Equipaments:

  • Amb la participació de les entitats i la ciutadania de Rubí, realitzem immediatament un Pla d’Equipaments Culturals, Socials i Esportius de la ciutat, que estableixi de quins espais disposen les entitats/ciutadania per a realitzar les seves activitats, quan i en quines condicions. El Pla hauria de contemplar la rehabilitació i ús dels espais actualment en desús. Des de l’AUP ja tenim algunes propostes com:
  1. Antics Cinemes de Rubí: creem un espai d’arts escèniques (bucs d’assaig, circ, teatre amateur, concerts de grups locals, etc..) autogestionat, amb espai també per al que era l’antic Rubí Rock per grups de música locals. Facilitarem l’adequació del local i les despeses corrents (aigua, llum, etc.).
  2. Ateneu: proposem que esdevingui un espai de dinamització sociocultural, de trobada d’entitats i de participació ciutadana, que també pugui acollir un programa d’activitats culturals de caràcter anual i de petit format (exposicions, música, teatre, projeccions cinematogràfiques, etc.). Al jardí de l’Ateneu es podria organitzar una interessant temporada d’activitats a l’aire lliure durant els mesos de major bonança, entre maig i setembre. Caldria recuperar l’activitat del bar-cafè, com a complement de l’acció cultural i social de l’Ateneu.
  3. Centre Sociocultural del Pinar (Espai 1413): cal solucionar immediatament el problema legal que limita l’ús de les instal·lacions i cedir part de l’espai al centre obert del Pinar. A més, també proposem que funcioni com a centre cívic gestionat per les entitats veïnals en el que es puguin desenvolupar activitats culturals, reforç escolar pels infants del barri i activitats d’inserció laboral.
  4. Torre Salduba: catalogada com equipament educatiu per l’Ajuntament, plantegem que esdevingui un centre d’activitats d’educació i lleure destinat a infants i adolescents (activitats educatives destinades bàsicament a escoles entre setmana i de lleure els caps de setmana).
  5. Edifici de propietat municipal situat al carrer Balmes, cantonada amb carrer Abat Escarré, davant de la plaça del Dr. Pearson (dins del conjunt de casetes del Dr. Pearson): plantegem una cessió d’ús als representants del col·lectiu de persones amb diversitat funcional de Rubí, format per la Finca Font del Ferro, l’associació de persones amb diversitat intel·lectual de Rubí (APDIR) i l’AMPA del Centre d’Educació Especial de Ca n’Oriol, on puguin desenvolupar projectes d’inclusió social i com a punt de venda dels productes de la Finca Font del Ferro.
  6. Casino: proposem que es faci una consulta ciutadana per decidir si l’Ajuntament l’ha adquirir o no, amb tota la informació sobre l’equipament, el seu estat, el cost d’una possible adquisició, el cost de la seva rehabilitació integral, el manteniment, la gestió i les possibles utilitats de l’equipament. En el cas que la ciutadania opti per la compra municipal del Casino, des de l’AUP proposem que es recuperi com a espai polivalent per a la representació d’arts escèniques (teatre, música, cinema, etc.) i també per a l’acolliment d’entitats de cultura tradicional i popular. Tanmateix, la seva polivalència i magnitud podria permetre la realització de dinars i sopars col·lectius i l’acolliment d’activitats culturals que, per culpa de les condicions meteorològiques, no es poguessin celebrar a l’aire lliure el dia establert (per exemple, alguna fira, audicions de sardanes, representacions infantils, etc.). La nostra proposta també integraria la recuperació del bar-cafè i del seu pati, que es podria gestionar per part de les entitats d’aquest equipament.
  7. Museu de Rubí: proposem que el futur Museu de Rubí traspassi la idea típica i tradicional que ha a acompanyat a aquest tipus d’equipament, i que no s’hagi de circumscriure només a un únic espai físic. Pensem que cal configurar un projecte de museu integral, que posi en valor el patrimoni local en relació amb el seu entorn territorial, i que no estigui acotat només en un espai tancat. Com a espais d’exposició del Museu, n’hi ha diversos que podrien ser òptims, com el Celler Cooperatiu o l’Ateneu. També es podria aprofitar part de l’edifici dels actuals Jutjats, en el moment en què es traslladin al nou complex judicial de Cova Solera.
  8. Equipaments esportius: cal redefinir la gestió d’alguns equipaments esportius ja existents i l’ús que en poden fer les entitats esportives. Cal solucionar urgentment el problema del poliesportiu de la Llana i acabar les obres del camp del 25 de Setembre. Tanmateix, cal preveure en els convenis de cessió d’ús d’equipaments esportius municipals (camps de futbol) que la gent de Rubí pugui fer ús d’aquests equipaments en determinades franges horàries i en determinades èpoques de l’any.
  9. Transformem les actuals seus de les associacions de veïns (AAVV) per centres cívics com a espais de referència per a desenvolupar-hi activitats diverses de caire cultural, social i esportiu als barris. També s’hi inclourien aules d’estudi gestionades per voluntaris i punts Òmnia (espais dotats amb equipament informàtic obert a tots els ciutadans i ciutadanes, on es realitzen gratuïtament activitats formatives i de foment de les noves tecnologies amb el suport d’un monitor). La gestió dels centres, que funcionarien en xarxa, les podrien fer les mateixes AAVV.
  10. Adeqüem la plaça Salvador Allende per a la pràctica del lleure i per a què pugui esdevenir un espai multifuncional.
  11. Ampliem els horaris d’obertura de la Biblioteca durant l’època d’exàmens, per acollir diverses aules d’estudi. Reubiquem les dependències de l’àrea de Cultura fora de la Biblioteca.
  12. Creem nous espais poliesportius públics que fomentin el lleure i l’esport (com els que hi ha al Parc de la Pau i la Natura o a la Plaça de la Sardana) distribuïts arreu de la ciutat (Escardívol, Cova Solera, Ca n’Oriol, etc.) i/o aprofitem espais, com places, que puguin incloure part d’aquests equipaments. També proposem utilitzar les instal·lacions de centres docents en horari extraescolar, aprofitant la seva bona situació dins de cada barri. Per aquesta utilització, que es podria gestionar des dels centres cívics dels barris, caldrien convenis Ajuntament-centres docents-Generalitat de Catalunya.
  13. Construïm una nova piscina descoberta, a la banda de ponent de la Riera o a l’Escardívol.
  14. Adeqüem tots els equipaments públics per facilitar-ne l’ús per part de persones amb discapacitats físiques i psíquiques, amb instal·lacions adequades i sense barreres arquitectòniques.
  • Creem itineraris de connexió entre els grans espais verds públics de la ciutat, per tal de potenciar els desplaçaments a peu dins de la ciutat. En la mateixa línia, creem una xarxa d’itineraris senyalitzats de natura i excursionisme, vinculats a punts estratègics de la ciutat (punts de sortida i arribada), que permetin també el desenvolupament de diferents pràctiques esportives i el coneixement del patrimoni rural, natural i històric de Rubí.
  • Potenciem la dotació d’elements per a la pràctica esportiva en alguns espais verds periurbans, com el Parc de Ca n’Oriol i Can Sant Joan o el futur Parc de Sant Genís proper a la zona de les urbanitzacions, amb petits circuits de Cross, carrils de bicicleta i gimnàstica.
  • Condicionem zones verdes i camins perimetrals per a la pràctica esportiva i de salut a les urbanitzacions.
  • Ampliem el tanatori municipal, amb noves sales de vetlla i també un gran espai per a la realització de cerimònies de comiat. El tanatori actual és totalment insuficient per a les necessitats d’una ciutat de més de 75.000 habitants. Només te dues sales de vetlla de les persones difuntes, i una petita sala per a l’organització de cerimònies, que amb prou feines té capacitat per a 50 persones. Si coincideixen més de dues persones difuntes, fet gens esporàdic per la magnitud de Rubí. s’han de fer les vetlles en ciutats veïnes, com Sant Cugat o Terrassa, amb els inconvenients i les molèsties que suposa per a les famílies, que han de vetllar la persona estimada fora de la seva ciutat, i també per a les persones que volen retre un darrer comiat a la persones desapareguda i confortar a la seva família. A diferència de les cerimònies de caràcter cristià, que disposen de diverses esglésies, cal tenir en compte que a Rubí no existeix cap espai preparat per a la realització de cerimònies laiques de comiat de les persones difuntes, més enllà d’aquesta petita i insuficient sala del tanatori municipal. Per això proposem que s’ampliï amb urgència aquest equipament municipal, incrementant fins a 4 les sales de vetlla i dotant-lo amb una sala de cerimònies per encabir-hi assegudes un mínim de 150 persones. Creiem que a l’actual emplaçament del tanatori hi ha espai suficient com per abordar aquesta necessària ampliació, mantenint l’equipament actual, fins i tot es podria plantejar la possibilitat de créixer en alçada, amb una segona planta.

 

Teixit associatiu:

  • Creem Consells de Participació Associativa que fomentin la implicació del teixit associatiu en les decisions de caire cultural, esportiu i social de la ciutat. Aquests consells han de fomentar la participació de les entitats en la definició de les polítiques locals en els àmbits cultural, esportiu i social, i han de garantir el treball compartit entre la institució i el teixit associatiu.
  • Potenciem el recolzament integral de l’Ajuntament al teixit associatiu de la ciutat, a través de l’Oficina d’Atenció a les Entitats. La interrelació entre les entitats i l’Ajuntament es vehicula a través de les diverses regidories o departaments, però no existeix un servei de referència que faciliti i centralitzi aquest diàleg, que garanteixi un mateix tracte per a totes les entitats i que posi a la seva disposició d’una forma àgil i eficient tot allò que l’Ajuntament pot oferir al teixit associatiu. Per això proposem que es creï un servei municipal específic de suport a les entitats, que podria ser l’Oficina d’Atenció a les Entitats, des d’on es puguin canalitzar tots aquells recursos administratius, jurídics, materials i tècnics de l’Ajuntament que puguin precisar les entitats per al seu correcte funcionament. Així, des d’aquest servei s’haurien d’atendre necessitats i problemàtiques comunes a totes les entitats, com l’assessorament legal, l’assessorament fiscal, la dotació d’infraestructures, la difusió de les activitats, la tramitació de subvencions municipals, la cerca i la tramitació de subvencions d’àmbit supramunicipal, la coordinació amb el programa d’activitats municipals i d’altres entitats, etc. Aquest servei també hauria de servir per disposar, com Ajuntament, d’informació actualitzada, centralitzada i sistematitzada de totes les entitats de la ciutat, i tenir en tot moment un coneixement precís de quin teixit associatiu tenim per fer front a les seves demanades i necessitats.
  • Impulsem la interrelació i el treball en xarxa de les entitats i donem suport a la promoció de les seves activitats. S’han d’establir eines i entorns per potenciar el contacte entre les entitats, això és essencial si volem que les entitats explorin vies de col·laboració entre elles. Aquest contacte també és bàsic per coordinar els diversos programes d’activitats i unificar-los en una sola programació anual d’activitats municipals i d’entitats locals, i per fomentar la participació de la ciutadania a les activitats que puguin organitzar. Entre d’altres eines, es proposa que es reactivi, s’actualitzi i es difongui la pàgina web entitatsrubi.cat, des d’on es podria vehicular aquest treball en xarxa de les entitats i a on es podria visualitzar aquest programa conjunt, a mode d’una agenda on-line d’activitats culturals, esportives, socials, etc. Aquesta plataforma s’hauria de coordinar i mantenir des de l’Ajuntament, per exemple a través de l’Oficina d’Atenció a les Entitats. També es podria difondre l’activitat de les entitats a través del butlletí municipal “La Ciutat”, tal i com es proposa en el marc d’aquest pla de treball a l’àmbit de la comunicació pública.
  • Revisem les ordenances fiscals i eliminem les taxes d’ús d’espais municipals per part de les entitats. Cal afavorir la utilització d’espais municipals per a la realització d’activitats que organitzin les entitats locals (xerrades, exposicions, etc.). Actualment, però, la fiscalitat municipal preveu l’establiment de taxes per l’ús d’aquests espai, aplicables també a les entitats locals, fet que no contribueix al seu ús per part de les entitats. Un greuge que cal resoldre i eliminar, atès que els espais municipals són de tota la ciutadania i han d’estar a l’abast de les entitats, que són les que aporten la majoria d’activitats i de continguts que es desenvolupen en aquests espais. El seu ús només ha de precisar d’un treball de coordinació prèvia entre l’entitat i l’Ajuntament.
  • Revisem els desajustos en el reglament d’assignació de subvencions i recursos (lloguers, pagament de l’electricitat, aigua, etc.) a les entitats i associacions, per tal que siguin el més objectives, equànimes i justes possibles.
  • Creem una comissió municipal que s’encarregui de la revisió dels convenis establerts entre l’Ajuntament i les entitats locals, empreses i/o determinats particulars. Per a garantir la màxima transparència possible en els acords a què pugui arribar l’Ajuntament amb entitats, empreses i/o particulars, i per a garantir un seguiment permanent del grau d’execució i compliment dels mateixos, es proposa la creació d’una comissió municipal específica, amb la participació de representants del govern municipal, de personal tècnic municipal i dels representants de tots els grups municipals amb representació al plenari de l’Ajuntament. Aquesta comissió ha d’analitzar i fiscalitzar tots els convenis als que hagi arribat l’Ajuntament. No ens podem permetre la repetició de nous casos de molta foscor com el conveni del Casino.
  • Fem obligatòria l’aprovació prèvia dels convenis amb entitats, empreses i/o particulars per part del Ple de l’Ajuntament, abans de la seva signatura. Una manera per garantir la màxima transparència possible en l’establiment de convenis entre l’Ajuntament i entitats, empreses i/o particulars, és incorporar en el tràmit administratiu que acompanya tota elaboració d’un conveni l’obligació d’aprovar-lo prèviament en el màxim òrgan institucional a nivell municipal, que és el Ple de l’Ajuntament. Aquesta obligació permetria que els convenis fossin revisats i debatuts per part de tots els grups municipals que conformen el plenari. La seva aprovació seria condició sine qua non per a la seva signatura i aplicació.
  • Organitzem Jocs Escolars entre les escoles de primària amb la col·laboració de les entitats esportives.
  • Facilitem la logística a les entitats per a la realització i organització de diades esportives obertes a la nostra ciutat.
  • Destinem una partida pressupostària per a fomentar l’esport base a les escoles: dins d’una convocatòria concreta i amb uns criteris preestablerts, proposem que les entitats esportives de Rubí presentin un projecte concret per tal de treballar l’esport a les escoles.
  • Estudiem la recuperació de la natació escolar facilitant, com a mínim, el transport.
  • Incidim en la línia de treball dels clubs pel què fa a formació, educació alimentària, sanitària, etc.

Propostes en relació a les Festes Majors de Rubí

  • Canviem el model de Festa Major de Sant Pere. S’ha d’impulsar un canvi en el model vigent, molt influenciat per l’Ajuntament, i s’ha de garantir que el disseny i l’organització de la Festa Major sigui el resultat de la implicació i de la participació real del teixit associatiu de la ciutat, un teixit que, no ho oblidem, al final acaba omplint de continguts aquest esdeveniment i fa que la Festa arreli més o menys entre la població. En aquest sentit, és essencial que es recuperi la Comissió de Festa Major, integrada per entitats del teixit associatiu local i també per l’Ajuntament, i que actuï com a ens organitzador de la Festa Major.
  • Potenciem al màxim la Festa Major Petita de Sant Roc. Cal que les entitats locals de cultura tradicional i popular es facin seva aquesta Festa Major i que es doti l’esdeveniment de la potència que es mereix la segona festa de la ciutat. Així, plantegem que s’organitzi des d’una comissió específica, la Comissió de Sant Roc, amb la participació activa de les entitats que la vulguin impulsar. I amb el suport de l’Ajuntament des del punt de vista de la logística i de la infraestructura necessària, però evitant el seu intervencionisme des del punt de vista del disseny i dels continguts. També proposem que s’analitzi l’opció de fer aquesta Festa la segona quinzena del mes d’agost, més propera a la festivitat de Sant Roc, tal i com s’havia fet antigament i com es fa en molts pobles de Catalunya. Entenem que la Festa Major de Sant Roc pot tenir entitat pròpia i potència suficient com per no fer-la coincidir amb els actes festius que es puguin organitzar a l’entorn de la Diada Nacional. Programar-la entre el 15 i el 31 d’agost permetria, a més, omplir part del dèficit d’activitats culturals que té la ciutat durant el mes d’agost.
  • Fomentem i facilitem que les festes majors de barri siguin autogestionades i que no siguin dependents de les subvencions municipals.