(celebrats, tots dos plens, el mes de maig)

Aquest mes de maig s’han celebrat dos plens municipals ordinaris: el corresponent al mes d’abril, i el corresponent al mes de maig, ja en el seu dia i hora habituals.

No hem fet la crònica del ple extraordinari del mes d’abril, tot i que això no el fa menys important: l’alcaldessa va anunciar l’inici d’un treball conjunt (només entre partits polítics, això sí) per arribar a un “Pacte de ciutat” que permetés recuperar Rubí de la forta crisi econòmica que ens ve a sobre – si és que no la tenim ja – i al qual hem fet arribar ja múltiples propostes.

Al maig, doncs, vam tornar a l’activitat “normal” i amb dos temes gens menors: al ple corresponent al mes d’abril, l’AUP – i tota l’oposició – vam presentar una moció per demanar un pacte per a la rebaixa dels salaris dels càrrecs electes i de confiança, i al ple de maig, vam aprovar el desistiment del POUM, probablement el tema més important per a la ciutat de Rubí dels propers 15 o 20 anys.

El govern no es vol rebaixar el sou i ens diu que és una proposta “de dretes”

El tema estrella del ple d’abril: la moció que hem presentat amb tota l’oposició per demanar una rebaixa salarial de tots els càrrecs electes – regidors i regidores de l’oposició incloses – i de confiança – que nosaltres, per codi ètic, ja no hauríem contractat – en un context en què la ciutadania s’està veient molt castigada per la crisi del coronavirus. Però no només pel context de crisi, sinó que és una proposta estructural nostra, i així ho reflectim en el nostre Pla de Treball.

La proposta no va tirar endavant, pels vots en contra de l’equip de govern (PSC i En Comú Podem). Vam rebaixar moltíssim les nostres pretensions per tal de consensuar un text amb tots els grups de l’oposició i també facilitar que, com a mínim un dels grups que formen el govern, En Comú Podem, i que tenen un codi ètic similar al nostre – de fet, ja s’autolimiten les retribucions – poguessin votar-hi a favor i per seure a negociar una rebaixa salarial que hauria permès un estalvi de, com a mínim 321.000 euros anuals (en el cas de tornar a les retribucions fixades el mandat 2015-2019 -i ja elevades per se).

Es podien haver donat molts arguments, però insinuar que l’AUP feia propostes “de dretes” és quelcom que, senzillament, no esperàvem. Continuem defensant – i així ho seguirem fent fins que aconseguim el nostre objectiu – que la proposta que fèiem és totalment justa, assenyada i coherent.

Creiem que la ciutadania, a més, també veuria ni que fos un gest d’empatia per part de qui ens governa que es rebaixessin els salaris per adequar-los a la realitat existent a la ciutat, i molt més en temps de crisi, i quan milers de persones pateixen per poder sostenir la seva vida. Per això vam engegar una recollida de signatures a la plataforma change.org, per aconseguir visibilitzar aquest suport popular a la proposta que vam presentar fins a 4 partits de l’oposició tan diversos com ERC, Cs, VR i nosaltres mateixos.

A banda d’aquesta proposta vam presentar també una moció per demanar la derogació de la modificació de l’article 135 de la Constitució, feta amb alevosia i nocturnitat pel PSOE i el PP l’estiu del 2011, i que es deixés de prioritzar el pagament del deute a la despesa social.

La proposta és una mesura estructural, i no puntual, que permetria als ajuntaments fer ús dels seus superàvits sempre. En el nostre cas, són 17 milions d’euros que, en un context de crisi es poden destinar a desenes d’accions, ja no només per combatre la crisi sinó a polítiques que tinguin continuïtat en el temps i que contribueixin a fer una societat millor.

La moció va prosperar amb l’abstenció del PSC i d’En Comú Podem, ja que els primers consideraven “secundari” modificar aquest article quan ja s’estan fent Decrets que permeten la utilització puntual de part del superàvit, i els segons van demanar afegir una esmena per reclamar a la Generalitat que elaborés plans de rescat social, una qüestió en la qual estem completament d’acord, però que no era la que ens ocupava en aquest text.

Podeu llegir també una impressió més personal sobre el ple al Diari d’una regidora.

Toca repensar la ciutat: engeguem el procés per un nou ordenament urbanístic

En plena pandèmia, molts de nosaltres hem descobert coses que en un context de normalitat no ens hauríem parat a pensar mai, o si més no, no hi havíem donat la importància que ara veiem que tenia. La casualitat – bé, i una gestió política bastant nefasta en aquesta qüestió durant els darrers anys – ha volgut que, en plena crisi del coronavirus i de replantejament de molts dels nostres hàbits vitals, el ple municipal hagi aprovat un tels temes més crucials per a la ciutat, tant pel que fa al present com per, sobretot, el futur: el desistiment del Text Refós del POUM i l’inici de la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística que, al nostre parer, ha de servir per construir una ciutat capaç de contribuir a eliminar les desigualtats i posar al centre la vida de les persones i la cura del nostre entorn i el medi ambient.

La nostra formació hi ha dedicat moltes hores, al POUM. Molts esforços, molta pedagogia, propostes en l’àmbit institucional i al carrer… de fet, aquest desistiment també el considerem, en part, mèrit nostre i de tot un treball conjunt amb l’oposició – però sobretot amb l’aleshores encara ICV, ara En Comú Podem – per aturar aquell despropòsit i començar, des de zero, la redacció d’un nou pla d’ordenament que ens dona, com tots vam dir al ple, grans oportunitats.

També mèrit d’ACR, la formació que en certa manera ens precedeix, i que va fer una feina extraordinària de recopilació d’informació, debats i propostes, i que encara podeu recuperar a la seva antiga web.

L’any 2015, amb la nova candidatura que aglutinava les persones d’ACR, la CUP, EUiA i els Pirates, la feina va continuar endavant i vam aconseguir la creació d’una Comissió Especial del POUM, que preteníem que fos una eina de participació tant política, com tècnica, com ciutadana, per treballar sobre aquest text cabdal. A la nostra web podeu recuperar totes les entrades sobre aquesta qüestió.

En el mateix ple portàvem una moció sobre espai públic i mobilitat, amb una bateria de propostes per adaptar la mobilitat i l’espai públic de Rubí, no només a la desescalada sinó amb una mirada més àmplia i de futur. A més, continuem tenint obert el mapa per feminitzar la ciutat, i aprofitem per recordar-vos que continuem tenint activa una recollida de signatures per reconvertir el camp de golf de Can Sant Joan en un parc públic.

Etiquetat a: