El camí per construir una nova realitat política resulta més llarg i tortuós del que alguns agents volíem creure o veure. Un camí llarg i no absent de perills, un camí que ens condueix a contradiccions. Però també un camí que en el seu recorregut intricat ens permet confeccionar i madurar la realitat que configurem a cada passa. Davant de l’embat d’assumir la constitució d’un nou subjecte polític sobirà ens apareixen qüestions no menors, una d’elles és la necessitat de configurar una nova identitat nacional Catalana.

La legitimitat i la viabilitat de la futura república s’ha de fonamentar en un suport ampli, la necessitat de sumar i aglutinar és el principal atractiu d’aquesta empresa, la necessitat esdevé virtut. La nova República permet variar la correlació de forces d’allò que podem anomenar antic regim, un petit món que delimita de manera informal i formal la pertinença, oligarquies que estableixen una teranyina d’interaccions per tal de conservar i ampliar la seva influència envers el conjunt de la població. La necessitat de suport ampli debilita l’estructura i possibilita la seva minimització o desaparició.

Tenim una oportunitat per configurar una identitat no basada en la pertinença per dret, sinó per convicció. Tenim l’oportunitat de configurar una identificació no en símbols i territoris, sinó en valors. Valors que són inherents al republicanisme: Igualtat, llibertat i fraternitat. Conceptes que a la practica han de guiar les accions polítiques. Materialitzar-se en un estat que posi el ciutadà al centre de l’acció política, un estat que garanteixi l’accés universal a educació i sanitat de qualitat. Un estat que tingui un compromís moral efectiu envers aquelles persones que fugen de conflictes bèl·lics. Un estat que prioritzi la dignitat al rendiment econòmic de les elits benestants.

Conceptes ampliables amb l’assumpció del feminisme com a valor fundacional. Un feminisme que aporti una mirada configurativa per  tal  de vetllar perquè les futures estructures socials no neixin coartant i dificultant l’accés al cinquanta per cent de la nostra població. Un feminisme com a nova mirada per tal de configurar espais de socialització i relació justos.

La nova Republicà catalana només podrà consolidar-se com a realitat política si s’ofereix al món com una identitat aglutinadora, com un espai en construcció permanent que esdevingui alternativa a l’estructura monolítica de l’estat-nació europeu. Alternativa a la identitat nacional com a dret de naixement contrarestat amb un model adhesió voluntària i universal a valors i idees. Construint una identitat nacional que no només ens permet eixamplar la base i el suport al projecte polític, sinó que ens impermeabilitza de la disfunció que provoca el nacionalisme identitari en forma de feixisme i suprematisme.

És important, també no cedir a la temptació de conformar el ser català a una contraposició de la identitat espanyola: soc català perquè no soc espanyol. No podem assumir aquesta posició per pobre, però sobretot per irreal. La República a la qual aspirem procedeix social i culturalment de trets propis de la cultura espanyola, trets i característiques a què no podem, ni hauríem, d’estar disposats a renunciar perquè ens enriqueixen i ens aporten. Trets que configuraran de manera determinant el que som i el que serem.

En aquest aspecte el castellà és un actiu importantíssim, no només en clau d’accés a un món globalitzat on és la tercera llengua emprada, sinó també en el fet que esdevé porta d’accés cultural a un món d’una tradició cultural immensa. El bilingüisme com actiu a mantenir i protegir, una república que vetlli per la difusió i manteniment de la llengua materna de milions de catalans.

Cal configurar un subjecte polític català atractiu per al món, però sobretot prou gran per encabir-hi tots els seus ciutadans, un marc mental que no repeteixi l’error d’una Espanya que no ha encabit cap identitat que no fos la castellana.

Construir una Catalunya des de totes per a totes que no sigui final, sinó principi, una Catalunya que esdevingui oportunitat. Una pàtria que ens interpel·li des de la construcció col·lectiva. Una República Catalana refugi per a totes.