La nostra ciutat té una tradició cultural consolidada. Rubí té una àmplia xarxa d’entitats culturals d’arrel tradicional i una mostra de folklore extensa, en la majoria de casos amb un nivell de qualitat més que notable. Les entitats culturals troben en major o menor mesura un suport tècnic i econòmic del consistori; suport imprescindible per poder desenvolupar la seva activitat, que es realitza des del treball voluntari i altruista. 

En analitzar aquest imprescindible suport trobem casuístiques molt diverses, entitats amb més sort i entitats amb menys. L’administració de recursos tan limitats com els assignats a una activitat tan subjectiva com la cultural pot convidar a establir pautes arbitràries. Fóra desitjable establir criteris el màxim objectivables i mesurables, tot atenent a la particularitat de l’activitat, a fi de no generar disfuncions indesitjables en l’assignació de recursos públics. Cal escapar del sistema de gratificació finalista i garantir la consolidació de l’oferta cultural existent.

Consolidar allò que ja tenim però sense obviar el que està arribant. Rubí és una ciutat en moviment i que històricament ha generat activitat cultural. Tenim pintors, escultors, músics, actors, directors i escriptors. Un patrimoni cultural que la ciutat no sempre ha sabut posar en valor ni acompanyar. Cal, en aquest sentit, que l’administració local assumeixi un paper actiu en la promoció i difusió de l’activitat cultural de la ciutat, apostant per la creació d’espais de creació cultural i artística. Sembla estrany que una ciutat de 75.000 habitants no disposi d’espais públics habilitats per a l’assaig de grups musicals o una programació d’art local estable, mes enllà de les puntuals mostres que exposa el celler municipal.

Caldria dignificar i consolidar un espai amb tantes possibilitats com és La Sala. El nostre teatre municipal ara mateix es un espai en certa manera infrautilitzat, cal permeabilitzar el recurs a la ciutadania, facilitar encara més la seva utilització com a eina de creació i expressió cultural, obrir i fomentar les arts escèniques entre els més joves, facilitant l’ús a través d’una bona coordinació de serveis i una comunicació efectiva. És imprescindible també dotar l’espai d’una pàgina web pròpia: és difícilment comprensible que l’equipament de referència cultural de la ciutat no compti amb un espai digital propi. Un espai on, a banda de poder realitzar un seguiment i difusió de la programació, es pugui, de manera centralitzada, reservar i adquirir les localitats dels espectacles.

Cal apostar per la cultura com a forma d’integració i desenvolupament social, aprofitant dos institucions consolidades a la ciutat com són l’Escola de Música Pere Burés i l’Escola d’Art EDRA. Cal redefinir part de la seva activitat per permeabilitzar i poder arribar de manera descentralitzada a un major nombre d’habitants, acostar la creació cultural als barris i a les escoles, democratitzar l’art, sense defugir l’excel·lència però aspirant a l’empoderament artístic, tant professional com amateur.

Aquest equip de govern ha portat a terme experiències interessants. En aquest sentit, l’Infest, el PEACKOCK o el Festival de La Nuu ens són bons exemples i haurien de constituir referència en la promoció cultural. Aquestes activitats han estat finestres a expressions artístiques obertes a la ciutadania, amb un component d’interpel·lació a la ciutadania. Finestres a través de les que joves creadors poden exposar i mostrar el seu art, i que han estat catalitzadores per a futurs artistes. És aquesta una aposta que creiem i desitgem que sigui replicada i consolidada en el futur.

En l’aspecte de la promoció, creiem que una ciutat com la nostra hauria de poder consolidar una programació al llarg de l’any, i no concentrar el volum d’oferta cultural en el marc de la Festa Major. El Rubí Random Festival hauria de poder tenir prou entitat per sí mateix com per a poder ser programat de manera independent. Aquest Festival, juntament amb el suport municipal, hauria d’ajudar a consolidar una oferta musical atractiva a la ciutat al llarg de l’any.

Cal suport i intervenció municipal que hauria de centrar esforços en corregir un dèficit històric de la ciutat: la manca d’un espai consolidat i específic per realitzar projeccions cinematogràfiques. Una ciutat de 75.000 habitants hauria de tenir un cinema, ja sigui per iniciativa comercial privada o amb suport municipal i continguts allunyats del circuit comercial standard. N’és un exemple el Cinema Catalunya de Terrassa.

Fóra bo comptar amb una planificació global, un pla mestre d’una institució que, amb un pressupost de 75 milions d’euros dedica un percentatge baix a la promoció cultural, en torn al 3%, i que es troba per sota d’altres poblacions de característiques similars: Manresa, Granollers o Igualada destinen entre el 5% i 6%. Calen recursos però sobretot planificació que permeti optimitzar-los, fixar línies mestres per fugir de l’espetec descontextualitzat que no permet la consolidació d’una escena cultural forta i arrelada. Un pla que garanteixi a la ciutadania una oferta d’oci cultural variada i de qualitat. Fugir de la improvisació i de la política de cartró pedra, la que edifica grandiloqüents decorats sense res al darrere.

Article opinió (Aitor Sánchez): Generar cultura, generar ciutat