El resum d’aquests primers dos anys de mandat en clau pressupostària és la incapacitat de l’equip de govern per complir els acords signats l’any 2016, que van permetre l’aprovació del pressupost amb 20 de 25 regidors, i la falta de concreció d’un projecte de ciutat clar reflectit en els pressupostos del 2017. Sobre l’incompliment dels acords, 14 de les 17 propostes acordades amb l’AUP estan sense començar i sense data.

Pressupostos 2017: arribem a febrer amb una proposta pitjor a la de l’any passat, sense concreció de pla d’inversions i sense negociacions prèvies, com a mínim amb l’AUP. En canvi, fruit d’aquest nou escenari de majories des de novembre passat, format per PSC, C’s, PP i el trànsfuga, sí que es negocia amb els partits de dretes temes tant significatius com retallades en les aportacions al consorci de la llengua o a entitats de cooperació, o fins i tot la desaparició de la regidoria d’identitat sense especificar el destí d’aquest servei. Creixen les externalitzacions tot i que hi ha un acord de ple en sentit contrari, no es reforça ni s’augmenta la formació de la plantilla municipal, no es donen solucions a temes urgents com l’espai públic, la mobilitat, residus, etc. Paral·lelament, també acorden una reforma inacceptable del Reglament orgànic municipal (ROM) on preval la restricció a la llibertat d’expressió, a la participació i al debat crític, tant en l’àmbit institucional com en el ciutadà.

L’AUP no pot ser còmplice d’una farsa i una mentida embolicada de boniques fotografies buides de contingut. Si l’equip de govern del PSC no ha sigut capaç en dos anys d’explicar quin és el seu projecte per a la ciutat, els actuals companys de viatge no estan en condicions d’aportar molta cosa més. Desgraciadament, la vella política preval i la ciutat va a pitjor.