La indústria

  • Estudiem l’opció d’adquirir part del terreny industrial com a sòl de propietat municipal, per tal que l’ajuntament tingui mes eines per fomentar un model industrial diferent.
  • Fomentem el model industrial/empresarial arrelat al territori, apostant per la petita i mitjana empresa i sobretot les cooperatives. Proposem bonificacions de l’IAE i l’IBI en funció del model de negoci, per exemple a les cooperatives, a les empreses que incorporin els criteris de la Xarxa d’Economia Social (XES) a les empreses que compleixin la llei d’integració social de les persones amb discapacitat, entre d’altres.
  • Organitzem la trama industrial amb criteris supramunicipals, a partir de la constatació de la proximitat de polígons de diferents municipis de tota la comarca (polígons entre Rubí i Castellbisbal, Parc empresarial de Can Sant Joan etc.).
  • Millorem les infraestructures d’accés als polígons i la seva interconnexió, tot organitzant la trama industrial amb criteris supramunicipals.
  • Augmentem i millorem la connexió de les zones industrials a banda i banda de la Riera, per facilitar l’accés de persones i de mercaderies. Així, proposem la construcció d’un nou pont d’accés a Can Jardí des de la rotonda de la C-1413 a Mirasol, que garanteixi una connexió més directa entre l’autopista AP-7 i els polígons industrials de la meitat sud del terme de Rubí, i que contribueixi a minvar, per tant, el pas de trànsit de vehicles i de camions per l’avinguda de l’Electricitat, per on passa actualment la major part del trànsit que surt o va cap als polígons de Can Jardí, Cova Solera i Rubí Sud. També proposem la reforma d’altres ponts molt transitats, com el d’accés a Rubí Sud, així com l’ampliació de les voreres de tots els ponts per fomentar l’accessibilitat a peu. Per totes aquestes actuacions, cal cercar finançament públic d’altres administracions i dels sectors privats implicats.
  • Potenciem el manteniment dels carrers, dels espais públics i del mobiliari urbà dels polígons industrials, i garantim l’establiment d’una senyalització adequada tant de tipus viària com de tipus informatiu sobre les activitats que s’hi desenvolupen. Tota la part pública dels polígons industrials (calçades, voreres, mobiliari, senyalització, espais verds públics, etc.) mostra importants deficiències i mancances, i denota el poc interès municipal per la correcta adequació, la conservació i el manteniment dels polígons de la ciutat.
  • Integrem els responsables empresarials i els representants col·lectius dels treballadors en òrgans de debat i presa de decisions sobre els polígons industrials, per aconseguir conjuntament la millora dels polígons, la seva renovació i la cogestió mitjançant reunions periòdiques i ordinàries.
  • Millorem el transport públic cap als polígons mitjançant un reforç del servei de bus urbà i també de bus interurbà, i potenciem també l’accés amb bicicleta a través d’una xarxa de carrils bici que arribi als polígons industrials.
  • Creem aparcaments per a vehicles pesants als polígons industrials i reclamem l’ampliació dels guals (portes dels garatges) a les pròpies empreses. Per a vehicles privats, proposem que es promogui la creació de pàrquings dins dels terrenys de les pròpies empreses.
  • Promovem un pla estratègic del sector industrial de Rubí que inclogui, entre d’altres, les següents línies d’actuació:
  1. Prioritzar mesures contra la deslocalització industrial, com per exemple: establiment de bonificacions subordinades a compromisos de permanència temporal, foment de la fidelització de l’empresa en el territori, etc. Aquestes mesures serien reversibles si no es compleixen els compromisos per part de les empreses.
  2. Potenciar els serveis a les empreses.
  3. Millorar l’espai i les infraestructures públiques dels polígons.
  4. Fomentar els mitjans de transport sostenibles, com el transport públic o la bicicleta.
  5. Revisar el planejament urbanístic vigent en relació als polígons industrials, des de diversos punts de vista: incrementar els usos possibles, diversificar la tipologia d’activitats, evitar el contacte entre sòl industrial i sòl residencial en les possibles transformacions que proposi el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), etc.
  • Adeqüem els polígons a l’evolució dels sectors econòmics i les necessitats laborals i empresarials, sobretot les relacionades amb infraestructures tecnològiques i logístiques.
  • Instal·lem una bona xarxa de telecomunicacions als polígons industrials.
  • Potenciem la creació d’una Oficina Municipal d’Ocupació que coordini els recursos municipals, els recursos públics de les administracions superiors i els sectors empresarials en la recerca d’ocupació per a persones en atur de la ciutat. Aquesta oficina o servei municipal ha d’estar en coordinació permanent amb el SOC de la Generalitat.
  • Potenciem la creació d’una Oficina Municipal d’Empresa i Treball, destinada principalment a la coordinació de la formació de les persones treballadores i a l’assessorament de les empreses i també de les persones en tots els àmbits.
  • Redefinim la reserva d’espai de l’antic traça de la Via Interpolar, que passa pel polígon de Cova Solera i que està en desús. Com ja s’ha apuntat a l’apartat de Verd Urbà d’aquest pla de treball, el planejament urbanístic vigent preveu la reserva d’espai per al pas de l’autovia coneguda com a Via Interpolar, a través del barri de Ca n’Alzamora i del polígon de Cova Solera. Cal tenir en compte, però, que aquest traçat es va descartar i se n’ha projectat un de nou, paral·lel al torrent i la bassa dels Alous. En el cas de Cova Solera, la reserva d’espai per a aquesta autovia és una gran zona sense cap ús i totalment abandonada, i s’està convertint en un focus d’activitats que degraden aquest espai i també el polígon en general (abocaments incontrolats de deixalles, etc.). Per això proposem que aquesta reserva es converteixi en una zona pública de serveis per al polígon, com per exemple un espai d’estacionament de vehicles pesants o també una zona verda pública per al gaudi de la gent que hi treballa.
  • Garantim l’adequació de les zones verdes públiques dels polígons industrials, per al gaudi de les persones que hi treballen i també per a una millor qualitat ambiental i paisatgística dels entorns industrials de la ciutat. La gran majoria de zones verdes públiques dels polígons es troben en condicions molt precàries i tenen un manteniment molt escàs per part de l’Ajuntament. Això evita que puguin ser emprades i gaudides per la gent que treballa als polígons durant les hores de lleure (esmorzar, dinar, etc.).
  • Planifiquem la separació, a mig i llarg termini, entre les zones industrials i les zones residencials en el marc del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Arreu de la ciutat trobem coexistències entre usos industrials i usos residencials, com per exemple a Can Rosés, Ca n’Alzamora o Sant Jordi Park, amb els perjudicis que això comporta principalment per als barris residencials. Per això entenem que el planejament urbanístic que s’ha d’aprovar durant el nou mandat hauria de separar molt bé les zones industrials de les residencials, i posar fi a una de les greus problemàtiques que arrosseguem des de l’expansió desmesurada de la ciutat entre els 70, 80 i 90 del segle passat.
  • Impulsem canvis en el nou planejament urbanístic que permetin un millor aprofitament dels polígons industrials i que contribueixin a la necessària diversificació de les seves activitats. Entre d’altres, es plantegen les següents:
  1. Diversifiquem la clau tècnica número 51 en l’actual Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Rubí, amb l’objectiu de dotar de més flexibilitat el planejament urbanístic i les seves normes reguladores pel que fa al sòl (ja sigui urbà o urbanitzable) destinat a activitats econòmiques i no només a usos industrials.
  2. Introduïm canvis d’usos en els polígons: cal flexibilitzar, sempre dins d’una regulació, els usos actuals i adaptar zones per a nous tipus d’activitat d’indústria que actualment no es poden situar en els polígons de la ciutat. Per exemple: centres esportius, edificis d’oficines, hotels, etc.
  3. Incorporem canvis en les tipologies d’activitats que es poden desenvolupar a les naus industrials dels polígons. En concret, es demana poder desenvolupar, en una mateixa nau, diferents activitats industrials; actualment això no és permès, de manera que en una nau només hi pot haver un sol tipus d’activitat.
  4. Millorem l’ocupació del sòl industrial ja disponible. La versió del POUM que no es va aprovar proposava que les naus no tinguessin més d’una certa alçada, cosa que obligava a molts propietaris a rebaixar-ne l’alçada. Això no té cap sentit; en tot cas s’haurien de poder construir altells (actualment no es pot) per tal que el propietari pugui aprofitar millor l’espai que ja té.
  5. Adeqüem la mida de les naus dels polígons industrials, en el marc del nou POUM. En la proposta de POUM que no es va aprovar no es permetia tenir naus més petites de 400 metres quadrats. Es considera que aquesta mida és actualment excessiva, ja que moltes empreses no necessiten espais tant grans. Per tant, es demana flexibilització en aquest sentit i que les naus puguin ser més petites.
  6. Incorporem la possibilitat de dividir les naus en el marc del nou POUM. El planejament urbanístic hauria de permetre la divisió d’una nau i la venta de les diferents divisions si el propietari no necessita tant d’espai.
  • Treballem per la recepció del polígon Rubí Sud en un termini màxim de 6 mesos. Aquest tràmit és essencial per tal que l’Ajuntament es pugui fer càrrec de la conservació i del manteniment de l’espai públic. En tot cas, cal exigir a la junta de compensació o a la junta de propietats d’aquest polígon que garanteixi la completa urbanització de tot el polígon en general i de l’espai que serà públic en particular, a fi i efecte que es pugui dur a terme aquesta recepció.
  • Constituïm una “Taula de la Formació Professional” que agrupi empreses, sindicats, l’ajuntament, institucions educatives de la ciutat i el Departament d’Ensenyament per tal d’optimitzar els cicle formatius que s’ofereixen a les persones joves de la ciutat.
  • Creem un Viver de Cooperatives que ofereixi espai, formació, assessorament i -en la mesura del possible- possibilitats de finançament a les persones de la ciutat que vulguin crear una cooperativa.

 

El comerç

  • Revisem els impostos i les taxes municipals que podrien afectar negativament el desenvolupament i el manteniment del comerç local, i apliquem bonificacions als propietaris que lloguin el seu local a certs tipus de negocis d’interès. Per exemple, negocis amb productes de qualitat, o bé negocis que actualment falten a Rubí (tèxtil per a joves, etc.).
  • Assegurem la correcta aplicació, la continuació i la constant revisió del Pla de modernització del Comerç Local en el marc del Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC).
  • Actualitzem l’estudi de l’oferta comercial de la ciutat realitzat en el marc del POEC, per detectar quin tipus de comerços fan falta a la ciutat i com es pot diversitat l’oferta actual.
  • Promovem l’oferta de comerç als barris i a les urbanitzacions. És fonamental que cada barri, i també la zona de les urbanitzacions, tinguin un cert teixit comercial que cobreixi bona part de les necessitats de les persones que hi viuen. Per tant, s’ha de promoure el comerç arreu de la ciutat a partir de diverses estratègies complementàries: millorant urbanísticament l’espai públic, potenciant l’aparcament, programant activitats de dinamització (fires, activitats infantils, etc.) també als barris i a les urbanitzacions i no només al centre, etc.
  • Diversifiquem, millorem i modernitzem l’oferta comercial de la ciutat en paral·lel a l’oferta d’oci i lleure alternatiu, per tal que es complementin mútuament. Per exemple, plantegem la creació d’espais autogestionats pel teixit associatiu de la ciutat, com un Hotel d’Entitats, a través dels quals es pugui promocionar un oci alternatiu i que puguin actuar com a pols d’atracció comercial. Una bona distribució d’aquests “pols d’atracció” entre els barris podria ajudar a dinamitzar més zones de Rubí a banda del centre.
  • Descentralitzem l’oferta de fires de la ciutat, creant xarxa entre el centre, els barris i les urbanitzacions. Cal programar fires i mercats també a altres zones que no siguin el centre, per no hipotecar sempre els mateixos espais i sobretot per estendre aquest tipus d’activitat que dinamitza el comerç arreu de la ciutat.
  • Regulem i fem respectar els horaris comercials, i regulem també l’ocupació de l’espai públic per part de les terrasses dels bars.
  • Pacifiquem el trànsit de la zona del Mercat i ampliem els horaris dels pàrquings de les places Onze de Setembre i Salvador Allende (a partir de les 22h es tanquen). Aplicant tarifes reduïdes per a les persones usuàries del comerç local.
  • Convertim en illa de vianants el c/Maximí Fornés, que va tenir molta vida comercial en el seu moment. Així, es tancaria una zona que englobaria també tota la zona de la plaça del Dr.Guardiet i la plaça Catalunya. Fins i tot es podria estudiar la manera de fer que la zona d’illa de vianants arribés al mercat i a la zona dels locals DINO, edifici que hauria de recuperar el seu ús.
  • Fomentem i potenciem cooperatives de consum de proximitat, fent campanyes de divulgació i conscienciació, promovent distintius locals que fomentin aquest consum, etc. Un consum de proximitat suposa consumir productes i serveis fets en el nostre entorn territorial més proper. D’aquesta manera s’ajuda a reforçar l’economia local (contribuïm al manteniment de petites explotacions familiars, agràries i ramaderes), evitem l’abandonament de les zones forestals i ajudem a reduir la despesa energètica que produeix el transport de productes d’un continent a un altre. Proximitat vol dir també consumir el producte fresc, de temporada, amb les propietats nutritives i organolèptiques més òptimes i vol dir tenir més informació del producte, com s’ha elaborat, etc. Ja hi ha iniciatives similars com el projecte Rururbal (Vallès Occidental).