La proposta de l’AUP al proper Ple de la ciutat

La moneda local, com pot ajudar el comerç de la ciutat? Com reverteix en la millora de les condicions de vida?

Resultat d'imatges per a "moneda local"
El REC, la moneda de Barcelona – Font: Metrópoli

La crisi derivada de l’epidèmia del coronavirus ha estat un esperó pel desenvolupament d’iniciatives locals en suport al comerç de proximitat. Una d’aquestes propostes han estat els vals de compra, que tenen un impacte rellevant en l’increment de les compres en el petit comerç, però de forma puntual i acotada en el temps.

Les monedes locals representen un pas endavant que afegeix valor a aquestes iniciatives ja què, a més de suposar una injecció de diners en el comerç local, multipliquen els efectes tant a escala econòmica com social.

Al món hi ha almenys 5000 monedes locals en funcionament, impulsades per xarxes ciutadanes o per institucions. A Catalunya hi ha dos referents de monedes impulsades des d’ajuntaments: la Grama, la moneda de Santa Coloma de Gramanet, o el Vilawatts, a Viladecans. A Barcelona s’està impulsant el REC.

La Grama – Font: El País

És, de fet, una proposta que està creixent arreu del món, com a moneda complementària que suma a l’objectiu econòmic finalitats socials. Així, aquestes monedes aconsegueixen que els diners es mantinguin vinculats a l’economia real i propera, tot creant arrelament al municipi i entre la comunitat, mentre involucren els diferents agents socials locals (gent que produeix, compra, ven o intercanvia) en el desenvolupament d’activitats econòmiques, s’estimula el consum de proximitat i, en moltes ocasions, es promouen també determinats serveis (com l’ús d’energia renovable) o actituds (com la selecció de residus, la seva reducció, o la recollida de compost) o es fa suport a necessitats socials de la població (a través, per exemple, d’ajuts socials a persones o entitats).

Per exemple la Mola és una moneda d’un districte de Madrid que s’obté com a recompensa per cada quilo de matèria orgànica aportat a la deixalleria; Ekhilur a Euskadi i Navarra permet fidelitzar compres a comerços i finançar projectes socials (l´ús de la moneda provoca que un % dels beneficis vagi a projectes socials). Vilawatt en canvi integra moneda local i transició energètica: s’obtenen vilawatts a través de la compra col·lectiva d’energia verda organitzada per l’Ajuntament, amb descomptes per a la ciutadania.

La moneda local de Rubí, els anys 30, promoguda per la Cooperaativa La Rubinense

Algunes dades: la Grama ha aconseguit generar que les 700.000 grames inicials (1 grama = 1 €) es mantingui circulant de mà en mà generant compres als comerços per valor de 2,5M d’€. A Bristol, part del sou de l’alcalde i resta de regidors i regidores es paga en la seva moneda local. A Grècia, la TEM va ajudar a que les famílies tinguessin moneda per fer front a les despeses bàsiques durant la crisi… però a Rubí els anys 30 ja havíem tingut una moneda local, promoguda per La Cooperativa La Rubinense, que va poder ajudar les famílies en els pitjors temps de crisi i guerra.

Per tot això, per contribuir a l’economia local, per fer suport a les necessitats bàsiques de la població, per apostar per una transició ecològica, l’AUP proposem al Ple que s’iniciï una moneda local i social a la nostra ciutat, tot estudiant quin ha de ser el seu format i com fer compatible dinamització comercial, polítiques socials i d’altres àmbits (com poden ser els residus).

La moneda local: una eina per al comerç, una eina per a la gent
Etiquetat a: