Propera moció de l’Alternativa d’Unitat Popular al Ple

Nota de premsa

El Plan Nacional Integrado de Energia y Clima 2021 -2030 de l’estat espanyol estableix que abans de 2030 cal incorporar a la producció energètica 26.134MW amb origen fotovoltaic. El Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables aprovat pel govern català la tardor del 2019 per tal de promoure la generació d’energia de fonts renovables va eliminar, en paraules del propi govern, les barreres existents per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, amb l’objectiu d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans del 2030. 

Les regulacions espanyola i catalana suposen però una liberalització del sector, ja que no es promou una ordenació de la seva implantació. A Catalunya el decret va suprimir les restriccions en l’ocupació màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques. A Espanya tindrem 4 dels 5 megaparcs fotovoltaics més grans d’Europa. 

Des de l’aprovació del decret s’han multiplicat els projectes en pocs mesos, la majoria impulsats per filials de les grans empreses energètiques o de la construcció, ja que s’ha obert la porta a la instal·lació d’un miler de grans extensions de plaques solars (entre Catalunya i el País Valencià, on s’ha promulgat un altre decret en la mateixa línia), concentrades en les comarques amb un preu del sòl més econòmic, en detriment tot sovint del terreny agrícola.

Sabem però que la tendència predominant a Europa, que suposa un desenvolupament equilibrat energèticament, amb menor cost i major eficiència, i un menor impacte en l’entorn natural, és la instal·lació de plaques o de parcs de petites potències a través d’iniciatives locals, de proximitat, que generin xarxes d’energia distribuïda a prop de les fonts on es consumeix. Les iniciatives de compra agregada, les comunitats energètiques o les empreses municipals d’energia són models a seguir. A Rubí, en aquest sentit, s’està potenciant la compra agregada i s’han alleugerit els tràmits per la instal·lació de plaques, a la vegada que estem veient com un projecte de parc fotovoltaic amenaça el nostre sector agrari.

I és que l’energia, avui en dia, és una oportunitat de negoci que està afavorint l’especulació de grans fons d’inversió o grans empreses, tot aprofitant la dèbil regulació que existeix al nostre país i a l’Estat espanyol: si el Plan Nacional Integrat d’Energia i Clima parlava d’arribar als 26.134MW, ja se n’han sol·licitat 96.000MW. 

Així, la necessària transició energètica es converteix en un nou risc per a la conservació de l’entorn, en la mesura que l’explotació del medi natural torna a generar beneficis que es concentren en unes poques mans, en lloc de suposar la transformació cap a un altre model de producció, distribució, consum i gestió de l’energia orientat cap al bé comú i la sobirania energètica: un sistema descentralitzat, públic, renovable, net, autosuficient, que vetlli per la protecció del territori i els seus valors ecològics i culturals. No oblidem tampoc el necessari decreixement en el consum d’energia. Altrament és no entendre quin és el problema que ens ha portat a la crisi climàtica.

Aquesta moció, relacionada amb el debat sorgit al Ple de gener arrel de la moció que vam presentar denunciar els incompliments de contracte d’Endesa, proposa fer un pas endavant en el compromís del Ple pel desenvolupament d’un model energètic local sostenible humanament i ambiental, que protegeixi el nostre precari sector primari, i que continuï promovent la compra agregada d’energia verda, la instal·lació de plaques en cobertes o les comunitats energètiques, tot caminant en un horitzó 2023-2027 cap a una gestió pública de l’energia. Volem instar, també, al Consell Comarcal i a altres entitats supramunicipals a realitzar una planificació comarcal i coordinada dels futurs parcs eòlics i fotovoltaics, per tal de limitar-ne la dimensió, ordenar-ne les localitzacions i així avançar en una implantació equilibrada i distribuïda de les energies renovables.