Una dels grans objectius de l’equip govern és fer de Rubí “Ciutat amiga de la infància”. De fet, segons UNICEF, Rubí ja ho és (https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/sala-de-premsa/notes-de-premsa/rubi-ja-es-ciutat-amiga-de-la-infancia). Encara que la ciutat tingui el segell d’UNICEF i tot i que s’han fet petites accions, al nostre entendre aquestes no són suficients. Rubí encara ha de recórrer un llarg camí per realment ser una ciutat amiga de la infància, i aquest camí passa per fer polítiques realment transformadores i amb projectes que vagin a l’arrel del problema. Avui l’AUP volem compartir amb els rubinencs i rubinenques dues propostes que creiem essencials per a assolir l’objectiu, i que es podrien posar en marxa en els pròxims mesos si hi ha voluntat política.

1) Anem a l’escola de manera saludable i sostenible

Ja hi ha molts estudis que demostren l’impacte negatiu de la contaminació de l’aire i el soroll en la nostra salut, i especialment en la dels nens i nenes (des d’abans de néixer i durant els primers anys de vida som més sensibles als impactes de les exposicions ambientals). Tot i que el temps que els infants destinen a caminar a l’escola és relativament curt en comparació amb la resta del dia, aquest és un moment en el que els infants estan altament exposats a la contaminació i al soroll derivats dels cotxes que circulen a primera hora del matí, molts dels quals són cotxes de pares i mares que acompanyen els seus fills i filles a l’escola. D’altra banda, un altre problema important de salut que està incrementant a la nostra societat és l’obesitat infantil, i la manca d’activitat física és un dels principals motius. Per tant, calen mesures per millorar la qualitat de l’aire i reduir el soroll en general, especialment a l’hora d’entrar a l’escola, però també per incrementar l’activitat física entre els infants. I fer-ho és possible. Una primera acció seria millorant el transport públic, dotant de més freqüència el servei i coordinant els horaris amb les entrades i sortides a les escoles. La segona mesura, que ja hem explicat altres vegades, necessita un treball conjunt entre els serveis d’educació i mobilitat de l’Ajuntament, les AMPAs i les escoles. La idea és aplicar el programa “Bus a peu”, que no és altra cosa que facilitar que els nens adquireixin l’hàbit d’anar a l’escola a peu a través d’un servei de bus vigilat que tindria parades de “bus” establertes a punts clau de la ciutat. Això evitaria embussos i contaminació al voltant de les escoles i promouria l’autonomia i l’activitat física en els infants, entre d’altres. Aquesta seria una primera acció, que a curt, mig i llarg termini caldria acompanyar de millores en l’espai públic (ex: voreres adequades, zones de vianants, etc), per facilitar la consolidació de la proposta, que ja vam fer a través d’una moció el juliol passat (http://www.auprubi.cat/wp-content/uploads/2017/08/2017_07_22_bus_peu.pdf). I per tal de garantir que aquestes mesures es posen en marxa demanarem que la Comissió de mobilitat i espai públic es reuneix abans de finalitzar el mes de febrer.

 

2) Actuem des de ben petits sobre les dificultats d’aprenentatge i problemes de conducta

A Rubí, com en altres ciutats, hi ha infants que tenen dificultats d’aprenentatge i problemes de conducta, que sovint estan lligats a fracàs escolar, amb tot el que això comporta per als propis infants i per a les famílies. És ben sabut que si aquestes dificultats i problemes es diagnostiquen i tracten en edats primerenques, la possibilitat d’èxit i millora en aquests infants és major i, per tant, molts dels problemes derivats del fracàs escolar es poden prevenir. Malauradament, les escoles no tenen els recursos per a fer un diagnòstic en profunditat i els recursos públics, concretament els que han de venir de la Generalitat, no arriben a tothom de manera adequada. Això és un problema especialment per a aquelles famílies amb recursos econòmics limitats, agreujant més les desigualtats socials existents. Ja vam presentar una moció, juntament amb ERC, sobre aquesta qüestió (http://www.auprubi.cat/2017/04/25/article-abordar-la-dislexia-per-combatre-el-fracas-escolar/). Ara, però, proposem ampliar aquesta proposta de moció i facilitar, a partir de recursos municipals i amb un equip de gent experta i amb experiència, el diagnòstic i tractament psicopedagògic (no el farmacològic), prioritzant aquelles famílies amb recursos econòmics més limitats. Aquesta és, per a nosaltres, una proposta molt important, ja que estem parlant del futur dels nostres infants, tant des del punt de vista professional com personal. Actuar des de ben petits evitaria patiment als infants i a les famílies, i també facilitaria l’activitat a les escoles.

 

Evidentment podríem parlar de molts altres temes de ciutat per assolir l’objectiu de que Rubí sigui “Ciutat amiga de la infància” (accessibilitat, espais de jocs, obertura i posada en marxa de nous equipaments, increment i millora del verd urbà, creació de nous parcs, etc.), però l’espai per aquest article és limitat, i les idees moltes, tant pels qui avui signem aquest article com per aquells que avui el llegeixen, que segur que en voldrien aportar moltes. En tot cas, esperem que l’equip de govern, a qui ja hem fet arribar aquestes propostes, les vegi amb bons ulls i les posi com a prioritàries en l’agenda política que queda per aquest mandat. Nosaltres seguirem insistint perquè aviat esdevinguin una realitat.

Etiquetat a: