Ple de 30 de novembre de 2017 (podeu veure vídeo complet del ple aquí)

Fa 12 anys, tota una generació, que arrosseguem el text refós del POUM que avui es porta a ple; d’aprovar-se definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Territori, li quedarà mitja vida de vigència. Aquest fet, per si sol, ja hauria de motivar-ne la seva retirada. L’equip de govern, després de 7 anys de paràlisis, recupera un text totalment obsolet des de diversos punts de vista, portant-lo a ple i informant a la resta de grups a través de la premsa. Una roda de premsa on l’Alcaldessa diu que n’hi ha que volen trencar ponts, i que el POUM s’ha treballat en una comissió creada el febrer del 2016, com si la creació per si sola fos un mèrit polític. Cal recordar-li a la Sra. Martínez que l’AUP, des del primer dia d’aquest mandat, vam demanar per activa i per passiva que hi hagués un debat polític, en el marc de la comissió que es va crear gràcies a una moció que vam presentar nosaltres, per avaluar la conveniència o no d’iniciar un nou POUM. Aquest debat mai va existir, doncs a la comissió l’única cosa que va succeir  va ser el trasllat d’informació (que era el mínim esperable per part de l’equip de govern). Però el que no diu la Sra. Martínez és que la decisió de continuar amb el text refós ja la va prendre unilateralment ella sola a l’inici del mandat. Per tant, sí, van crear la comissió del POUM, però com amb moltes d’altres, l’han tergiversat. Tampoc hi ha hagut, evidentment, debat ciutadà (recordem que el procés participatiu va tenir lloc el 2005, fa 12 anys). De fet, a la ciutadania ni se l’ha informat; una ràpida roda de premsa quatre dies abans del ple sembla suficient per a l’equip de govern.

És evident que el text refós aporta millores, només faltaria, però en d’altres casos no aporta solucions, en alguns genera nous problemes i en d’altres els agreuja. Segons diu l’equip de govern, aquest text refós compta amb l’aprovació política, i ja veurem si també de la ponència tècnica, de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CTUB). Però també és cert que, avui, l’aprovació del POUM serà per la mínima, després de mesos de pidolar els vots, i fent favoritismes, si en podem dir així, entre els regidors de l’oposició. Tot plegat és reflex més de la fugida endavant en la que aquest equip de govern està immers i de la manca de capacitat d’escoltar, debatre i arribar al consens que tant s’ha reclamat per una gran part de l’oposició, que no pretén trencar cap pont, sinó aprovar el millor POUM per a Rubí. Prova d’això són la petició de crear una comissió de treball i les diverses rodes de premsa en que hem estès la mà a l’equip de govern. Però més enllà d’una reflexió política sobre com ha anat tot aquest procés, voldríem destacar cinc qüestions principals que justifiquen el nostre NO a aquest text refós del POUM i la presentació de la moció que debatrem més tard.

 

1. CONVENIÈNCIA D’ANAR A APROVACIÓ PROVISIONAL EN LLOC D’INICIAL i OBSOLESCENCIA DEL TR DEL POUM:

L’any 2010 un equip tècnic del propi Ajuntament va fer un informe tècnic i jurídic en el que bàsicament es concloïa que “si es volen fer bé les coses, caldria incorporar totes les prescripcions de la CTUB, i això obligaria a “una segona aprovació inicial del POUM” (pàgines 22 i 23)”. En comptes d’això, s’ha decidit anar a aprovació provisional, que dóna menys marge de maniobra per a fer canvis més substancials, uns canvis que al nostre entendre són altament necessaris. Però el que és més greu és que s’han aplicat canvis substancials que no estaven contemplats a les prescripcions de la CTUB, i en d’altres casos no s’han aplicat totes les prescripcions/recomanacions d’aquest organisme, cosa desitjable si es vol assegurar la seva aprovació un cop el document arriba a la Generalitat*. És més, les justificacions per a no seguir el que recomana la CTUB són, sovint, força dèbils o poc sustentades (ex: Camí del Campament – terreny del mafiós dels residus, en Torres -, Sant Genís o Valls de Sant Muç). Finalment, ja fa temps que dubtàvem de la viabilitat d’alguns plans, com és el cas del Rubí+D on es segueix projectant zona de comerç amb gran superfície. A banda de que aquest és un model que depèn de la inversió d’un operador privat i és obsolet (no ha funcionat des de fa anys), el mateix esborrany del Pla d’Equipaments – redactat també pel propi Ajuntament – ja descarta aquesta opció i proposa encabir el nou Ajuntament enlloc de la zona comercial; aquesta contradicció entre els dos plans és una prova clarivident de l’obsolescència del POUM que avui es vol aprovar. De fet, les mateixes declaracions de l’Alcaldessa ja ho evidencien: “aprovem aquest POUM per començar a modificar-lo el dia després”. Simplement esperpèntic.

*Exemples: Plans que es modifiquen sense que hi hagi prescripció de la CTUB (per exemple: PAU 1, PAU 2, PAU 3, PAU 11, PMU 4.8, PMU 1.14, PMU 2.4 del text actual). I en d’altres casos, tot i que es justifica, caldria veure si la CTUB accepta que no es segueixin del tot les prescripcions (per exemple, PAU 14, PAU 19, PMU 1.1, PMU 1.8, PMU 1.7, PMU1.9, PMU 1.13, PMU 2.1, PMU 4.2, PMU 4.7, PP4 del text actual). També es creen plans nous (per exemple, PAU 10, PAU 17, PE2 – extractives- del text actual).

 

2. PREVISIÓ DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I HABITATGE PÚBLIC

El POUM es basa en previsions demogràfiques fetes pel mateix equip redactor, que preveu i justifica “a la seva manera” l’increment d’habitants fins a 88.500. Però l’Institut d’Estudis Catalans (IDESCAT) preveu un estancament de la població i fins i tot una possible petita davallada al Vallès Occidental en els pròxims 10 anys. Per tant, aquí detectem una primera incoherència. D’altra banda: podem permetre’ns créixer més? Més gent vol dir més serveis, i fins ara com a ciutat no hem estat capaços de tirar endavant els equipaments que ja planteja l’actual PGOU i que són necessaris per a una ciutat de 75.000 habitants. Per exemple, quants centres cívics que realment funcionin com a tal i en condicions tenim a la ciutat? Cap. És curiós que a la pàgina 173 de la memòria d’ordenació es parli de cobrir les necessitats d’una població de 75.000 habitants, quan la proposta de POUM pretén augmentar a 88.500 habitants; una altra incoherència. I dos últimes dades: primer, cal tenir en compte que a Rubí tenim més de 4500 habitatges buits…cal planificar-ne 6000 més?, i en segon lloc, en diverses ocasions es passa d’un 40% d’habitatge protegit del sostre residencial de nova implantació (proposta inicial POUM) a un 30% (proposta actual que a la roda de premsa de dilluns l’Alcaldessa va vendre com quelcom a destacar…quan en realitat anem a pitjor respecte a la versió del POUM del 2010). Aquesta modificació no es fa per una prescripció de la CTUB, sinó perquè l’equip redactor considera que amb el canvi de normativa (Llei Òmnibus) ja no és necessari preveure un 40% d’habitatge protegit. Creiem que això és un error perquè justament una de les grans mancances importants a Rubí és l’habitatge protegit.

 

 3. MOBILITAT GENERADA

Més gent també vol dir més cotxes, i aquest creixement tindria lloc especialment al cantó oest de la ciutat; el propi estudi de mobilitat generada ja indica que el nivell de servei es veuria afectat en diverses vies, fins i tot si s’arribés a construir el Vial Interpolar o l’estació de la Llana de FGC, dos infraestructures que tenen molt pocs números per esdevenir una realitat, tot i que avui en el ple s’anunciï que l’estació de FGC sí que es farà (en període d’eleccions tot és possible). És més, l’equip tècnic que va fer l’estudi de mobilitat generada ja diu al final de l’informe que l’escenari 1 (és a dir, creixement poblacional però no construcció d’aquestes infraestructures) s’hauria de descartar, entre d’altres coses perquè la Direcció General de Carreteres l’invalida. També conclou que en qualsevol dels casos el nivell de servei general a les vies seria de D en una escala de la A a la F. És a dir, cap millora en matèria de mobilitat i concretament en alguns punts empitjorament del servei de manera significativa inclús en el millor dels escenaris (Ctra de Terrassa, c-1413 sud, Pont Sant Joan, Ctra Ullastrell o Av. Edison).

 

4. “PELOTAZOS URBANÍSTICS” I PÈRDUA D’ESPAIS NATURALS

Can Pujol, Sector E (Sant Genís) i Can Ramoneda, tres de les propostes que més ens preocupen:

a) Can Pujol: el Pla Parcial de Can Pujol és un pla parcial especialment polèmic, això ho sap molt bé el regidor trànsfuga Sergi García que en el seu moment, quan encara era regidor d’ACR, el va criticar durament. Avui sembla que ja el veu amb millors ulls. El cas de Can Pujol és polèmic perquè va lligat a un conveni urbanístic que al nostre entendre ja no era vàlid en el seu moment, però que avui en dia encara ho és menys perquè s’ha incomplert per totes les parts. D’altra banda, allà s’hi preveu la construcció de 1072 habitatges, una xifra excessiva pròpia de l’època de la bombolla immobiliària, amb tot els problemes que comportaria, especialment pel què fa a la mobilitat. Per resoldre aquesta qüestió es planteja un vial paral·lel a la via del tren que no creiem que resolgui els problemes de mobilitat generada i a més dóna lloc a un futur desenvolupament urbanístic a les terres adjacents (Can Xercavins). Ja ho vam dir i ho seguim dient: Can Pujol és un “pelotazo” urbanístic i avui estem perdent l’oportunitat de resoldre’l. A més, des del punt de vista de la viabilitat econòmica tampoc ho veiem clar: a la versió del POUM anterior es parlava d’una compensació econòmica per al municipi de 4.7 milions d’euros. Ara és d’una mica més de 10 milions. No acabem d’entendre aquesta diferència, i considerem que els càlculs que s’han fet no són correctes i que s’ha subestimat el cost real de construir el vial paral·lel a la via del tren.

b) Sant Genís: el Pla Parcial del Sector E (Sant Genís) situat en sòl públic (INCASOL), amb 382 habitatges, també ens preocupa per l’impacte que pot tenir en la mobilitat del cantó oest de la ciutat i perquè si es duu a terme es trencarà definitivament la funció de connexió ecològica que realitza. Per tant, s’aïllaran els espais naturals i rurals més propers a la Riera de la resta d’espais naturals i rurals del terme.

Apostem, per tant, per modificar ambdós planejaments adoptant una visió integral dels dos sectors, minvant de forma substancial el sostre a edificar, potenciant les dotacions d’equipaments i de grans zones verdes i preservant les connexions naturals dels espais lliures de la ciutat.

c) Valls de Sant Muç (Can Ramoneda): el document diu que hi haurà un equipament (universitat) amb una gran intensitat d’ús. Nosaltres posem en dubte que això sigui així, perquè per començar de moment no hi ha cap interessat en executar aquest projecte, descartat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) fa anys. De fet, el POUM, per justificar tot plegat, diu que aquesta zona esdevindrà una nova zona de centralitat urbana, juntament amb l’estació de la Llana i el Pla de millora urbana La Llana – Pich Aguilera, on es preveuen 500 habitatges més. El PTMB demana que per a esdevenir una nova centralitat urbana cal una edificació mínima bruta de 0.6 m2st/m2sòl. Amb el pla actual s’obtindria justament aquest edificació, però sent la majoria sòl per a equipaments que no es faran. Per tant, no es compleix la intensitat d’ús que a la memòria del POUM es pressuposa i que és la que justifica tot el desenvolupament urbanístic a la zona. Què passarà amb els terrenys urbanitzables si no es construeix cap universitat? Es parla de fer un parc territorial adjacent, però a la llarga es corre el risc de que se’n justifiqui la urbanització. De nou, “pelotazo” urbanístic. En comptes d’aquest bunyol, proposem protegir Can Ramoneda i el seu entorn natural i rural amb el màxim nivell de protecció, i descartar la proposta d’artificialització d’aquest gran espai que proposa el POUM.

 

5. URBANITZACIONS

El POUM no acaba d’adreçar bé les problemàtiques existents a les urbanitzacions. Primer de tot, no es contempla un Pla d’Adequació de les Urbanitzacions, un pla requerit per la  “Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics”, aprovada el 2009 i que ens permetria disposar d’eines eficaces per resoldre problemes estructurals d’aquestes trames urbanes. Tampoc s’especifiquen instruments de gestió urbanística (per exemple, no especifica què passaria amb els veïns de Can Serrallach, tot i que s’entén que s’aplicaria una expropiació). No s’acompanyen les polítiques de permuta per afectats urbanístics, que permetrien disposar de sostre en altres espais urbans ben equipats i connectats amb la resta de la ciutat. Com ja hem comentat abans, la zona d’equipaments de Can Ramoneda és inviable (massa gran) i no té sentit pel que fa a donar serveis a les urbanitzacions; cal apostar per equipaments més petits, de proximitat i que donin resposta a les necessitats dels veïns i veïnes de les urbanitzacions. Finalment, la idea de posar locals comercials a les urbanitzacions, que és la que es contempla en el POUM que es vol aprovar, pot derivar en activitats il·legals o impròpies que podrien ocasionar molèsties i empitjorar condicions de vida a la zona. Cal tenir especial cura amb aquesta proposta i estudiar-la amb detall per poder valorar a on i com és més adient implementar aquests serveis.

 

6. CONCLUSIÓ

També hi ha diverses qüestions que seria interessant debatre amb profunditat, però que amb 10 minuts d’intervenció no és possible. En tot cas, i per anar acabant, un parell de reflexions: La memòria d’ordenació diu que la proposta “reestructura la ciutat i que vol posar fi al model de ciutat dispersa”, però la realitat és que posar fi a aquest model de ciutat no és possible, doncs el model de ciutat compacta vs urbanitzacions el seguirem tenint, i de fet el POUM no fa cap proposta en aquest sentit, contràriament al que al·lega a la memòria. Ni tant sols aborda la problemàtica d’edificacions en sòl no urbanitzable (ex: Can Pi de la Serra o Can Carreras). Si s’aprova, aquest POUM tornarà a ser exemple en els àmbits acadèmics del que no s’ha de fer en matèria de planejament urbanístic, i en cap cas tanca el procés engegat ara fa més de 10 anys, sinó que, per una qüestió de drets adquirits, complica encara més una futura proposta de pla ambiciós i urbanísticament sostenible. Caldrà, doncs, tornar a començar amb encara més dificultats i limitacions de les que tenim avui en dia.

Finalment voldríem aclarir que l’AUP no qüestionem els tècnics de la casa per la feina feta, doncs ells han hagut de fer tot el que han pogut per arreglar el nyap que s’ha tirant endavant per una decisió política. 

I per acabar, demanem un esmena als punts 2 i 4 dels acords per tal de facilitar l’accés a la documentació per part de la ciutadania, vist que només es tindrà un mes a partir de la seva publicació al Butlletí:

SEGON.- Sotmetre el Text refós a informació pública pel termini de dos mesos mitjançant publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari «El Periódico», al Diari de Rubí i al web municipal.

QUART.- Manifestar que durant la fase d’informació pública el document del Text Refós es podrà consultar a la pàgina web de l’Ajuntament i presencialment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) en el seu horari normal d’atenció al públic.

Nota: l’equip de govern no va acceptar la modificació del punt 2. Del punt 4 només va acceptar que tota la documentació estigués a la web municipal, però no a la OAC (adjuntem el punt d’aprovació provisional del text refós del POUM que es va votar al ple i que es va aprovar amb els vots del PSC, els 3 regidors no adscrits, el PDeCat, PP i C’s).

Etiquetat a: