d’obertura (Ajuntament o Generalitat)…

I davant de tot això, què fan els nostres representants polítics? Poc més que promeses i anuncis grandiloqüents, els uns; i amagar el cap sota l’ala, els altres.

La lluita popular contra l’abocador de Can Balasc – que ha estat paral·lela a la reclamació d’una gestió adequada de Can Carreras – ha quedat aïllada i ha estat menyspreada per part d’una institució, la més propera a la ciutadania, que ha fet la vista grossa davant dels abocaments il·legals o el trànsit de camions que hauria d’estar sancionat per sentència; que ha amagat informació de manera sistemàtica o l’ha utilitzat de manera interessada i partidista.

Partidisme, per cert, del qual només es va acusar al nostre grup municipal en demanar, en una moció, que en cas que aquest abocador acabi obrint, l’Ajuntament faci una campanya informativa sobre els riscos per a la salut i el medi ambient que comporta una instal·lació d’aquestes característiques, i que expliqui amb tots els detalls el tipus de residus que es permeten a l’abocador o quina mena de camions hi poden passar, entre d’altres.

Demanàvem, només, que l’Ajuntament de Rubí vetllés per la salut i la seguretat dels seus habitants davant d’una agressió al territori com aquesta. Compte, no ens referíem a una campanya desfermada de rebuig frontal com la que va dur a terme el PSC contra el centre de menors estrangers no acompanyats, ni tampoc una recollida de signatures ni múltiples visites a les Conselleries per reclamar res a la Generalitat, com sí que va fer la màxima representant de la ciutat quan es tractava de reclamar l’Hospital de Rubí.

El paper d’acompanyament que requerim a les administracions sobre tota la problemàtica dels abocadors, i més quan el govern que es fa dir “d’esquerres i progressista”, és que es posicioni, es mulli, prengui partit: del costat del poble i no de les grans multinacionals; del costat de la preservació del territori i no de l’extracció i la degradació sense límits; del dret a la salut i la qualitat de vida i no de fer fora els veïns de casa seva perquè no tenen aquest benestar assegurat a la seva ciutat. Que no es pot ser parcial, diuen, com a argument per negar tots aquests drets a la ciutat.

És que un govern no té l’obligació de garantir el bé comú, de vetllar pels interessos de la ciutadania, de protegir els seus recursos naturals? Això és ser parcial? Perquè tenim un concepte de parcialitat molt diferent, per desgràcia. La Generalitat, per la seva banda, sembla obviar que des que es va aprovar aquest projecte d’abocador l’any 1994, Can Serrafossà, Els Avets i Sant Jordi Parc s’han consolidat; s’ha construït el tercer CAP (Sant Genís), una residència per a la gent gran i tres centres escolars, que es veuran afectats inevitablement per la proximitat de l’abocador.

Enumerar aquí les múltiples irregularitats que s’han permès des de l’administració nacional seria impossible, però només cal que visiteu l’hemeroteca i feu memòria de les reivindicacions de plataformes com la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà i la Plataforma Rubí Sense Abocadors, i els partits polítics Alternativa Ciutadana de Rubí i l’actual AUP per comprovar que sempre hem estat al peu del canó davant la imposició dels abocadors al nostre territori i afectant els nostres veïns i veïnes.

La inacció i passivitat dels(s) govern(s) ha fet que la mobilització popular hagi estat molt activa durant molts anys, massa anys. Uns anys que esgoten. La Plataforma Rubí Sense Abocadors ha revisat papers, ha preparat al·legacions a tots els projectes presentats per l’empresa, ha recollit signatures, ha organitzat manifestacions, ha informat els veïns i veïnes, sobretot després de la negativa de l’Ajuntament a fer-ho, sobre les greus conseqüències que tindrà la instal·lació de l’abocador de Can Balasc a Rubí.

Una mobilització que considerem exemplar quan tothom t’abandona a la seva sort, i que encara creiem que pot donar els seus fruits i aturar aquest despropòsit. Per això continuarem donant suport a la mobilització popular i veïnal per mostrar el nostre rebuig més enèrgic a l’abocador, però no només. En els darrers mesos s’ha parlat molt d’emergència climàtica – l’hem declarada al nostre municipi i també a la comarca -, de prevenció de residus, de contaminació, de qualitat de l’aire.

La instal·lació d’un abocador, la sola existència dels abocadors, va en contra de tot allò que es predica des de les diverses institucions. I entenem que, en aquest sentit, la tasca de les institucions ha d’anar encaminada a aconseguir no només que l’abocador de Can Balasc no obri – amb la llei a la mà, no hauria de poder obrir si no és ajustant-se al projecte original – sinó que cap altra ciutat o comunitat hagi de patir aquestes instal·lacions prop de casa seva perquè ja no siguin compatibles legalment amb la protecció del medi ambient i la salut, i perquè els promotors no les trobin rendibles econòmicament. En les següents pàgines trobareu una cronologia detallada sobre tot el que hem patit al voltant d’aquest abocador, i per part de l’empresa que la gestiona.

Una empresa que, recordem, encara gestiona la deixalleria municipal, amb un contracte que es podia haver finalitzat l’any 2015 si l’Ajuntament hagués tingut la valentia política d’assumir-ne la gestió directa i tenir tot el control sobre el servei. Una empresa que ha estat sancionada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per repartir-se el pastís de la gestió dels residus amb moltes altres empreses – entre elles ACS, de la qual en forma part FCC i a la qual adjudicarem de nou el contracte més elevat de l’Ajuntament de Rubí, el de recollida de residus i neteja viària -, i que té el dubtós honor de gestionar l’únic abocador català investigat per incomplir la directiva comunitària de residus, Can Carreras.

El poble no ens rendirem mai. A nosaltres, com a la Plataforma Rubí Sense Abocadors, no ens fa por arribar fins a les darreres conseqüències per defensar les nostres vides. Contra l’abocador de Can Balasc: seguim! “

Extraescolars: nova moció al Ple

Nota de premsa. Dilluns, 24 de febrer

Aquest mes presentem una moció per la promoció de les activitats extraescolars en la infància i adolescència, com una mesura per reduir la desigualtat social.

Segons les últimes dades de l’UNICEF, a Catalunya hi ha un 28,6% d’infants en risc de pobresa i un 30% amb risc d’exclusió social. Un estudi del Síndic de Greuges de Catalunya, de l’any 2014, denunciava que l’accés desigual al lleure educatiu, les activitats extraescolars i les colònies o casals de vacances són els causants de les principals diferències d’oportunitats educatives.

A Rubí, hi ha un nombre important de famílies que tenen dificultats per costejar activitats com les extraescolars. Tot i que des dels serveis socials es donen recursos per a cobrir el cost d’aquest tipus d’activitats i promoure el lleure educatiu, segons les dades facilitades per la regidoria d’educació, l’any 2019 l’Ajuntament va ofertar aproximadament 3300 places d’activitats extraescolars i de lleure educatiu i esportiu. Si tenim en compte les dades de població infantil (que és d’unes 15.000 persones segons dades del Padró), aquesta xifra suposa un 15% de la població entre 3 i 18 anys de Rubí.
Aproximadament 2200 d’aquestes places són pels Casals d’Estiu, 335 per la pràctica de l’esport federat, 200 per tallers d’estudi assistit, i la resta pels casals diaris i de vacances. 143 famílies reben suport econòmic per activitats extraescolars i de lleure

Queden per cobrir moltes altres situacions amb necessitats on també cal  oferir un nivell de seguiment adequat i garantir el dret d’accés a recursos que complementen el desenvolupament global de l’infant o jove.

Des de l’AUP Rubí pensem que és a nivell municipal on es pot lluitar per reduir aquestes diferències i promoure una educació de qualitat per a tothom, per això proposem al Ple municipal assumir un seguit d’acords.

Acords

  1. Realitzar un diagnòstic de la realitat de les activitats extraescolars a Rubí: programació, costos, biaix de gènere, perfils de la població que hi accedeix, etc.
  2. Posar en marxa durant el 2020-2021 els acords que emanen del Pla Local d’Infància i Adolescència en l’eix d’activitats extraescolars:
    • Continuar treballant per eliminar les barreres econòmiques que impedeixen a una part dels infants i adolescents de la ciutat accedir a activitats extraescolars.
    • Posar en funcionament programes de capacitació dels monitors/es de les entitats que treballen amb infants i joves per poder fer front a la diversitat de la ciutat i fomentar el valor coeducatiu i convivencial de les activitats de lleure.
    • Ajudar a les AFA/AMPA a planificar i generar una oferta d’activitats extraescolars de qualitat, arrelada al projecte educatiu de l’escola i a les necessitats de l’entorn.
  3. Treballar per una educació en tots els temps i els espais
  4. Adherir-se a l’Aliança municipal 360º que impulsa la Diputació de Barcelona i altres organismes del sector educatiu i impulsar els acords que se’n desprenguin.
  5. Descentralitzar l’oferta d’activitats de les dues escoles artístiques municipals (Escola de música i Edra) per tal de fer-la arribar als barris (per exemple, als centres cívics) i a les escoles i instituts.

Eines de seguiment dels acords:

  • Es dota la proposta de moció del pressupost corresponent per al seu compliment.
  • L’Equip de govern fa pública l’adhesió formal a l’aliança municipal 360º
  • Es realitza la diagnosi abans de 2021
  • Un cop realitzada la diagnosi, s’incrementa progressivament el suport econòmic i/o social per tal d’assolir una major participació d’aquells i aquelles que queden exclosos per dificultats socials i/o econòmiques.
  • La regidoria d’Educació fa balanç de l’estat d’aquest tema cada inici i final de curs.
  • Augmenten el nombre d’activitats realitzades als barris, les escoles i instituts d’EDRA i l’EMM.
  • Ens hem trobat amb el regidor d’Educació per tal de compartir i negociar elements d’aquesta moció, que compta, per tant, amb esmenes del govern.

Crònica del ple de gener

Ple municipal de Rubí del mes de gener. FOTO: Redacció
Foto: Tot Rubí. Redacció

El ple municipal del mes de gener es va iniciar amb una declaració institucional per reclamar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no tiri endavant amb la proposta de suprimir els jutjats de violència contra les dones de la nostra ciutat – que també donen servei a dones de Sant Cugat i de Castellbisbal -, ja que considerem que la redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de l’atenció adequada i de proximitat a les víctimes de la violència masclista, una emergència social de primer ordre. Aquesta és una de les prioritats de l’AUP, que té una comissió feminista molt activa i que recordem que actualment treballa en l’elaboració d’un mapeig feminista col·laboratiu, al qual us animem a participar.

En la part resolutiva, diversos punts de dació de compte en els quals no intervenim – que no vol dir que no hi tinguem res a dir: el nomenament d’Antoni Brustenga com a assessor de grup municipal del PSC, que ens deixa a nosaltres i Veïns per Rubí com l’únic grup sense assesor, ara per ara (us recordem aquí la nostra opinió sobre els assessors contractats a dit); la delegació de competències per al desenvolupament, coordinació i gestió del Pla d’Equipaments en la regidora Marta Oliva, una decisió que esperem que ajudi a desencallar d’una vegada per totes una de les grans assignatures pendents de la ciutat i a la qual hem fet desenes d’aportacions, i una qüestió a la qual dediquem unes pàgines a la revista municipalista L’Alternativa; o l’oferta pública d’ocupació extraordinària de consolidació de la plantilla municipal, un altre aspecte que celebrem que es posi en marxa després d’anys de reivindicació sindical i també política.

El ple va donar el vist-i-plau a l’adhesió de l’Ajuntament de Rubí a l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), un punt en el qual ens vam abstenir, com tota l’oposició, davant dels dubtes que ens generava.

Es desestimen totes les reclamacions presentades als Pressupostos i s’aproven definitivament

El nostre vot a l’aprovació definitiva dels Pressupostos va ser negatiu, com en l’aprovació inicial, pels motius que ja vam esgrimir en aquell moment. Les al·legacions que es van presentar per part de Veïns per Rubí, de caràcter tècnic; i per part d’ERC, de caràcter polític i per tant, sense complir cap dels supòsits per a ésser presentades les reclamacions, van quedar desestimades.

Des de l’AUP vam voler insistir en alguns dels dubtes plantejats en l’aprovació inicial dels Pressupostos, sobre la viabilitat de dur a terme certs projectes trobant-nos novament sota la limitació d’un Pla Econòmic i Financer, i mentre tenim molts temes pendents que s’haurien d’haver previst: l’habitatge, el Pla d’Equipaments – amb alguns casos alarmants com les Torres Massana o els Antics Cinemes, mentre es compra la Superson o es rehabilita el Casino – o la millora del transport urbà, més enllà de la gratuïtat promesa – i que sembla que es durà endavant via ordenança no fiscal.

Les mocions: una mirada diferent sobre la seguretat ciutadana, més recursos residencials i habitacionals per a la gent gran i un toc d’atenció al govern: com fem front al problema de l’habitatge a Rubí?

L’ordre del dia del ple de gener incloïa, d’inici, tres mocions: una d’ERC, una de nostra i una del PSC i En Comú Podem, és a dir, dels grups que formen part del govern.

La nostra moció, assumida per junta de portaveus  demanava augmentar i diversificar els recursos residencials i habitacionals per a la gent gran a Rubí, ateses les dades proporcionades pel Moviment per unes Pensions Dignes sobre la manca de places de residència pública i de Centres de Dia a la ciutat, amb la qual cosa reclamem a la Generalitat que en construeixi més; a més de la planificació de construcció de sòciohabitatge destinat a gent gran, és a dir, amb serveis auxiliars específics i espais comuns de relació. També proposem que es promogui la creació de cooperatives d’habitatge sènior, incloent una mirada cap a la futura possible dependència de les persones que en formin part. Vam incorporar una esmena del govern per a reclamar una major flexibilitat en els criteris d’accés als habitatges tutelats per a la gent gran.

En la moció d’ERC, que proposava l’adhesió a una xarxa de seguretat ciutadana anomenada M7 Citizen security, i que ens generava un debat tècnic però també sobre el model de seguretat que defensa. A nivell més tècnic, ens genera dubtes el fet que no sigui de codi obert, i creiem que amb l’existència de l’app RubíCiutat hauríem d’apostar per incloure aquest servei, i no pas contractar una nova aplicació, o és que cada servei – per exemple el porta a porta, que esperem que s’implementi en el futur – requerirà la instal·lació d’un altra app? Respecte al model de seguretat, apostem clarament per un model més comunitari i que generi xarxa, i no cercar només l’ajut individual per part del serveis d’emergència.

Finalment, el PSC i En Comú Podem presentaven una proposta que reclamava més recursos per part del Ministeri de Foment als ajuts del lloguer i un canvi de criteris de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per garantir que persones que han deixat de rebre’l el puguin recuperar i continuar rebent. El nostre vot va ser favorable malgrat la negativa dels grups proposants d’incorporar una esmena de l’AUP en què volíem que l’Ajuntament es comprometés, també, a fer front a l’emergència habitacional mitjançant els molts recursos disponibles que tenim com a ajuntament, i que hem presentat en diverses ocasions davant del ple municipal o l’equip de govern, com per exemple aquestes. A banda d’això, la Comissió d’Habitatge de l’AUP està treballant en diverses qüestions per aportar al Pla Local d’Habitatge, tal com se’ns ha demanat des de la Mesa pel Dret a l’Habitatge.

I finalment, recordeu que també podeu seguir les cròniques del Ple i de l’acció institucional que fa la nostra regidora al seu diari!

With Google+ plugin by Geoff Janes