En Comú Podem va entrar al govern de la nostra ciutat pretenent introduir una alenada d’aire fresc. Amb l’escenificació del darrer acte del procés de selecció del nou gerent de PROURSA, es fa evident que aquesta alenada és més aviat un lleuger bri d’aire.

Pretendre fer noves polítiques mantenint velles dinàmiques és no només enganyós, sinó difícil.

Habitatge és una de les regidories fortes d’En Comú Podem. Els pot permetre créixer en vots si aconsegueixen millorar les escasses polítiques de promoció d’habitatge públic de la ciutat, i jugar bé la carta publicitària. Per això estan facilitant la continuïtat del govern del PSC: perquè saben que, des d’allà, tenen més visibilitat, més possibilitats de repercussió i d’acció. Encara que pel camí calgui menjar-se alguns principis.

El problema és que, els principis, potser ja fa temps que es van perdre pel camí.

Sinó, com s’explica que el procés de selecció del nou gerent de Proursa hagi arribat a la conclusió que la persona més adient era un molt proper militant d’En Comú Podem, seleccionat per un tribunal en el que hi havia un company seu de partit, que treballarà per a una regidora d’En Comú Podem? Com s’explica que les bases fossin poc clares, que no incloguessin elements per a desempatar, que no es convoqués -donada la dificultat ètica d’aquesta selecció de personal- cap membre de l’Escola d’Administració Pública per a fer més imparcial el Tribunal?

Però potser sobretot: com s’explica que quan els grups de l’oposició preguntem i qüestionem l’ètica d’aquest procés de selecció, la regidora no s’hagi molestat a respondre cap de les qüestions que se li van plantejar?

Com s’explica que durant els anys que han estat a l’oposició hagin qüestionat el clientelisme en les contractacions del govern del PSC, i ara repeteixin el mateix patró?

Per a aconseguir una alenada d’aire fresc en les polítiques municipals cal no només incrementar l’habitatge públic. Cal transformar les pròpies formes de fer. D’una altra manera, continuarem ancorades en velles dinàmiques que contaminen la institució, i la confiança de la ciutadania en elles.

Ja per acabar: al Ple d’ahir dijous vam demanar que es fes de forma transparent el procés de selecció de la nova gerent de la Finca Font del Ferro. En aquest cas, la informació pública és encara més escassa. Esperem que, en aquest procés, no es torni a escollir una persona ja propera, afí i esperada pel govern.

Etiquetat a: