Ja fa dos anys que vam començar el mandat 2015-2019. Des de llavors a la nostra ciutat ha passat de tot: intent de moció de censura, trànsfuga, primavera POP…una mica de tot. Però també han deixat de passar coses necessàries per millorar el dia a dia de l’Ajuntament i sobretot de la nostra ciutat. Molt resumidament, destaquem:

Gestió de la plantilla municipal: el procés de regularització de la plantilla no ha avançat gens, i de moment l’únic que el PSC ha sabut fer ha estat col·locar als seus (ja vam fer article sobre això). A més, falta personal en àrees clau, sobretot a l’àrea de territori, concretament a mediambient i urbanisme, però també a recursos humans i a contractació.

Contractació: els fets parlen per si sols. Hi ha pendents diversos contractes, alguns amb partides anuals força significatives, que actualment estan en fase de pròrroga o fins i tot pròrroga forçosa: grua, parcs i jardins, deixalleria, escoles bressol, transport urbà (també vam fer pàgina informativa sobre això). A més, la gestió d’alguns d’aquests serveis externalitzats és pèssima. Recordem que el pàrquing de la Plaça Salvador Allende fa prop d’un any que ja hauria de funcionar 24h i que el mateix servei a Plaça 11 de Setembre és lamentable i intolerable (amb pròpies queixes dels usuaris i veïns, no ens inventem res). El servei de grua els caps de setmana no funciona, només en casos d’excepcionalitat (per la resta del temps ni està ni se l’espera). Del servei de recollida de residus i neteja viària encara estem esperant l’auditoria que s’havia de fer per saber si FCC, l’empresa concessionària, ha enganyat l’Ajuntament amb els serveis realment prestats. Però potser el servei que pitjor funciona és el de parcs i jardins; el manteniment de les zones verdes és nefast. Aquest és un dels contractes pels que encara tenim pendent una nova contractació, i des de fa temps. Diversos grups municipals hem demanat veure el contracte abans de ser licitat; de moment no ho hem aconseguit.

Més enllà dels contractes, la gestió directa de l’Ajuntament pel que fa l’espai urbà és també lamentable: pilones arrencades, arbres mal tractats, mal podats o directament mal tallats, forats a la calçada (el carrer principal de la ciutat, el carrer fondo, en té diversos exemples), etc. Simplement desídia i manca d’interès. On és la brigada? per què no funciona com hauria de funcionar?. Un exemple clar de la desídia que comentem és quan l’AUP vam presentar la moció per redactar un Pla del Verd Urbà amb l’objectiu de prendre mesures per millorar la gestió i incrementar el verd urbà a la ciutat. L’equip de govern, amb els seus socis de C’s (abans 4 regidors) i PP, van votar-hi en contra, dient que no era una prioritat. I així ens va. I què n’hem de dir de la mobilitat? on és el Pla de Mobilitat? quan es pensa presentar el projecte final de l’illa de vianants i se’ns passarà la informació? quan se’ns presentarà el projecte de carrils bici per fomentar una mobilitat activa dins de l’àmbit urbà, així com l’anella verda que el PSC volia impulsar? I així podríem seguir.

El PSC d’Ana María Martínez és simplement un desastre. No té capacitat de gestió. Els motius? diversos, però el principal és que s’ha prioritzat la foto maca a una bona gestió. El model del PSC és tenir al personal entretingut amb concerts i festes, per així sobreviure fins al 2019 sense haver fet realment res (cal recordar que les inversions fetes fins ara són projectes aprovats durant el mandat anterior). Els representants polítics no estem aquí per organitzar concerts, sinó per gestionar i fer que la ciutat tiri endavant i millori. Agonia per la ciutat de Rubí, que només li faltarà l’aprovació d’un Pla urbanístic (més conegut pel nom de POUM) basat en la bombolla immobiliària i l’especulació de principis de segle per acabar de dinamitar qualsevol possibilitat de fer les coses mínimament bé. La cirereta del pastís. Ana María Martínez faria bé de repensar de nou si aquest és el model de ciutat que vol deixar per a futures generacions; aturar el POUM en tràmit seria benvingut per diverses forces polítiques del ple.

Queden 2 anys encara, massa temps perquè Rubí segueixi agonitzant i caient en decadència. D’ara fins al 2019 caldrà seguir treballant perquè la decadència no sigui tant pronunciada, però en tot cas cal que aquells que ens estimem la ciutat i que encara tenim una mica d’esperança fem un esforç per bastir una alternativa que il·lusioni i animi a la ciutadania a ser partícip del seu propi futur, del futur de Rubí. És responsabilitat de tots i totes que qui governi ho faci pensant en la ciutat i no en la poltrona i l’egocentrisme dels qui ara governen.

Article d’opinió: PSC, relat de com sobreviure fins al 2019