Al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’erradicació de la violència contra les dones, l’Ajuntament de Rubí dedica uns dies a realitzar diverses activitats de conscienciació sobre aquesta xacra. És una acció que des de l’AUP considerem positiva, ja que és imprescindible no defallir en la lluita contra el patriarcat per tots els mitjans.

Tot i això, ens va sobtar llegir, en la nota de premsa que va difondre el propi Ajuntament, les declaracions de la regidora Maria Mas en què afirmava que “a l’Estat espanyol han mort 35 dones aquest 2016, cinc d’elles a Catalunya”. Aquestes dades, tot i que són dades oficials, no són, però del tot correctes.

Si bé les xifres oficials diuen que 35 dones (a dia 2 de novembre, que és el dia en què es va publicar aquesta nota de premsa) han mort assassinades per allò que es coneix com “violència de gènere”, el total de dones, noies i nenes assassinades per raó del seu gènere són gairebé el triple: a l’Estat espanyol, el portal Feminicidio.net comptabilitzava, a dia 18 de novemre (dia en què estem escrivint aquest article), un total de 92 feminicidis. Per què aquesta diferència? Bé: les dades oficials només consideren les dones que han estat assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles. Totes les dones assassinades per homes que no ho hagin estat a mans de la seva parella o ex-parella no només “no compten” com a víctimes, sinó que no gaudeixen de la cobertura o les mesures de protecció legal que haurien de tenir.

La invisibilització d’aquestes víctimes fa que imperi la confusió entorn el concepte de la violència contra les dones, i per tant dificulta la identificació de l’objectiu de lluita, que és acabar amb el sistema patriarcal que oprimeix les dones en el seu conjunt pel fet de ser dones.

Per posar només uns exemples, i sempre segons les dades del portal Feminicidio.net, que treballa per documentar tots els assassinats de dones a mans d’homes, haurien de ser comptabilitzades com a víctimes de la violència masclista totes aquelles dones assassinades pel fet de ser-ho, existeixi una relació sentimental entre ella i el seu agressor o no. Per centrar-ho en l’àmbit geogràfic dels Països Catalans, trobem que hi ha víctimes de la violència de gènere que no surten a les dades oficials: l’assassinada el primer dia de l’any a una residència geriàtrica d’Arenys de Mar a mans d’un treballador, que havia estat agredint-la sexualment a ella i altres dones de la mateixa residència (feminicidi no íntim); una dona assassinada al mes d’octubre a mans del seu nebot a Alacant (feminicidi familiar); o una dona que exercia la prostitució assassinada el mes d’agost a Salou: el seu cadàver es va trobar despullat i amb els braços lligats a l’esquena (feminicidi per prostitució). L’Alicia, una nena de 17 mesos que va ser assassinada per un conegut de la seva mare, després de ser descobert abusant sexualment d’ella, tampoc no és comptabilitzada com a víctima de la violència masclista (feminicidi infantil).

En definitiva, són moltíssimes les víctimes de la violència contra les dones, les noies i les nenes que queden invisibilitzades. Perquè el 25 de novembre és un dia l’any en què multipliquem els esforços a recordar-nos de les dones assassinades, però és important que no només centrem l’atenció en aquelles que han estat assassinades a mans dels seus companys sentimentals i no ens ens oblidem de la infnitat de casos en què el resultat és igualment la mort però el causant és un home que té algun altre tipus de connexió amb la víctima.

I massa sovint oblidem que la violència masclista no és tan sols “una dona assassinada” sinó que es produeix al nostre voltant de tal manera que nosaltres mateixes l’assumim, interioritzem i reproduïm.

Creiem que un dels primers passos que hauria de fer una institució pública és considerar la violència masclista en totes les seves dimensions.

Comissió Antipatriarcal de l’AUP