Fa temps que Catalunya està intentant adaptar-se al canvi climàtic. Per aconseguir-ho, un dels objectius principals proposats des de la Generalitat i l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) ha estat fomentar l’electrificació del país amb la creació d’un Pla Territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER).
Paral·lelament, l’Ajuntament de Rubí ha hagut de lidiar amb moltes demandes d’instal·lacions de plaques fotovoltaiques i bateries elèctriques en sòl no urbanitzable. Per tal d’ordenar la seva instal·lació, el propi consistori va aprovar una Modificació del Pla General per a la regulació dels usos de producció d’energia elèctrica renovable i d’emmagatzematge en bateries. En aquest document s’establia que les zones properes a les subestacions elèctriques de Rubí es designessin per a la instal·lació de bateries i proposava que s’exhaurís bona part del sostre d’equipaments i industrial per a arribar a l’objectiu de generació d’energia solar que plantejava l’ICAEN per a Rubí. Malgrat aquesta proposta adequada i ben pensada, ni la Generalitat ni l’ICAEN han escoltat la proposta rubinenca i, en canvi, han marcat la majoria el territori natural i rural de Rubí com a zona apta per a la implantació d’energia fotovoltaica.
Ens volen treure el bosc de Ca n’Oriol, Can Xercavins, Can Ramoneda i Can Roig
Si bé a Rubí la pressió per activitats extractives i abocadors ja és molt alta, aquest fet no s’ha tingut en compte a l’hora de valorar la superfície de les zones aptes i prioritàries per a instal·lacions d’energia solar. A tall d’exemple, han marcat com a prioritària la zona de Ca n’Oriol (incloent el bosc, la zona d’esbarjo, alguns dels camps i camins colindants, així com el terreny on ha d’anar el futur edifici de l’Escola del Bosc), Can Xercavins, Can Ramoneda, Can Roig, Can Pòlit, Can Guilera i Can Riquer.
Totes aquestes zones tenen un alt valor per a la població de Rubí, ja sigui com a zones lúdiques, per a l’esport a l’aire lliure o com a principals productores agrícoles a nivell local, però no cal oblidar el valor ecològic, paisatgístic i de connexió natural entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. A més, alguns dels elements naturals i arquitectònics que s’hi ubiquen formen part del patrimoni natural, cultural i arqueològic de Rubí.
També cal destacar que una altra de les zones afectades es troba al sud dels Avets. De nou es tracta d’una zona boscosa i agrícola, amb patrimoni natural, que passaria a allotjar plaques solars. En aquest cas, a més, té una clara funció separadora entre els Avets i Cova Solera que, essencialment, es perdria. Un altre cas preocupant és el d’una zona entre l’INS JV Foix i l’escola Joan Maragall, que rebran molèsties durant la construcció de la zona de plaques solars i que perdran una zona arbrada propera, augmentant la degradació paisatgística de l’àrea.
Això implicaria, a la pràctica, que totes aquestes zones boscoses podrien acabar talades i plenes de plaques solars, amb un increment de la temperatura de la zona d’entre 3 i 5ºC i amb un major risc d’incendis.
L’AUP hi estem absolutament en contra i per això hem creat i presentarem aquestes al·legacions per tal d’evitar que acabin de trinxar-nos el territori.
I què pot fer la ciutadania?
Necessitem mobilitzar a la població de Rubí per tal d’inundar el Departament de Territori i l’ICAEN amb les nostres al·legacions. Us proposem que feu una còpia de les nostres al·legacions, editant-ne la pàgina 2 amb les vostres dades personals, i les presenteu com a instància genèrica (aquí teniu una guia de la Plataforma per a una Transició Energètica Justa) en nom propi per tal de pressionar la Generalitat i que rectifiqui,la data límit per presentar-les és el 29 de juliol de 2026. Si ens quedem de braços creuats ens treuran el (poc) terreny rural i natural que ens queda.
Renovables sí, però així no
Fidels a la nostra voluntat de treballar des de i per a Rubí, ens hem centrat a detallar els motius concrets que ens fan rebutjar la implantació del PLATER en el seu estat actual al nostre municipi. Però volem anar més enllà i actuar també globalment: A la Catalunya rural el drama és major i hem de donar veu a la Plataforma per a una Transició Energètica Justa. Aquesta plataforma ha treballat amb juristes, cientíques i tècniques en matèria d’energia per a analitzar el PLATER des de tots els punts de vista i ha arribat a la conclusió que és plenament il·legal, manifestament contrari a dret, i que desprotegeix tant la pagesia com el medi natural com mai abans s’havia vist a Catalunya.
La Generalitat i l’ICAEN han emprès una campanya per vendre’s el territori a les grans empreses elèctriques, però estem a temps d’aturar-ho. Us recomanem que aneu a la pàgina web de la plataforma, que us descarregueu el seu model d’instància i que el presenteu (junt amb el nostre) per instància genèrica a la Generalitat de Catalunya.