Aquest 11 de setembre vull deixar de parlar del color groc, dels llaços, de l’exili o la presó.
Aquesta Diada vull oblidar les sentències, les recusacions de jutges i les seves injustícies.
Aquest 11 vull tornar a parlar de vida, a somiar i a construir República. Vull seguir avançant. Vull tornar a ser lliure. 
Aquesta diada vull tornar als col·legis, vull tornar a burlar la por i abraçar l’esperança, vull tornar a guanyar al carrer allò que algunes regaleu a despatxos.
Aquest 11 de setembre no el pintaré de renúncia, no recularé ni un metre. El dia 1, el dia 3 vaig despertar del vostre somni d’autonomisme. Vaig fugir de la gàbia de la por i no tornaré a regar els vostres palaus amb els meus silencis
Aquesta diada tornaré als carrers, els nostres carrers, serem un riu de gent. I no tornarem a mirar enrere, i no tornarem a demanar permís perquè mai més serem esclaus. No seguirem a carcellers amagats en proclames.
Insulteu-nos, pegueu-nos tanqueu-nos o expulseu-nos de la nostre terra però no espereu que tornem a abaixar el cap, seguirem endavant perquè hem despertat i en aquest tros de món ja no ens queda lloc per a la desesperança.