Propostes i reflexions davant la crisi social

Un dels vídeos de la sèrie #Essencials: Miry Díaz, una rubinenca que treballa amb infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social.

El 25 de maig vam iniciar la sèrie de vídeos #Essencials. Gent de Rubí, en primera línia de la pandèmia de coronavirus, fent feines que ens han ajudat a sobreviure. Fins el moment, amb

Continuarem la sèrie amb nous lliuraments, on parlar de com s’ha viscut la crisi, quines han estat les mancances i els reptes, i quines són les propostes de futur, tot posant en valor la gent de Rubí, i les tasques essencials per a la vida.

Què pretenem? La nostra regidora explicava a aquest vídeo la situació crítica que s’ha viscut, la importància que han tingut les xarxes i feines que han sostingut la vida a les ciutats, i els reptes que tenim al davant.

Les propostes

En aquests tres mesos que han passat des de l’inici de la pandèmia hem elaborat múltiples propostes. En aquesta entrada en podeu trobar algunes, però la tasca ha anat més enllà:

  • Hem presentat un document amb nou pàgines de comentaris i propostes al futur Pacte de Ciutat.
  • Hem realitzat reunions amb les regidories de Serveis Socials i d’Educació (sobre segregació escolar i preinscripció) per a compartir les nostres propostes i fer seguiment de l’acció de govern.
  • Hem realitzat una proposta per a treballar per una nova mobilitat que camini cap a la sostenibilitat humana i ambiental. També una proposta per a la vianalització provisional d’alguns carrers.
  • Hem creat un mapa de recursos que acumula més de 5100 visites.
  • Hem promogut la moció per a la reducció de les retribucions de càrrecs electes i de confiança en un context de crisi sanitària. Ara, recollim signatures.
  • Hem continuat sostenint amb els ingressos del Grup municipal i part del salari de la regidora el CRAC, com a projecte associatiu que fomenta la xarxa ciutadana i la cohesió social.
  • També hem fet propostes per a la modificació de les lleis que limiten i retallen el finançament dels municipis, més necessari que mai en aquest context.

I en concret, pels serveis socials…

Hem fet arribar els següents objectius i accions a les responsables de serveis socials a nivell polític i tècnic,

  • Promoure la universalització del serveis socials d’atenció primària.
    • Abans de l’esclat de la crisi de la COVID19 ja havíem fet reunions i propostes per tal de fomentar un accés cada cop més universal als serveis socials. És a dir, cal posar el servei a l’abast de la població perquè la ciutadania sentim que, els serveis socials, són de totes i per a totes, enfront a la visió que sovint es té de què són un servei dirigit a una part petita i determinada de la població. En qualsevol moment de la nostra vida podem patir una situació de vulnerabilitat i podem requerir del suport dels serveis socials: per atur, per violència masclista, per salut, per soledat, etc.
    • Cal tendir a coordinar aquest dispositiu amb salut, per a anar cap a un model sociosanitari d’atenció les 24 hores.
    • En aquest sentit, la pandèmia ha servit per què els serveis socials municipals incrementin la seva accessibilitat creant números d’atenció directa, tal com havíem proposat ja prèviament. Esperem que aquest línia d’actuació es mantingui i es difongui un cop acabat el temps de confinament.
  • Fer un canvi progressiu en les ajudes d’aliments, per a passar del banc d’aliments a targetes moneder, que permeten una major autonomia a les persones per a adquirir de forma normalitzada els aliments que necessiten.
  • Estudiar models ocupacionals com el restaurant La Trobada de Terrassa.
  • Proposar la creació d’un fons d’infància ampliat, que permeti canalitzar a través de targetes moneder o transferències econòmiques mensuals totes les ajudes a infants: beques menjador, ajuts per a material escolar o extraescolars, etc. Proposem que aquest fons es vehiculi establint un llindar econòmic per a accedir-hi, i no necessàriament un vincle amb serveis socials de cada unitat de convivència.
  • Proposem iniciar una prova pilot per a municipalitzar progressivament el Servei d’Atenció Domiciliària a través d’una empresa municipal. La gestió externa encareix el servei i dificulta la coordinació amb la resta de professionals de l’atenció primària.
  • Cal garantir l’empadronament de totes les persones que viuen a Rubí i dotar-se, si cal, de mediació i traducció cultural.
  • Iniciar la creació del Centre d’Empoderament Feminista aprovat per moció en Ple municipal. Les situacions de violències s’agreugen amb les crisis i molt especialment amb aquest temps de confinament. Cal urgentment emprendre mesures de suport a les dones i a la comunitat lgtbi+, així com per a frenar les violències.
  • Oferir suport i coordinar-se amb les xarxes de solidaritat ciutadana. La crisi que bé serà forta, i cal promoure i acompanyar l’organització ciutadana.
  • Per ràtio de població, cal obrir a Rubí dos Serveis d’Intervenció Socioeducativa. El model de casal diari pel qual va optar fa anys el govern local no respon a les necessitats del territori ni del perfil de població, tot i que pot ser complementari (el govern ens diu que estan en procés d’obertura d’un SIS).
  • Implementar el projecte RADARS, que permet fer detecció i suport a la vellesa des de la comunitat (amb les farmàcies, els CAP, el veïnat). A Barcelona el model està en funcionament amb bons resultats (la regidora ens informa que estan iniciant aquest projecte).
  • De manera immediata, tornar a obrir els casals diaris, tancats durant el temps de confinament. Cal fer suport a infants i famílies malgrat que s’acabin les classes.
    També demanem la creació d’un dispositiu per a ajudar les persones a tramitar les diverses ajudes que hi ha actualment en marxa. Els processos burocràtics establerts per les administracions estatal i catalana en dificulten l’accés de la població que més les necessita. Seria el cas de la renda mínima, l’ingrés vital, les ajudes per a l’habitatge… L’Ajuntament, per ara, ho està fent amb les beques menjador, però cal incrementar el servei.