Mireia ajuntamentEl terme “illa de calor” es refereix a l’efecte que les zones construïdes (entorn urbà) tenen sobre l’increment de la temperatura en comparació amb el seu entorn immediat no construït, que per simplificar-ho li en direm entorn natural. Es calcula que la temperatura mitjana de l’aire anual d’una ciutat d’un milió de persones o més pot ser entre 1-3°C més alta que el seu entorn natural, i que de nit la diferència pot ser encara més gran (12°C). Aquestes diferències de temperatura, però, varien en funció de les característiques de l’entorn urbà: presència d’espais oberts, rius, zones verdes, distribució de la indústria, densitat i altura dels edificis…però, per què ens hauria de preocupar l’efecte “illa de calor” a Rubí?

Hi ha diversos estudis que demostren que les “illes de calor” incrementen el risc de mortalitat i de malalties relacionades amb la calor (esgotament i rampes per calor i cops de calor), afectant especialment poblacions sensibles com els nens, les dones embarassades i la gent gran. A més, generen més demanda d’energia durant l’estiu (i quan engeguem l’aire condicionat, de retruc generem encara més calor al carrer), entre d’altres.

En vistes de que amb el canvi climàtic es preveu un continu increment mitjà de la temperatura, que amb el pacte de París es vol limitar a 1.5º (seria el desitjat), màxim 2ºC, de cara al 2100, caldrà començar a prendre mesures per pal·liar els efectes d’aquest increment que sembla imparable.

Quines mesures es poden prendre des d’un ajuntament per reduir aquest efecte? Jo avui em voldria centrar en una intervenció concreta, però evidentment n’hi ha moltes més i molt necessàries. L’objectiu de la intervenció és reduir l’espai ocupat pel vehicle privat, així com el nombre de vehicles en circulació, i ocupar aquest espai amb més verdor. Hi ha estudis que demostren que la vegetació en zones urbanes ajuda al refredament de la ciutat a través de l’evapotranspiració. Per tant, incrementar el verd urbà, seguint paràmetres de gestió sostenible tant des del punt de vista econòmic com ambiental – la Diputació de Barcelona té una guia interessant sobre el tema -, hauria de ser una prioritat per a qualsevol administració local (l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ja s’ha posat per objectiu incrementar el verd urbà 1m2/habitant en els pròxims anys). De retruc, milloraríem la qualitat de l’aire que respirem, que també té un impacte significatiu en la nostra salut, així com la qualitat de l’espai urbà, i recuperaríem els carrers per fer activitats que fomenten la cohesió social i l’activitat física (cal tenir en compte que la falta d’activitat física, definida com menys de 150 minuts a la setmana d’activitat física moderada en adults, és la quarta causa de mortalitat a nivell mundial, seguida del sobrepès i l’obesitat). És més, ja hi ha diversos estudis que demostren que el verd urbà ajuda a reduir el risc de mortalitat en zones urbanes, així com l’estrés i per tant contribueix a millorar la nostra salut mental.

Un exemple d’espai on a Rubí es podria incrementar el verd urbà és el carrer de Cal Gerrer: amb les obres actuals s’elimina només una línia d’aparcament, però no és suficient per permetre la col·locació d’arbres en un carrer en el que, per la seva amplada i centralitat, seria interessant que l’Ajuntament considerés eliminar l’altra línia d’aparcaments i substituir els cotxes per arbres que facin més agradable el camí cap al mercat municipal. O bé l’Escardívol: amb una bona planificació aquest espai seria un parc urbà fantàstic. O el descampat de Sant Genís, actualment ocupat per motos de motocròs i quads i on es preveu construir-hi habitatges en el POUM encara en tràmit. Enlloc d’això, amb una mínima intervenció paisatgística, i mantenint flora autòctona de la zona, podríem tenir un espai fantàstic de transició entre la trama urbana i l’entorn natural pel gaudi de la ciutadania, i especialment una zona de pas segura pels veïns de Can Ximelis i Can Serrafossà que vulguin desplaçar-se a peu. Evidentment, el fet d’eliminar places de pàrquing en certes zones (Cal Gerrer o Escardívol) implica també buscar alternatives (millorar el servei i el preu de pàrquings soterrats com el del Mercat i els de les places 11 de Setembre i Allende, habilitar pàrquings dissuasoris a les entrades de la ciutat, millorar el transport públic, etc).

Totes aquestes qüestions, però, cal planificar-les (no només la creació dels espais, sinó també el seu manteniment), i és per això que els plans com el POUM, el pla de mobilitat o un pla de creació i manteniment de verd urbà són tant importants, perquè aquestes coses cal fer-les de manera organitzada, acordada i consensuada, i sobretot amb un projecte de ciutat al cap, cosa que ara mateix l’equip de govern no té.