Nota de premsa de l’AUP sobre l’acte de celebració del dia de la Constitució

Des de l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) volem expressar el nostre rebuig i denunciar la convocatòria de l’acte que ha organitzat l’equip de govern del PSC, amb el suport de PP i C’s, per commemorar la Constitució Espanyola el proper dia 6 de desembre.

No compartim la justificació de l’acte en una ciutat com Rubí que, tot i que ha demostrat tenir sensibilitats heterogènies com a tot arreu, és l’únic municipi català que la celebra, no per una reivindicació popular sinó per imposició política.

Creiem que les constitucions i les cartes magnes no estan fetes per a ser celebrades si aquestes no garanteixen els drets fonamentals, més enllà del de la unitat territorial. Drets que tant el Partit Socialista com el Partit Popular, exercint el govern des de la seva “Constitució”, no els han respectat i els han violat reiteradament. I amb impunitat ens ho han fet passar com a una normalitat, quan en realitat no ha estat més que una trampa pactada amb les elits per acontentar el poble: dret a una habitatge digne, dret d’expressió i reunió, dret per a la igualtat entre les dones i els homes, el dret a una educació, a un treball i salaris dignes o el dret a l’autodeterminació.

Amb la màxima Institució del nostre País intervinguda i humiliada en nom d’aquesta “Constitució”, i per respecte al nostre Govern legítim empresonat i exiliat per defensar la voluntat popular, la celebració d’aquest acte només es pot interpretar com una provocació i una burla a una gran part de la ciutadania de Rubí.

L’AUP no participarà d’aquest acte perquè no creiem que ens representi, ni com a formació política, ni als votants a qui donem veu a la institució.

Ningú pot obviar que els comicis del 21D han estat imposats pels partits promotors i impulsors de l’acte (PSC, C’s i PP), els quals s’autodenominen bloc constitucionalista. Per aquest motiu denunciem l’acte com un flagrant cas d’instrumentalització de recursos públics, ja que qui assumirà les despeses serà l’Ajuntament i no els partits impulsors.

A l’espera de resolució de la Junta Electoral, que esperem doni l’exemple amb el que predica, exigim responsabilitat i mesura a l’equip de govern i socis necessaris (PSC, C’s, PP, trànsfuga i regidors no adscrits) a atendre el principi de prudència i respecte a tota la ciutadania.

Exigim que, atesa l’excepcionalitat del context polític que viu el País, i per estar emmarcat dins del període electoral, se suspengui aquest acte.

Intervenció de l’AUP sobre l’aprovació provisional del text refós del POUM

Ple de 30 de novembre de 2017 (podeu veure vídeo complet del ple aquí)

Fa 12 anys, tota una generació, que arrosseguem el text refós del POUM que avui es porta a ple; d’aprovar-se definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Territori, li quedarà mitja vida de vigència. Aquest fet, per si sol, ja hauria de motivar-ne la seva retirada. L’equip de govern, després de 7 anys de paràlisis, recupera un text totalment obsolet des de diversos punts de vista, portant-lo a ple i informant a la resta de grups a través de la premsa. Una roda de premsa on l’Alcaldessa diu que n’hi ha que volen trencar ponts, i que el POUM s’ha treballat en una comissió creada el febrer del 2016, com si la creació per si sola fos un mèrit polític. Cal recordar-li a la Sra. Martínez que l’AUP, des del primer dia d’aquest mandat, vam demanar per activa i per passiva que hi hagués un debat polític, en el marc de la comissió que es va crear gràcies a una moció que vam presentar nosaltres, per avaluar la conveniència o no d’iniciar un nou POUM. Aquest debat mai va existir, doncs a la comissió l’única cosa que va succeir va ser el trasllat d’informació (que era el mínim esperable per part de l’equip de govern). Però el que no diu la Sra. Martínez és que la decisió de continuar amb el text refós ja la va prendre unilateralment ella sola a l’inici del mandat. Per tant, sí, van crear la comissió del POUM, però com amb moltes d’altres, l’han tergiversat. Tampoc hi ha hagut, evidentment, debat ciutadà (recordem que el procés participatiu va tenir lloc el 2005, fa 12 anys). De fet, a la ciutadania ni se l’ha informat; una ràpida roda de premsa quatre dies abans del ple sembla suficient per a l’equip de govern.

És evident que el text refós aporta millores, només faltaria, però en d’altres casos no aporta solucions, en alguns genera nous problemes i en d’altres els agreuja. Segons diu l’equip de govern, aquest text refós compta amb l’aprovació política, i ja veurem si també de la ponència tècnica, de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CTUB). Però també és cert que, avui, l’aprovació del POUM serà per la mínima, després de mesos de pidolar els vots, i fent favoritismes, si en podem dir així, entre els regidors de l’oposició. Tot plegat és reflex més de la fugida endavant en la que aquest equip de govern està immers i de la manca de capacitat d’escoltar, debatre i arribar al consens que tant s’ha reclamat per una gran part de l’oposició, que no pretén trencar cap pont, sinó aprovar el millor POUM per a Rubí. Prova d’això són la petició de crear una comissió de treball i les diverses rodes de premsa en que hem estès la mà a l’equip de govern. Però més enllà d’una reflexió política sobre com ha anat tot aquest procés, voldríem destacar cinc qüestions principals que justifiquen el nostre NO a aquest text refós del POUM i la presentació de la moció que debatrem més tard.

1. CONVENIÈNCIA D’ANAR A APROVACIÓ PROVISIONAL EN LLOC D’INICIAL i OBSOLESCENCIA DEL TR DEL POUM:

L’any 2010 un equip tècnic del propi Ajuntament va fer un informe tècnic i jurídic en el que bàsicament es concloïa que “si es volen fer bé les coses, caldria incorporar totes les prescripcions de la CTUB, i això obligaria a “una segona aprovació inicial del POUM” (pàgines 22 i 23)”. En comptes d’això, s’ha decidit anar a aprovació provisional, que dóna menys marge de maniobra per a fer canvis més substancials, uns canvis que al nostre entendre són altament necessaris. Però el que és més greu és que s’han aplicat canvis substancials que no estaven contemplats a les prescripcions de la CTUB, i en d’altres casos no s’han aplicat totes les prescripcions/recomanacions d’aquest organisme, cosa desitjable si es vol assegurar la seva aprovació un cop el document arriba a la Generalitat*. És més, les justificacions per a no seguir el que recomana la CTUB són, sovint, força dèbils o poc sustentades (ex: Camí del Campament – terreny del mafiós dels residus, en Torres -, Sant Genís o Valls de Sant Muç). Finalment, ja fa temps que dubtàvem de la viabilitat d’alguns plans, com és el cas del Rubí+D on es segueix projectant zona de comerç amb gran superfície. A banda de que aquest és un model que depèn de la inversió d’un operador privat i és obsolet (no ha funcionat des de fa anys), el mateix esborrany del Pla d’Equipaments – redactat també pel propi Ajuntament – ja descarta aquesta opció i proposa encabir el nou Ajuntament enlloc de la zona comercial; aquesta contradicció entre els dos plans és una prova clarivident de l’obsolescència del POUM que avui es vol aprovar. De fet, les mateixes declaracions de l’Alcaldessa ja ho evidencien: “aprovem aquest POUM per començar a modificar-lo el dia després”. Simplement esperpèntic.

*Exemples: Plans que es modifiquen sense que hi hagi prescripció de la CTUB (per exemple: PAU 1, PAU 2, PAU 3, PAU 11, PMU 4.8, PMU 1.14, PMU 2.4 del text actual). I en d’altres casos, tot i que es justifica, caldria veure si la CTUB accepta que no es segueixin del tot les prescripcions (per exemple, PAU 14, PAU 19, PMU 1.1, PMU 1.8, PMU 1.7, PMU1.9, PMU 1.13, PMU 2.1, PMU 4.2, PMU 4.7, PP4 del text actual). També es creen plans nous (per exemple, PAU 10, PAU 17, PE2 – extractives- del text actual).

2. PREVISIÓ DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I HABITATGE PÚBLIC

El POUM es basa en previsions demogràfiques fetes pel mateix equip redactor, que preveu i justifica “a la seva manera” l’increment d’habitants fins a 88.500. Però l’Institut d’Estudis Catalans (IDESCAT) preveu un estancament de la població i fins i tot una possible petita davallada al Vallès Occidental en els pròxims 10 anys. Per tant, aquí detectem una primera incoherència. D’altra banda: podem permetre’ns créixer més? Més gent vol dir més serveis, i fins ara com a ciutat no hem estat capaços de tirar endavant els equipaments que ja planteja l’actual PGOU i que són necessaris per a una ciutat de 75.000 habitants. Per exemple, quants centres cívics que realment funcionin com a tal i en condicions tenim a la ciutat? Cap. És curiós que a la pàgina 173 de la memòria d’ordenació es parli de cobrir les necessitats d’una població de 75.000 habitants, quan la proposta de POUM pretén augmentar a 88.500 habitants; una altra incoherència. I dos últimes dades: primer, cal tenir en compte que a Rubí tenim més de 4500 habitatges buits…cal planificar-ne 6000 més?, i en segon lloc, en diverses ocasions es passa d’un 40% d’habitatge protegit del sostre residencial de nova implantació (proposta inicial POUM) a un 30% (proposta actual que a la roda de premsa de dilluns l’Alcaldessa va vendre com quelcom a destacar…quan en realitat anem a pitjor respecte a la versió del POUM del 2010). Aquesta modificació no es fa per una prescripció de la CTUB, sinó perquè l’equip redactor considera que amb el canvi de normativa (Llei Òmnibus) ja no és necessari preveure un 40% d’habitatge protegit. Creiem que això és un error perquè justament una de les grans mancances importants a Rubí és l’habitatge protegit.

3. MOBILITAT GENERADA

Més gent també vol dir més cotxes, i aquest creixement tindria lloc especialment al cantó oest de la ciutat; el propi estudi de mobilitat generada ja indica que el nivell de servei es veuria afectat en diverses vies, fins i tot si s’arribés a construir el Vial Interpolar o l’estació de la Llana de FGC, dos infraestructures que tenen molt pocs números per esdevenir una realitat, tot i que avui en el ple s’anunciï que l’estació de FGC sí que es farà (en període d’eleccions tot és possible). És més, l’equip tècnic que va fer l’estudi de mobilitat generada ja diu al final de l’informe que l’escenari 1 (és a dir, creixement poblacional però no construcció d’aquestes infraestructures) s’hauria de descartar, entre d’altres coses perquè la Direcció General de Carreteres l’invalida. També conclou que en qualsevol dels casos el nivell de servei general a les vies seria de D en una escala de la A a la F. És a dir, cap millora en matèria de mobilitat i concretament en alguns punts empitjorament del servei de manera significativa inclús en el millor dels escenaris (Ctra de Terrassa, c-1413 sud, Pont Sant Joan, Ctra Ullastrell o Av. Edison).

4. “PELOTAZOS URBANÍSTICS” I PÈRDUA D’ESPAIS NATURALS

Can Pujol, Sector E (Sant Genís) i Can Ramoneda, tres de les propostes que més ens preocupen:

a) Can Pujol: el Pla Parcial de Can Pujol és un pla parcial especialment polèmic, això ho sap molt bé el regidor trànsfuga Sergi García que en el seu moment, quan encara era regidor d’ACR, el va criticar durament. Avui sembla que ja el veu amb millors ulls. El cas de Can Pujol és polèmic perquè va lligat a un conveni urbanístic que al nostre entendre ja no era vàlid en el seu moment, però que avui en dia encara ho és menys perquè s’ha incomplert per totes les parts. D’altra banda, allà s’hi preveu la construcció de 1072 habitatges, una xifra excessiva pròpia de l’època de la bombolla immobiliària, amb tot els problemes que comportaria, especialment pel què fa a la mobilitat. Per resoldre aquesta qüestió es planteja un vial paral·lel a la via del tren que no creiem que resolgui els problemes de mobilitat generada i a més dóna lloc a un futur desenvolupament urbanístic a les terres adjacents (Can Xercavins). Ja ho vam dir i ho seguim dient: Can Pujol és un “pelotazo” urbanístic i avui estem perdent l’oportunitat de resoldre’l. A més, des del punt de vista de la viabilitat econòmica tampoc ho veiem clar: a la versió del POUM anterior es parlava d’una compensació econòmica per al municipi de 4.7 milions d’euros. Ara és d’una mica més de 10 milions. No acabem d’entendre aquesta diferència, i considerem que els càlculs que s’han fet no són correctes i que s’ha subestimat el cost real de construir el vial paral·lel a la via del tren.

b) Sant Genís: el Pla Parcial del Sector E (Sant Genís) situat en sòl públic (INCASOL), amb 382 habitatges, també ens preocupa per l’impacte que pot tenir en la mobilitat del cantó oest de la ciutat i perquè si es duu a terme es trencarà definitivament la funció de connexió ecològica que realitza. Per tant, s’aïllaran els espais naturals i rurals més propers a la Riera de la resta d’espais naturals i rurals del terme.

Apostem, per tant, per modificar ambdós planejaments adoptant una visió integral dels dos sectors, minvant de forma substancial el sostre a edificar, potenciant les dotacions d’equipaments i de grans zones verdes i preservant les connexions naturals dels espais lliures de la ciutat.

c) Valls de Sant Muç (Can Ramoneda): el document diu que hi haurà un equipament (universitat) amb una gran intensitat d’ús. Nosaltres posem en dubte que això sigui així, perquè per començar de moment no hi ha cap interessat en executar aquest projecte, descartat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) fa anys. De fet, el POUM, per justificar tot plegat, diu que aquesta zona esdevindrà una nova zona de centralitat urbana, juntament amb l’estació de la Llana i el Pla de millora urbana La Llana – Pich Aguilera, on es preveuen 500 habitatges més. El PTMB demana que per a esdevenir una nova centralitat urbana cal una edificació mínima bruta de 0.6 m²st/m²sòl. Amb el pla actual s’obtindria justament aquest edificació, però sent la majoria sòl per a equipaments que no es faran. Per tant, no es compleix la intensitat d’ús que a la memòria del POUM es pressuposa i que és la que justifica tot el desenvolupament urbanístic a la zona. Què passarà amb els terrenys urbanitzables si no es construeix cap universitat? Es parla de fer un parc territorial adjacent, però a la llarga es corre el risc de que se’n justifiqui la urbanització. De nou, “pelotazo” urbanístic. En comptes d’aquest bunyol, proposem protegir Can Ramoneda i el seu entorn natural i rural amb el màxim nivell de protecció, i descartar la proposta d’artificialització d’aquest gran espai que proposa el POUM.

5. URBANITZACIONS

El POUM no acaba d’adreçar bé les problemàtiques existents a les urbanitzacions. Primer de tot, no es contempla un Pla d’Adequació de les Urbanitzacions, un pla requerit per la “Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics”, aprovada el 2009 i que ens permetria disposar d’eines eficaces per resoldre problemes estructurals d’aquestes trames urbanes. Tampoc s’especifiquen instruments de gestió urbanística (per exemple, no especifica què passaria amb els veïns de Can Serrallach, tot i que s’entén que s’aplicaria una expropiació). No s’acompanyen les polítiques de permuta per afectats urbanístics, que permetrien disposar de sostre en altres espais urbans ben equipats i connectats amb la resta de la ciutat. Com ja hem comentat abans, la zona d’equipaments de Can Ramoneda és inviable (massa gran) i no té sentit pel que fa a donar serveis a les urbanitzacions; cal apostar per equipaments més petits, de proximitat i que donin resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de les urbanitzacions. Finalment, la idea de posar locals comercials a les urbanitzacions, que és la que es contempla en el POUM que es vol aprovar, pot derivar en activitats il·legals o impròpies que podrien ocasionar molèsties i empitjorar condicions de vida a la zona. Cal tenir especial cura amb aquesta proposta i estudiar-la amb detall per poder valorar a on i com és més adient implementar aquests serveis.

6. CONCLUSIÓ

També hi ha diverses qüestions que seria interessant debatre amb profunditat, però que amb 10 minuts d’intervenció no és possible. En tot cas, i per anar acabant, un parell de reflexions: La memòria d’ordenació diu que la proposta “reestructura la ciutat i que vol posar fi al model de ciutat dispersa”, però la realitat és que posar fi a aquest model de ciutat no és possible, doncs el model de ciutat compacta vs urbanitzacions el seguirem tenint, i de fet el POUM no fa cap proposta en aquest sentit, contràriament al que al·lega a la memòria. Ni tant sols aborda la problemàtica d’edificacions en sòl no urbanitzable (ex: Can Pi de la Serra o Can Carreras). Si s’aprova, aquest POUM tornarà a ser exemple en els àmbits acadèmics del que no s’ha de fer en matèria de planejament urbanístic, i en cap cas tanca el procés engegat ara fa més de 10 anys, sinó que, per una qüestió de drets adquirits, complica encara més una futura proposta de pla ambiciós i urbanísticament sostenible. Caldrà, doncs, tornar a començar amb encara més dificultats i limitacions de les que tenim avui en dia.

Finalment voldríem aclarir que l’AUP no qüestionem els tècnics de la casa per la feina feta, doncs ells han hagut de fer tot el que han pogut per arreglar el nyap que s’ha tirant endavant per una decisió política.

I per acabar, demanem un esmena als punts 2 i 4 dels acords per tal de facilitar l’accés a la documentació per part de la ciutadania, vist que només es tindrà un mes a partir de la seva publicació al Butlletí:

SEGON.- Sotmetre el Text refós a informació pública pel termini de dos mesos mitjançant publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari «El Periódico», al Diari de Rubí i al web municipal.

QUART.- Manifestar que durant la fase d’informació pública el document del Text Refós es podrà consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) en el seu horari normal d’atenció al públic.

Nota: l’equip de govern no va acceptar la modificació del punt 2. Del punt 4 només va acceptar que tota la documentació estigués a la web municipal, però no a la OAC (adjuntem el punt d’aprovació provisional del text refós del POUM que es va votar al ple i que es va aprovar amb els vots del PSC, els 3 regidors no adscrits, el PDeCat, PP i C’s).

Nota de premsa de l’AUP sobre declaracions de la portaveu del PSC

Dilluns l’AUP vam fer una roda de premsa per explicar les nostres propostes per als pressupostos del 2018 i les inversions del 2017-2019. Unes propostes que ja vam fer arribar a l’equip de govern aquest mateix estiu. També vam denunciar que tot i que l’equip de govern diu que està negociant de manera conjunta els pressupostos, això no és veritat; en cap de les reunions que han tingut lloc, i a les que sempre hem anat, hi ha hagut un retorn de les propostes fetes pels grups municipals de l’oposició. Només se’ns han mostrat excels amb números, però mai s’han explicat les principals línies d’actuació per part del govern, ni hi ha hagut un debat profund de com i on s’integren les nostres propostes i la d’altres grups municipals, quines propostes tenen prioritat pel conjunt de les forces polítiques, etc. El PSC ha fet servir aquestes reunions com a pantalla per amagar que té converses paral·leles amb el PP i C’s per arribar a un pacte de mínims per aprovar el pressupost del 2018. I tot això seguit d’afirmacions de la regidora Maria Mas, portaveu de l’equip de govern i ara candidata a les llistes del PSC per a les eleccions del 21D, en les que diu que “no estem per un pacte amb PP i C’s, no és el nostre model”, o que les nostres afirmacions sobre les negociacions “són una presa de pèl”. La senyora Mas, si tingués dignitat, ja fa temps que hauria d’haver dimitit.

Vista la situació, l’AUP no volem seguir formant part d’aquesta enganyifa; si prioritzen pactar amb la dreta més rància i casposa d’aquest país, hi tenen tot el dret, però nosaltres no formarem part d’aquest joc ni cobrirem les espatlles al PSC. Si prioritzen pactar amb PP i C’s que expliqui per què.

Finalment, recordem que l’AUP vam negociar amb l’equip de govern els pressupostos del 2016, un procés que es va traduir amb el nostre vot afirmatiu. La manca de compromís amb l’acord i el fet que no es complissin les nostres propostes, van fer que l’AUP perdéssim confiança en aquest equip de govern, que no va intentar negociar amb el conjunt de les forces polítiques ni els pressupostos del 2017 ni ho està fent amb els del 2018, perquè en tots els casos han apostat per pactar amb PP i C’s, o servir-se d’un trànsfuga que no ha tingut cap mirament a l’hora de triar entre la ciutat i la ciutadania de Rubí i els 40.000€ a mitja jornada que li va oferir l’equip de govern ara ja fa més d’un any per evitar una moció de censura.

Propostes de l’AUP per millorar la Festa Major

L’AUP fem arribar les següents propostes de millora de cara a la Festa Major 2018 i recordem a l’equip de govern que hi ha una moció aprovada el 2016 que insta a recuperar la Comissió de Festa Major. En aquest sentit, per la Festa Major del 2017 la Comissió es va convocar tard (mes d’abril) i una sola vegada. Creiem que això no és seriós i que cal donar un paper més important a la Comissió, que ha de poder incidir més en el programa d’activitats i l’organització de la festa, i sobretot ha de rebre un retorn de les propostes que es fan en el marc de la Comissió.

Propostes de millora proposades per l’AUP:

Dies de festa major: molta gent treballa fora de Rubí i per tant el fet que les festes comencin dimarts o dimecres (i per tant es marqui dia festiu dimecres o dijous) és un problema en dos sentits: el primer és el descans dels veïns que han d’anar a treballar (molèsties per sorolls), i el segon és que l’assistència a algunes de les activitats nocturnes és baixa perquè no tothom pot sortir. Creiem que cal encetar un debat polític i ciutadà sobre dies i horaris per poder assegurar una bona convivència entre la festa i el descans dels veïns.

Pregó: des de fa anys que el pregó no s’escolta bé (problemes de so), cal millorar aquest aspecte. Valorem molt positivament que gent vinculada a la ciutat faci el pregó, en lloc de pagar famosos.

Volum dels espectacles: si el pregó no s’escolta bé, en el cas dels espectacles passa el contrari; el volum és massa alt. Hi ha veïns que han de marxar de casa (fins i tot els hi tremolen els vidres), i d’altres que ens han assegurat que des de la Serreta escolten la música de l’Escardívol. De fet, el volum és tan alt algunes vegades que hi ha moments que es barregen les músiques de diversos espectacles, concretament entre Pl. Dr. Guardiet, Pl. Salvador Allende, Pl. Catalunya i Escardívol. Creiem que cal assegurar el bon desenvolupament de les activitats respectant al màxim el descans dels veïns. El problema de volum alt és un mal endèmic que ja hem denunciat altres vegades per altres festivals/espectables. De fet, vam demanar (i es va aprovar per ple) que en el marc del projecte Rubí Brilla s’elaborés un protocol per reduir soroll a les festes i actes lúdics, un protocol que a dia d’avui encara no s’ha fet.

Activitats que s’encavalquen: és inevitable que a la ciutat es facin diverses activitats a la mateixa hora, però cal ser curosos per tal que aquestes no tinguin lloc a la mateixa zona. Per exemple: dissabte a la tarda van coincidir la tabalada i les sardanes, de manera que era impossible que la segona activitat pogués desenvolupar-se de manera adequada. El torneig d’escacs, que es va haver de moure de lloc per les terrasses del bar situades on abans es feia aquesta activitat, es va col·locar al costat de l’escenari mentre es feien proves de so.

Concerts: cal revisar el fet de portar artistes que representen un gran cost i que no acaben d’omplir, com és el cas del Baute, en el que es van regalar moltes invitacions (vora la meitat de les places existents, de fet).

Falta de contenidors i papereres: fa uns anys ja vam dir que falten papereres i/o contenidors per tirar les deixalles, sobretot al costat de les zones de venta de menjar.

Mercat dels anys 20: més enllà de si agrada o no, cal assegurar la convivència entre les paradetes que hi ha al carrer durant la festa i les botigues que hi són tot l’any. El Mercat les tapa totalment.

Transport públic: caldria reforçar el transport públic durant la festa major, sobretot per la gent que ve de les urbanitzacions (actualment no hi ha cap reforç i el servei acaba a les 22h).

Propostes de l’AUP pels pressupostos 2018 i Pla d’inversions 2017-2019

Al nostre entendre els pressupostos municipals pel 2018 són de contingència i no de transformació. No hem rebut retorn de les nostres propostes. A poc més d’un mes de l’aprovació dels pressupostos, i vista la feina feta per l’equip de govern i la seva actitud, l’AUP dóna per finalitzada la negociació dels pressupostos, una negociació que realment mai ha tingut lloc de manera compartida amb tots els grups municipals, tal i com l’equip de govern pretén vendre.

– HABITATGE –> 5 milions habitatge en 2 anys per: reorganització recursos humans PROURSA, compra i promoció habitatge social, gestió oficina habitatge públic (veure més detalls aquí).

– COMPLIMENT MOCIONS –> cal concretar clarament les partides pressupostàries per executar-les (per exemple, programa bus a peu, natació a l’escola, pla gestió sòl no urbanitzable i pla director de la riera, espais de restauració als equipaments culturals municipals, pla gestió patrimoni, etc). En cas de que l’equip de govern consideri que no hi ha diners o que no és viable demanem informe que ho justifiqui. Podeu llegir totes les mocions que hem presentat aquí).

– FINCA FONT DEL FERRO (FFF): cal atendre les demandes pressupostàries de la gerència de FFF per iniciar i millorar noves activitats al Centre Especial de Treball (CET), i incrementar el sou dels treballadors un cop incorporats al conveni col·lectiu de l’Ajuntament per tal d’igualar les seves condicions amb les dels tècnics del mateix CET.

– PLANTILLA MUNICIPAL –> incrementar pressupost (capítol 1) per: cobrir les baixes dels diferents serveis, prioritzant serveis a les persones, seguretat i serveis centrals (recursos humans). Cal accelerar la reguralització de la plantilla municipal.

– CONVENI AMB EL PERIÓDICO –> acabar amb aquest conveni (18.000€), recordem que la moció on ho demanàvem no es va aprovar pels vots en contra de PSC, PP, C’s i els 3 regidors no adscrits.

– PLA INVERSIONS 2017-2019 –> la proposta que ens ha fet arribar l’equip de govern creiem que no aposta per la transformació real de la ciutat. Cal prioritzar millores per a l’accessibilitat (mobilitat a peu i persones amb dificultats), l’obertura de nous equipaments (ex: centre cívic Antics Cinemes, ampliació tanatori), la millora del verd urbà, i inversions a les urbanitzacions (en aquest últim cas recordem que es va aprovar una moció de l’AUP on s’acordava destinar el 15% aprox del pressupost d’inversions a les urbanitzacions).

Video Rubitv.cat de la roda de premsa que vam fer sobre pressupostos: https://www.rubitv.cat/20171109/13739/l-aup-critica-la-manca-de-voluntat-de-negociacio-de-l-equip-de-govern-pel-que-fa-al-pressupost-del-2018

Article d’Aitor Sànchez: “Títol en construcció”

El camí per construir una nova realitat política resulta més llarg i tortuós del que alguns agents volíem creure o veure. Un camí llarg i no absent de perills, un camí que ens condueix a contradiccions. Però també un camí que en el seu recorregut intricat ens permet confeccionar i madurar la realitat que configurem a cada passa. Davant de l’embat d’assumir la constitució d’un nou subjecte polític sobirà ens apareixen qüestions no menors, una d’elles és la necessitat de configurar una nova identitat nacional Catalana.

La legitimitat i la viabilitat de la futura república s’ha de fonamentar en un suport ampli, la necessitat de sumar i aglutinar és el principal atractiu d’aquesta empresa, la necessitat esdevé virtut. La nova República permet variar la correlació de forces d’allò que podem anomenar antic regim, un petit món que delimita de manera informal i formal la pertinença, oligarquies que estableixen una teranyina d’interaccions per tal de conservar i ampliar la seva influència envers el conjunt de la població. La necessitat de suport ampli debilita l’estructura i possibilita la seva minimització o desaparició.

Tenim una oportunitat per configurar una identitat no basada en la pertinença per dret, sinó per convicció. Tenim l’oportunitat de configurar una identificació no en símbols i territoris, sinó en valors. Valors que són inherents al republicanisme: Igualtat, llibertat i fraternitat. Conceptes que a la practica han de guiar les accions polítiques. Materialitzar-se en un estat que posi el ciutadà al centre de l’acció política, un estat que garanteixi l’accés universal a educació i sanitat de qualitat. Un estat que tingui un compromís moral efectiu envers aquelles persones que fugen de conflictes bèl·lics. Un estat que prioritzi la dignitat al rendiment econòmic de les elits benestants.

Conceptes ampliables amb l’assumpció del feminisme com a valor fundacional. Un feminisme que aporti una mirada configurativa per tal de vetllar perquè les futures estructures socials no neixin coartant i dificultant l’accés al cinquanta per cent de la nostra població. Un feminisme com a nova mirada per tal de configurar espais de socialització i relació justos.

La nova Republicà catalana només podrà consolidar-se com a realitat política si s’ofereix al món com una identitat aglutinadora, com un espai en construcció permanent que esdevingui alternativa a l’estructura monolítica de l’estat-nació europeu. Alternativa a la identitat nacional com a dret de naixement contrarestat amb un model adhesió voluntària i universal a valors i idees. Construint una identitat nacional que no només ens permet eixamplar la base i el suport al projecte polític, sinó que ens impermeabilitza de la disfunció que provoca el nacionalisme identitari en forma de feixisme i suprematisme.

És important, també no cedir a la temptació de conformar el ser català a una contraposició de la identitat espanyola: soc català perquè no soc espanyol. No podem assumir aquesta posició per pobre, però sobretot per irreal. La República a la qual aspirem procedeix social i culturalment de trets propis de la cultura espanyola, trets i característiques a què no podem, ni hauríem, d’estar disposats a renunciar perquè ens enriqueixen i ens aporten. Trets que configuraran de manera determinant el que som i el que serem.

En aquest aspecte el castellà és un actiu importantíssim, no només en clau d’accés a un món globalitzat on és la tercera llengua emprada, sinó també en el fet que esdevé porta d’accés cultural a un món d’una tradició cultural immensa. El bilingüisme com actiu a mantenir i protegir, una república que vetlli per la difusió i manteniment de la llengua materna de milions de catalans.

Cal configurar un subjecte polític català atractiu per al món, però sobretot prou gran per encabir-hi tots els seus ciutadans, un marc mental que no repeteixi l’error d’una Espanya que no ha encabit cap identitat que no fos la castellana.

Construir una Catalunya des de totes per a totes que no sigui final, sinó principi, una Catalunya que esdevingui oportunitat. Una pàtria que ens interpel·li des de la construcció col·lectiva. Una República Catalana refugi per a totes.

AUP – Rubí

Alternativa d'Unitat Popular – Rubí