Fa pocs dies Rubí tornava a ser notícia per ser un dels municipis amb pitjor taxa de recollida selectiva de residus (28.5%) (veure notícia). Un valor 11 punts per sota de la mitjana catalana. Els mitjans locals també ens informaven que la Unió Europea demana que per al 2020 aquesta taxa sigui del 60%. D’altra banda, per aquest 2017 l’Ajuntament preveu ingressar 45.000€ menys en concepte de retorn del cànon per recollida selectiva, i pagar 472.350€ més en concepte de tractament de treballs de tractament i abocadors de residus. Això vol dir que l’Ajuntament preveu que anirem a pitjor en recollida selectiva, i que per tant ingressarem menys diners per no fer-la bé i en pagarem més per fer-la malament.

No cal fer massa números per saber que tenim un problema i que cal posar-hi solució. Tenim un problema ambiental, ja que com més residus sense reciclar, més necessitat d’abocadors (a Rubí això ens hauria de preocupar), i tenim un problema econòmic, ja que si no millorem la recollida selectiva cada any pagarem més per la brossa, ja sigui a través de la taxa de recollida de residus o a través d’altres impostos, com l’IBI.

Fem més números: un 70% dels residus són reciclables (36% matèria orgànica, 18% paper i cartró,  12% envasos i 7% vidre). La fracció de matèria orgànica, a més de ser la que generem amb major quantitat, és la que més problemes genera en els abocadors (olors, generació de gas metà, etc). Tots aquests problemes ens els podríem estalviar si es recollís la fracció orgànica correctament i la destinéssim a fer compost.

D’altra banda, actualment a Rubí tenim un sistema que es basa en contenidors, la majoria de superfície. Aquest sistema ha demostrat no ser efectiu per aconseguir una millora de la recollida selectiva, i a més comporta problemes com ocupació de l’espai públic i males olors. Per altra banda, hi ha el sistema porta a porta que s’ha demostrat ser més efectiu i que elimina tota una sèrie de problemàtiques, especialment en zones de baixa densitat poblacional. En global, els costos finals són menors per l’administració local, i per tant per a tota la ciutadania; si bé és cert que el cost de la recollida és igual o una mica superior (fins a 20%) a una recollida selectiva amb contenidors, el cost del reciclatge tendeix a ser menor i els ingressos majors (sistemes integrats de gestió, venda de materials i retorn del cànon). A més, els sistemes complementaris de recollida selectiva (fracció vegetal, voluminosos, especials, etc.) tendeixen a funcionar millor.

Per fi l’Ajuntament ha començat a redactar un pla que l’AUP fa temps que demana, el Pla Local de Residus Municipals 2017-2022, que és un document que pretén traçar el full de ruta per planificar les estratègies de prevenció, reutilització i gestió de residus. El pla haurà de ser valent, amb mesures contundents i efectives, però sobretot haurà d’implicar la corresponsabilitat de la ciutadania així com del propi Ajuntament; si bé és cert que hi ha manca de civisme també és cert que hi ha desídia per part de l’administració local, que no ha fet cap campanya potent en prevenció de residus des de fa anys, i tampoc ha posat les eines suficients i necessàries perquè la ciutadania pugui actuar en conseqüència. Per tant, cal un esforç de tots i totes, i no s’hi val a excusar-se com administració amb que la gent és incívica; com a responsables de la ciutat, també hem d’educar i donar eines.

Fa més d’un any, l’AUP vam proposar tota una sèrie de mesures per assolir l’objectiu marcat per la Unió Europea (veure entrada): recuperar la planta de triatge d’envasos (tancada des del 2010); la implementació d’un sistema de retorn d’envasos; increment d’àrees de contenidors de totes les fraccions; la implementació gradual del sistema porta a porta en zones de baixa densitat poblacional; recuperar la “Comissió Residu Mínim”; potenciar la recollida selectiva de l’oli de cuina usat; crear una segona deixalleria i utilitzar-les per potenciar la reutilització de mobles i estris vells; millorar la recollida de restes vegetals (poda); fomentar l’ús de bosses reutilitzables als comerços de la ciutat (i reducció de plàstics); fer i aplicar un protocol de festes sostenibles; revisar la taxa de residus per premiar a qui fa bé la recollida selectiva; fer campanyes informatives cada any en habitatges i equipaments públics.

Les propostes ja s’han fet i l’equip de govern les coneix. Ara és feina seva incorporar-les en el pla i dur-les a terme si realment vol evitar que d’aquí a pocs anys els residus se’ns mengin (el territori i el pressupost municipal!)

Opinió: “Que els residus no se’ns mengin” (Mireia Gascon)