Aïllament, sobredosi informativa, gent que emmalalteix, increment del nombre de morts, carrers semibuits, comerços tancats, acomiadaments. Emergència sanitària, estat d’alerta. Paràlisi econòmica i paràlisi social. Són temps de coronavirus. 

Els confinaments tallen els llaços socials i dificulten el suport i l’acompanyament que necessitem per a sobreviure. Especialment les persones en situacions de dependència, però no només elles. Les cures es redueixen al nucli domèstic, es segmenten, i es parla de les famílies com si tothom la tingués, amb bona relació, i vivint al mateix habitatge. Però d’una banda, fer recaure el pes de cuidar-nos dins la família torna a situar una càrrega enorme sobre aquest nucli i, sovint, sobre les dones. I de l’altra banda, en els temps que corren, és fonamental ampliar la mirada i pensar en sostenir les cures més enllà de les famílies. Així, moltes persones o col·lectius ens hem organitzat per a mantenir certa xarxa de suport comunitari (en el veïnat, cap a la gent gran o les amistats, cosint mascaretes, anant a fer la compra d’altres), però sense el suport de les institucions a aquestes relacions de cures mútues.

El necessari aïllament té una repercussió enorme també en l’economia local i de proximitat, que sovint és la que menys coixí econòmic té. Les grans empreses es veuen afectades, però la majoria sobreviuran. Hi haurà plans dels governs, també plans locals, però caldrà veure quina és l’economia que reforcen. Serà la de les grans empreses com fa 10 anys? O pensaran en la petita i mitjana empresa, la gent autònoma, les cooperatives, la indústria local i de proximitat? Pensaran en el 99% de les persones i la gent que perd la feina o la casa, o bé tornaran a reforçar el sistema bancari, amb la línia d’avals estatals a préstecs que ja han anunciat? I ja que parlem de la banca, podríem aprofitar aquesta crisi per exigir que retornin els diners que se’ls van prestar amb el rescat bancari.

Diversos col·lectius de tot l’Estat estan promovent la campanya #PlandeChoqueSocial #PlaDeXocSocial per evitar que la crisi del COVID-19 suposi una retallada en la nostra possibilitat de tenir vides dignes de ser viscudes. Cal la força de totes i tots per aconseguir-ho. Us recomanem seguir aquest hashtag a les xarxes socials, per a poder conèixer les propostes que estan sorgint.

I sobretot, construim comunitat: recolzem-nos en el barri, en el veïnat, fem suport al comerç local i de proximitat. Aprofitem per a recuperar la solidaritat quotidiana! Cuidem-nos, en col·lectiu

Article escrit per la nostra regidora, Betlem Cañizar Bel, i publicat als mitjans de comunicació locals.

Etiquetat a:        

Un pensament en “La vida en temps de Coronavirus

Els comentaris estan tancats.