Discurs de la regidora de l’Aup al Ple d’investidura

Bon dia, i un agraïment sincer a tota la gent que ha vingut al Ple a acompanyar aquest acte d’investidura.

I, com no, a les regidores que m’han precedit, i que han fet una feina enorme aquests darrers anys, que servirà de base sòlida sobre la qual moure’m.

També, un agraïment molt especial a les persones que han confiat i confien en nosaltres i el nostre treball, ja sigui a través del seu vot, o a través de les relacions de confiança política diverses que formen l’entramat actiu i activista de Rubí.

Com moltes sabreu, l’Aup hem perdut 1200 vots i dos regidores, justament en el moment que tenim més activisme i més xarxa.

I avui, ens trobem constituint un consistori més bipartidista que l’anterior, menys divers, i en el qual el PSC ha tret uns molt bons i inesperats resultats pujant de 6 a 10 regidores i duplicant el seu vot. L’enhorabona, per tant, al PSC de Rubí.

Considerem però que constituïm un Ajuntament amb un govern continuista que, en la lògica d’aquesta democràcia centrada en les urnes, veu avalat el seu treball per bona part de la gent que ha votat.

I el veu avalat malgrat la solitud en la qual ha viscut el govern els darrers temps i la foscor d’una campanya en la què menors d’edat arribats al país s’han vist malauradament atrapats i utilitzats en un foc creuat electoralista.

Però així són les eleccions. Partim, faltaria més, del respecte als resultats electorals, però des de l’AUP no podem avalar, avui, la proposta política que representa el Psc de Rubí a través de la seva candidata a alcaldessa.

Aquest inici estrany de mandat, a l’Alternativa d’Unitat Popular ni defallim, ni ens aturem. Un dels eixos que donen sentit a l’existència de l’Aup és el treball per la radicalitat democràtica.

Busquem ampliar la participació en la gestió d’allò col.lectiu, superar la visió de les urnes com allò essencial de la democràcia, o separar la política institucional de les carreres personals, els clientelismes i les ambicions individuals i no col.lectives.

I és per això que avui m’estreno al Ple, com a nova regidora a la que d’altres que em precedeixen han cedit espai i ‘poder’.

També per això a l’AUP no tenim militants ni quotes de partits i totes les persones que ho desitgin poden venir (podeu venir) a les nostres assemblees.

I continuarem destinant bona part dels diners que ingressem per ser a l’Ajuntament al Crac i altres projectes socials.

Els 4 anys que venen, l’acció del nostre grup municipal se centrarà

  • en procurar una oposició responsable i propositiva, a la vegada que fiscalitzem el govern;
  • en continuar insistint en resoldre els problemes que arrossega l’organització dels recursos humans a l’Ajuntament i que dificulta molt la prestació de serveis i recursos a la ciutadania;
  • i en continuar al servei de les demandes i necessitats que la ciutadania vulgui traslladar a l’Ajuntament, procurant ser un altaveu d’aquelles lluites veïnals que dia a dia construeixen un Rubí millor.

Però potser és més important dir, avui, que la política que totes nosaltres fem a la institució hauria de ser una extensió de la política que fem, cada dia, quotidianament, arreu, per a transformar el nostre entorn i les nostres vides. Que La Política no és precisament la centrada en institucions, plena malhauradament de vicis adquirits, petites o grans corrupteles, ambicions, lluites de poder. Aquesta que vol ser mirall per la ciutadania i sovint genera sobretot rebuig. Potser ens ho hauríem de fer mirar, no?

La política és també, és sobretot, la lluita de les supervivents de violència masclista per capgirar les seves vides, la del veïnat que s’organitza per donar escalf, sostre o aliments a famílies que ho necessiten o per defensar el territori, la de les estudiants dels instituts de Rubí treballant activament contra el bullying o la transfòbia, la dels esplais que eduquen tot l’any a criatures i joves en maneres de ser i relacionar-se lliures, equitatives i corresponsables amb allò comú, la de les entitats esportives de Rubí que fan feina inclusiva i de solidaritat, i tants altres exemples que podem continuar posant. Exemples que fan de Rubí un lloc millor per a viure, cada dia; un lloc on desenvolupar les nostres vides amb dignitat.

Però també és fa política quan exercim privilegis: quan les nostres actituds són violentes, excloents o també quan fem declaracions racistes o les sentim sense dir res. Tot això, també crea món. I podem escollir quin és el món que amb els nostres actes i les nostres vides volem crear. Dins i fora de l’Ajuntament. A Rubí, per Rubí.

A l’assemblea de l’Aup i al Grup Municipal aquests darrers 4 anys l’exercici actiu i intens de la política dins la institució se’ns ha acabat menjant. Hem fet moltíssima feina, terriblement invisible (cosa que no vol dir que no sigui també transformadora), però… ja en veieu els resultats.

Els 4 anys que comencen ara, ens proposem posar el focus de la nostra energia també i de manera més forta en el suport i el treball per aquesta ciutadania activa, democràtica, que construeix Rubí cada dia, arreu, des de la xarxa, des de l’equitat. Des d’una democràcia arrelada en les nostres vides, que al final és la que dóna sentit a la nostra feina.

Gràcies.

Dies de campanya: electoralisme, carrera pels vots, la veritat dissimulada (o no)

Article d’opinió de Betlem Cañizar

Queden pocs dies per a les eleccions municipals, i això és esgotador. Bé, ho és ara que ho visc des de dins una candidatura. Quan ho vivia des de fora, ho trobava excessiu, cansino, buit. Cares que ens somriuen des de fanals, promeses a dojo, publicitat i encaixades de mans.

I és clar, ara escric aquí per a dir-vos que nosaltres som diferents, i esperant que ho creieu i confieu en l’Alternativa d’Unitat Popular aquest diumenge quan aneu a votar. Potser que qui em llegeixi ho faci des d’un gran escepticisme cap als partits polítics i la feina que es fa des de les institucions públiques. O potser no, vés a saber.

Sóc una d’aquestes lectores escèptiques, de fet. He estat també abstencionista, molt de temps, moltes vegades. No busco ser regidora per a obtenir poder, una cadira, o diners. Ningú a l’AUP ho pot buscar: tenim un codi ètic que no permet repetir com a càrrec llevat situacions MOLT excepcionals (i, fins al moment, ningú ha repetit).

Com tanta gent, a l’AUP creiem que quan s’arriba a aquesta mena de llocs de poder (perquè n’hi ha de molts tipus, de poder) s’ha d’anar amb molta cura per a no repetir allò que, quan estem a fora, critiquem: amiguismes, interessos privats convertits en públics, petites corrupcions, lluites pel protagonisme, manca d’escolta,etc. Mentre no les transformem,és fàcil acabar arrossegada per les dinàmiques que predominen en la política de les institucions, i per això, entre d’altres coses, no repetim com a regidores.

Escric per a dir-vos que confieu en l’AUP, i sento la incomoditat de “demanar” el vot. Perquè el vot no s’hauria de demanar, hauria de ser fruit del treball de cada dia, de la informació transparent, de l’intercanvi real entre candidatures i ciutadania que fa que cadascú sàpiga què és allò que vol i què és allò que no vol per al seu municipi i per a la seva vida.

Però sí que sento que puc demanar quelcom: que mireu a les xarxes la campanya que estem fent com AUP, que escolteu el què diem a la premsa, al carrer, als actes, als cartells (on, de fet, no trobareu cares somrient), o que llegiu la informació que tenim a estemapunt.auprubi.cat. Veureu que sí tenim un model de ciutat, moltíssimes propostes concretes, equip, i la capacitat i les ganes de fer política des de baix, des de tothom i per a tothom.

Perquè com diem al vídeo de campanya “sabem que hi ha altres camins, noves maneres de recuperar veus, de fer les coses. Sabem que per governar cal fer-ho col·lectivament, sense apropiar-se del poder. Que només entre totes, governarem sense que el poder ens governi, desfent privilegis, aprenent a mirar-nos, reconeixent-nos en la nostra diversitat, construint una ciutat que sigui la veu, les mans i el cos de totes”.

Conèixer el territori rubinenc per estimar-lo i posar-lo en valor

Article de Montse Rousse

Un dels cavalls de batalla històrics de l’AUP ha estat lluitar per tal que Rubí tingui un desenvolupament urbanístic sostenible i que posi en valor el sòl no urbanitzable (entorn natural), que és prop del 50% del territori municipal, tot buscant la integració d’aquest amb el sòl urbanitzable (entorn urbà). En aquest sentit, hem treballat i insistit per tal que l’equip de govern adrecés certes irregularitats que no haurien de tenir lloc en el nostre entorn, però que porten anys sense resoldre’s.

Aquest diumenge 19, un cop més, l’AUP hem preparat un recorregut per l’entorn del nostre municipi per tal de posar de manifest aquestes anomalies presents al nostre territori, per tal que la ciutadania en sigui conscient, conegui i posi en valor el territori i demandi als seus governants solucions efectives. La ruta començarà a les 9h al Castell, des d’on visitarem les terres del cantó oest de la via, on hi ha una situació d’ocupació de finques rurals i la propagació de barraques i horts alegals que caldria regular i ordenar; de fet, s’han presentat diverses mocions en aquest sentit però l’equip de govern no ha sabut resoldre la situació. Continuarem per Can Xercavins, on el torrent es veu afectat des de fa anys pel mal estat del col·lector per on baixen aigües residuals de les urbanitzacions; fa poc vam fer una roda de premsa recordant que les obres per fer un nou col·lector encara no s’han iniciat (haurien d’haver-se finalitzat el març d’aquest any) tot i el compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’equip de govern del PSC. El recorregut continuarà per les terres de Sant Genís i Can Pujol, on proposem fer un parc interurbà, amb equipaments municipals, i no construir els 1500 habitatges que preveu el POUM en tràmit; entre d’altres conseqüències, la construcció de tal quantitat d’habitatges comportaria un increment de circulació insostenible de vehicles a l’Av. Castellbisbal. A les 11h recollirem, davant l’escola Rivo Rubeo, a les persones que vulguin afegir-se a la ruta, i anirem a visitar l’abocador que el grup TMA vol obrir a Can Balasc; recordem que aquest abocador es troba a menys de 800 metres de les cases de Can Serrafossà, i que la Plataforma Rubí Sense Abocadors porta anys picant pedra per evitar-ne la seva obertura, així com per aconseguir el tancament definitiu de l’abocador de Can Carreras. Finalment tornarem per Mas Jornet fins arribar a la Riera, on explicarem la nostra proposta per recuperar aquest entorn i integrar-lo a la ciutat; de fet, durant aquest mandat també vam presentar una moció per fer un Pla Director de la Riera, però l’equip de govern tampoc ha fet res al respecte. La ruta comptarà amb les explicacions de diversos membres de l’AUP que han estat implicats en les diferents lluites i problemàtiques que hem anat explicant al llarg d’aquest article, que pretén ser un resum de les diverses qüestions en les que caldrà seguir treballant de cara al pròxim mandat. Per acabar, volem recordar que l’AUP hem estat contundents en la defensa d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que prioritzi la qualitat de vida de les persones i no els interessos econòmics d’uns quants. Un POUM que ordeni anomalies existents, com la co-existència de sòl industrial amb residencial, la manca d’habitatge públic, un model de mobilitat centrat en el vehicle privat, la manca d’equipaments, així com un inexistent model clar i sostenible per a les urbanitzacions. Ens cal un nou POUM, sí, però un POUM ben fet i que miri al futur i no a l’època de la bombolla immobiliària de fa 15 anys, que és el projecte que el PSC ha intentat aprovar durant aquest mandat, per sort sense èxit.

Us esperem a tots i totes diumenge 19 a les 9h al Castell per explicar-vos en detall els conflictes territorials existents a Rubí i poder debatre entre tots i totes!

Joves, esbotzem la porta! #prenemlacadira


Article de Ferran Monterde

En uns dies moltes joves de Rubí podran votar per primera vegada en unes eleccions municipals, d’altres ho faran per segona vegada. Per a totes nosaltres cal posar en valor la importància del municipalisme transformador. Una eina, no la única però potser sí la de major impacte, en unes vides que són nostres i que no s’haurien d’escórrer en el forat de la inacció i la ineficàcia.

La política municipal ens afecta molt més del que ens pensem, per això és de gran importància que a les eleccions del 26 de maig, les joves ens mobilitzem ja que a Rubí mai hem tingut polítiques clares i directes que ens ajudin en el nostre dia a dia. Polítiques i accions més enllà de l’efectisme i el titular. Polítiques que ens empoderin i ens facin protagonistes de les nostres vides, no subjectes passius. Una vegada vistes les llistes electorals, l’AUP som l’única candidatura que apostem clarament per les joves sense ser PATERNALISTES. Per què? perquè som joves i perquè participem del projecte i de la ciutat.

Les joves som les que més patim la precarietat laboral i l’atur i és per això que des del l’AUP creiem que cal aplicar mesures clares i concretes, com ara l’elaboració d’un pla d’atenció per a la joventut dins de la borsa de treball i dels programes del servei municipal de Promoció Econòmica. Estretament relacionat amb això ens trobem amb les dificultats de la primera emancipació, ja que els elevadíssims preus del lloguer ens impossibiliten fer-ho, per això des de l’AUP proposem la creació d’habitatge públic de primera emancipació, amb preus assequibles com també l’elaboració d’un llistat de joves interessades en compartir pis en el marc de l’Oficina Municipal d’Habitatge. L’AUP no entenem la política sense la participació, i és per això que per evitar formes de governar paternalistes com hem viscut fins ara, creiem que és imprescindible potenciar els consells ciutadans i les assemblees territorials, per entre d’altres poder formar part dels pressupostos participatius. I també és imprescindible donar suport i potenciar aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’espais propis per tal de poder desenvolupar les seves activitats; ja sigui mitjançant l’ús de l’espai públic, d’espais autogestionats, llogats o municipals. A més prioritzarem la dotació d’un espai polivalent on poder realitzar activitats per a joves, en infraestructures municipals en desús, que podria acollir també infraestructures de petit format (locals d’assaig, sales d’exposició i tallers de creació) per a entitats juvenils i joves en general.

Aquestes són només algunes de les propostes de l’AUP, però perquè cal fer confiança en l’AUP? Doncs perquè defugim de l’estructura de partit i basem el nostre funcionament en l’assemblea, on totes les joves i la ciutadania en general poden participar, i per últim és l’AUP l’única formació que defuig dels paternalismes envers les joves, això ho demostrem en la confecció de les llistes on som moltes les joves que en formem part en llocs de rellevància.

A Rubí les joves estem a punt, prenguem la cadira i governem-nos!!

Nota de premsa de l’AUP sobre l’obertura del centre de menors i la crispació generada

El trasllat a Rubí d’un centre d’acolliment temporal per a menors que arriben sols al nostre país està generant agitació en el veïnat proper a la ubicació del centre, i un ambient propici tant per a la crispació política amb finalitat electoralista com per a discursos xenòfobs. En situacions com aquesta cal posar una cura especial per no vulnerar drets fonamentals i caure en la difusió de rumors que fomenten les actituds racistes que sovint com a societat tenim interioritzades. Per això hem decidit fer públic el nostre posicionament i, sobretot, reivindicar la necessitat d’una reflexió profunda i assenyada que deixi un tema tant transcendent i sensible com aquest fora de la gesticulació lamentablement pròpia de les campanyes electorals.

PRIMER DE TOT: afirmem sense cap mena de dubte la NECESSITAT, per una qüestió bàsica de drets humans, d’atendre els menors no acompanyats i garantir els seus drets. Són infants i adolescents que han viscut un llarg viatge en el què han deixat enrere tot allò que tenien en cerca d’una vida millor. La gent que vivim aquí som el mirall d’aquesta vida. Acollim-la. El que necessiten, més que res, és un espai i un entorn que els acullin, uns veïns i veïnes que els facin partíceps de les activitats del barri i de la ciutat, que sentin que formen part d’un lloc que els cuida i respecte. Que sentin que tenen una segona oportunitat.

SEGON: considerem que el model promogut per la DGAIA d’atenció en centres d’aquestes dimensions no és el més adient ni pels drets dels menors i la seva atenció socioeducativa ni per la gestió de la convivència al veïnat. Cal promoure centres de menor dimensió, destinar-hi els recursos necessaris, desenvolupar treball comunitari allà on s’ubica el centre, etc.

TERCER: la urgència de la situació actual al país (menors dormint al carrer o en comissaries), la manca de recursos a la DGAIA i les seves mancances en la previsió i la prevenció de les situacions d’emergència fa difícil trobar una solució més adient amb la rapidesa que seria necessària. Però cal fer-ho. Emplacem la DGAIA i l’Ajuntament a treballar per una acollida a menors que garanteixi realment els seus drets i que inclogui les xarxes veïnals i el treball comunitari.

QUART: emplacem el govern de Rubí i especialment la seva alcaldessa a aturar les declaracions incendiàries que no ajuden a afrontar la situació amb la calma i el consens necessaris. De cap manera no és una notícia nova pel govern municipal l’emplaçament d’aquest centre.

Informem també que hem demanat a l’equip de govern i la resta de formacions una reunió urgent de la junta de portaveus per entomar aquest tema com un assumpte de ciutat. Rebutjar infants i joves, tractar-los com a delinqüents i menysprear-los, és la imatge que volem donar com a societat rubinenca?