6caa806c-7ec4-4bed-88b5-6c40fb637d55El passat 3 de desembre va ser el Dia Internacional de la Diversitat Funcional, un dia en què tots vam tenir una molt bona oportunitat de pensar, rumiar, parlar i fins i tot empatitzar amb aquest col·lectiu tan heterogeni que és el de les persones amb diversitat funcional.

Aquest any l’Ajuntament s’ha sumat a la celebració amb una molt bona iniciativa: la lectura del manifest per part de diferents persones, usuàries dels serveis de la ciutat, i parlaments de la nostra alcaldessa. Però demà ens quedaran això, paraules, desitjos i, amb sort, reflexions. M’agradaria compartir la meva:

La nostra ciutat, per diferents i diversos motius, fa uns anys va obviar de l’agenda política i, per tant, pública, a les persones amb diversitat funcional. Les raons foren variades i segurament legítimes; tant la ciutat de Rubí com la resta del país van patir una intensa “crisi” econòmica, una “crisi” que va justificar retallades, reestructuracions, replantejament de prioritats i serveis. L’administració local va haver de repensar les actuacions. Les prioritats canviaven, i la diversitat funcional no era una d’elles. Això no és un retret, és la constatació d’una realitat i no és aquest l’espai on dirimir sí aquesta decisió conscient o inconscient va ser més encertada o menys.

La realitat és que en aquest inici de legislatura tenim la ciutat que tenim, amb unes mancances importants respecte a adaptabilitat i accessibilitat, així com a la xarxa de serveis per a persones amb diversitat funcional. Això és un problema, però amb voluntat pot esdevenir una virtut. Necessitem aturar-nos un moment, realitzar un diagnòstic. Avaluar bé allò que tenim però sobretot allò que volem. Tenim una oportunitat per reprendre un camí valent que es va iniciar fa molts anys amb un projecte ambiciós, com era la Finca Font del Ferro, un projecte amb un present millorable però amb un futur fèrtil en oportunitats.

Tenim l’oportunitat de retornar amb suport i implicació política tota la bona tasca que durant aquests anys ha anat fent l’Escola d’Educació Especial de Ca n’Oriol, una molt bona feina que cal mantenir i ampliar. Però sobretot podem crear xarxa i construir el context social que permeti a les persones amb diversitat funcional no tan sols portar una vida digna, sinó desenvolupar-ne una de plena.

És molt important treballar des de l’administració per afavorir la creació d’aquest context i aquesta xarxa que connecti no tan sols els serveis propis d’atenció directa, sinó que es creïn espais interrelacionals i de socialització amb la resta de la ciutadania. Cal que repensem la ciutat: els espais de joc infantils, l’accessibilitat, l’activitat esportiva, l’oci. Tenim l’oportunitat d’obrir la mirada, i cedir l’espai perquè aquestes persones, que, no més vulnerables però si més històricament obviades, puguin desenvolupar la seva vida tot enriquint la nostra. Cal la implicació per part de l’administració, una implicació que es traslladi a la ciutadania. Desenvolupar una percepció que, fugint del paternalisme, constati el paper de totes en la construcció de la nostra col·lectivitat. Totes som veïnes, independentment dels nostres nivells d’autonomia o de les nostres capacitats sensorials i funcionals. Per tant, totes som protagonistes de la nostra ciutat.

Obrim la mirada i convertim Rubí en una ciutat inclusiva, una ciutat per a totes, on les discapacitats es minimitzin i les capacitats es magnifiquin. Una ciutat per a les persones, en la que puguem desenvolupar les nostres potencialitats indiferentment del punt de partida en el que ens trobem.

Etiquetat a: