Rubí, 19 de setembre de 2025
Des del grup municipal AUP-Amunt volem manifestar públicament el nostre profund desacord amb la resolució de l’Audiència Provincial que ha arxivat la causa penal oberta arran de les tasques de desenrunament i desmantellament dels horts i barraques de la zona coneguda com Horts-Castell. Aquesta decisió no pot, en cap cas, representar un punt final en la preocupació ciutadana per la salut pública, el medi ambient i la responsabilitat política i administrativa relacionada amb la presència de fibrociment i amiant a la zona derivat de les tasques de desallotjament de terres de cultiu i enrunament de construccions a la zona del Castell de Rubí.
També manifestem la nostra sorpresa davant el fet que l’Ajuntament de Rubí faci notícia d’una resolució de desistiment que és del setembre del 2024. Però més enllà de consideracions sobre oportunitat política, hi ha qüestions de salut, d’ètica i de justícia que no podem deixar de banda.
La noció de seguretat enfront de l’amiant: no existeix llindar segur
Tal com recullen múltiples estudis científics i organismes sanitaris internacionals, no hi ha cap nivell d’exposició a l’amiant que pugui considerar-se completament segur. Qualsevol participació d’amiant —incloent-hi fibrociment, plaques, fragments— comporta un risc, que pot variar en funció de concentracions, danys al material, mesures de control, però que mai es pot descartar. Per tant, afirmar que la quantitat de materials trobats no suposa perill implica ignorar aquest principi de precaució que emana tant de la legislació europea i estatal com de la recomanació de les agències de salut. L’absència d’un perill “mesurable”, segons el criteri de l’Audiència, no pot equivaler a la innocuïtat. Qualsevol exposició sense garanties completes —especialment quan es tracta d’amiant— té el seu cost, i no només per a persones que podrien estar directament exposades durant les obres, sinó per a veïns, per l’aire, l’aigua, el sòl.
L’arxivament penal: no és una absolució moral ni pràctica
L’Audiència ha estimat que no s’ha demostrat negligència o dol per part de l’empresa encarregada ni de l’Ajuntament, i que la quantitat de residus no va ser suficient perquè els fets tinguessin transcendència penal. Això no vol dir que l’actuació hagi estat correcta ni exemplar. La via penal exigeix uns estàndards molt alts en l’acreditació dels fets delictius: demostrar que s’ha actuat amb imprudència greu, negligència conscient, o amb coneixement del perill. Sovint aquestes proves són de difícil acreditació juridico-penal. Per això, que no prosperi un cas penal no hauria de servir per deslegitimar altres vies de responsabilitat, ni per fer minvar el rebuig públic i polític a actituds poc diligents.
La via administrativa: un recorregut que encara pot donar resultats
Encara que la via penal estigui arxivada, la via administrativa no està ni de bon tros tancada. Aquesta via té com a objectiu demostrar que hi ha hagut incompliment de les obligacions de l’Ajuntament en matèria de seguretat, control, protecció mediambiental i salut pública. És precisament a través d’aquesta via, que pretén acreditar la inobservància de l’Ajuntament dels seus deures de supervisió i vigilància de les actuacions efectuades, que poden establir-se responsabilitats, sancions i diferents mesures correctives que obliguin a compensar els danys, restituir la integritat del territori i assegurar que no es repeteixin actuacions negligents com aquesta en el futur.
És per això que insistim que és imprescindible que s’investigui si l’Ajuntament va fer les inspeccions que marcava la normativa, si va exigir mesures preventives i de protecció adequades, si va supervisar efectivament la retirada i gestió dels materials perillosos i la neteja final de l’escenari, i si es va informar correctament la població afectada.
Compromís i crida pública
Des d’AUP-Amunt volem deixar clar que:
- El nostre objectiu és, era, que es reconegui públicament la negligència en la intervenció als Horts-Castell, que s’estableixi la responsabilitat política, i que es prenguin totes les mesures necessàries per reparar els danys i prevenir futurs casos similars. Gràcies a la iniciativa de denúncia penal de l’AUP, l’Ajuntament de Rubí ja es va veure requerit, pel jutjat de Rubí, a netejar la zona.
- Exigim a l’Ajuntament de Rubí:
- Que publiqui íntegrament tota la documentació relativa a les obres, control de materials perillosos, tractament de residus, processos de neteja i mesures adoptades.
- Que s’obri un procés de revisió i sanció si s’evidencia manipulació negligents o infraccions a les normatives de protecció sanitària i ambiental.
- Que s’informi degudament la població afectada —veïns, entitats socials, etc.— sobre els riscos, les mesures preses i les accions pendents tenint en compte que l’amiant, com diem al punt 1, no té CAP llindar segur .
Finalment, volem fer una crida a la ciutadania: a mantenir-se atenta, exigir responsabilitats i participar en els espais públics de debat. La salut no és negociable, el medi ambient no pot quedar en segon pla, i el dret a un entorn segur i net ha de ser garantia per a tothom.
AUP-Amunt no acceptarà que l’arxivament penal serveixi per invisibilitzar el que considerem una actuació poc exemplar, i continuarà treballant dins de tots els marcs (administratiu, polític, social) per seguir exercint el nostre deure com a representants de la ciutadania i treballar per garantir que no torni a passar.