Opinió. Jordi Giménez. Ex regidor d’ACR
Finalment en aquests dies de mitjans de maig el Departament d’Educació ha iniciat el periode de preinscripció pel curs que ve per a l’alumnat de P3 a 4art d’ESO. Les famílies amb infants i joves que comencen o estan en cursos de final de cicle s’han hagut de decidir per quins centres triar.
Moment sempre de neguit per l’incertesa de no saber fins bastant més endavant si el nostre fill entrarà en alguna de les nostres escoles “preferides-escollides” dins el ventall de les que hi ha.
Un factor que al meu parer ho embolica, que ens diferencia del que fan força països europeus i sobretot acaba creant importants desigualtats, és pels dos models de centres que té el Servei d’Educació català, la d’escoles públiques i la d’escoles privades concertades. Una altra de les herències del franquisme no resoltes ni en la transició ni en aquests posteriors quaranta anys següents. La influència de l’església catòlica aquí hi ha jugat un paper rellevant per evitar l’escenari que jo considero “natural” i que apliquen altres estats, o sigui amb només escola pública en l’educació obligatòria.
El Síndic de Greuges fa ja anys que adverteix que la segregació escolar és el problema més greu que té actualment el nostre sistema educatiu. Es deu principalment a la biaixada composició social dels alumnes que hi ha en certes escoles, no coherent amb la del territori en que es troben. Dit simplificadament: que hi ha escoles amb basicament nens “pobres” i altres amb basicament nens “rics”.
Això evidentment no és bo i és degut a diversos factors. Un d’ells és la segregació residencial que hi ha en moltes ciutats. Un altre important és l’existència de l’escola privada concertada que per exemple amb el cobrament (i per cert ilegal però tolerat!) de quotes significatives té un efecte clarament segregador.
A la vegada molts estarem d’acord en que qualsevol ingerència privada al dret bàsic a l’educació suposa un perill per la justícia social, no garanteix el principi d’igualtat i pot comportar discriminació.
L’educació pública és l’element primordial per a garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en la infància i l’adolescència i, alhora, és l’eina que ens ajuda a combatre les desigualtats a la societat i a formar una ciutadania amb pensament crític.
Defenso que l’educació, en tant que dret bàsic, i també eina essencial per ajudar a ser més lliures i felices, es faci en escoles públiques i sigui totalment gratuïta, laica, integradora, inclusiva, coeducadora, feminista, equitativa, democràtica i de màxima qualitat .