OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’AUP ha presentat un seguit d’al·legacions al pla de residus PRECAT20. Aquestes al·legacions són una mescla entre les al·legacions elaborades pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i les que presentarà la Plataforma Rubí Sense Abocadors. Aquestes al·legacions també es faran arribar a l’equip de Govern per al que les entregui abans de la data límit, que és el proper dilluns, 28 de desembre.

Des del nostre punt de vista, el PRECAT20 (que podeu consultar en aquest enllaç) es presenta amb un discurs de criteris i principis que apunten la necessitat d’un nou model de gestió dels residus, i que avanci en la prevenció i en l’aprofitament dels recursos. El discurs, però, com en els programes que precedeixen aquest Pla, queda buit d’instruments i concreció en els canvis necessaris de sistemes de recollida i de gestió, d’infraestructures ecoeficients i en els canvis normatius necessaris per aconseguir el canvi de rumb i de paradigma; de fet, el pressupost que es presentava a l’abril de 2014 varia respecte a l’actual, reduint-se la partida destinada a fomentar la prevenció i recuperació de material.

Per primera vegada en 14 anys, el 2014 la fracció resta augmenta un 1,7% la producció de residus, i la recollida selectiva neta (30%) s’estanca des de 2010. Per tant, es fa palès que en aquests moments, cal un canvi de paradigma en el model de producció, consum i gestió dels residus, i un canvi de marc normatiu català. Els resultats actuals ens reafirmen que cal invertir les tendències actuals del 30% de recuperació efectiva i el 70% de tractament finalista de cara al 2024. Des de l’AUP, constatem que l’actual model de gestió dels residus municipals ha tocat sostre, i que encara al voltant del 70% dels residus generats a Catalunya van a parar a abocadors o a cremar (en forns d’incineradores o en forma de CDR en cimenteres). La consideració dels residus com a recursos que fa el PRECAT20 apunta a la necessitat d’un nou model de gestió, però paradoxalment ens trobem que aquest nou programa bàsicament manté el mateix model de gestió dels residus municipals vigent fins ara. Creiem que el que caldria és una reorientació d’aquest model general, per tal de posar tot l’èmfasi en els camins de sortida de la situació d’estancament actual, i també promoure la prevenció i aprofitament dels residus com a recursos – especialment els orgànics.

En les al·legacions considerem sis àmbits sobre els quals el PRECAT20 s’hauria de recolzar de manera prioritària, entre d’altres la concreció dels objectius generals per derivar-ne compromisos polítics i posar èmfasi en la prevenció i no en el tractament de la resta. Creiem que el nou Pla hauria de fomentar la reducció de la fracció resta, augmentant els cànons per aquesta, de manera que als ajuntaments els surti a compte promoure la recollida de fracció orgànica i impulsar el sistema de retorn d’envasos.

Per una altra banda, considerem que cal tenir en compte la singularitat de cada àmbit, territori o regió, que tenen el seu model econòmic esepecífic i que ve motivat per aquesta singularitat. La diversitat de territoris i models socioeconòmics de cadascun comporta que en les polítiques de residus s’observin comportaments diferents que requereixen d’estratègies diferents; i per tant el reconeixement dels àmbits i objectius específics s’ha d’acompanyar de l’establiment d’uns indicadors i un procés d’avaluació permanent dels objectius fixats, cosa que permetria passar comptes a cada territori i modular els esforços i estratègies a seguir en cada cas, simplificant la governança i establint les prioritats i objectius adequats a cada realitat territorial.

Per tant, des de l’AUP proposem una zonificació d’acord amb l’establerta al Pla Territorial General de Catalunya i que en el PRECAT20 s’expliciti l’existència dels àmbits de planificació territorials del PTGC, formulant objectius específics per cadascun d’ells, amb indicadors dels objectius i un procés d’avaluació permanent.

Finalment, i seguint les al·legacions proposades per la Plataforma Rubí Sense Abocadors, demanem que sigui l’Administració qui determini al PINFRECAT20 l’emplaçament de futurs dipòsits controlats classe II, en base als criteris de generació de residus, i que en cap cas es deixi al sector privat aquesta planificació; i per una altra banda, la incorporació d’un apartat específic en matèria d’olors, que reculli les recomanacions de la guia de les plantes de compostatge, i que aquestes passin a tenir la consideració de determinacions d’obligat compliment.

Podeu consultar el document complet amb les al·legacions en aquest enllaç.

Etiquetat a: