AUP “Volem fer visible que cal avançar cap a la tolerància 0 davant la violència masclista”

*si vius violència masclista, truca al 900 900 120, els 365 dies de l’any, 24h al dia, o posa’t en contacte amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Rubí, al 935883900.

Una altra dona assassinada a Rubí. Un altre feminicidi, pressumptament a mans del seu company, segons les notícies aparegudes ahir 14 d’octubre de 2017. Una notícia que ha de sacsejar la consciència de la ciutadania. Un altre atac contra la sobirania d’una dona, contra la seva capacitat i possibilitat de decidir i gestionar la seva vida en llibertat.

Fem arribar tota la nostra tristesa i el nostre condol cap a l’entorn de la dona assassinada. Tolerància 0 davant la violència masclista.

Un assassinat que se suma a 6 dones més assassinades a Catalunya per la seva parella, una pel seu fill, una pel seu nét, així com una nena pel seu pare. 10 assassinats relacionats amb violència masclista en l’àmbit familiar.

71 en total a l’Estat Espanyol, incloent 5 nenes i 4 nens, segons Feminicidio.net, plataforma que fa seguiment dels casos de violències contra les dones. Entre els anys 2010 i el 2015 han estat assassinades a Catalunya 132 dones, nenes i nens, la majoria per violència masclista en l’àmbit familiar.

Es tracta de xifres esfereïdores, que no són més que la punta de l’iceberg, la mostra més cruel i dolorosa, d’una societat que avui encara és estructuralment masclista. Una societat que, a més, normalitza la violència com a mecanisme per a resoldre conflictes i l’exerceix, en les seves formes més enconades i freqüents, des de llocs de poder, per tal de mantenir-lo (per temes ètnics, de gènere, econòmics, territorials, etc.).

Així, la llei 5/2008 «del dret de les dones a eradicar la violència masclista» defineix la violència masclista com aquella «que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones». És a dir, que la majoria de les dones assassinades enguany que acabem de recordar han mort, simplement, pel fet de ser dones, o familiars de dones i, sobretot perquè un home ha actuat, conscientment o inconscient, com si tingués el poder (o el dret) de decidir sobre la vida d’ella.

Normalment, les manifestacions més violentes d’aquests crims es produeixen després d’anys en els que l’espiral de la violència va en augment. Anys en què les dones víctimes de violència perden cada cop més autonomia personal i autoestima. Les dificultats econòmiques, l’alcoholisme o problemes de salut poden ser detonants d’aquesta violència, però mai en són la causa. Només algú que es creu amb el poder d’actuar sobre la vida d’una altra persona o d’un grup de persones, o que la menysté absolutament, exerceix violència sobre aquesta quan té dificultats com les esmentades.

Un altre moment de risc alt és quan les víctimes decideixen acabar amb la relació de violència. Els moments de trencament de les relacions són especialment sensibles, i és important prendre mesures de seguretat i protecció personals.

La violència, com dèiem abans, és un mecanisme que la societat sovint legitima. I és especialment menyspreable quan s’exerceix com a mecanisme de domini i control. La violència masclista té aquest objectiu. És una eina per, a través de la por i l’amenaça, mantenir la situació de discriminació i violència sobre la meitat de la població. Sous menors, sensació d’inseguretat al carrer per la nit, assetjament sexual, publicitat sexista, manca de corresponsabilitat en el treball domèstic i de cura de les criatures, etc. Només una dada: la por a l’agressió sexual és una amenaça que plana sobre les dones i limita la capacitat de moviment en certes hores, en determinats espais. Però la realitat mostra que la gran part de violacions són produïdes per coneguts, especialment de l’àmbit familiar. 

Malgrat tot, no podem caure en la desesperança. Les víctimes de violència masclista són (som) també, potser sobretot, supervivents, amb capacitat per a refer les seves (nostres) vides i cercar estratègies per a poder tirar endavant, dia a dia, en situacions sovint extremes.

S’han aconseguit avenços importantíssims en la llibertat de les dones, els feminismes són ja reconeguts com a via per a una societat lliure per a totes i tots. També molts homes estan fent treball per a ser més lliures lluny dels rols i actituds que se’ls pressuposen pel fet de ser homes. Però continuar avançant per a construir, plegades, plegats, societats més justes, lliures i equitatives depèn de totes i de tots.

Per això, des de l’AUP, volem fer visible que cal avançar cap a la tolerància 0 davant la violència masclista. Perquè és la nostra responsabilitat, també dels partits polítics i, molt especialment, de les institucions públiques. Destinem-hi esforços, pressupostos, recursos, compromís.

Els nostres cossos, les nostres vides, ens pertanyen.

Fem vides dignes i lliures de violència masclista.

L’AUP fa arribar esmenes a l’equip de govern sobre la proposta de Pla d’Equipaments

L’AUP hem llegit la proposta de Pla d’Equipaments entregada per l’equip de govern el juliol del 2017 i volem fer algunes consideracions i aportacions que creiem importants per tal que aquest pla tingui el màxim de consens, coherència i viabilitat.

En el document adjunt podreu veure les diverses qüestions que adrecem:

  1. Retard en l’aprovació del document (entenem que aprovar el document el desembre del 2018 és massa tard)
  2. Incoherències i deficiències
  3. Propostes específiques per a equipaments concrets

També podeu llegir l’article d’opinió que hem preparat sobre aquesta qüestió.

Recordem que el 2016 ja vam fer arribar les nostres propostes per a ser incloses a la proposta final.

Article d’opinió: Equipaments en desús a Rubí, fins quan?

A l’anterior mandat els moviments polítics que ara conformem l’AUP, juntament amb entitats de Rubí, vam fer una campanya per denunciar tots aquells equipaments de la ciutat que estaven en desús. De fet, vam fer una sortida matinal oberta a la ciutadania per visitar alguns d’aquests equipaments i explicar-ne la seva història. Al nostre entendre, posar en marxa aquests equipaments era, i és, una estratègia clau de ciutat per a poder dinamitzar-la des de diversos punts de vista: social, econòmic, ambiental, educatiu, artístic, esportiu, etc. Però per sobre de tot, dinamitzar aquests espais és donar oportunitat de fer ciutat a diversos col·lectius que actualment senten que no hi ha espai per a ells (per exemple, els joves). Aquestes entitats i moviments enteníem també que un primer pas per a poder dinamitzar aquests equipaments, i també aquells que ara funcionen a mig o ple rendiment, era la realització d’un pla d’equipaments que en definís els usos i que fes un repartiment equitatiu i racional a tot el territori rubinenc, que és prou extens.

Han passat més de dos anys des que vam iniciar el nou mandat, moment en que l’AUP ja va presentar una moció perquè l’equip de govern establís una xarxa de centres cívics aprofitant alguns d’aquests espais en desús. L’equip de govern ens va demanar que retiréssim la moció, doncs segons ells compartien aquesta proposta i es comprometien a tirar-la endavant. Però com dèiem, han passat més de dos anys i a Rubí no s’ha posat en marxa cap centre cívic nou, tampoc cap dels equipaments en desús. Com a molt s’ha dinamitzat una mica més el celler i La Sala. Tampoc s’ha aprovat el pla d’equipaments, un document clau del qual pengen les actuacions a dur a terme. De fet, el propi govern reconeix que va amb retard i preveu l’aprovació final del document el desembre del 2018!

Des de l’AUP entenem que la ciutat no es pot permetre tal retard en l’aprovació del document i que per tant l’equip de govern ha de posar el màxim de recursos per a finalitzar-lo com a molt tard el febrer del 2018. També demanem que el retorn a la ciutadania (recordem que hi va haver un procés participatiu que va anar prou bé) s’ha de fer abans de que es tanquin definitivament les propostes i no un cop ja estigui tot lligat per a la seva aprovació. És més, l’equip de govern ens ha fet arribar un esborrany de propostes per Pla d’Equipaments a tots els grups municipals. La proposta no és dolenta però necessita algunes millores, aclariments, correccions i ajustos (algunes coses no quadren amb la proposta del POUM pendent d’aprovació), però sobretot necessita ser compartida amb la ciutadania que en el seu moment va fer propostes i que mereix un retorn amb llurs explicacions i justificacions (podeu veure les nostres al·legacions a www.auprubi.cat/tag/equipaments/).

En segon lloc, vist que hi ha força consens per tal que els Antics Cinemes esdevinguin un centre cívic, demanem la redacció urgent del projecte i que s’inclogui com a inversió dins dels pressupostos ordinaris del 2018, recordant també que la Diputació té una partida de 400.000€ per a la rehabilitació d’aquest local. Fóra interessant, a més, que la ciutadania pogués definir el disseny en termes dels usos concrets que podria tenir: sala de circ i teatre? Bucs d’assaig? Sala petita de cinema? Sales per tallers? sales d’exposicions? etc. I fins i tot per definir-ne la gestió. Creiem que la posada en marxa d’aquest espai és clau tant pel propi barri de les Torres com per a la vida associativa de la ciutat.

En tercer lloc, recordar que l’Ajuntament va adquirir el Casino l’any 2016, un equipament que des del 2000 ens ha costat més d’un milió d’euros entre convenis mal plantejats i la seva adquisició. La vergonya del cost que ha tingut aquest equipament hauria de ser un motivant per a l’aprovació del pla d’equipaments el més aviat possible, per així poder definir els usos d’aquest equipaments i posar-lo en marxa. Seria interessant que l’Ajuntament fes pública tota la informació relativa a l’espai: número de sales existents, capacitat dels espais i usos que tenia en el passat, cost estimat de la rehabilitació de les diferents finques que conformen el Casino, etc. Això ajudaria a la ciutadania a tenir una idea de la dificultat, o no, de posar en marxa l’equipament. De fet, aquesta hagués estat una informació interessant a tenir en compte abans de decidir si es volia o no adquirir, donat el cost que ha tingut i que tindrà. En tot cas, ara que ja el tenim, aprofitem i fem mínimament bé les coses. 

Article d’Aitor Sánchez: “Un dia que durarà anys”

Despertar el dia 2 d’octubre era despertar-se el dia després d’haver vençut el setge de la por. Redescobrir els carrers de la nostre ciutat, creuar mirades còmplices i abraçades amb desconeguts íntims. Rememorar la teranyina de complicitats que vam teixir com a poble i com a comunitat.

Aquesta ciutat va despertar articulant un crit de dignitat al voltant de la resistència. Resistència i determinació per protegir la meva veu, la seva, la nostra…Ferms en la convicció d’una causa noble. Envaïts per la certesa absoluta que l’única opció era la resistència, pacífica però activa. Els nostres carrers van veure molt coratge. CAP, Casal d’avis i els nostres instituts van aixoplugar voluntat i respecte. Voluntat de ser i respecte pel que érem.

De cada persona, de cada mur infranquejable, brollà un fil, un fil que ens lligava, un fil que ens conduïa no tan sols a la veïna del costat, sinó mes enllà, més lluny. Conduïa a aquell avi que sense l’artifici del lletraferit ens va fer sentir el lligam amb una terra, una llengua i un poble. Un fil que ens transportava a les lluites compartides, a la solidaritat en la derrota a la construcció d’alternatives. Un fil que, en forma de llàgrima esquiva, va caure al dipositar un vot, o a l’entrar una urna, al caure la nit o a la sortida de l’alba. Aquest fou el fil que va embolcallar treball i esforç que només podem entendre des de la generositat i la col·lectivitat.

Milers de petites gotes, en forma de petites accions van confluir diumenge en un oceà de solidaritat. Milers de pedres que formaven un mur infranquejable per a aquells que van ser enviats a manllevar-nos els somnis. Aquells que van regar amb la seva por la lluita determinada, una lluita que portàvem en motxilles petites i que diumenge vam aprendre a compartir, a ajudar-nos. Aquells que volien callar-nos ens van fer escoltar-nos, compartir matisos, discutir i també riure. Ens van tirar pedres i amb elles vam fer un castell.

Però diumenge no vam guanyar, vam resistir. Vam tancar un capítol i ens vam demostrar que juntes i autoorganitzades podem. Ens vam demostrar que no calen ni místics, ni grans capitans. No calen frases solemnes. Cal confiança valor i generositat. El dia 1 d’octubre vam demostrar qui eren els imprescindibles, els de sempre, aquelles persones que donen sentit: homes i dones normals. Estudiants, oficinistes, pintors, mestres o mecànics.

Orgullós de Rubí, orgullós de Catalunya, orgullós de ser la primera estrofa d’aquesta gran revolució, d’aquest nou món que portem als cors i que diumenge ens vam regalar. Orgullós dels veïns i veïnes amb les quals vam poder gaudir i compartir un somni, una construcció col·lectiva. Però també agraït a totes aquelles persones que sense creure en el que fèiem, sense promulgar amb la votació van decidir optar pel respecte. Gràcies a totes aquelles que legítimament no interpel·lades diumenge no vau optar per la bel·ligerància.  Aquesta és una lluita en positiu, diumenge no vam alçar la veu contra res ni contra ningú, tan sols contra les nostres pors. En aquest somni que estem construint no hi sobra ningú.

Som un poble que està perdent la por, l’estem regalant a aquells que maltracten i esclafen a falta d’arguments. Aquells que, dia a dia, acció rere acció, perden la legitimitat. Nosaltres tenim les nostres raons i les seguirem defensant, als carrers, a les places, als instituts. I ho farem parlant i escoltant, perquè estem segurs que, més equivocats o menys, la nostra és una posició legítima i no ens cal imposar-la.

Propostes de l’AUP per millorar les ordenances fiscals

L’AUP fa arribar propostes per millorar les ordenances fiscals i recorda a l’equip de govern que va tard tant amb la negociació i treball de les ordenances fiscals del 2018 com amb algunes de les mesures que ja es van proposar en anys anteriors.

– Taxa ús d’equipaments municipals: tornem a demanar l’exempció de pagament de taxes per a la utilització d’espais municipals (Rubí+D, Museu Municipal al Castell, Teatre municipal La Sala, Auditori del centre La Cruïlla, el Celler Cooperatiu, Biblioteca, etc) per part d’entitats inscrites al Registre d’Entitats de la Ciutat (REC). Sabem que aquesta exempció havia de tractar-se després de l’aprovació del Pla d’Equipaments, però aquest pla va tard i creiem que es pot aplicar la mesura que proposem sense problemes i sense necessitat de disposar del Pla.

– Revisió de taxes per a la realització d’obres i millores d’habitatges: per tal d’afavorir la rehabilitació habitatges creiem que cal fer una revisió a fons de les taxes, i sobretot acompanyar aquesta revisió d’una potent campanya de comunicació, que no s’ha fet mai. Un dels dèficits que té la nostra ciutat és la baixa qualitat de l’espai públic, i accions com la millora dels habitatges és una manera de contribuir des de l’àmbit privat a l’àmbit públic.

– Taxa pisos buits dels grans tenidors: a finals d’abril del 2017 l’equip de govern va informar de que no es podia aplicar aquesta taxa perquè no es disposa d’un Pla Anual Normatiu. Estem a finals de setembre i tampoc hem rebut cap esborrany ni proposta concreta d’aquest document que permetria aplicar la taxa.

– Tanatori: al ple del mes de març del 2017 l’AUP va presentar una moció per tal de regular els preus dels serveis funeraris d’acord amb la normativa vigent. L’equip de govern va informar de que els preus fixats per la concessionària, en relació als servei funeraris que presta, no són susceptibles de regulació mitjançant ordenança fiscal i sí de negociació i aprovació de tarifes. A partir d’aquesta informació demanem, per tant, que l’equip de govern obri un procés de negociació en el que tots els grups municipals puguin participar per tal de tenir unes noves tarifes el més aviat possible.

– Taxa de residus: ja fa temps que diem que cal plantejar un nou model de taxa de residus que afavoreixi la reducció i reciclatge d’aquests. De moment, però, no tenim cap proposta sobre la taula.

– L’equip de govern proposa reduir l’IBI: aquesta mesura tindrà, evidentment, un impacte en les despeses. Demanem que l’equip de govern informi clarament en quines àrees i serveis es pensa retallar i sota quins criteris.

Article d’opinió: Foc nou (pre 1 d’octubre)

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Aquesta és la pregunta que tindrà resposta el proper diumenge 1 d’octubre. Aquesta és la pregunta del referèndum que està provocant una situació mai viscuda en 38 anys de democràcia espanyola. Una pregunta i un referèndum que són la conseqüència de molts anys d’indiferència i desídia per part d’una gran part de la classe política espanyola i catalana.

Aquest referèndum és com un tren que anava avançant lentament i que els últims 7 anys ha anat agafant embranzida, que cada cop ha agafat més velocitat i ara ja és impossible de parar.

Massa any farts de mentides, de menyspreus a la llengua, de retallades d’estatuts per part de “l’esquerra progressista”, d’una crisis calculada que s’ha emportat la feina i la dignitat de milers de persones, massa anys d’estafar al poble.

L’independentisme ha sigut la clau de volta que ha propiciat aquest esclat popular que reclama el dret a decidir el seu futur. Ja no és només un independentisme romàntic, sinó que és la esperança de moltes persones per trencar amb un estat corrupte i podrit.

Una majoria estem farts, i hem dit prou.

Estem farts de dir que estem farts, farts de mals governs corruptes i mediocres d’aquí i d’allà. Farts d’imposicions, submissions i retallades d’allà i d’aquí. Farts d’espoliar el que és de tots per enriquir uns quants. Farts d’una classe política buida de valors i entregada a un capitalisme desbocat i sense escrúpols.

Recuperar la sobirania, intentar construir un país nou, net i just poden ser objectius utòpics, però és l’esperança que ens queda a molts per canviar-ho tot. Primer cal trencar amb un estat autoritari, antic i artificial que ha volgut amagar la seva pitjor cara durant anys. Un estat amb institucions i governants hereus d’una dictadura militar que no reconeixia els mínims drets civils. La transició espanyola va néixer malalta i no s’ha curat mai. De fet, encara està en transició. Però també caldrà trencar amb qui ha estat còmplice d’aquest estat durant molts anys, aprofitant-se i saquejant aquesta terra. Independència sí, però per canviar tot això. Foc nou.

El procés d’autodeterminació del poble de Catalunya ha fet recuperar el sentit a l’acció política. Acció política no entesa com a delegació de la presa de decisions, acció política concebuda com reacció i empoderament d’una ciutadania critica i madura. Aquest tret característic d’aquest procés que viu el Principat és precisament la seva força, una força que des de l’oligarquia espanyola es menysté i es deprecia, segurament perquè no s’entén. És inútil intentar escapçar el cap, és estèril intentar silenciar el lideratge, perquè aquesta construcció neix de la discussió i el treball col·lectiu, i la determinació sorgeix des de els carrers, places i viles no des dels despatxos de quadres de partits.

Diumenge votarem, i ho hem de fer convençuts que és el millor que podem fer per nosaltres, per la nostra gent, pel nostre futur. Hem recuperat el carrer i no el podem tornar a perdre. Aquests dies seran durs, voldran fer-nos passar por. El poder en males mans és atrevit i irresponsable, però no hem de fer cap passa enrere. Hem de sortir als carrers i a les places. Tots ens hi juguem molt, però hi ha persones que s’ho juguen tot.

Alternativa d’Unitat Popular (AUP)

With Google+ plugin by Geoff Janes