Darrera actualització: divendres 17 d’abril, 13:45h
L’emergència sanitària és un repte per a qualsevol govern, també pel de Rubí. Com a oposició, no tenim la responsabilitat de governar, però formem part de la institució que és l’Ajuntament i, com a tal, fem propostes i seguiment de l’acció de govern.
A més, ens vam posar a disposició dels equips municipals quan va esclatar la crisi, per si calia fer suports en relació a la xarxa social i de voluntariat. Elaborem, també, aquest mapa de recursos durant el confinament, on anem recollint aquells serveis, eines o recursos que ens arriben i pensem que poden ser útils. Aquí trobareu tots els recursos que està oferint l’Ajuntament de Rubí.
Les mesures que pren l’Ajuntament venen marcades pels decrets del Gobierno i la Generalitat. La “gran” injecció de recursos és estatal però es tracta, sobretot, d’una línia de mobilització de diners a través d’avals, de l’alliberament dels superàvits dels Ajuntaments per a la gestió de la crisi (enlloc d’haver de ser destinats a pagar el deute), i altres mesures similars (veure aquest article, on qüestiona que sigui tan gran )
Aquí trobareu,
- La web amb les mesures que la Generalitat ha anat establint: https://web.gencat.cat/ca/coronavirus/
- La web de la Moncloa, amb notícies sobre el COVID a la portada: https://www.lamoncloa.gob.es/Paginas/index.aspx
- Un recull de decrets i recomanacions per a Ajuntaments, de la FMC: https://www.fmc.cat/novetats-ficha.asp?id=31095&id2=1&idc=1
En general
Les mesures que es prenguin haurien d’anar en la línia de crear un #PladeXocSocial, sense repetir l’austericidi de les actuacions davant la crisi de fa 10 anys. Ecologistas en Acción recullen 19 propostes que són un molt bon resum del què caldria fer. La nostra regidora ho explica breument aquí, però podeu seguir l’etiqueta #PlanDeChoqueSocial #PladeXocSocial a les xarxes.
✔️ Caldrà modificar el pressupost municipal, ja què molts recursos i accions queden suspeses davant la crisi, i redirigir despeses per a pal·liar els efectes del Covid19. I cal fer-ho amb la participació i consens de l’oposició, des del principi.
✔️ Una de les propostes en les que sempre insistim l’AUP és la contenció de sous de càrrecs electes, alta direcció i càrrecs de confiança de l’Ajuntament i els Grups municipals. Tornem a proposar-la en aquests moments en què tothom s’ha d’estrènyer el cinturó. Fem una proposta de màxims, la del nostre codi ètic, que suposaria un estalvi aproximat d’800.000€ en un any, i una més senzilla com el retorn als sous del període 2015-2019 que permetria estalviar 300.000€ en un any.
✔️ Un cop passi la crisi i les mesures d’aïllament social, caldrà redinamitzar la xarxa social, econòmica i cultural local. Aprofitem per a promoure el comerç i l’empresa petita, local i de proximitat, per tal de buscar la transformació del model econòmic insostenible en el què estem immerses. També, les activitats i iniciatives culturals i socials locals: artistes, entitats, manteniment de les xarxes de suport sorgides, etc.
✔️ Caldria incorporar una delegada de Salut Laboral del Comitè de Seguretat i Salut de l’Ajuntament a les reunions del Comitè de Crisi del COVID-19 de l’Ajuntament, així com fer una gestió de la crisi participada amb l’oposició i la ciutadania, com s’està fent a d’altres ajuntaments.
✔️ Aquesta és una crisi social, sanitària, econòmica. No estem en guerra. El virus no s’elimina traient l’exèrcit al carrer, però es corre el risc de caure en la militarització de la societat. Per tant, demanem la desmilitarització de l’emergència sanitària i que aquesta no serveixi d’excusa per a netejar la imatge de l’exèrcit. (Sense anar més lluny, la Unidad Militar de Emergencias ha suposat una despesa de 2500 milions d’€ des que es va crear. Tenen 3500 efectius i efectuen 0,0084 intervencions per any i soldat, la majoria en espais forestals. Els bombers fan 18 actuacions per efectiu i any. L’exèrcit ens costa entre 200.000 i 500.000 milions d’€ anuals. Mentrestant, a la sanitat o a bombers, manquen recursos. Vegeu article )
Mobilitat en temps de desconfinament
L’AUP hem fet aquesta proposta, per tal de vianalitzar zones i facilitar els passejos mantenint el distanciament social. És una proposta temporal mentre duri la crisi generada per la Covid19, però que té en l’horitzó el replantejament de la mobilitat per tal d’adaptar la ciutat a la necessària transició ecològica.
Emergències socials i habitacionals. Xarxa social
Els diferents serveis (municipals o comarcals) estan mantenint atenció a les famílies que tenen en seguiment via telefònica, per whatsapp o per videotrucada. L’AUP vam sol·licitar, l’octubre de 2019, un servei telefònic d’atenció a les urgències socials 24h/365 dies. Arrel de la crisi del Covid19 des del 26/03 es pot contactar amb els Serveis Socials a través d’un telèfon propi i un correu-e, però de 9h a 14h.
Al mapa de recursos trobareu serveis d’institucions i col·lectius diversos que us poden ser útils (socials, psicològics, comunitàris…)
És urgent però incrementar el pressupost de serveis socials. Calen més recursos humans per afrontar la crisi i, si volem revertir la situació, substituir les ajudes directes per una Renda Mínima Municipal (temporal mentre no s’activi des de l’Estat una Renda Bàsica Universal). Així es garantiria que les persones tenen les necessitats bàsiques cobertes a la vegada que es fomenta la seva autonomia.
Mentres mesures realment transformadores com la Renda Mínima Municipal o la Renda Bàsica no s’implementin, cal garantir l’accés a l’alimentació, als subministraments energètics o a l’habitatge de tota la població.
Sabem que la situació de confinament pot agreujar situacions de violència masclista i d’altres tipus en l’àmbit del domicili. Per això, vam proposar que s’establís una xarxa de seguretat perquè les dones víctimes de violència masclista puguin demanar ajuda a través dels comerços locals o d’altres mecanismes, proposta que s’ha implementat.
Tenint en compte la complexa situació de crisi futura que ens trobarem, hem proposat també que s’implementi la proposta aprovada al ple de forma unànime per a crear el Centre d’empoderament feminista.
És important, també, activar l’empadronament d’ofici per a totes les persones que viuen al municipi, per tal de garantir que tinguin accés als recursos i no quedin desemparades.
Pel que fa a habitatge, tots els procediments de desnonaments queden aturats aquests dies. S’estan anunciant mesures diverses, sobretot moratòries al pagament del lloguer o la hipoteca (és a dir, que el què no es pagui ara cal pagar-ho després).
Entenem que cal anar més enllà, facilitant la suspensió del pagament de la hipoteca o el lloguer (especialment als habitatges de propietat municipal), implementar ajudes per a petits propietaris que perdin el cobrament del lloguer, i pressionar per i la reducció dels beneficis dels grans tenidors.
Proposem reforçar l’Oficina d’Habitatge per tal de donar suport a la ciutadania en la gestió dels ajuts econòmics. També, per mediar amb APIs o propietàries, per tal què rebaixin, suspenguin o flexibilitzin els cobraments del lloguer a les famílies, comerços o empreses que ho necessitin
Proposem també incrementar el pressupost municipal per a l’adquisició, reforma o expropiació d’habitatge, per tal d‘incrementar de forma urgent el parc públic d’habitatge i fer front a la futura emergència residencial. També caldria posar sól a disposició de l’habitatge cooperatiu.
A mode de reflexió (i tot pensant en una futura proposta), és injust i poc ètic que una part de la partida d’ajudes locals vagi a les butxaques de rendistes o grans empreses amb beneficis bilionaris. És a dir, a pagar el lloguer de famílies que viuen en habitatges de fons voltors o grans tenidors, o els subministraments de companyies com Endesa o altres. Cal garantir el sostre i l’energia per a les persones, però caldria buscar evitar l’efecte col·lateral d’engreixar els beneficis d’uns pocs que, a més, són els més rics de l’Estat.
Rubí compta amb una xarxa associativa i de solidaritat important. Davant la crisi sanitària, moltes persones s’han activat, per a oferir suport al veïnat, o per a organitzar una xarxa d’àmbit de ciutat.
Cal, per tant,
- coordinació amb aquestes xarxes, ja siguin formals o no formals.
- facilitar l’accés a EPIS, instruccions sobre mesures de seguretat en l’àmbit de la salut i pactar protocols per a la intervenció social.
- facilitar l’accés de la ciutadania a aquestes xarxes, ja sigui fent-ne publicitat o creant un espai virtual on la ciutadania pugui fer demandes de suport o bé oferir-se per a fer voluntariat.
Educació. Infància i adolescència.
La situació de tancament de les joves i infants de la ciutat ha suposat un greuge per a aquesta part de la ciutadania. Les mesures preses no han pensat en les necessitats de les menors d’edat, moltes de les quals estan soles a casa.
- Es pot promoure la realització de classes virtuals, concerts, tallers, oberts a la població, per part del personal municipal de les escoles, o de voluntàries o artistes locals. Permet mantenir el vincle amb part de l’alumnat, potenciar les escoles, i oferir alternatives d’oci, lleure i aprenentatge. Actualment se n’estan fent de les Escoles Bressol Municipals i de l’EDRA.
- Es poden promoure activitats virtuals des del servei d’educació, també, que permetin mantenir i dinamitzar la xarxa educativa local (com les que estan oferint esplais i caus).
- Cal actuar de forma urgent per a paliar la bretxa digital. Entre l’Ajuntament i la Generalitat cal garantir accés a wifi i eines digitals a tot l’alumnat de secundària i els cursos superiors de primària. Guifi.net o compartir dades entre el veïnat pot ser una opció.
- El possible desconfinament estiuenc fa indispensable pensar en activitats d’estiu universals i equitatives que compleixin les garanties sanitàries. És una ocasió per a què l’Ajuntament gestioni els Casals d’Estiu que, fins ara, requeien sobre les espatlles de les AFA i AMPA, amb una pèssima gestió municipal.
- En les activitats d’estiu, és indispensable aprofitar per a recuperar i potenciar les iniciatives educatives locals, així com mantenir els criteris de proximitat i qualitat en la prestació dels casals de la FAMPAR.
Comerç, empresa i ocupació
No ens podem quedar sense indústria, serveis, agricultura i comerç local i de proximitat.
Cal que aquesta crisi no torni a reforçar la gran empresa transnacional i, en canvi, sigui un punt d’inflexió per a intensificar el canvi cap a un model sostenible humanament i ecològica (i per tant, local i de proximitat).
Siguem conscients que el desfermament de la pandèmia té relació amb la sobreexplotació dels recursos naturals, que ha trencat l’equilibri en els ecosistemes naturals i especialment els salvatges, facilitant que el virus (aquest, però també abans el SARS o el zika) saltin dels animals a les persones.
A la vegada, el comerç transnacional es troba amb barreres per les restriccions imposades arrel del COVID-19, el que pot provocar problemes per a l’abastiment de certs productes al municipi, donada la dependència actual del consum respecte el comerç global. Mentrestant, les xarxes de producció de proximitat (ja sigui pagesia o sector secundari) troben dificultats per a poder distribuir els propis productes.
Les ajudes que s’estan implementant són avals per a préstecs, pròrrogues en el pagament d’impostos, rebaixes en les escombreries o l’aigua, o moratòries al pagament de taxes, lloguers o hipoteques. Cal molt més per a fer sostenible la xarxa econòmica local.
- Caldria fer un recull de les empreses que fan un ERTO a Rubí (o altres formes d’acomiadament a causa del COVID19) i obrir una línia d’ajuts específics per a complementar els sous de les persones aturades.
- L’atur s’està incrementant, i ho continuarà fent. Caldria incrementar la partida econòmica destinada a inserció i formació laboral, preveient la situació crítica que viurem properament.
- Es pot mediar amb APIs, propietats, etc., per tal que flexibilitzin, rebaixin o suspenguin temporalment el cobrament de rebuts de lloguer. Una possible via és un retorn progressiu via IBI.
- Es pot contemplar la progressivitat en les mesures de rebaixa o suspensió d’impostos (cal que empreses com Continental, que volen marxar, i que guanyen milers de milions, siguin subvencionades?).
- Es pot subvencionar l’IAE o l’IBI de les empreses que hagin suspès la seva activitat, tenint en compte també mesures de progressivitat.
- Caldria implementar una campanya de foment del petit comerç i l’empresa local i de proximitat, per tal de valorar la tasca que estan fent aquests dies i canviar els hàbits comercials.
- Es pot posar en contacte les xarxes de producció de proximitat i el comerç local per tal de prevenir el desabastiment i, a la vegada, fomentar un consum de proximitat, més sostenible per a la vida al Planeta.
- Cal mantenir les relacions contractuals o de prestació de serveis de l’Ajuntament amb empreses, per no debilitar encara més el teixit econòmic.
Entitats
Les entitats estan veient la seva activitat afectada. Això els pot suposar problemes per a sobreviure, justificar subvencions, pagar despeses, etc.
- Les entitats locals que tenen costos estructurals (lloguers, subministraments, personal contractat) i han vist tancada la seva activitat poden entrar en fallida. Caldrà doncs un pla específic de suport a aquestes entitats.
- Aquelles associacions que compten amb subvencions no podran complir amb la justificació d’activitat i despesa. Cal flexibilitzar els criteris de justificació de les subvencions, tenint com a objectiu la dinamització i reforçament de la xarxa.
- En aquest context, és important mantenir o reforçar l’assessorament i suport a les entitats.
Cultura
La cancel·lació de tota l’activitat cultural local té una afectació sobre el temps de lleure, l’educació, i la pròpia vida de les entitats i artistes locals.
L’estat d’alerta fa perillar la programació cultural i festiva d’enguany, en la mesura que es preveu que hi hagi confinaments en diversos moments de l’any així com mesures de distanciament social. A la vegada, obliga a replantejar quines són les prioritats dels governs.
El servei de cultura té un pressupost rellevant destinat a totes aquestes accions i, especialment, a grans esdeveniments que suposadament aporten “projecció” a la ciutat (40 principales, Rrandom -cal veure quin tipus de projecció, però). Només la Festa Major i el Rrandom del 2019 van costar més de 600.000€.
- Proposem suspendre la Festa Major i iniciar una previsió d’activitats culturals repartides durant l’any, d’un format que pugui ser compatible amb les recomanacions sanitàries que s’emetran mentre no hi hagi vacuna.
- Cal redirigir la part de la despesa en grans esdeveniments a mesures socials.
- Els equipaments municipals haurien de restar oberts tot l’estiu per tal de facilitar l’accés al lleure i la cultura i el manteniment d’espais segurs de trobada i activitat.
- A la vegada, és important promoure l’activitat cultural local (virtual en aquests moments, presencial en un futur) i fer ajuts a artistes locals que veuen interrompuda la seva activitat, com se’n fa a comerços i persones autònomes. La cultura i els espais de trobada i relació que aquesta genera són un eix important de la vida de les persones, i també un dinamitzador econòmic.
Salut
- L’Hospital General està sota control del Servei Català de Salut durant la crisi. Aquest hospital s’ha rescatat tres cops amb diners públics: proposem no desaprofitar l’ocasió, i exigir que no torni a mans privades.
- La crisi té un efecte colateral positiu, que és la reducció de la contaminació atmosfèrica pel descens del trànsit motoritzat (entre d’altres). Proposem una campanya per a posar en valor aquesta reducció del transport, l’impacte positiu en la salut del medi ambient i les persones, i promoure el canvi d’hàbits en la mobilitat.
- Cal pensar en la situació post-confinament, en la què caldrà molt possiblement reprendre la vida quotidiana amb mesures sanitàries, com l’ús de mascaretes. És important que l’Ajuntament n’adquireixi per a la població que les necessiti.
Seguretat ciutadana
La Policia Local, juntament amb Mossos d’Esquadra, està actuant per a procurar que les persones que circulen pel carrer ho facin durant el mínim temps i per causes justificades. En la seva feina de control, s’han vist algunes actuacions que inclouen reduccions amb violència de persones als carrers de la ciutat.
Demanem que s’extremi la intervenció a través d’actuacions que tendeixin a la mediació i el diàleg i evitin l’ús de la força i el contacte físic amb les persones sancionades.
Demanem també que es destinin esforços al control d’activitats il·lícites relacionades amb les activitats d’extractives i abocadors de la ciutat.
Pingback:#Essencials | AUP - Rubí