Article per a la revista La Ciutat: “Rubí necessita una Xarxa de Centres Cívics”

Són moltes les mancances de la ciutat de Rubí, des d’un manteniment deficient de l’espai públic fins a la falta d’habitatge públic. Però avui en voldríem destacar una que l’AUP portem denunciant des del mandat de 2011-2015; paradoxalment, a Rubí tenim força equipaments públics en desús, però, alhora, fan falta espais per a les entitats i projectes estratègics de ciutat. Un d’aquests projectes, que no és pas innovador i que té qualsevol ciutat del nostre entorn, és una Xarxa de Centres Cívics. Actualment Rubí només disposa de quatre equipaments públics que es podrien arribar a considerar centres cívics (l’Ateneu, la Torre Bassas, i els centres cívics de Ca n’Oriol i de Can Fatjó, que principalment els gestionen les respectives associacions de veïns). El problema és que aquests espais, en global, com que no tenen un gestió comuna, coordinada i ben dissenyada, funcionen a mig gas. L’Ajuntament no ha fet cap esforç per resoldre aquesta situació i posar les bases per a una gestió potent que permeti resoldre moltes de les mancances (territorials i socials) de la nostra ciutat; falten espais per a la infància i la gent gran i que fomentin les activitats intergeneracionals, i tampoc no hi ha espais de referència per a certs tipus d’activitats (per exemple, artístiques o ambientals); no es fomenta la convivència i la col·laboració entre entitats, ni entre entitats i ciutadania, i no hi ha espais on la ciutadania pugui participar activament de les decisions de ciutat. És per això que l’AUP seguim insistint a replantejar el model actual i recuperar espais, com els antics cinemes, per crear una Xarxa de Centres Cívics que sigui un referent per a la ciutadania de Rubí en la promoció de la convivència, la col·laboració i l’activitat sociocultural de la ciutat.

L’AUP vol reconvertir els terrenys del camp de golf de Can Sant Joan en un gran parc interurbà de Rubí-Sant Cugat

L’AUP, a través d’una moció, instarà a l’equip de govern a iniciar immediatament les negociacions necessàries amb l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Incasol amb l’objectiu de recuperar els terrenys del camp de golf de Can Sant Joan i reconvertir-los en un gran parc interurbà Rubí-Sant Cugat, que inclogui un centre cívic, zona de restauració i zona de concerts. L’AUP també demanarà que l’equip de govern tingui en compte aquest nou parc interurbà per integrar-lo en el projecte de millora del Parc de Ca n’Oriol.

L’AUP recorda que durant els anys 90 hi va haver una gran lluita veïnal per tal d’evitar que una part dels boscos de Can Sant Joan es convertissin en un camp de golf que afectava terrenys de Rubí i, majoritàriament, de Sant Cugat. Malauradament el projecte va tirar endavant i el 1994 els terrenys van esdevenir el Camp de golf de Can Sant Joan, el primer camp de golf públic de Catalunya. Cal puntualitzar, però, que la seva construcció va ser impulsada per la Reial Federació Espanyola de Golf i la Federació Catalana de Golf, amb la col·laboració de l’Institut Català del Sòl, la Generalitat i el Consell Superior d’Esports. Segons els mitjans de comunicació, el 2015 es va vendre la seva concessió que, dos anys més tard, va acabar en mans de Pur Camp SL, empresa dedicada a l’explotació de finques rústiques i dirigida per un empresari rus que pretenia fer inversions de millora en el camp per atraure nous clients, segons afirma el mateix mitjà. Aquestes inversions mai van arribar i durant el mes de maig de 2018 es va fer públic que l’empresa havia entrat en fallida. Els deutes acumulats per l’empresa que explotava la instal·lació van portar a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte via judicial. Durant el mes de juliol de 2018 alguns mitjans van publicar que un grup estranger estava interessat en la compra del camp de golf, i que aviat es firmaria el contracte, assegurant així el funcionament del camp de golf fins el 2064. La realitat, però, és que estem a febrer de 2019 i el camp de golf segueix abandonat.

Actualment l’accés és fàcil doncs una part de les tanques que delimiten el camp han estat obertes o tirades. Si un passeja pel camp, veurà que actualment la ciutadania fa ús de l’espai per a passejar i practicar activitat física, fins i tot es diu que s’hi celebren concerts a les nits. Certament, l’estat del camp de golf a dia d’avui és molt bo, i requereix de molt poc manteniment. A més, existeixen camins en bon estat que permeten l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda. També existeixen una sèrie d’infraestructures que amb una correcta gestió i manteniment permetrien usos polivalents. Per exemple, l’edifici de recepció podria esdevenir un centre cívic amb bar, o la zona de pràctiques de tir un espai per a grans concerts. En definitiva, Rubí i Sant Cugat tenim una oportunitat única per a recuperar aquest espai únic i reconvertir-lo en un gran parc interurbà públic per al gaudi de la ciutadania. De ser així, aquest gran parc interurbà es podria connectar amb el Parc de Ca n’Oriol de Rubí, donant lloc a una gran zona d’esbarjo i gaudi molt pròxim al centre urbà de la ciutat.

L’AUP condemnem les agressions masclistes i demanem a l’Ajuntament que doni suport a la víctima rubinenca

L’AUP condemnem les agressions masclistes que han tingut lloc aquest cap de setmana al Vallès, i de les que una rubinenca ha estat víctima. Donem tot el suport a les víctimes i a les assemblees feministes que s’han organitzat per denunciar aquests casos, que malauradament no són fets aïllats.


L’AUP també denunciem que mentre els Ajuntaments de Sabadell i Sant Cugat han denunciat aquestes agressions sexuals i han activat les eines i mecanismes d’atenció i suport a les víctimes, a Rubí l’Ajuntament, i concretament la regidora de Polítiques d’Igualtat, la Maria Mas, només han reaccionat quan l’AUP ha fet una denúncia pública (via twitter) demanant que l’Ajuntament sigui proactiu en la denúncia i condemna d’aquestes agressions. Aquesta situació és un reflex més de la inactivitat de la regidora Mas, que actualment és responsable de tota l’àrea de Serveis Territorials, així com de la regidoria de Polítiques d’Igualtat. Cal recordar que la regidora Mas compagina totes aquestes responsabilitats treballant a jornada completa com advocada a l’Ajuntament de Barcelona i, teòricament, a mitja jornada (a 40.000€/any) com a regidora de govern a l’Ajuntament de Rubí. Entenem que aquesta situació fa impossible que la regidora Mas pugui dur a terme de manera adequada les seves responsabilitats a la nostra ciutat.

L’AUP denuncia que la nova cap de recursos humans està imputada per corrupció en el Cas Mercuri

L’AUP denuncia, un cop més, irregularitats i una escandalosa falta d’ètica en la gestió de RRHH de l’Ajuntament. En un mandat en el que hi havia un compromís previ de totes les forces polítiques per posar ordre a la plantilla municipal, respectant els drets laborals dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, la gestió per part del PSC ha estat protagonitzada per irregularitats i moviments per beneficiar a persones pròximes al partit, dues d’elles investigades per pràctiques corruptes i il·legals.

L’últim cas ha estat el de la persona que actualment ocupa el càrrec de recursos humans (RRHH). Aquesta persona, María Ascención Díaz, que no és membre de la plantilla municipal, va ser reclamada per l’Ajuntament de Rubí, per incorporar-se al servei de RRHH. No només denunciem la irregularitat de la seva incorporació com a cap de RRHH, sinó que per a l’AUP és totalment inacceptable i escandalós posar una persona imputada per un cas corrupció (Cas Mercuri) al capdavant de RRHH de l’Ajuntament.

La peça 31 del Cas Mercuri investiga les possibles col·locacions irregulars de persones al Consell Comarcal del Vallès Occidental, al Consorci de Residus i a l’AMB. En aquesta peça declararan com a imputats l’ex-Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos Garrido, i Francisco Fernández Ortega, Joan Fresno Haro, i María Ascención Díaz García. Se’ls acusa a tots quatre dels possible delictes de corrupció contra l’administració pública, tràfic d’influències, malversació de cabals públics i prevaricació.

El PSC ens ha tingut acostumats durant tot el mandat a moviments unilaterals, no respectant a la plantilla municipal, i beneficiant militants i simpatitzats del seu partit. Però en aquest cas, i en el cas del candidat a gerència de PROURSA (incorporació que vam aturar gràcies a la denúncia de l’AUP), la situació és més greu perquè estem parlant de persones investigades per casos de corrupció en administracions públiques.

L’AUP sempre hem cregut que els treballadors i treballadores de l’Ajuntament mereixen un respecte, i especialment una feina transparent i curosa a l’hora de regularitzar la plantilla per respectar els seus drets. Per tant, la figura del o la cap de RRHH és clau per assegurar aquests objectius. Des de l’AUP creiem que es pot fer un concurs públic net i transparent per trobar la persona adequada, o fins i tot es pot buscar dins la plantilla municipal la persona adequada per assumir aquestes funcions. Però en cap cas aquest lloc ha de servir de refugi de militants o simpatitzants amb problemes.

Exigim el cessament d’aquesta persona en les seves funcions de cap de RRHH, i exigim la dimissió del regidor Moisés Rodríguez Cantón com a màxim responsable de l’Àrea de Serveis Centrals de l’Ajuntament. De fet, estudiarem si aquesta incorporació pot ser un possible cas de tràfic d’influències.

De nou, lamentem aquesta última etapa fosca d’un partit com el PSC, i des de l’AUP mantenim el nostre compromís per propiciar un canvi que permeti oblidar i eliminar aquestes males pràctiques polítiques a Rubí.

ATENCIÓ: model d’al·legacions al projecte d’abocador de Can Balasc

Tal i com vam anunciar, l’AUP hem preparat un model d’al·legacions al projecte de Can Balasc per a totes aquelles persones que vulguin presentar-les. Només cal posar les dades personals i signar el document. Les al·legacions cal presentar-les a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament. El termini actual per a la presentació de les al·legacions és el 28 de gener.

Aquí el model d’al·legacions: http://www.auprubi.cat/wp-content/uploads/2019/01/Al·legacions-PAE-resum.docx

Addicionalment, hem preparat un document per demanar una extensió del termini per presentar al·legacions, ja que l’Ajuntament no va fer pública la documentació fins al 31 de Desembre, deixant poc marge per poder estudiar la documentació a fons i presentar unes bones al·legacions que permetin aturar el projecte. Aquí el model d’instància per demanar l’extensió del termini (fins al 15 de febrer): http://www.auprubi.cat/wp-content/uploads/2019/01/ampliació-de-termini.docx

L’AUP vol que l’Ajuntament de Rubí faci un projecte de recuperació i usos de les Torres Massana i Salduba

L’AUP vol que l’Ajuntament de Rubí faci un projecte de recuperació i usos de les Torres Massana (que consta de quatre edificis dels anys 20) i el seu entorn per tal d’ubicar-hi un conjunt d’equipaments municipals de tipus educatiu, cultural i esportiu, que descentralitzin i dinamitzin parts de la ciutat mancades d’oferta. Concretament, la formació demana que el procés de redacció del Pla contempli un procés participatiu ciutadà, que inclogui una fase informativa, una fase propositiva, una fase de redacció del projecte en base a les aportacions fetes, una fase de retorn de la proposta (a la ciutadania participant), i l’aprovació en el ple del projecte.

L’AUP recorda que el diagnòstic del Pla d’Equipaments ja determinava que a Rubí hi ha una distribució territorial desigual, i això és especialment cert (entre d’altres zones) a la zona de Ca n’Alzamora, on es situa el conjunt de les Torres Massana. El diagnòstic també esmentava certes necessitats, com: falta de biblioteques de proximitat, manca de centres cívics, manca d’espais per a la gent gran i per a la gent jove, així com mala distribució de les entitats, falta d’espais esportius (incloent una piscina oberta), etc.

La formació també recorda que aquest conjunt arquitectònic està inclòs en el catàleg de patrimoni de Rubí, i pràcticament és de titularitat municipal en tot el seu conjunt. La manca d’una planificació i una política activa entorn a la conservació i dinamització del patrimoni, especialment el de titularitat municipal, ha tingut com a resultat una acumulació d’edificis i elements en estat precari o ruïnós. La dimensió econòmica de la seva restauració i dinamització exigeix una planificació a mig i llarg termini que plantegi solucions de finançament i us dels mateixos.