cynb_w7xcaahosi

L’Alternativa d’Unitat Popular ha valorat en roda de premsa els fets del Ple del passat 24 de novembre, en què el Govern socialista va incorporar un nou membre al seu equip, el regidor Sergi Garcia, procedent del Grup Municipal de CDC. L’AUP té molt clar que es tracta d’un cas de transfuguisme, per molt que el PSC afirmi el contrari, i considera que és legal, però «èticament fastigós» el moviment efectuat per l’alcaldessa per tal de conservar l’alcaldia. Amb això, doncs, el Govern «ha perdut tota la legitimitat per continuar governant», tal com ha afirmat el portaveu Jordi Muntan.

Per entendre aquests fets, Mireia Gascon ha explicat tot el que ha anat passant des de pràcticament el passat desembre, quan les diverses forces d’esquerres van negociar els Pressupostos de 2016 amb el Govern i van donar-los un vot favorable com a mostra de confiança en l’equip d’Ana Maria Martínez. Tan sols uns mesos després, a l’abril, el PSC demana una reunió amb l’AUP per tal de buscar un acord de Govern, ja que unes setmanes abans, els de l’esquerra independentista havien mostrat uns primers símptomes de malestar amb l’execució dels acords per part dels socialistes, especialment a l’àrea de Territori. Aquestes reunions no van arribar a bon port per la negativa del PSC a eliminar els càrrecs de confiança, acabar amb l’endollisme d’amics i militants, i treballar conjuntament per projectes segons els perfils, competències i coneixements de cadascun dels regidors.

És així com la relació entre l’AUP i el PSC es refreda i, al mes de juliol, l’AUP publica un article denunciant els «endollismes» («Després dels focs artificials»), es presenta una moció conjunta amb ERC, ICV, el PDECat i VR per denunciar la nefasta gestió de Ràdio Rubí per part de la regidora Maria Mas – que també havia estat blanc de les crítiques dels independents per la gestió de l’àrea de Territori. Al juny ja s’havia forçat, amb els mateixos actors, l’aprovació d’una moció per demanar un Observatori de Contractació pública. Cal tenir en compte que al maig l’alcaldessa ja havia vetat una moció de l’AUP sobre la Festa Major. Tots aquests fets, sumats a les protestes de les treballadores municipals, entre elles les de Ràdio Rubí; provoquen una gran tensió dins del PSC, i el Govern es comença a situar en una posició de debilitat per la mala gestió en diversos temes centrals de la ciutat.

Arribat el mes de setembre, l’Alcaldessa incompleix el compromís de dur a terme el Ple sobre l’Estat de la Ciutat, un acord assolit en un dels primers plens d’aquest mandat, que s’havia d’haver celebrat al mes de juny i que, per acord de tots els grups, es va decidir aplaçar a després de l’estiu. Pràcticament tota l’oposició – excepte Ciutadans – mostra el seu descontent davant d’aquest fet, i el mes d’octubre s’inicia un cicle de reunions per tal de forçar a la celebració d’aquest Ple. Aquí, la situació del Govern del PSC ja és clarament de debilitat, i la preocupació per la seva incapacitat de gestió és compartida per tots els grups – excepte Ciutadans, que mai qüestiona l’acció de Govern.

És a partir d’aquestes reunions en què 15 dels 25 regidors al Ple expliciten la voluntat de votar que no als Pressupostos de 2017, per l’incompliment dels acords assolits en els Pressupostos de 2016. La possibilitat de la moció de censura es menciona, sense passar del simple comentari, per tenir capacitat de presentar una alternativa en cas que el Govern no es veiés capaç d’aprovar els Pressupostos de 2017 o començar a executar acords pendents del 2016. En cap cas és una proposta en ferm, ni tan sols una possibilitat factible: es tracta d’una idea que sorgeix i que diversos grups tenen present en funció del què deparin les circumstàncies futures.

Entrats al mes de novembre, diversos grups de l’oposició comencen a mantenir unes reunions conjuntes per tal de parlar de projectes de ciutat, el més important d’ells, el POUM; però també sobre el Pla Director de Rubí Brilla o l’estabilitat de la plantilla municipal. Torna a sorgir, de nou, la idea de la moció de censura per tal de bastir una alternativa al Govern actual que fos capaç d’impulsar tots aquests projectes essencials per a la ciutat. El PSC s’assabenta d’aquests moviments, i a la desesperada i veient-se acorralat en el darrer Ple, negocia en les últimes hores amb Sergi Garcia per tal de comprar el seu vot i així desactivar la possibilitat de moció de censura. Segons les pròpies declaracions del regidor trànsfuga, les converses amb el PSC feia mesos que duraven.

Quan Ana Maria Martínez afirma que «no tenia constància que s’estava gestant una moció de censura» menteix de manera descarada. Era vox populi i, a més, fa un mes i escaig la pròpia Ana Maria Martínez va insinuar en una reunió amb l’AUP que potser no estàvem fent bé els números en cas de voler recórrer a la moció de censura. També menteix de manera flagrant quan diu que aquest moviment és per «enfortir el Govern» i que ha tingut converses amb totes les forces pel mateix motiu: la única voluntat de l’alcaldessa i el seu equip és «perpetuar el seu regne de taifes i de privilegis, i no tenen cap interès en dignificar la política, consensuar i impulsar projectes de ciutat», en paraules de la formació independentista.

Segons l’AUP, la prova de tot plegat són els diversos incompliments que han fet pel què fa als acords dels Pressupostos de 2016 i de les diverses mocions presentades al llarg de l’any. El més greu per a l’AUP, però, és que «justifiquin la compra d’un regidor per «enfortir el Govern»: la pràctica del transfuguisme no es justifica sota cap concepte». Els independents creuen que l’explicació és molt més senzilla: «Ana Maria Martínez ha preferit no haver de negociar, consensuar i posar el projecte de ciutat sobre la taula; ha preferit prioritzar la seva cadira i la dels seus amics i familiars inseparables».

Així doncs, l’AUP ha anunciat avui que ha trencat definitivament les relacions amb el PSC i que els seus esforços se centraran, a partir d’ara, en «fer-los fora de l’Ajuntament», ja que «han demostrat ser uns irresponsables i uns incompetents». Aitor Sànchez ha lamentat que «el PSC hagi perdut el respecte cap a la seva militància. És un grup de persones que ha practicat una política de «patadón p’alante» i s’ha atrinxerat per conservar una cadira». Aquest gest d’Ana Maria Martínez demostra, a més, que tota la seva gestió «es basa en la improvisació, i així tenen la ciutat com la tenen».

El regidor independentista també ha alertat que «el govern està en mans de PP (Jonatan Cobo) i Ciutadans (José Abadías), tinguem-ho en compte», però l’AUP ha desmentit categòricament que el pacte de Govern alternatiu es basés en una qüestió nacional o identitària, tal com ha afirmat l’alcaldessa. «Els posicionaments dels cinc partits en la qüestió nacional són molt diferents, tothom ho sap. A més és curiós que l’alcaldessa s’inventi aquest argument quan la primera cosa que han aprovat és celebara un acte oficial pel dia de la Constitució», ha explicat Mireia Gascon.

Finalment, l’AUP creu que el que ha passat ha de fer reflexionar a tothom, inclosa la seva pròpia organització, i que caldrà que la ciutadania reaccioni si no es vol deixar perdre una legislatura més en mans d’una desastrosa gestió del Govern socialista. «Els polítics podem intentar fer moltes coses des d’allà dins però és imprescindible tenir el suport de la ciutadania i el carrer», sentencia Mireia Gascon.