Notes de premsa sobre el cas de la gerència de PROURSA

Nota enviada dimarts 29 de maig

L’AUP denuncia que la persona que l’Ajuntament proposa per a la plaça de gerència de PROURSA, empresa municipal, continua investigat pel cas de corrupció Pokémon. 
És per això que l’AUP demana que es retiri el candidat del procés de selecció i que en el futur els processos de selecció siguin més transparents del que ha estat en aquest cas.
L’AUP també recorda que, tot i estar imputat, la persona en concret és actualment regidor del PSC a Barberà del Vallès.

Nota enviada divendres 1 de juny

L’AUP demana a l’equip de govern que no normalitzi la mentida

L’AUP denuncia les mentides i la manca de transparència que l’equip de govern aplica de manera reiterada en el seu dia a dia. Després que l’AUP denunciés dimarts que la persona que l’equip de govern havia escollit per ocupar el càrrec de gerent de PROURSA estava investigat pel cas Pokémon, l’equip de govern va fer marxa enrere i va dir que aturava el procés de selecció. L’endemà el mateix implicat va dir als mitjans que ell mateix havia sol·licitat deixar de formar part d’aquest procés de selecció ‘pel fet que això pugui arribar a ser un handicap en el desenvolupament del treball i en la bona marxa de l’empresa’. Segons diu l’implicat, això ho hauria comunicat a finals de la setmana passada, cosa que no és veritat perquè el mateix equip de govern va anunciar el candidat, Antonio Báez Balbuena, al Consell de PROURSA a la reunió que va tenir lloc dilluns. Per tant, estem davant d’un cas clar de porta giratòria, de connivència i de manca total de transparència, doncs l’equip de govern encara no ha donat explicacions públicament. Ja n’hi ha prou d’amagar informació, de fer les coses d’amagat i de no donar explicacions. Ja n’hi ha prou de normalitzar la mentida i les males pràctiques polítiques que aquest equip de govern ha aplicat durant tot el mandat.

En aquest mateix sentit, l’AUP vol recordar que l’equip de govern encara no ha fet públic l’informe de secretaria que va demanar sobre la compatibilitat de feina dels regidors Sergi García i Maria Mas, que recordem que cobren 40.000€ de l’erari públic municipal per una suposada mitja jornada.

Article d’Aitor Sánchez: Tensar la corda

A un any de les properes eleccions municipals el context polític del país continua instal·lat en terreny desconegut. Preses polítiques, desproporció judicial i un difícilment sostenible to de tensió mediàtica. El procés d’emancipació del principat ha suposat l’últim embat a un estat en clara descomposició. Un estat Espanyol que de manera progressiva i lenta va sucumbint a la seva pròpia decadència. Un Estat Espanyol immers en una crisi de legitimitat sense precedents, la capa de pintura i posada a punt que va suposar la transició del 78, no ha suportat la integració política ni social amb la resta de països de l’entorn europeu. Aquella realitat constituïda a partir del “todo atado y bien atado” d’un dictador que va morir en un llit, i una oligarquia que va assimilar l’obertura com a actualització necessària. Tot canvia per romandre igual. Els partits de la transició van generar una cultura i un modus polític absolutament emmarcats i encotillats en els límits del possibilisme postfranquista. Una cultura política i un llenguatge que han conformat durant tres dècades un paradigma polític concret. Un paradigma que va ser qüestionat i parcialment assimilat pel sistema amb el 15M. Un paradigma que estableix la política com la delegació clientelar entre ciutadania i classe política. Una classe política que ha anat sedimentant i blindant el seu espai. Una classe política que es regeix per codis propis, sistemes d’autoregulació d’accés. Una classe política que ha fet de la política no tan sols professió sinó modus vivendi. I d’aquesta desvirtuació de la política aquest mal endèmic: la corrupció. Una corrupció entesa a molts nivells des de la gran evasió d’impostos, les trames de construcció il·legal, les comissions… però que comença per una cosa tan bàsica com l’apropiació de la institució, una apropiació que comença amb fets subtils, endolls, favors, petites ajudes, actituds arbitràries davant uns treballadors públics que es deuen en origen a la població i no al neocacic de torn.

Torno a les eleccions del 2019. Ja comencem a veure i intuir la indissimulada estratègia sigui per convicció o necessitat tàctica d’alguns actors polítics de convertir aquestes eleccions en un enfrontament total entre partidaris de la República Catalana i del Reino de Espanya. Un element important i que no podem passar per alt, però que pot amagar de manera subtil, i potser interessada l’enfonsament del règim del 78, el règim de la continuïtat de la praxis franquista, de la cultura del pelotazo, de la gestió d’allò públic com a nutrient d’oligarquies. El capitalisme “de amiguetes”.

La nostre ciutat, aquest 2019 possiblement tanqui un cicle polític, un partit socialista amb un model esgotat, un lideratge absolutament amortitzat, cedirà totalment o en part el pilotatge de la ciutat. Cal com a ciutadania preguntar-nos si volem/podem repetir l’esquema. Cal que amb temps anem observant qui ens ofereix un canvi de paradigma o un canvi de decorat.

L’AUP proposa ampliar les voreres del c/Cadmo aprofitant les obres per millorar la semaforització

Tal i com ja va anunciar al ple, avui l’AUP ha presentat al·legacions al projecte d’ampliació de la xarxa de semàfors del c/Cadmo. La formació demana que s’aprofitin les obres per ampliar voreres i així millorar l’accessibilitat en un carrer clau per connectar les bandes est i oest de la ciutat. 

El carrer Cadmo és un dels carrers principals que connecta la ciutat d’est a oest i que va a connectar amb l’illa de vianants del centre de la ciutat. Tot i així, les voreres d’aquest carrer es troben en molt mal estat i no compleixen la normativa d’accessibilitat. És més, entre el c/Doctor Gimbernat i c/Pau Claris la vorera és tan estreta que és fins i tot perillós pels vianants, especialment quan passa l’autobús. Per executar el projecte de millora de la xarxa de semàfors que proposa el govern caldrà aixecar i tornar a posar la vorera. Creiem que cal aprofitar l’aixecament del paviment per fer directament una ampliació de les voreres, per així evitar doble costos d’aquí a un temps, ja que tard o d’hora serà necessària l’ampliació de les voreres. Concretament l’AUP proposa ampliar les voreres entre el c/Joaquim Blume i c/Prat de la Riba. Aquesta acció implica que en el tram entre c/Gimbernat i c/Pau Claris es perdrà un sentit de circulació, i per tant caldrà pensar una alternativa tant pels cotxes com pel transport públic (bus). A les al·legacions que l’AUP ha presentat, la formació ha fet una proposta concreta per tal de compaginar l’ampliació de les voreres amb el trànsit rodat i el servei d’autobús. 

Veure al·legacions aquí.

 

L’AUP aconsegueix un acord amb el Govern per la millora de les condicions laborals dels treballadors de la Finca Font del Ferro

L’AUP va presentar una moció el Ple de dijous 26 d’abril per corregir algunes assignacions del Pressupost i destinar-les al projecte de la Finca Font del Ferro. En concret, es tracta d’una quantitat de diners prop dels 130.000€, pressupostats al programa «9120. Òrgans de Govern», però que no coincideixen amb la realitat actual, arrel dels canvis que s’han produït en la composició dels grups municipals.

La formació proposava que els diners que el Govern havia pressupostat de manera errònia a aquestes partides es destinessin a altres programes per tal de millorar-ne el finançament. Fruit d’una negociació amb l’equip de Govern, que es va acabar tancant el dimarts abans del Ple, aquest romanent es destinarà a la Finca Font del Ferro, i en concret a millorar les seves condicions laborals. Des de l’AUP ja s’havia alertat, fa aproximadament un mes, que existia una disfunció laboral entre les persones amb diversitat funcional que treballen per a la Finca.

La moció que es va aprovar, però, és només una primera modificació pressupostària que es destinarà a la Finca. L’acord global assolit entre el Govern i l’AUP va més enllà, i s’haurà de veure reflectit en els Pressupostos de 2019.

Concretament, l’Ajuntament es compromet a desplegar un Pla de regularització dels treballadors del CET que actualment tenen la categoria de peó, a fi de visualitzar la promoció i carrera professional que preveu el conveni del CET. Aquest Pla incorporarà les fitxes previstes en el mateix conveni i que descriuen els llocs de treball i les seves retribucions.

TotRubí.cat | Ja es pot anar a comprar plantes al viver ...

Per tal de dur-lo a terme, hi haurà reunions mensuals entre l’equip de Govern i l’AUP, amb la possibilitat d’assessorament extern que designi. Segons l’acord, es preveu que el mes d’octubre es pugui disposar de les fitxes individualitzades dels llocs de treball i procedir a les modificacions que s’autoritzin des de la intervenció per tal d’aplicar les millores d’aquests treballadors, unes noves retribucions que s’haurien de fer efectives abans del desembre de 2018.

Podeu llegir aquí la moció i l’acord adquirit.

Foto: TotRubí

 

L’oposició reclama participació i més transparència per a la reforma del parc de Ca n’Oriol

Els grups d’ERC, AUP, ICV, PDECat i VR demanen en una moció que s’aturi el projecte de reforma del parc per tal de consensuar-ho amb la ciutadania i la resta de formacions polítiques

El govern municipal va presentar fa unes setmanes un projecte de reforma del parc de Ca n’Oriol, el parc urbà més important de la ciutat. I ho va fer davant els mitjans de comunicació, abans de comunicar-ho a la resta de grups municipals. Aquesta manca de transparència afecta també a la ciutadania, a qui no s’ha consultat sobre els usos d’aquest emblemàtic espai verd.

Els grups d’Esquerra Republicana, Alternativa d’Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya, Partit Demòcrata i Veïns per Rubí han preparat una moció en la que demanen que aquest projecte s’aturi, i que «a partir de les propostes aportades pels diversos grups municipals, redefineixi la proposta i faci una presentació pública per tal que la ciutadania pugui conèixer el projecte, propiciant l’execució d’un pla de participació ciutadana sobre el contingut del mateix». A banda de la importància urbanística de l’espai, l’oposició considera que una despesa de quatre milions d’euros és «un import molt considerable per les finances de la ciutat que entenem requereix d’un plus de consens polític i ciutadà». A aquest pressupost, que es finançarà a través d’un crèdit, cal sumar 515.000 euros per a la instal·lació d’unes fonts interactives; una actuació que queda fora del projecte i que es va retirar de l’ordre del dia del Ple municipal de març

Els grups municipals que presenten la moció, manifesten no estar satisfets amb la proposta de projecte, que troben excessivament intervencionista i poc integrada amb l’entorn agrícola.

Les crítiques al projecte passen, a més de per la seva unilateralitat, per la manca de claredat. La reforma del parc s’ha explicat com «una primera fase», però no s’ha explicat quines serien les següents fases i per tant quin seria el projecte integral.

La moció demana que, després de cercar consensos polítics i ciutadans, el govern presenti un nou projecte, consensuat, abans de la finalització del 2018.

Malgrat que la moció va ser presentada en temps i forma correctament, aquesta no ha estat inclosa a l’ordre del dia, sembla que per decisió expressa de la pròpia Alcaldessa. Els grups proponents la presentaran novament al Plenari com a moció d’urgència i, en cas de ser acceptada, es podrà debatre en el Ple.

 

Imatge del projecte presentat per l’equip de govern (març 2018)

foto de AUP-Rubí.

Article d’AUP: “En suport als Comités de Defensa de la República (CDR)”

Aquesta setmana passada s’ha fet públic que la Fiscalia de l’Audiència Nacional obria diligències contra els Comitès de Defensa de la República, atribuint possibles delictes de rebel·lió (delicte castigat amb penes de fins a 30 anys de presó). Pocs dies després hi ha hagut les primeres detencions d’activistes de diferents CDR.

Davant d’aquests fets, des de l’AUP volem recordar que els Comitès de Defensa de la República no tenen cap altre objectiu que treballar de manera pacífica en favor de la República Catalana, una república on tothom hi tindrà lloc, vingui d’on vingui, pensi com pensi i parli la llengua que parli.

Des que l’independentisme ha anat creixent a Catalunya, les mobilitzacions han estat massives, constants i exemplars. La pràctica de la resistència civil activa i no violenta ha estat un principi bàsic irrenunciable fins i tot davant de les actuacions d’unes forces policials desbocades que no han mostrat dubtes a l’hora d’agredir a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició.

La defensa de les escoles a Rubí, prèvies al passat 1 d’octubre, són un bon exemple d’aquest compromís amb la resistència civil activa i no violenta. En aquest sentit, tot i aquesta violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat, l’autoorganització popular va garantir la celebració del referèndum d’independència de Catalunya, els llavors anomenats Comitès de Defensa del Referèndum van ser una eina clau en la contenció i en la defensa no-violenta, cal insistir, dels col·legis i centres de votació. Posteriorment, a Rubí, el CDR ha convocat diferents concentracions de protesta pacífica, i com a punt culminant una de les manifestacions més massives vistes mai sense que se’n registres cap incident.

L’Estat espanyol, en totes les seves formes, ha engegat un procés de criminalització del moviment independentista amb la creació i socialització d’un relat que pretén justificar la repressió sense límits. Aquesta estratègia d’Estat no és nova, fa dècades que s’aplica arreu on la dissidència qüestiona els fonaments antidemocràtics de l’Estat.

Davant d’aquesta criminalització i vulneració dels drets més elementals i democràtics, des de l’AUP ens reafirmem en les nostres conviccions i el nostre compromís envers la construcció de la República Catalana, i en defensa dels Comitès de Defensa de la República com a eix vertebrador de l’autoorganització de la societat civil. Tanmateix, la repressió contra el moviment independentista no ens fa dubtar sinó que ens empeny a crear xarxes de solidaritat i que davant de la política del passat, construïm un projecte de futur. No tenim res més que un projecte esperançador: la construcció d’un país millor, des de baix i per a totes. També ens tenim les unes a les altres, colze a colze, i allò que més espanta a l’Estat: el futur.