Article d’Aitor Sánchez: “Un dia que durarà anys”

Despertar el dia 2 d’octubre era despertar-se el dia després d’haver vençut el setge de la por. Redescobrir els carrers de la nostre ciutat, creuar mirades còmplices i abraçades amb desconeguts íntims. Rememorar la teranyina de complicitats que vam teixir com a poble i com a comunitat.

Aquesta ciutat va despertar articulant un crit de dignitat al voltant de la resistència. Resistència i determinació per protegir la meva veu, la seva, la nostra…Ferms en la convicció d’una causa noble. Envaïts per la certesa absoluta que l’única opció era la resistència, pacífica però activa. Els nostres carrers van veure molt coratge. CAP, Casal d’avis i els nostres instituts van aixoplugar voluntat i respecte. Voluntat de ser i respecte pel que érem.

De cada persona, de cada mur infranquejable, brollà un fil, un fil que ens lligava, un fil que ens conduïa no tan sols a la veïna del costat, sinó mes enllà, més lluny. Conduïa a aquell avi que sense l’artifici del lletraferit ens va fer sentir el lligam amb una terra, una llengua i un poble. Un fil que ens transportava a les lluites compartides, a la solidaritat en la derrota a la construcció d’alternatives. Un fil que, en forma de llàgrima esquiva, va caure al dipositar un vot, o a l’entrar una urna, al caure la nit o a la sortida de l’alba. Aquest fou el fil que va embolcallar treball i esforç que només podem entendre des de la generositat i la col·lectivitat.

Milers de petites gotes, en forma de petites accions van confluir diumenge en un oceà de solidaritat. Milers de pedres que formaven un mur infranquejable per a aquells que van ser enviats a manllevar-nos els somnis. Aquells que van regar amb la seva por la lluita determinada, una lluita que portàvem en motxilles petites i que diumenge vam aprendre a compartir, a ajudar-nos. Aquells que volien callar-nos ens van fer escoltar-nos, compartir matisos, discutir i també riure. Ens van tirar pedres i amb elles vam fer un castell.

Però diumenge no vam guanyar, vam resistir. Vam tancar un capítol i ens vam demostrar que juntes i autoorganitzades podem. Ens vam demostrar que no calen ni místics, ni grans capitans. No calen frases solemnes. Cal confiança valor i generositat. El dia 1 d’octubre vam demostrar qui eren els imprescindibles, els de sempre, aquelles persones que donen sentit: homes i dones normals. Estudiants, oficinistes, pintors, mestres o mecànics.

Orgullós de Rubí, orgullós de Catalunya, orgullós de ser la primera estrofa d’aquesta gran revolució, d’aquest nou món que portem als cors i que diumenge ens vam regalar. Orgullós dels veïns i veïnes amb les quals vam poder gaudir i compartir un somni, una construcció col·lectiva. Però també agraït a totes aquelles persones que sense creure en el que fèiem, sense promulgar amb la votació van decidir optar pel respecte. Gràcies a totes aquelles que legítimament no interpel·lades diumenge no vau optar per la bel·ligerància.  Aquesta és una lluita en positiu, diumenge no vam alçar la veu contra res ni contra ningú, tan sols contra les nostres pors. En aquest somni que estem construint no hi sobra ningú.

Som un poble que està perdent la por, l’estem regalant a aquells que maltracten i esclafen a falta d’arguments. Aquells que, dia a dia, acció rere acció, perden la legitimitat. Nosaltres tenim les nostres raons i les seguirem defensant, als carrers, a les places, als instituts. I ho farem parlant i escoltant, perquè estem segurs que, més equivocats o menys, la nostra és una posició legítima i no ens cal imposar-la.

Propostes de l’AUP per millorar les ordenances fiscals

L’AUP fa arribar propostes per millorar les ordenances fiscals i recorda a l’equip de govern que va tard tant amb la negociació i treball de les ordenances fiscals del 2018 com amb algunes de les mesures que ja es van proposar en anys anteriors.

Taxa ús d’equipaments municipals: tornem a demanar l’exempció de pagament de taxes per a la utilització d’espais municipals (Rubí+D, Museu Municipal al Castell, Teatre municipal La Sala, Auditori del centre La Cruïlla, el Celler Cooperatiu, Biblioteca, etc) per part d’entitats inscrites al Registre d’Entitats de la Ciutat (REC). Sabem que aquesta exempció havia de tractar-se després de l’aprovació del Pla d’Equipaments, però aquest pla va tard i creiem que es pot aplicar la mesura que proposem sense problemes i sense necessitat de disposar del Pla.

Revisió de taxes per a la realització d’obres i millores d’habitatges: per tal d’afavorir la rehabilitació habitatges creiem que cal fer una revisió a fons de les taxes, i sobretot acompanyar aquesta revisió d’una potent campanya de comunicació, que no s’ha fet mai. Un dels dèficits que té la nostra ciutat és la baixa qualitat de l’espai públic, i accions com la millora dels habitatges és una manera de contribuir des de l’àmbit privat a l’àmbit públic.

– Taxa pisos buits dels grans tenidors: a finals d’abril del 2017 l’equip de govern va informar de que no es podia aplicar aquesta taxa perquè no es disposa d’un Pla Anual Normatiu. Estem a finals de setembre i tampoc hem rebut cap esborrany ni proposta concreta d’aquest document que permetria aplicar la taxa.

Tanatori: al ple del mes de març del 2017 l’AUP va presentar una moció per tal de regular els preus dels serveis funeraris d’acord amb la normativa vigent. L’equip de govern va informar de que els preus fixats per la concessionària, en relació als servei funeraris que presta, no són susceptibles de regulació mitjançant ordenança fiscal i sí de negociació i aprovació de tarifes. A partir d’aquesta informació demanem, per tant, que l’equip de govern obri un procés de negociació en el que tots els grups municipals puguin participar per tal de tenir unes noves tarifes el més aviat possible.

Taxa de residus: ja fa temps que diem que cal plantejar un nou model de taxa de residus que afavoreixi la reducció i reciclatge d’aquests. De moment, però, no tenim cap proposta sobre la taula.

L’equip de govern proposa reduir l’IBI: aquesta mesura tindrà, evidentment, un impacte en les despeses. Demanem que l’equip de govern informi clarament en quines àrees i serveis es pensa retallar i sota quins criteris.

Article d’opinió: Foc nou (pre 1 d’octubre)

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Aquesta és la pregunta que tindrà resposta el proper diumenge 1 d’octubre. Aquesta és la pregunta del referèndum que està provocant una situació mai viscuda en 38 anys de democràcia espanyola. Una pregunta i un referèndum que són la conseqüència de molts anys d’indiferència i desídia per part d’una gran part de la classe política espanyola i catalana.

Aquest referèndum és com un tren que anava avançant lentament i que els últims 7 anys ha anat agafant embranzida, que cada cop ha agafat més velocitat i ara ja és impossible de parar.

Massa any farts de mentides, de menyspreus a la llengua, de retallades d’estatuts per part de “l’esquerra progressista”, d’una crisis calculada que s’ha emportat la feina i la dignitat de milers de persones, massa anys d’estafar al poble.

L’independentisme ha sigut la clau de volta que ha propiciat aquest esclat popular que reclama el dret a decidir el seu futur. Ja no és només un independentisme romàntic, sinó que és la esperança de moltes persones per trencar amb un estat corrupte i podrit.

Una majoria estem farts, i hem dit prou.

Estem farts de dir que estem farts, farts de mals governs corruptes i mediocres d’aquí i d’allà. Farts d’imposicions, submissions i retallades d’allà i d’aquí. Farts d’espoliar el que és de tots per enriquir uns quants. Farts d’una classe política buida de valors i entregada a un capitalisme desbocat i sense escrúpols.

Recuperar la sobirania, intentar construir un país nou, net i just poden ser objectius utòpics, però és l’esperança que ens queda a molts per canviar-ho tot. Primer cal trencar amb un estat autoritari, antic i artificial que ha volgut amagar la seva pitjor cara durant anys. Un estat amb institucions i governants hereus d’una dictadura militar que no reconeixia els mínims drets civils. La transició espanyola va néixer malalta i no s’ha curat mai. De fet, encara està en transició. Però també caldrà trencar amb qui ha estat còmplice d’aquest estat durant molts anys, aprofitant-se i saquejant aquesta terra. Independència sí, però per canviar tot això. Foc nou.

El procés d’autodeterminació del poble de Catalunya ha fet recuperar el sentit a l’acció política. Acció política no entesa com a delegació de la presa de decisions, acció política concebuda com reacció i empoderament d’una ciutadania critica i madura. Aquest tret característic d’aquest procés que viu el Principat és precisament la seva força, una força que des de l’oligarquia espanyola es menysté i es deprecia, segurament perquè no s’entén. És inútil intentar escapçar el cap, és estèril intentar silenciar el lideratge, perquè aquesta construcció neix de la discussió i el treball col·lectiu, i la determinació sorgeix des de els carrers, places i viles no des dels despatxos de quadres de partits.

Diumenge votarem, i ho hem de fer convençuts que és el millor que podem fer per nosaltres, per la nostra gent, pel nostre futur. Hem recuperat el carrer i no el podem tornar a perdre. Aquests dies seran durs, voldran fer-nos passar por. El poder en males mans és atrevit i irresponsable, però no hem de fer cap passa enrere. Hem de sortir als carrers i a les places. Tots ens hi juguem molt, però hi ha persones que s’ho juguen tot.

Alternativa d’Unitat Popular (AUP)

Posicionament de l’AUP davant l’actuació de l’Estat

Nota: en coordinació amb totes les forces polítiques i moviments socials de la ciutat, finalment s’han canviat els horaris d’algunes de les convocatòries inicialment previstes. Finalment es convoca:

  1. Avui s’anima a tothom a anar a Barcelona. En cas de no poder anar-hi, ens trobarem a les 21h davant de l’Ajuntament de Rubí, porteu cassoles que farem soroll!
  2. Divendres convoquem a tota la ciutadania a les 19h davant l’Ajuntament. A les 20h començarem l’encartellada general. Porteu els vostres propis cartells, les entitats organitzadores posarem la cola, les escombres i galledes.

Salut!

L’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) condemna fermament els fets que avui estan succeint al nostre país, amb detencions polítiques, la violació de drets fonamentals i una clara voluntat de reprimir les llibertats individuals i la del nostre poble. Avui és un dia doblement trist per Rubí, doncs un dels detinguts és rubinenc i ex-regidor de la nostra ciutat. L’AUP troba especialment greu que l’Alcaldessa de Rubí a hores d’ara encara no hagi ni condemnat els fets ni hagi dit res al respecte. En una situació com aquesta, el dubte és senyal de debilitat política.

Informem també que l’Alcaldessa ha decidit no portar a ple la moció que l’AUP i altres grups municipals han presentat per tal que s’enviï un escrit a fiscalia per demanar que aquesta deixi sense efectes la Instrucció 1/2017, per la qual s’ordena a les policies locals l’exercici de funcions que no els corresponen.

Per tot això, el grup municipal de l’AUP ha decidit suspendre l’activitat institucional i centrarà la feina al carrer. L’AUP també anima a la ciutadania a manifestar-se avui a Barcelona i a participar a l’encartellada general que diverses forces polítiques i moviments socials de la ciutat han convocat per aquest divendres 22 i que començarà a les 19h davant de l’Ajuntament de Rubí. S’aprofitarà aquest moment per demanar a l’Alcaldessa que es posicioni clarament a favor de la llibertat i del dret a decidir, i que deixi d’alinear-se amb forces polítiques que només saben funcionar amb la coacció i la repressió, però que no entenen ni de diàleg ni de llibertats. Finalment, l’AUP, anima a participar dissabte a la Festa de la Democràcia, que començarà a les 18h a la Plaça del Dr. Guardiet.

AUP

Article d’opinió: Silenci! L’Alcaldessa ens demana respecte!

Silenci! L’Alcaldessa ens demana respecte!

És ben sabut que l’Alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, no facilitarà la celebració del referèndum a la nostra ciutat. Aquesta decisió li ha suposat rebre fortes crítiques, incloent els xiulets durant la lectura institucional el dia de la Diada. Evidentment, i com sol fer quan enlloc de rebre elogis rep crítiques, l’Alcaldessa ja ha sortit fent declaracions en posat de víctima i demanant respecte. Nosaltres li volem recordar moments d’aquest mandat en els que ella i les seves decisions no han estat respectuoses amb la ciutadania de Rubí, i que de fet són prou motiu de pes per exigir la seva dimissió:

L’Alcaldessa demana respecte, però s’oblida del dia que va decidir no respectar la voluntat popular i comprar un regidor d’un altre partit, en Sergi García, per 40.000€ a mitja jornada. Demanarà perdó Ana María Martínez i farà fora el trànsfuga de l’equip de govern?

L’Alcaldessa demana respecte, però s’oblida del dia que va censurar un programa de més de 12 anys que sonava a la ràdio local, l’Oasi Jove. Demanarà perdó Ana María Martínez i recuperarà el programa?

L’Alcaldessa demana respecte mentre ella llegeix el discurs institucional el dia de la Diada, però s’oblida de que el discurs no el va consensuar amb cap grup municipal, ni tant sols va informar del seu contingut.

L’Alcaldessa diu que la Diada no ha estat de tots, però s’oblida que la celebració de la Constitució tampoc ho és, i bé que la celebra a canvi del suport del PP i C’s, no fos cas que perdés la cadira.

L’Alcaldessa demana respecte mentre ella tolera, condescendent, les reiterades faltes de respecte, desqualificacions i sortides de to de la portaveu del seu partit, la regidora Maria Mas. Persona, per cert, que el dia de la Diada es va encarar amb ciutadans amb els que fins fa ben poc havia compartit manifestacions independentistes.

L’Alcaldessa demana respecte, però quan hi ha hagut manifestacions a la plaça Pere Aguilera bé que ha posat tanques i ha ordenat limitar l’accés a la sala de plens, que ja és prou petita, per evitar escoltar les protestes, però sobretot perquè aquestes no sortissin a la foto.

L’Alcaldessa pot dir i fer el que vulgui, però en canvi la ciutadania no la pot criticar. Ara bé, s’oblida que el càrrec i el sou comporten aquestes coses. I s’oblida que escoltar les veus crítiques a vegades va bé per no acabar vivint en una realitat paral·lela acrítica i de color rosa.

L’Alcaldessa demana respecte, però a les xarxes socials clica “m’agrada” a comentaris barroers dels seus “palmeros”, com per exemple un de recent que deia “Que se vayan a Sant Cugat a votar, sobre todo por el respeto que tuvieron con @anammartinez el día 11, que es el día de todos los catalanes”. És digne d’una Alcaldessa convidar als seus ciutadans i ciutadanes a anar a la ciutat veïna per poder exercir el seu dret a vot? Al nostre entendre és, com a mínim, lamentable.

Si l’Alcaldessa vol respecte, primer se l’haurà de guanyar. Mentrestant, no farà callar les veus d’aquells que no estem d’acord amb la seves formes i les seves decisions. Això, senyora Alcaldessa, se’n diu llibertat d’expressió.

Amb tots els respectes,

Alternativa d’Unitat Popular (AUP)

Col·loqui sobre mobilitat a les escoles i “el bus a peu”

El CREC-  Col·lectiu Rubí Espai Comú, ha organitzat, amb el suport de l’AUP, un col·loqui per parlar sobre mobilitat sostenible, saludable i educativa per anar a l’escola. Al debat hi participaran Eulàlia Formiguera, presidenta de l’AMPA del Pau Casals i tècnica en educació, Fernando Hidalgo, soci-fundador de la Startup Trazeo, feta per aplicar el programa Bus a Peu, i Pau Avellaneda, professor de geografia a la UAB i expert en camins escolars. A la jornada s’ha convidat a escoles, entitats i a tota la ciutadania, doncs entenem que és una qüestió d’interès per a tothom.

Recordem que l’AUP vam presentar una moció al ple de juliol per demanar que a Rubí s’apliqui el programa Bus a Peu, una proposta que ja funciona amb èxit d’altres ciutats. L’objectiu del programa és reduir els problemes de trànsit al voltant de les escoles, reduir l’exposició dels nens a la contaminació de l’aire i el soroll, promoure una mobilitat activa i per tant més saludable i en definitiva fer de Rubí una ciutat més sostenible i agradable.