Propostes de l’AUP pels pressupostos 2018 i Pla d’inversions 2017-2019

Al nostre entendre els pressupostos municipals pel 2018 són de contingència i no de transformació. No hem rebut retorn de les nostres propostes. A poc més d’un mes de l’aprovació dels pressupostos, i vista la feina feta per l’equip de govern i la seva actitud, l’AUP dóna per finalitzada la negociació dels pressupostos, una negociació que realment mai ha tingut lloc de manera compartida amb tots els grups municipals, tal i com l’equip de govern pretén vendre.

 

HABITATGE –> 5 milions habitatge en 2 anys per: reorganització recursos humans PROURSA, compra i promoció habitatge social, gestió oficina habitatge públic (veure més detalls aquí).

COMPLIMENT MOCIONS –> cal concretar clarament les partides pressupostàries per executar-les (per exemple, programa bus a peu, natació a l’escola, pla gestió sòl no urbanitzable i pla director de la riera, espais de restauració als equipaments culturals municipals, pla gestió patrimoni, etc). En cas de que l’equip de govern consideri que no hi ha diners o que no és viable demanem informe que ho justifiqui. Podeu llegir totes les mocions que hem presentat aquí).

FINCA FONT DEL FERRO (FFF): cal atendre les demandes pressupostàries de la gerència de FFF per iniciar i millorar noves activitats al Centre Especial de Treball (CET), i incrementar el sou dels treballadors un cop incorporats al conveni col·lectiu de l’Ajuntament per tal d’igualar les seves condicions amb les dels tècnics del mateix CET.

PLANTILLA MUNICIPAL –> incrementar pressupost (capítol 1) per: cobrir les baixes dels diferents serveis, prioritzant serveis a les persones, seguretat i serveis centrals (recursos humans). Cal accelerar la reguralització de la plantilla municipal.

CONVENI AMB EL PERIÓDICO –> acabar amb aquest conveni (18.000€), recordem que la moció on ho demanàvem no es va aprovar pels vots en contra de PSC, PP, C’s i els 3 regidors no adscrits.

PLA INVERSIONS 2017-2019 –> la proposta que ens ha fet arribar l’equip de govern creiem que no aposta per la transformació real de la ciutat. Cal prioritzar millores per a l’accessibilitat (mobilitat a peu i persones amb dificultats), l’obertura de nous equipaments (ex: centre cívic Antics Cinemes, ampliació tanatori), la millora del verd urbà, i inversions a les urbanitzacions (en aquest últim cas recordem que es va aprovar una moció de l’AUP on s’acordava destinar el 15% aprox del pressupost d’inversions a les urbanitzacions).

Video Rubitv.cat de la roda de premsa que vam fer sobre pressupostos: https://www.rubitv.cat/20171109/13739/l-aup-critica-la-manca-de-voluntat-de-negociacio-de-l-equip-de-govern-pel-que-fa-al-pressupost-del-2018

Article d’Aitor Sànchez: “Títol en construcció”

El camí per construir una nova realitat política resulta més llarg i tortuós del que alguns agents volíem creure o veure. Un camí llarg i no absent de perills, un camí que ens condueix a contradiccions. Però també un camí que en el seu recorregut intricat ens permet confeccionar i madurar la realitat que configurem a cada passa. Davant de l’embat d’assumir la constitució d’un nou subjecte polític sobirà ens apareixen qüestions no menors, una d’elles és la necessitat de configurar una nova identitat nacional Catalana.

La legitimitat i la viabilitat de la futura república s’ha de fonamentar en un suport ampli, la necessitat de sumar i aglutinar és el principal atractiu d’aquesta empresa, la necessitat esdevé virtut. La nova República permet variar la correlació de forces d’allò que podem anomenar antic regim, un petit món que delimita de manera informal i formal la pertinença, oligarquies que estableixen una teranyina d’interaccions per tal de conservar i ampliar la seva influència envers el conjunt de la població. La necessitat de suport ampli debilita l’estructura i possibilita la seva minimització o desaparició.

Tenim una oportunitat per configurar una identitat no basada en la pertinença per dret, sinó per convicció. Tenim l’oportunitat de configurar una identificació no en símbols i territoris, sinó en valors. Valors que són inherents al republicanisme: Igualtat, llibertat i fraternitat. Conceptes que a la practica han de guiar les accions polítiques. Materialitzar-se en un estat que posi el ciutadà al centre de l’acció política, un estat que garanteixi l’accés universal a educació i sanitat de qualitat. Un estat que tingui un compromís moral efectiu envers aquelles persones que fugen de conflictes bèl·lics. Un estat que prioritzi la dignitat al rendiment econòmic de les elits benestants.

Conceptes ampliables amb l’assumpció del feminisme com a valor fundacional. Un feminisme que aporti una mirada configurativa per  tal  de vetllar perquè les futures estructures socials no neixin coartant i dificultant l’accés al cinquanta per cent de la nostra població. Un feminisme com a nova mirada per tal de configurar espais de socialització i relació justos.

La nova Republicà catalana només podrà consolidar-se com a realitat política si s’ofereix al món com una identitat aglutinadora, com un espai en construcció permanent que esdevingui alternativa a l’estructura monolítica de l’estat-nació europeu. Alternativa a la identitat nacional com a dret de naixement contrarestat amb un model adhesió voluntària i universal a valors i idees. Construint una identitat nacional que no només ens permet eixamplar la base i el suport al projecte polític, sinó que ens impermeabilitza de la disfunció que provoca el nacionalisme identitari en forma de feixisme i suprematisme.

És important, també no cedir a la temptació de conformar el ser català a una contraposició de la identitat espanyola: soc català perquè no soc espanyol. No podem assumir aquesta posició per pobre, però sobretot per irreal. La República a la qual aspirem procedeix social i culturalment de trets propis de la cultura espanyola, trets i característiques a què no podem, ni hauríem, d’estar disposats a renunciar perquè ens enriqueixen i ens aporten. Trets que configuraran de manera determinant el que som i el que serem.

En aquest aspecte el castellà és un actiu importantíssim, no només en clau d’accés a un món globalitzat on és la tercera llengua emprada, sinó també en el fet que esdevé porta d’accés cultural a un món d’una tradició cultural immensa. El bilingüisme com actiu a mantenir i protegir, una república que vetlli per la difusió i manteniment de la llengua materna de milions de catalans.

Cal configurar un subjecte polític català atractiu per al món, però sobretot prou gran per encabir-hi tots els seus ciutadans, un marc mental que no repeteixi l’error d’una Espanya que no ha encabit cap identitat que no fos la castellana.

Construir una Catalunya des de totes per a totes que no sigui final, sinó principi, una Catalunya que esdevingui oportunitat. Una pàtria que ens interpel·li des de la construcció col·lectiva. Una República Catalana refugi per a totes.

Manifest conjunt d’ERC, l’AUP i el PDeCAT

Manifest en motiu de la tancada de dos nits a l’Ajuntament de Rubí per reivindicar la llibertat dels presos polítics.

Imatge de TotRubí

El nostre país, i per extensió la nostra ciutat, està vivint moments d’extrema gravetat, un atac frontal als principis fonamentals de llibertat i democràcia que haurien de regir un estat dret. El fet i la forma de procedir de l’Estat denota una preocupant manca de capacitat política, una incapacitat d’articular espais de diàleg i de debat que haurien d’existir de manera inherent en una suposada democràcia consolidada.

L’Estat Espanyol ha plantejat un escenari de repressió descarnada, un atac no tan sols als sectors que de manera totalment legítima reclamem el dret del poble català a decidir el nostre futur. Un atac que va molt més enllà, dinamitant la separació de poders, menystenint les institucions de tots els catalans i catalanes i contra la lògica de relació democràtica del país. La discrepància i el conflicte se solucionen amb el diàleg i mai amb la força, la por i la repressió.

Com a càrrecs electes i representants de la ciutadania ens solidaritzem amb tots els presos polítics que de manera barroera han estat injustificadament privats de llibertat. Volem constatar que la solució repressiva no només no soluciona la situació sinó que agreuja i cronifica el conflicte.

Per acabar, volem agrair a tota la ciutadania que al llarg d’aquest cap de setmana ens ha donat suport des de les xarxes socials, davant l’Ajuntament, oferint menjar, material per dormir i sobretot acompanyament i caliu. Nosaltres només som representants polítics, i per tant hem portat la indignació i la voluntat de la ciutadania a qui representem a dins l’Ajuntament. És amb el vostre suport que ens sentim reconfortats i que donem resposta a aquesta voluntat.

Moltes gràcies, salut i república! Llibertat presos polítics!

AUP “Volem fer visible que cal avançar cap a la tolerància 0 davant la violència masclista”

*si vius violència masclista, truca al 900 900 120, els 365 dies de l’any, 24h al dia, o posa’t en contacte amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Rubí, al 935883900.

Una altra dona assassinada a Rubí. Un altre feminicidi, pressumptament a mans del seu company, segons les notícies aparegudes ahir 14 d’octubre de 2017. Una notícia que ha de sacsejar la consciència de la ciutadania. Un altre atac contra la sobirania d’una dona, contra la seva capacitat i possibilitat de decidir i gestionar la seva vida en llibertat.

Fem arribar tota la nostra tristesa i el nostre condol cap a l’entorn de la dona assassinada. Tolerància 0 davant la violència masclista.

Un assassinat que se suma a 6 dones més assassinades a Catalunya per la seva parella, una pel seu fill, una pel seu nét, així com una nena pel seu pare. 10 assassinats relacionats amb violència masclista en l’àmbit familiar.

71 en total a l’Estat Espanyol, incloent 5 nenes i 4 nens, segons Feminicidio.net, plataforma que fa seguiment dels casos de violències contra les dones. Entre els anys 2010 i el 2015 han estat assassinades a Catalunya 132 dones, nenes i nens, la majoria per violència masclista en l’àmbit familiar.

Es tracta de xifres esfereïdores, que no són més que la punta de l’iceberg, la mostra més cruel i dolorosa, d’una societat que avui encara és estructuralment masclista. Una societat que, a més, normalitza la violència com a mecanisme per a resoldre conflictes i l’exerceix, en les seves formes més enconades i freqüents, des de llocs de poder, per tal de mantenir-lo (per temes ètnics, de gènere, econòmics, territorials, etc.).

Així, la llei 5/2008 «del dret de les dones a eradicar la violència masclista» defineix la violència masclista com aquella «que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones». És a dir, que la majoria de les dones assassinades enguany que acabem de recordar han mort, simplement, pel fet de ser dones, o familiars de dones i, sobretot perquè un home ha actuat, conscientment o inconscient, com si tingués el poder (o el dret) de decidir sobre la vida d’ella.

Normalment, les manifestacions més violentes d’aquests crims es produeixen després d’anys en els que l’espiral de la violència va en augment. Anys en què les dones víctimes de violència perden cada cop més autonomia personal i autoestima. Les dificultats econòmiques, l’alcoholisme o problemes de salut poden ser detonants d’aquesta violència, però mai en són la causa. Només algú que es creu amb el poder d’actuar sobre la vida d’una altra persona o d’un grup de persones, o que la menysté absolutament, exerceix violència sobre aquesta quan té dificultats com les esmentades.

Un altre moment de risc alt és quan les víctimes decideixen acabar amb la relació de violència. Els moments de trencament de les relacions són especialment sensibles, i és important prendre mesures de seguretat i protecció personals.

La violència, com dèiem abans, és un mecanisme que la societat sovint legitima. I és especialment menyspreable quan s’exerceix com a mecanisme de domini i control. La violència masclista té aquest objectiu. És una eina per, a través de la por i l’amenaça, mantenir la situació de discriminació i violència sobre la meitat de la població. Sous menors, sensació d’inseguretat al carrer per la nit, assetjament sexual, publicitat sexista, manca de corresponsabilitat en el treball domèstic i de cura de les criatures, etc. Només una dada: la por a l’agressió sexual és una amenaça que plana sobre les dones i limita la capacitat de moviment en certes hores, en determinats espais. Però la realitat mostra que la gran part de violacions són produïdes per coneguts, especialment de l’àmbit familiar. 

Malgrat tot, no podem caure en la desesperança. Les víctimes de violència masclista són (som) també, potser sobretot, supervivents, amb capacitat per a refer les seves (nostres) vides i cercar estratègies per a poder tirar endavant, dia a dia, en situacions sovint extremes.

S’han aconseguit avenços importantíssims en la llibertat de les dones, els feminismes són ja reconeguts com a via per a una societat lliure per a totes i tots. També molts homes estan fent treball per a ser més lliures lluny dels rols i actituds que se’ls pressuposen pel fet de ser homes. Però continuar avançant per a construir, plegades, plegats, societats més justes, lliures i equitatives depèn de totes i de tots.

Per això, des de l’AUP, volem fer visible que cal avançar cap a la tolerància 0 davant la violència masclista. Perquè és la nostra responsabilitat, també dels partits polítics i, molt especialment, de les institucions públiques. Destinem-hi esforços, pressupostos, recursos, compromís.

Els nostres cossos, les nostres vides, ens pertanyen.

Fem vides dignes i lliures de violència masclista.

L’AUP fa arribar esmenes a l’equip de govern sobre la proposta de Pla d’Equipaments

L’AUP hem llegit la proposta de Pla d’Equipaments entregada per l’equip de govern el juliol del 2017 i volem fer algunes consideracions i aportacions que creiem importants per tal que aquest pla tingui el màxim de consens, coherència i viabilitat.

En el document adjunt podreu veure les diverses qüestions que adrecem:

  1. Retard en l’aprovació del document (entenem que aprovar el document el desembre del 2018 és massa tard)
  2. Incoherències i deficiències
  3. Propostes específiques per a equipaments concrets

També podeu llegir l’article d’opinió que hem preparat sobre aquesta qüestió.

Recordem que el 2016 ja vam fer arribar les nostres propostes per a ser incloses a la proposta final.

Article d’opinió: Equipaments en desús a Rubí, fins quan?

A l’anterior mandat els moviments polítics que ara conformem l’AUP, juntament amb entitats de Rubí, vam fer una campanya per denunciar tots aquells equipaments de la ciutat que estaven en desús. De fet, vam fer una sortida matinal oberta a la ciutadania per visitar alguns d’aquests equipaments i explicar-ne la seva història. Al nostre entendre, posar en marxa aquests equipaments era, i és, una estratègia clau de ciutat per a poder dinamitzar-la des de diversos punts de vista: social, econòmic, ambiental, educatiu, artístic, esportiu, etc. Però per sobre de tot, dinamitzar aquests espais és donar oportunitat de fer ciutat a diversos col·lectius que actualment senten que no hi ha espai per a ells (per exemple, els joves). Aquestes entitats i moviments enteníem també que un primer pas per a poder dinamitzar aquests equipaments, i també aquells que ara funcionen a mig o ple rendiment, era la realització d’un pla d’equipaments que en definís els usos i que fes un repartiment equitatiu i racional a tot el territori rubinenc, que és prou extens.

Han passat més de dos anys des que vam iniciar el nou mandat, moment en que l’AUP ja va presentar una moció perquè l’equip de govern establís una xarxa de centres cívics aprofitant alguns d’aquests espais en desús. L’equip de govern ens va demanar que retiréssim la moció, doncs segons ells compartien aquesta proposta i es comprometien a tirar-la endavant. Però com dèiem, han passat més de dos anys i a Rubí no s’ha posat en marxa cap centre cívic nou, tampoc cap dels equipaments en desús. Com a molt s’ha dinamitzat una mica més el celler i La Sala. Tampoc s’ha aprovat el pla d’equipaments, un document clau del qual pengen les actuacions a dur a terme. De fet, el propi govern reconeix que va amb retard i preveu l’aprovació final del document el desembre del 2018!

Des de l’AUP entenem que la ciutat no es pot permetre tal retard en l’aprovació del document i que per tant l’equip de govern ha de posar el màxim de recursos per a finalitzar-lo com a molt tard el febrer del 2018. També demanem que el retorn a la ciutadania (recordem que hi va haver un procés participatiu que va anar prou bé) s’ha de fer abans de que es tanquin definitivament les propostes i no un cop ja estigui tot lligat per a la seva aprovació. És més, l’equip de govern ens ha fet arribar un esborrany de propostes per Pla d’Equipaments a tots els grups municipals. La proposta no és dolenta però necessita algunes millores, aclariments, correccions i ajustos (algunes coses no quadren amb la proposta del POUM pendent d’aprovació), però sobretot necessita ser compartida amb la ciutadania que en el seu moment va fer propostes i que mereix un retorn amb llurs explicacions i justificacions (podeu veure les nostres al·legacions a www.auprubi.cat/tag/equipaments/).

En segon lloc, vist que hi ha força consens per tal que els Antics Cinemes esdevinguin un centre cívic, demanem la redacció urgent del projecte i que s’inclogui com a inversió dins dels pressupostos ordinaris del 2018, recordant també que la Diputació té una partida de 400.000€ per a la rehabilitació d’aquest local. Fóra interessant, a més, que la ciutadania pogués definir el disseny en termes dels usos concrets que podria tenir: sala de circ i teatre? Bucs d’assaig? Sala petita de cinema? Sales per tallers? sales d’exposicions? etc. I fins i tot per definir-ne la gestió. Creiem que la posada en marxa d’aquest espai és clau tant pel propi barri de les Torres com per a la vida associativa de la ciutat.

En tercer lloc, recordar que l’Ajuntament va adquirir el Casino l’any 2016, un equipament que des del 2000 ens ha costat més d’un milió d’euros entre convenis mal plantejats i la seva adquisició. La vergonya del cost que ha tingut aquest equipament hauria de ser un motivant per a l’aprovació del pla d’equipaments el més aviat possible, per així poder definir els usos d’aquest equipaments i posar-lo en marxa. Seria interessant que l’Ajuntament fes pública tota la informació relativa a l’espai: número de sales existents, capacitat dels espais i usos que tenia en el passat, cost estimat de la rehabilitació de les diferents finques que conformen el Casino, etc. Això ajudaria a la ciutadania a tenir una idea de la dificultat, o no, de posar en marxa l’equipament. De fet, aquesta hagués estat una informació interessant a tenir en compte abans de decidir si es volia o no adquirir, donat el cost que ha tingut i que tindrà. En tot cas, ara que ja el tenim, aprofitem i fem mínimament bé les coses.