Opinió: Els pressupostos participatius, una bona eina que necessita millorar

Durant les darreres setmanes, els ciutadans i ciutadanes de Rubí hem pogut fer arribar i votar propostes d’inversions a la nostra ciutat a través d’una eina de pressupostos participatius. El disseny del procés és correcte, malgrat ser una quantitat molt petita de diners sobre els quals tenim capacitat de decisió (150.000€, i 50.000€ pel consell d’infants) i que contrasta altament amb el procés que es va fer a Badalona (14 milions d’euros) o a la veïna Sant Cugat (2 milions d’euros). La quantitat, però, no només és escassa en comparació amb altres processos participatius, i especialment tenint en compte el nombre d’habitants de la nostra ciutat; sinó que presenta un altre problema, i és que hi ha projectes que, en cas de resultar guanyadors, s’enduran el 100% del pressupost que s’ha obert a la participació ciutadana. Així doncs, la ciutat de Rubí només guanyaria una millora, que segur que serà molt bona, però molt sectoritzada.

Diem que el disseny del procés és correcte perquè s’han seguit les fases que s’esperen – informació, validació tècnica dels projectes, priorització de les propostes i votació – però trobem que encara hi ha molt marge de millora en alguns aspectes.

En primer lloc, quan accedim a la plataforma per participar en la votació de les propostes que han estat acceptades ens trobem que hi ha propostes que venen del programa Alcaldia als barris, una informació que no vam conèixer fins que vam veure les propostes finalistes. Deixant de banda que mai ens ha semblat que Alcaldia als barris fos una eina participativa, sinó més aviat un programa de promoció personal de l’alcaldessa, i que en tot cas s’hauria d’haver contemplat en una dimensió diferent a l’eina de Pressupostos participatius, ens sembla que és fer-se trampes al solitari. Si inicies un procés amb unes normes, no les pots canviar a mig procés. Recordem, a més, que l’alcaldessa no ha passat per tots els barris, com han denunciat alguns veïns de Sant Muç, per exemple.

En segon lloc, per algunes de les reformulacions tècniques que s’han fet a les propostes. Per exemple, la proposta original de «Parcs, jardins i zones esportives» demana «poder gaudir d’espais verds, de parcs infantils en condicions, de zones on practicar l’esport… igual que el nucli urbà. Can Ximelis, Sant Muç, Castellnou… etc., o no tenen parcs i si tenen l’espai, són una selva (…). Volem els nostres parcs i jardins com a tals, i no com selves de l’Amazones». La reformulació que en fa l’Ajuntament aparca la qüestió de les zones verdes, parcs i jardins i proposa «fer una pista polivalent a Can Ximelis on estiguin a la mateixa superfície les cistelles de bàsquet i les porteries». Aquest govern sembla molt afí a encimentar-ho tot però quan es tracta d’enjardinar-ho, fa com qui sent ploure…

En un altre cas, una conservadora – restauradora de béns culturals proposa destinar recursos a «la conservació i restauració de béns arquitectònics o arqueològics amb un estat de degradació avançat com Can Llonc, el Vapor Nou, la Torre Massana o el forn ibèric», i també «la millora de l’accessibilitat per persones discapacitades en espais culturals com l’Ateneu o la Torre Bassas». En canvi l’Ajuntament s’inventa una contraproposta, que no té pràcticament res a veure amb l’original, i que consisteix en destinar 36.300 € en «realitzar una actuació de conservació i restauració del monument dedicat a les víctimes de la Rierada de 1962». La justificació és que «alguns dels espais citats no són de titularitat pública, la resta sí que ho són però tenen diverses problemàtiques». I es queden tan amples.

Que cal valoritzar el patrimoni històric rubinenc és una qüestió per la qual hem batallat des de l’inici del mandat – de fet hi ha una moció aprovada en aquest sentit, però encara no s’ha fet res al respecte – i ja ens sembla bé que es restauri el Monument si és necessari. Però no trobem que s’hagi d’oblidar cap element patrimonial de la ciutat, sigui de titularitat pública o privada, i menys que es descartin amb una explicació tan pobra. És més, ens sembla que amb aquesta reformulació ens volen donar gat per llebre, ja que si es repassen les propostes sorgides del programa Alcaldia als barris (de nou tornem al programa d’Alcaldia als barris), n’hi ha una que demana la restauració del monument a les víctimes de la Rierada. En tot cas, el més preocupant és que s’ha acabat modificant totalment una proposta d’una ciutadana, cosa que treu valor al procés iniciat i pot arribar a generar frustració a qui s’anima a participar, un dels grans perills que tenen molts processos anomenats de participació ciutadana.

D’altra banda, hi ha propostes que considerem que ni tan sols haurien de formar part dels Pressupostos participatius, com ara les voreres adaptades – sigui o no una obligació legal, hauria de ser una obligació moral – o la replantada d’arbres morts als carrers de Rubí. Aquestes dues formen part del que hauria de ser la posada al dia de la nostra ciutat, fent-la accessible i més saludable per a tothom – i no entrarem a detallar totes les propostes que hem fet al respecte al llarg del mandat, perquè això seria un altre article. En tot cas, l’accessibilitat o el verd urbà són aspectes que mereixerien plans complets on la ciutadania tingui una participació directa, no actuacions soltes i inconnexes, i per això no ens sembla bé que entrin a concurs amb altres actuacions que sí que trobem que es poden considerar més prioritàries que d’altres.

En definitiva, celebrem que el Govern poc a poc s’obri a escoltar la ciutadania en certs aspectes, i creiem que el procés dissenyat és correcte i que l’eina és francament útil per tal de donar la veu a la ciutadania, però hi ha marge de millora en la seva aplicació, ja que la gestió política de tot el procés ha estat nefasta. En aquest sentit, esperem que es tinguin en compte aquestes propostes de millora de cara al procés participatiu que finalment s’ha aconseguit iniciar per a la transformació del parc de Ca n’Oriol (pressupost actual de 4 milions d’€). Creiem que queda molt camí per recórrer si volem fomentar una veritable participació i, per tant, la implicació de les persones en la construcció de la ciutat on fan la seva vida quotidiana.

Article de l’AUP a La Ciutat: “L’AUP, rumb al 2019: l’alternativa necessària”

El mandat 2015-2019 serà recordat com un mandat, diguem-ne, atípic. Un “nou PSC” que, si fos veritat que és nou, no seria precisament cap a millor, un trànsfuga pagat a 40.000€/any per una mitja jornada, fins a cinc regidors no adscrits i tres grups municipals trencats. I una oposició que cada cop més veu vetada la seva veu per culpa de la bunkerització de l’equip de Govern i els dos socis a l’ombra, C’s i PP, que fins ara li han garantit la majoria absoluta al Ple, i desenes de propostes incomplertes o pervertides mentre es tiren endavant projectes faraònics, com el projecte de Ca n’Oriol, “porque yo lo valgo”.
 
Aquest mandat, en què hem vist amb impotència com a partir de males pràctiques polítiques es pervertia el ple i la manera de prendre decisions, podia haver servit per fer-nos desistir. Però, al contrari, encarem la recta final del mandat amb el ple convenciment que hi hem de seguir sent. Continuem creient fermament que l’AUP és una alternativa necessària, potser més necessària que mai, i que així necessitem que sigui fins el 2019 i més enllà.
 
El gran nombre de propostes què hem fet aquest mandat avalen el projecte integral de ciutat amb el que ens vam presentar el 2015. A un any vista de les eleccions hem començat tot un cicle d’Assemblees per millorar i actualitzar aquest projecte i debatre sobre qüestions com el model de ciutat que volem, la gestió adequada dels recursos o com implicar la ciutadania en la presa de decisions. Volem que siguin unes trobades que serveixin per renovar i eixamplar els suports amb els què hem comptat des de l’inici del mandat, i per construir una veritable alternativa transformadora de la ciutat que no es conformi només amb “no perdre quatre anys més”, sinó que faci que en els propers quatre anys Rubí hi surti guanyant de veritat.

L’AUP demana que es posin en funcionament els col·lectors de les conques 2 i 3 amb la depuradora de Rubí-Sant Cugat

El novembre de 2017 van finalitzar les obres de construcció dels col·lectors de les conques 2 i 3 que recullen les aigües residuals que venen de gran part de les urbanitzacions. L’AUP, a instàncies dels veïns i veïnes afectades, denuncia que els col·lectors encara no s’han connectat a la depuradora de Rubí-Sant Cugat. Això fa que les aigües residuals continuïn baixant a cel obert, generant problemes de les males olors, rates i mosquits, així com la degradació de l’entorn i un risc per a la salut.

A la moció que ha presentat per aquest mes de juny, l’AUP explica que els veïns han registrat diverses instàncies i presentat diverses queixes, tant a títol individual com mitjançant les Associacions de Veïns afectades, però, tret d’alguna actuació puntual de control de plagues, els col·lectors continuen sense connexió a  la depuradora de Rubí-Sant Cugat. El fet de que no entrin en funcionament també està provocant el seu deteriorament, i de fet en algun punt ja s’han trencat.

És per això que l’AUP demana que l’Ajuntament faci les gestions pertinents per resoldre el més aviat possible els motius que actualment no permeten la posada en funcionament i connexió dels col·lectors de la conca 2 i 3 amb la depuradora Rubí-Sant Cugat. També demanen que mentre no es faci la connexió dels col·lectors, l’Ajuntament efectuï controls de plagues periòdics, mantingui la zona lliure de vegetació baixa arbustiva i faci manteniment dels torrents per on baixen les aigües residuals, per tal d’evitar l’estancament d’aquestes, especialment a les zones on hi ha habitatges propers.

Fotos de l’estat dels torrents de les conques 2 i 3

L’AUP denuncia que l’equip de govern no ha fet res per resoldre els problemes de barraquisme al municipi

Fa un any el ple va aprovar una moció per abordar la problemàtica d’ocupació de finques rurals i la propagació de barraques i horts alegals al terme municipal de Rubí. L’AUP explica que la manca de concreció en les respostes fetes per l’equip de govern quan s’ha preguntat sobre el tema han posat de manifest que aquest no ha fet res. És per això que l’AUP presenta una nova moció amb l’objectiu de concretar un espai de treball tècnic que estableixi els objectius, un pla de treball i un calendari d’execució. A més, proposen que un o una responsable de l’equip tècnic informi mensualment, a través de la comissió informativa d’Alcaldia, de la feina feta i dels objectius assolits.
 .
Concretament, l’AUP proposa la creació d’una Comissió de Treball tècnica que abordi la problemàtica i que tingui per objectiu complir els acords de la moció aprovada el març de 2017 i la moció que aquest mes presenta l’AUP. Aquesta comissió estaria formada per tècnics de diversos serveis de l’Ajuntament de Rubí: socials, urbanisme, medi ambient i PROURSA (habitatge), i d’altres si es creu convenient. I hauria de començar a treballar després de l’estiu. A més, l’AUP proposa que els pressupostos del 2019 contemplin una partida que permeti a aquesta Comissió treballar amb els recursos humans i econòmics necessaris per a dur a terme les diverses accions que calguin per resoldre aquesta qüestió.
 . 
La formació entén que resoldre aquesta situació irregular i inapropiada, tant des del punt de vista de la gestió del territori municipal com des del punt de vista de l’habitatge digne i social, hauria de ser una prioritat al municipi.
Imatge: arxiu Diari de Rubí

Notes de premsa sobre el cas de la gerència de PROURSA

Nota enviada dimarts 29 de maig

L’AUP denuncia que la persona que l’Ajuntament proposa per a la plaça de gerència de PROURSA, empresa municipal, continua investigat pel cas de corrupció Pokémon. 
És per això que l’AUP demana que es retiri el candidat del procés de selecció i que en el futur els processos de selecció siguin més transparents del que ha estat en aquest cas.
L’AUP també recorda que, tot i estar imputat, la persona en concret és actualment regidor del PSC a Barberà del Vallès.

Nota enviada divendres 1 de juny

L’AUP demana a l’equip de govern que no normalitzi la mentida

L’AUP denuncia les mentides i la manca de transparència que l’equip de govern aplica de manera reiterada en el seu dia a dia. Després que l’AUP denunciés dimarts que la persona que l’equip de govern havia escollit per ocupar el càrrec de gerent de PROURSA estava investigat pel cas Pokémon, l’equip de govern va fer marxa enrere i va dir que aturava el procés de selecció. L’endemà el mateix implicat va dir als mitjans que ell mateix havia sol·licitat deixar de formar part d’aquest procés de selecció ‘pel fet que això pugui arribar a ser un handicap en el desenvolupament del treball i en la bona marxa de l’empresa’. Segons diu l’implicat, això ho hauria comunicat a finals de la setmana passada, cosa que no és veritat perquè el mateix equip de govern va anunciar el candidat, Antonio Báez Balbuena, al Consell de PROURSA a la reunió que va tenir lloc dilluns. Per tant, estem davant d’un cas clar de porta giratòria, de connivència i de manca total de transparència, doncs l’equip de govern encara no ha donat explicacions públicament. Ja n’hi ha prou d’amagar informació, de fer les coses d’amagat i de no donar explicacions. Ja n’hi ha prou de normalitzar la mentida i les males pràctiques polítiques que aquest equip de govern ha aplicat durant tot el mandat.

En aquest mateix sentit, l’AUP vol recordar que l’equip de govern encara no ha fet públic l’informe de secretaria que va demanar sobre la compatibilitat de feina dels regidors Sergi García i Maria Mas, que recordem que cobren 40.000€ de l’erari públic municipal per una suposada mitja jornada.

Article d’Aitor Sánchez: Tensar la corda

A un any de les properes eleccions municipals el context polític del país continua instal·lat en terreny desconegut. Preses polítiques, desproporció judicial i un difícilment sostenible to de tensió mediàtica. El procés d’emancipació del principat ha suposat l’últim embat a un estat en clara descomposició. Un estat Espanyol que de manera progressiva i lenta va sucumbint a la seva pròpia decadència. Un Estat Espanyol immers en una crisi de legitimitat sense precedents, la capa de pintura i posada a punt que va suposar la transició del 78, no ha suportat la integració política ni social amb la resta de països de l’entorn europeu. Aquella realitat constituïda a partir del “todo atado y bien atado” d’un dictador que va morir en un llit, i una oligarquia que va assimilar l’obertura com a actualització necessària. Tot canvia per romandre igual. Els partits de la transició van generar una cultura i un modus polític absolutament emmarcats i encotillats en els límits del possibilisme postfranquista. Una cultura política i un llenguatge que han conformat durant tres dècades un paradigma polític concret. Un paradigma que va ser qüestionat i parcialment assimilat pel sistema amb el 15M. Un paradigma que estableix la política com la delegació clientelar entre ciutadania i classe política. Una classe política que ha anat sedimentant i blindant el seu espai. Una classe política que es regeix per codis propis, sistemes d’autoregulació d’accés. Una classe política que ha fet de la política no tan sols professió sinó modus vivendi. I d’aquesta desvirtuació de la política aquest mal endèmic: la corrupció. Una corrupció entesa a molts nivells des de la gran evasió d’impostos, les trames de construcció il·legal, les comissions… però que comença per una cosa tan bàsica com l’apropiació de la institució, una apropiació que comença amb fets subtils, endolls, favors, petites ajudes, actituds arbitràries davant uns treballadors públics que es deuen en origen a la població i no al neocacic de torn.

Torno a les eleccions del 2019. Ja comencem a veure i intuir la indissimulada estratègia sigui per convicció o necessitat tàctica d’alguns actors polítics de convertir aquestes eleccions en un enfrontament total entre partidaris de la República Catalana i del Reino de Espanya. Un element important i que no podem passar per alt, però que pot amagar de manera subtil, i potser interessada l’enfonsament del règim del 78, el règim de la continuïtat de la praxis franquista, de la cultura del pelotazo, de la gestió d’allò públic com a nutrient d’oligarquies. El capitalisme “de amiguetes”.

La nostre ciutat, aquest 2019 possiblement tanqui un cicle polític, un partit socialista amb un model esgotat, un lideratge absolutament amortitzat, cedirà totalment o en part el pilotatge de la ciutat. Cal com a ciutadania preguntar-nos si volem/podem repetir l’esquema. Cal que amb temps anem observant qui ens ofereix un canvi de paradigma o un canvi de decorat.