Us deixem les propostes principals sobre planejament urbanístic i entorn rural i natural. Per a informació més específica sobre altres àmbits relacionats amb territori (abocadors, residus, cicle de l’aigua, verd urbà, …) consulteu el pdf del pla de treball.

El planejament urbanístic

  • Endeguem, només començar el nou mandat municipal, la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb els següents principis programàtics i metodològics:

1) garantim la participació ciutadana real, mitjançant un procés obert i políticament vinculant;

2) iniciem la redacció de la proposta del nou POUM des de zero, aprofitant només els estudis de caràcter tècnic ja realitzats, ja que no ens serveix de res el model de ciutat que ens proposava el darrer intent de revisió (2007-2011), ni el maquillatge de POUM que ens ha deixat el govern del PSC;

3)  definim la nova planificació urbanística apostant per un enfoc alternatiu i social de l’urbanisme, amb principis bàsics com el no creixement en nou sòl urbanitzable, la protecció integral del territori natural i rural i la consolidació d’un espai públic potent per al benestar i el desenvolupament de les persones.;

4) aprovem el nou POUM en l’horitzó màxim del 2017.

  • Donem la paraula a la ciutadania en la definició del nou model de ciutat, amb la creació d’un espai de participació ciutadana real i políticament vinculant de tipus presencial i virtual, obert a totes les persones, al teixit associatiu, a les formacions polítiques i al teixit econòmic de la ciutat. Les accions que s’acordin en el marc d’aquest procés participatiu han de ser vinculants i s’hauran d’integrar en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
  • Des de l’AUP apostem per un model de ciutat basat en els següents criteris, principis i reptes:

1) decreixement com a estratègia integral per fer una ciutat progressivament menys insostenible que l’actual;

2) contenció de l’expansió residencial i industrial, apostant per la reutilització i el reciclatge del sòl urbà;

3) màxima protecció de la totalitat del sòl no urbanitzable existent, i activació de polítiques publiques de conservació i dinamització dels espais agraris, forestals i de ribera, i de restauració dels espais i elements patrimonials degradats;

4) blindatge del territori davant de la possibilitat de noves activitats extractives i abocadors;

5) transformació de la Riera i dels seus entorns urbans i naturals immediats en un eix cívic de referència, que relligui la ciutat de nord a sud i de ponent a llevant;

6)  connexió de les urbanitzacions amb el nucli urbà;

7) promoció dels mitjans de transport alternatius (transport públic, bicicleta i desplaçaments a peu);

8) conversió progressiva de la comarcal c-1413 i de l’avinguda de l’Estatut en carrers i avingudes realment urbanes, desviant el trànsit de pas;

9) creació de noves zones verdes urbanes, que espongin trames urbanes excessivament denses;

10) previsió d’una dotació d’equipaments (culturals, educatius, esportius, socials, etc.) reals i adequada a les necessitats de la població.

  • Acordem i programem la retirada, en un termini màxim de 50 anys, de tots els habitatges no permesos que s’han construït en terrenys no urbanitzables, i projectem la recuperació ambiental i paisatgística d’aquests indrets. En concret, estem parlant dels habitatges de les zones de Can Serrallach, Can Balasc, Can Pi de la Serra, Can Carreras, Can Solà 2, Tres Camins i d’altres punts del territori. Aquests habitatges estan fora d’ordenació urbanística, atès que s’han aixecat en terrenys on no es podia construir, i considerem oportú que no es puguin consolidar ni convertir en noves trames urbanes pels costos ambientals, econòmics i socials que això comportaria. Per a definir un model de ciutat menys insostenible que l’actual i també menys dispersa, entenem que cal concentrar les ocupacions residencials dins de la trama urbana ja existent i evitar, per tant, que es continuï apostant pel model caduc de legalitzar i urbanitzar tots els nuclis de cases que van aparèixer en algun moment en el territori. No volem perpetuar la problemàtica de les zones residencials disperses, absolutament insostenibles des de tots els punts de vista, ni volem que amb el temps vagin apareixent nous nuclis d’habitatges en espais no permesos. En tot cas, però som plenament conscients que molts d’aquests habitatges s’han construït sense que, probablement, els seus propietaris hagin tingut coneixement previ que en aquests indrets no s’hi podia construir. Per això i per evitar que es faci fora a ningú de casa seva en contra de la seva voluntat, plantegem que l’Ajuntament estableixi una moratòria de 50 anys en el marc del nou planejament urbanístic per a la retirada pactada i progressiva d’aquests habitatges. Aquest període, prou considerable, permetria a les persones propietàries actuals continuar vivint als seus habitatges, i mentrestant es podrien cercar alternatives d’ubicació en trames urbanes ja existents, de manera que la retirada pogués ser paulatina i es fes de la manera més consensuada i menys traumàtica possible per a totes les parts.
  • Revisem tots els convenis urbanístics vigents que es van signar abans de la crisi econòmica general, atès que poden condicionar la definició d’un model de ciutat més sostenible que l’actual. De manera especial, cal revisar el conveni signat amb Ficosa, que preveu l’edificació de fins a 1.400 habitatges a la zona de les antigues naus d’aquesta companyia, entre Sant Genís i les urbanitzacions de Can Serrafossà i la Perla del Vallès. S’ha de recordar que aquesta elevada edificabilitat estava condicionada a què l’empresa mantingués l’activitat industrial a Rubí, cosa que no ha estat així des del moment en què van traslladar la seva producció a d’altres localitats.
  • Revisem a fons i modifiquem el planejament urbanístic que afecta a tot l’espai situat entre les urbanitzacions de Ximelis i Can Serrafossà, és a dir, a l’espai de Sant Genís i de les antigues naus industrials de Ficosa. En aquest gran espai està prevista la construcció d’un total de 2.000 habitatges, 600 dels quals a la zona de Sant Genís i 1.400 a la zona que ocupen actualment les antigues naus de Ficosa. Es tracta de dos grans nous sectors residencials, contigus un a l’altre, que acabaran de connectar les urbanitzacions de Ximelis, Can Serrafossà i la Perla del Vallès. Creiem que es tracta d’una edificació desmesurada i que respon als criteris expansionistes que amaraven l’urbanisme d’abans de la crisi econòmica, i que a hores d’ara ja no té cap mena de sentit i és absolutament irracional i insostenible. Cal, per tant, revisar a fons els planejaments urbanístics que afecten als dos sectors esmentats, i modificar de forma substancial les previsions de creixement residencial que es preveuen en els dos casos, així com la distribució dels diversos usos projectats. S’ha de tenir en compte que l’espai de Sant Genís esdevé la darrera connexió natural entre els espais no urbanitzables situats a ponent de la Riera, gràcies a que connecta físicament les terres de Can Xercavins amb el bosc de Sant Genís, el torrent Fondo i les terres de Can Serrafossà. A banda de l’aberració que suposaria edificar-hi 600 habitatges, si es duu a terme el planejament parcial de Sant Genís la nova trama urbana resultant, tal i com està dissenyada, trencarà definitivament aquesta connexió i aïllarà els espais naturals i rurals més propers a la Riera de la resta d’espais naturals i rurals del terme. Apostem, per tant, per modificar ambdós planejaments, el de Sant Genís i el de la zona de la Ficosa, adoptant una visió integral dels dos sectors, minvant de forma substancial la capacitat d’edificar, potenciant les dotacions d’equipaments i de grans zones verdes, i preservant les connexions naturals dels espais lliures de la ciutat.
  • Elaborem i aprovem el Pla Especial urbanístic de protecció i conservació del sòl no urbanitzable de Rubí, com a eina clau per a desenvolupar i blindar la protecció que estableixi el nou POUM. A banda de garantir la màxima protecció d’aquest territori natural i rural, aquest Pla també ha d’establir la programació de les accions necessàries que s’han d’executar en relació a la gestió del sòl no urbanitzable: activació de polítiques públiques de conservació, eliminació progressiva d’usos no permesos, restauració d’espais degradats, foment d’activitats agràries i forestals, senyalització de recorreguts, etc.
  • Elaborem i aprovem el Pla Especial urbanístic de les activitats extractives i abocadors, com a eina clau per assolir tres fites essencials:

1) blindar la protecció que estableixi el nou POUM en relació a la prohibició de desenvolupar noves activitats extractives i abocadors;

2) regular les actuals extractives, evitant que s’acabin convertint en futurs abocadors;

3) garantir la restauració ambiental i paisatgística de la totalitat d’activitats extractives i abocadors del terme una vegada finalitzin els seus cicles vitals.

 

L’entorn natural i urbà

  • Potenciem una política pública activa de conservació, gestió i protecció del territori natural i rural de la ciutat. Aquesta estratègia municipal s’ha de fonamentar, entre d’altres, en els següents punts:

1) crear el Servei de la Natura i la Ruralitat dins de l’estructura organitzativa de l’Ajuntament;

2) impulsar l’aprovació del Pla Especial urbanístic de conservació i protecció del sòl no urbanitzable (SNU);

3) impulsar l’aprovació del Parc Agrari de Rubí;

4) promoure l’activitat agrària i forestal com a estratègia de manteniment del paisatge i de creació d’ocupació estable, i establir una línia d’atenció, d’informació i de suport a l’activitat agrària, ramadera i forestal;

5) conservar la xarxa de camins públics i la xarxa d’itineraris de natura i excursionisme;

6) promoure la conservació del patrimoni cultural vinculat al territori (masies, masos, ponts, pous, fonts, etc.);

7) fomentar l’establiment d’acords de custòdia del territori entre propietaris i entitats;

8) establir convenis amb entitats ambientals i socials per a l’execució de projectes de conservació, gestió i recuperació de l’entorn natural i rural, amb integració de persones en risc d’exclusió social;

9) fixar incentius en la fiscalitat municipal que fomentin la conservació i la recuperació de l’entorn natural i el patrimoni cultural associat.

  • Protegim urbanísticament, en el marc del nou POUM, la totalitat de l’entorn natural i rural de la ciutat (sòl no urbanitzable), evitant que pugui formar part de futures expansions residencials i/o industrials i de qualsevol altre ús que el pugui amenaçar i malmetre (activitat extractiva, abocador, carretera, etc.).
  • Creem el Parc Agrari de Rubí, com a eina essencial per a la promoció i la reactivació de l’activitat agrària (agrícola i ramadera) de la ciutat, i per al foment de la producció agrària ecològica, de proximitat i de qualitat. Aquest Parc s’ha de crear amb la participació i implicació activa dels pagesos i ramaders que mantenen viva l’activitat agrària a Rubí, així com de les propietats i de les entitats vinculades amb la conservació i la protecció del territori. Entenem que s’han d’integrar al Parc Agrari de Rubí la totalitat de les actuals terres agrícoles i ramaderes de la ciutat, malgrat que no tinguin una continuïtat física les unes amb les altres. Concretament, n’han de forma part: Can Xercavins, les terres del Castell, Can Ramoneda, Can Pòlit, Can Roig, Can Serrafossà, Can Balasc, la Serra de Can Riquer Vell, la Serra de l’Oleguera, Can Sant Joan i Ca n’Oriol.
  • Potenciem l’agricultura i la ramaderia ecològica i de proximitat, amb estratègies publiques com:

1) garantir l’ús de varietats locals i lliures de transgènics;

2) recuperar varietats locals que s’han perdut;

3) fomentar el conreu d’espècies en clara regressió però que han tingut un pes molt important a l’agricultura rubinenca i que formen part del paisatge mediterrani, com la vinya, l’olivera o l’ametller;

4) fomentar l’existència de ramats d’ovelles i de cabres, que puguin també participar en la conservació de les zones forestals;

5) afavorir l’existència de cooperatives de producció i de consum.

  • Potenciem la gestió activa de les zones forestals del terme, complementària de l’activitat agrària, que ens permeti assolir fites com les següents:

1) recuperar una activitat actualment inexistent, que podria esdevenir font de nova ocupació;

2) aprofitar la biomassa forestal, com a font energètica renovable;

3) millorar la qualitat i la diversitat dels boscos del terme, que sovint presenten densitats arbòries excessives i que estan dominats abastament per espècies com el pi blanc;

4) potenciar la creació i consolidació, amb el temps, de boscos madurs;

5) reduir el risc d’incendis forestals a les urbanitzacions.

  • Ordenem i regulem el conreu de l’horta en el territori, mitjançant les següents línies d’actuació:

1) promovem la creació d’àmplies zones d’horta en espais adequats de titularitat pública i també privada, de forma ordenada, amb una bona integració en el paisatge, afavorint la participació de persones en risc d’exclusió social (persones amb discapacitat, persones en situació d’atur de llarga durada, persones en procés de rehabilitació, …) i potenciant la qualitat d’un producte ecològic i de proximitat.

2) retirem de forma progressiva totes les zones d’horts que han proliferat de forma no permesa i sense cap criteri d’integració paisatgística en espais com les terres del Castell, el torrent de Can Ramoneda, el torrent dels Alous, la Riera, …;

  • Recuperem elements i indrets simbòlics del nostre entorn natural i rural, mitjançant accions i projectes consensuats i compartits entre l’administració pública, les propietats i les entitats ambientals i socials de la ciutat. Hi ha elements i indrets que precisen d’una intervenció urgent si no els volem perdre definitivament o que es vagin malmetent sense remei, com:

1) masies de Can Roig, Can Calopa, Can Pi de la Serra, …;

2) fonts de Sant Muç, Can Roig, Can Tiraïres, Can Sant Joan, Can Guilera, del Felip, …;

3) ermites de Sant Muç, Can Fonollet, Sant Genís;

4) camins: de Ximelis a Can Pi de la Serra, de Can Santpere a Can Pi de la Serra, …;

5) torrents: Fondo, Can Xercavins, Can Carreras, …;

6) barraques de marge i de camp, com les del xaragall del Ferro, torrent del Mut, …

  • Promovem la restauració integral de la Riera de Rubí, des de la Llana fins a Can Calopa. Les actuacions que s’han dut a terme fins ara, concentrades al tram urbà entre els ponts de Cadmo i del ferrocarril, són insuficients. La intervenció integral que reclamem a la Generalitat ha de contemplar:

1) eliminació de tots els punts de vessament d’aigües residuals que encara van directament a la Riera;

2) neteja i sanejament de la seva llera i marges;

3) eliminació de la vegetació al·lòctona (canyar, etc.);

4) introducció d’espècies vegetals típiques de les rieres mediterrànies;

5) creació d’un camí per al passeig de persones i ciclistes, amb el suport d’un sistema d’avisos per possibles emergències de rierades.

  • Instem a la Generalitat de Catalunya a què integri el Turó de Can Calopa i el tram de Riera adjacent en el Parc Natural de la Serra de Collserola, com a espai associat d’elevat interès geològic, paleontològic i de connexió ecològica. Durant el procés de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola l’Ajuntament de Rubí va desaprofitar l’oportunitat de reclamar a la Generalitat la integració del turó de Can Calopa a aquest nou espai natural, que era perfectament viable atès l’interès estratègic d’aquest enclavament des de diversos punts de vista. Cal tenir en compte que el Turó de Can Calopa té rellevància internacional per ser un jaciment de registres fòssils de flora i fauna del Miocè, i és un enclavament essencial per a mantenir la connexió ecològica de la Serra de Collserola, pràcticament aïllada i encerclada per la trama urbana de la conurbació de Barcelona, i que té precisament en el Turó de Can Calopa la porta d’entrada a la connexió ecològica que la relliga amb els espais naturals protegits de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat. Plantegem, per tant, que es resolgui aquesta mancança i que el Parc Natural arribi també al terme de Rubí a través del Turó de Can Calopa, mitjançant la seva catalogació com a espai associat del Parc.
  • Impulsem la protecció integral del connector ecològic de Rubí, que s’estén entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac, en el marc del futur Pla Territorial Sectorial de la connectivitat ecològica dels espais naturals de Catalunya que ha d’aprovar la Generalitat.
  • Promovem i encapçalem la protecció del connector ecològic de Rubí, mitjançant la recerca de la implicació dels municipis que en formen part (són 10 municipis del Vallès Occidental i del Baix Llobregat), i la creació d’un ens supramunicipal que garanteixi aquesta acció conjunta de protecció del connector.
  • Oposem-nos al pas del Vial Interpolar pel terme municipal de Rubí, atès que la seva construcció suposaria el soterrament parcial de la bassa dels Alous, l’eliminació d’un tram important del torrent dels Alous a Can Vallhonrat i l’increment de la contaminació atmosfèrica i sonora en aquest barri ja prou sotmès a pertorbacions ambientals de tot tipus.
  • Impulsem la creació d’un Centre de Natura i Ruralitat a Rubí, entès com un equipament per a la realització d’activitats d’educació ambiental dins del mateix territori, i també com a equipament de recerca d’aquest entorn natural i rural.
  • Ampliem la xarxa d’itineraris de natura i excursionisme actual, que és insuficient per conèixer i gaudir del gran nombre d’espais, elements i racons que arrecera l’entorn natural i rural de la ciutat. I garantim el seu manteniment permanent (repàs de la senyalització, desbrossaments, retirades de troncs caiguts, etc.), mitjançant acords amb entitats locals o amb centres d’integració social.
  • Impulsem l’arribada i el pas del Camí Verd del Vallès pel nostre municipi, i fomentem les accions que se’n derivin d’acord amb la Plataforma Camí Verd.