*Article publicat a Ràdio Rubí en motiu de l’emissió d’Els Grups Municipals Opinen.

És tota una paradoxa que el primer ajuntament democràtic català (i segurament espanyol) que va donar suport amb un acord plenari a una emissora municipal, Ràdio Rubí, no hagi tingut mai una política de comunicació definida. Des del 1979 i fins ara, els diversos equips de govern, primer del PSUC i d’ICV i després encapçalats pel PSC, no han debatut ni definit mai ni els objectius ni els recursos dels mitjans públics locals, sigui la ràdio (amb l’actualització digital de la web actual i la incidència en les xarxes socials) o sigui la revista La Ciutat. I aquesta indefinició es manté en l’inici d’aquest mandat, malgrat que amb la desaparició de l’Institut Municipal de Comunicació (IMCO) el juliol del 2013 semblava que Rubí tornaria a ser una ciutat pionera, ara amb l’aplicació de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya a mitjans públics locals.

Històricament, Radio Rubí va ser gestionada fins al 1996 amb un Patronat municipal (organisme sense personalitat jurídica pròpia, però que podia facilitar la participació d’entitats al costat de l’Ajuntament), per passar el gener del 1997 a l’IMCO, organisme que sí que permetia més autonomia per tenir personalitat jurídica al marge del consistori, tot i formar-ne part. Però ni amb el patronat ni amb l’institut no es van definir els objectius i els criteris de funcionament dels mitjans municipals. Per exemple, la direcció de la ràdio o la gerència de l’IMCO es va exercir per part de càrrecs de confiança, foren explícits o no; però també se n’hi van encarregar càrrecs electes (curiosament, tots dos de CiU) en temps dels pactes tripartits entre ICV, ERC i CiU. Tot i això, el pluralisme exercit pels professionals dels mitjans només es va veure tocat puntualment.

El PSC va tenir clar col·locar al davant de l’IMCO un càrrec de confiança, però el mandat anterior, davant dels dubtes (i paranoies) que generava l’aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local del Govern Rajoy, es va decidir eliminar l’IMCO i, amb el suggeriment del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), crear una organització especial descentralitzava (OED) com a forma de gestió directa dels mitjans audiovisuals municipals. Tot i no tenir personalitat jurídica pròpia, es va crear l’OED Rubí, Serveis de Comunicació Audiovisual, es va aprovar el seu reglament i també es va començar a aplicar, com hem dit, la llei de l’audiovisual, amb la conformació d’un consell assessor i consultiu (amb persones vinculades amb la comunicació, proposades pels grups municipals i per entitats culturals o de caire econòmic de la ciutat), que fins i tot va emetre l’informe d’idoneïtat preceptiu de la persona que havia d’assumir la direcció de l’OED amb dos terços de vots favorables del Ple municipal.

Possiblement per la proximitat de les eleccions municipals, però també per problemes en la definició laboral del lloc de direcció, es va aturar el procés, i així segueix molts mesos després de la configuració del nou equip de govern. A un equip de govern conformat per 6 electes se li acumula la feina, sens dubte, però és que ni tan sols s’ha convocat el consell assessor i consultiu, ni que sigui per afegir-hi les persones que proposin els grups municipals que no hi eren el mandat anterior. D’altra banda, durant molts anys de govern socialista s’han anat traspassant bastants professionals de l’IMCO o de l’OED cap a l’àrea de comunicació institucional de l’Ajuntament, sempre depenent de l’Alcaldia, que de fet s’ha fet càrrec de la revista La Ciutat des de fa anys.

Això fa sospitar que es prefereix la propaganda institucional a la informació plural, el control de la informació per part del gabinet de premsa i no pas el contrast informatiu dels mitjans públics. I que això ho pugui fer un govern pretesament d’esquerres diu molt de la degeneració del concepte de servei públic d’informació local. No es tracta de monopolitzar la informació sinó de definir, tenint en compte també la funció i la incidència dels mitjans privats, quines polítiques informatives institucionals i no partidistes (i això és bàsic!) s’han de potenciar. Per això, el contracte programa que la direcció i els professionals de la ràdio han de proposar, a partir de criteris precisament professionals i periodístics, hauria de ser la base del debat de tots els grups municipals per consensuar aquestes polítiques de comunicació (objectius i també recursos) realment institucionals i no pas únicament d’un equip de govern més minoritari que mai a Rubí.

Etiquetat a: