La moció de l’Alternativa per al Ple de juliol.

Aviat farà un any de l’aprovació del decret 75/2020 de Turisme de Catalunya. Aquest decret regula els requisits i activitats turístiques, entre d’altres qüestions, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Una de les conseqüències d’aquest decret és que permet i facilita que qualsevol persona pugui llogar part del seu habitatge habitual a turistes, 365 dies a l’any, sempre i quan visqui a l’habitatge, no siguin més de 4 les turistes que es reben i l’estança sigui igual o inferior a 31 dies. 

Així en l’article 241.1 i següents regula l’anomenada “llar compartida d’allotjament turístic” tot establint que la persona resident en un habitatge, sota unes condicions específiques, pot oferir com allotjament a terceres persones la seva llar a canvi d’una contraprestació econòmica i per una estada de temporada. La llar compartida es diferencia de l’habitatge turístic, ja què aquest darrer sí que es destina sencer a ser llogat.

El decret estableix el termini d’un any perquè els ajuntaments puguin assumir aquesta tipologia d’allotjament turístic. El propi Sindicat de Llogateres està alertant els ajuntaments de Catalunya d’aquesta qüestió, tot demanant una moratòria i una regulació que recollim en la nostra proposta de moció per al Ple de l’Ajuntament de Rubí. 

En el context de la nostra ciutat l’habilitació del lloguer d’habitacions per ús turístic pot suposar ocasionalment una ajuda econòmica per a persones que ho necessitin, però també i sobretot és una pressió afegida al preu de l’habitatge, amenaçant el dret a una vivenda digna. 

Cal tenir en compte que si el 2011 existien a tot l’Estat 3.500 habitatges al mercat turístic, el 2019 ja s’havien desviat un mínim de 413.033 habitatges a ser destinats com a allotjament turístic. El nombre real, però, se sap que és molt més gran (veure fonts de les dades al final de l’article).

A Catalunya hi ha més de 80.000 habitatges amb llicències turístiques perpètues (és a dir, que no caduquen mai), arrel del canvi legal que va fer el govern de Convergència el 2011 i que permetia, pagant una taxa de poc més de 200€, convertir un habitatge en espai turístic. El canvi es va fer sota l’argument d’ajudar a reactivar l’economia, però els efectes d’aquest tipus de polítiques són clars: bombolla de preus, pèrdua d’habitatges, destrucció de la cohesió veïnal.

Durant la pandèmia, aquests habitatges romanen buits, mentre altres persones no troben pisos ni habitacions per a llogar, enmig d’una estructura econòmica excessivament centrada en el turisme i, per tant, en crisi profunda des de fa més d’un any.  

La realitat és que aquest model de negocis, lluny de ser una ajuda per a famílies que necessitin un ingrés extraordinari, fan que el mercat del lloguer turístic es concentri i professionalitzi de forma molt ràpida. A Barcelona s’ha estudiat l’increment dels preus del lloguer a la ciutat per l’activitat de la plataforma Airbnb, on la majoria de lloguers són només comercials (només un 35% respon a veritable amfitrionatge). Aquest tipus de mesures afavoreixen que grans empreses facin falsos empadronaments per tal de poder destinar habitatges sencers a ús turístic: a zones més turístiques que el nostre municipi es detecta de forma recurrent aquesta pràctica.

L’accés a l’habitatge és un dret no garantit, per això la demanda d’habitatges és molt més àmplia que l’oferta i el preu del lloguer depèn només del mercat. Això deixa moltes persones en una situació de total i absoluta vulnerabilitat que s’ha agreujat amb la pandèmia del COVID19 i perquè a Rubí tenim un parc d’habitatges públics terriblement insuficient.

El Decret a més és trampós, ja què els Ajuntaments no tenen la capacitat per controlar que es compleixin les condicions mínimes necessàries per a què un habitatge sigui llar turística compartida: ni pel que fa a control de les mesures higièniques, ni a quantitat de persones i dies que realitzen les estades, ni per a saber si de debò és un habitatge permanent. La distorsió per al veïnat d’aquest tipus de llars compartides pot arribar a ser molt gran.

L’emergència habitacional s’ha anat agreujant els darrers anys: la necessitat urgent d’habitatge permanent i estable, sigui o no compartit, és evident al nostre municipi. La pròpia Llei d’Arrendaments Urbans i el Codi Civil ja regula el lloguer d’habitacions durant més de 31 dies, pel que la present moció no tindria afectació en aquestes llars compartides de forma permanent i estable.

És important que abans del 6 d’agost de 2021 es regulin les llars compartides d’allotjament turístic al nostre municipi, perquè no podem permetre’ns agreujar encara més aquesta situació d’emergència. Per això proposem al Ple del mes de juliol

  • que s’aprovi una moratòria d’un any en l’atorgament de les llicències per les llars compartides d’ús turístics, per tal d’estudiar la prohibició, limitació o regulació d’aquestes activitats turístiques al municipi, així com els corresponents mecanismes de control i sancions aplicables per part de l’ajuntament.
  • que s’elabori un pla d’informació, registre, control i un règim sancionador de les llars compartides d’allotjament turístic;
  • que se sol·liciti a la Generalitat la derogació de la normativa

Fonts

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20181028/mitad-pisos-turisticos-legales-barcelona-374-manos-7113416

Etiquetat a: