Una denúncia històrica i reiterada

És històrica la queixa de la gent jove per la manca d’oci nocturn a Rubí, més enllà d’alguns grans festivals que pretenen atreure públic d’altres municipis, o d’algunes activitats en la temporada d’estiu.

D’una banda, les queixes es dirigeixen cap a la manca d’una oferta d’oci estable a la ciutat tan públic com privat, que produeix un èxode nocturn del jovent cap a les poblacions veïnes.

De l’altra banda, les entitats juvenils han denunciat des de fa dècades la manca d’espais per a la realització de concerts o activitats per a joves o des de joves. Seria el cas dels anys 90 i 2000, amb Rubí Rock o l’Associació de Músics de Rubí i altres entitats juvenils que dinamitzaven les nits del cap de setmana amb festes i concerts; però també d’entitats actuals com la Sonik que demanden espais públics i segurs on la gent jove pugui gaudir d’oci nocturn.

Aquesta entitat ha generat iniciatives per a promoure alternatives per a la gent jove de Rubí, però tenen dificultats per a tirar endavant les seves propostes. Reclamen més espais de diàleg, escolta activa, equipaments, eines i recursos públics per a l’oci juvenil, així com acompanyament des de la pròpia administració per facilitar la gestió i organització d’esdeveniments. Els processos burocràtics i normatius són complexos i difícils d’entendre i seguir, i les taxes que s’imposen a les entitats per l’ús d’espais públics poden arribar a ser inassumibles per a moltes d’elles.

Dos anys sense oci?

Els darrers dos anys, arrel de l’esclat de la Covid19, s’ha accelerat una transformació en l’oci de la gent jove. Possiblement té a veure amb canvis socials que venen d’abans: en l’associacionisme juvenil, en el paper de les administracions, l’increment de l’atomització social, la preeminència de les xarxes socials com a forma de vida i relació, les noves formes de fer música no grupals, canvis en el consum d’alcohol, etc.

El fet és que arrel de la limitació de la vida social l’oci nocturn ha passat a donar-se de forma significativa a l’espai públic (botellot, parkineo) o al privat (lloguer de sales de festa o locals comercials), molt sovint per canals informals (convocatòries per xarxes, trobades espontànies).

L’oci jove sovint ha estat assenyalat i estigmatitzat i ha patit la mala relació o la manca de reconeixement per part de les institucions públiques de diferents governs locals. Però l’assenyalament tant de les institucions i els grans mitjans de comunicació com de la gent adulta en general cap a la gent jove (i el seu oci i relació, ja sigui al carrer o en espais privats) ha estat especialment intens durant la pandèmia.

L’oci al carrer pateix a més les conseqüències policials que l’ús d’espais comuns o molt a prop d’habitatges suposa. És un ús que ja es donava anteriorment, però que s’ha generalitzat.

És possible?

S’està produint una reactivació de la vida social que valorem com a oportunitat per a poder desenvolupar i enfortir polítiques juvenils que també eduquin en un oci segur i corresponsable amb l’entorn i la comunitat. Hi ha municipis que porten anys desenvolupant polítiques estables d’oci nocturn juvenil:

Mula: en aquest municipi de 17.000 habitants, de Múrcia, l’Ajuntament organitza una “Discoteca juvenil” dirigida a la població a partir dels 12 anys tots els divendres i dissabtes de 22:00h a 02:00h durant els mesos de juliol i agost. A la Discoteca, a més de música i ball, hi ha monitores i activitats organitzades per les entitats del municipi.

Baza: en aquest municipi de 20.000 habitants de Granada destinen aproximadament 8.000€ a oferir activitats d’oci nocturn els mesos de juliol i agost (skate park, inflables, festa de l’espuma, jocs, etc.). La resta de l’any ofereixen activitats els divendres i dissabtes de 19h fins a les 00:00h . Diuen que “no es un programa antibotellón, sino una alternativa para aquellos jóvenes que no van al botellón y cuyo único recurso es deambular por la calles del municipio por las noches.”

A Torrejón de Ardoz fan “La anoche Abierta” amb activitats nocturnes concentrades en un sol espai, algunes estables i d’altres puntuals: ping pong, futbolín, karaoke, tallers, scape room, “pelea de gallos”, discoteca oberta, espais per a xerrar, etc. En el seu cas, dividides per horaris en dues franges d’edat.

A Málaga tenen una figura de “mediador de ocio nocturno” les nits del cap de setmana per a fer de referent de la gent jove i poder intervenir en qüestions de salut, consum de substàncies, sexualitat, etc. Se situen en un espai cèntric, a l’aire lliure, a disposició de qui ho necessiti.

Guanyem Badalona va incorporar al seu programa electoral la proposta d’un espai polivalent d’oci juvenil en un polígon on es concentra l’oci nocturn, que pretenia incloure sales d’assaig, barra, espais polivalents per a entitats, tallers, concerts i festes, i una programació participativa. Incloïa activitats de prevenció i abordatge de violències masclistes, així com prevenció i minimització de riscos de consum d’alcohol i altres drogues.

Aquestes iniciatives s’acostumen a desenvolupar de forma participada amb la gent jove i les entitats juvenils dels municipis, ja sigui per a la programació de les activitats, per a dinamitzacions dels espais, o per altres formes de col·laboració.

El botellot

A principis de març la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha difós les conclusions de l’estudi sobre el fenomen del botellot a Barcelona. En la nota de premsa assenyala que “és conscient que les actuacions no punitives amb els problemes derivats dels botellots estan sotmeses a una situació contradictòria: quan fan prevenció, pot semblar que estiguin potenciant el consum; quan regulen o posen serveis a disposició dels espais de botellot, pot semblar que l’estiguin legitimant. L’aproximació socioeducativa i d’atenció als consums de risc potser és la via menys immediata de resoldre el problema, però cal posar el focus d’atenció urgentment en les relacions socials de risc i en l’ús abusiu de l’alcohol i altres drogues, i no pas en què adolescents joves facin ús dels espais públics per divertir-se i socialitzar.” I continua “Totes les propostes s’emmarquen dins la perspectiva de reducció de danys, i tenen com a propòsit garantir que el dret al lleure d’adolescents i joves pugui desplegar-se en espais i circumstàncies segures per tothom. Així mateix, estan pensades per ser útils i factibles de ser incorporades dins els serveis, les polítiques i els equips municipals”.

Les conclusions de l’estudi estan alineades amb les que des del GM AUP hem anat analitzant i extraient de les converses amb joves i de l’observació del comportament juvenil a Rubí aquests darrers temps, i creiem que van en sintonia amb la diagnosi que el propi Ajuntament està elaborant: hi ha modificacions en l’oci nocturn i els botellots s’estan convertint en pràctica significativa habitual, en ocasions, en trobades força massives. Cal dir que la pràctica s’estén més enllà de la gent jove, tot i que en aquesta moció ens centrem en aquesta franja d’edat.

Les intervencions policials en aquestes ocasions poden ser disuassòries o sancionadores, però es produeixen ( i aquesta és la seva funció) quan ja hi ha un conflicte. Creiem que des de les polítiques de joventut cal anar més enllà i cercar accions també educatives, preventives o d’acompanyament, tant per a la gent jove, com per a la resta de la població que pot viure el botellot o altres formes d’oci jove com una font de conflictes, tot generant estigma i assenyalament. El conflicte existeix, evidentment, davant la col·lisió d’usos i necessitats, també per la possible manca de cura d’espais públics i comuns, però entenem que s’ha de treballar també des de les pròpies institucions públiques, amb i des de la ciutadania.

En aquest sentit, la Sindicatura proposa “estudiar la possibilitat d’assenyalar espais accessibles a la ciutat on pugui dur-se a terme aquesta pràctica nocturna, però sempre evitant que aquests adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom. Els espais haurien de comptar amb tots els serveis necessaris per dur a terme pràctiques d’oci nocturn sota els estàndards de seguretat, informació i confiança: accés ràpid i segur a serveis sanitaris; punts d’informació i assessorament com Punts Lila, Espais Antiracistes i serveis d’informació en drogues; habilitar WC públics; comptar amb sistemes de recollida de brossa; impulsar sistemes d’abonament o descomptes per l’ús del taxi compartit entre les persones joves, i assegurar un accés fàcil al transport públic”.

Què proposem?

En el context de Rubí proposem començar a desenvolupar una proposta d’oci nocturn jove estable, tot l’any, els vespres i nits del cap de setmana. Per això, demanem la creació aquest mateix mandat d’un espai referent i estable per a l’oci nocturn de la gent jove, amb activitat diversificada, adaptada a les diferents edats i necessitats, així com a les diferents èpoques de l’any. Caldria establir els espais de relació i participació amb els col·lectius de joves per tal que puguin incorporar-se en l’organització, gestió, dinamització o proposta d’activitats.

Proposem també que s’estudiï la implantació de figures d’acompanyament en l’oci nocturn, referents per a un oci segur, igualitari i saludable. Aquestes figures haurien d’estar properes als espais d’oci no organitzat (siguin o no a l’aire lliure) o bé organitzat pel propi ajuntament.

No descartem tampoc que es puguin valorar, juntament amb la gent jove, altres possibles fórmules tant per a l’acompanyament per un oci segur, com per a la dinamització de l’oci nocturn de la nostra ciutat.

A l’AUP creiem que aquesta proposta marca un camí que les administracions públiques no poden evitar ni obviar. Els governs tenen l’obligació de treballar per a tota la població, també per a la gent jove, i assumir i intentar resoldre els conflictes en els usos i ocupacions dels espais, així com abordar les problemàtiques que es deriven de la confrontació que es pot donar entre la visió adulta (i institucional) i la visió jove. Rubí és i ha de ser una ciutat diversa i viva per a totes les edats, de forma segura per a totes i tots. És un repte que, creiem, cal abordar de forma urgent.

Etiquetat a: