Jordi Muntan (Rubí), Josep Maria Osuna (Ripollet), Mireia Sànchez (Barberà), Núria Gibert (Sant Cugat) i Joan Moyà (Castellar)

Jordi Muntan (Rubí), Josep Maria Osuna (Ripollet), Mireia Sànchez (Barberà), Núria Gibert (Sant Cugat) i Joan Moyà (Castellar)

Bon dia,

Des del grup de les Candidatures Alternatives del Vallès – Poble Actiu, ens agradaria començar aquest mandat al Consell Comarcal amb un petit relat. Sabem que a vegades costa, des d’altres posicions i tradicions polítiques, entendre “qui som”, “què volem” i sobretot, “per què ho fem com ho fem”. No patiu, no ens cansem ni ens cansarem mai d’explicar-ho i de mirar de ser el més intel·ligibles possible, també per a vosaltres.

Som les CAV, un conjunt de propostes polítiques sorgides de forma autònoma a diferents municipis, que a partir de l’any 2002 van decidir començar a coordinar esforços per a elaborar i oferir propostes alternatives al model territorial, polític, social, urbanístic i ecològic que s’imposava a la nostra comarca. Aquell primer any no va ser possible presentar-nos juntes, ens calia temps, aquest temps que sempre manca a la política institucional i que no ens cansarem de reclamar com a propi del que hauria de ser el funcionament democràtic. El 2 de novembre del 2006, després d’un temps de coneixença i de reconeixement mutu, es va organitzar una assemblea per preparar una trobada fundacional que se celebraria el 24 de febrer del 2007 a Cerdanyola. Allà van néixer les CAV. L’Alternativa ciutadana de Rubí, l’Alternativa d’Esquerres per Badia, L’Altraveu per Castellar, el COP-Compromís per Ripollet, l’Entesa per Sabadell i Participació Activa i Social de Cerdanyola van convocar la trobada a la qual es van afegir la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa i la nova candidatura alternativa de Barberà (Esquerra Alternativa per Barberà). En aquelles primeres eleccions vam obtenir 12 regidors i regidores a quatre municipis del Vallès i un representant al Consell comarcal.

Aquells inicis, caricaturitzats i titllats d’anècdota per moltes, són la base sòlida del que avui conforma la realitat de les candidatures alternatives al Vallès Occidental; el pas de les 16 regidores l’any 2011, a les 45 que avui són portaveus de les seves assemblees als diferents ajuntaments del Vallès és un èxit inimaginable per una proposta amb tants pocs recursos com la nostra. Avui sumem més de 41.600 vots, hem guanyat les alcaldies i participem del govern de ciutats tan importants com Sabadell, Ripollet, Cerdanyola o Barberà i hem obtingut representació, per primera vegada, a set municipis que fins avui no havien tingut mai un regidor o regidora de les CAV, cosa que ens ha permès, no només assolir representació a la diputació de Barcelona, si no entrar amb força, passant de un a cinc portaveus, al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

No ens sap greu comunicar-vos que les candidatures de caràcter rupturista, anticapitalista i feminista, aquí i arreu dels Països Catalans, no som una anècdota, les cinc conselleres comarcals que som aquí són fruit d’aquella il·lusió utòpica dels inicis de les CAV, però sobretot són fruit de la feina del dia a dia al carrer, construint projecte plegades, sense populismes i sense personalismes, entenent que la democràcia, lluny d’assemblar-se a aquest espai fosc que avui constituïm, és a la llum dels nostres carrers, de les nostres places i del nostre entorn, és un moviment que volem fer entre tots i totes.

No ens enlluerna la nova política o la promesa fugissera de noves maneres de fer-la, perquè som hereus d’una política que ve de lluny i ens en sentim orgulloses: la de l’autonomia obrera, la de l’autorganització als centres de treball, la del moviment ecologista i independentista, la del feminisme. La política radical, la que ve i va a l’arrel. Res d’això és nou i en canvi més necessari que mai, des del municipalisme alternatiu agafem aquest testimoni amb ganes i amb ganes treballarem per situar la política en l’àmbit de la reflexió i el foc lents, lluny dels lemes, les campanyes mediàtiques i els eufemismes que volen usurpar el llegat de l’esquerra.

En aquesta línia i ja en l’anterior legislatura hem sigut i som crítics amb el propi sistema d’elecció de representants al Consell Comarcal,així com d’altres institucions, el qual entenem que no ajuda a aproximar a la població a aquest ens.

Des de les CAVS, defensem que sigui un sufragi universal el que composi el propi Consell i no l’actual delegació ponderada, que no fa més que crear duplicitats de càrrec, la duplicitat, com hem manifestat en nombroses ocasions, minva la qualitat democràtica.

Però aquesta no és l’única mancança del Consell o almenys no la més determinant, tot i que significativa. El problema que toca de mort la legitimitat i la utilitat del Consell Comarcal, és la poca capacitat d’intervenció política al territori, les poques competències i la poca voluntat política dels partits sistèmics de no sotmetre’s a aquesta lògica de corretja de transmissió de les polítiques de retallades de la Generalitat de Catalunya.

Seguirem oposant-nos a les retallades dels serveis gestionats pel Consell i reivindicarem més competències pel mateix alhora que discutirem la despesa que suposa l’estructura política del Consell Comarcal, sense oblidar el combat implacable contra la opacitat i en casos impunitat que ha imperat en aquest Consell, que en la anterior legislatura s’ha conegut més pel cas Mercuri que per les accions que ha fet al Vallès Occidental.

També volem saludar i dir-los que comptem amb ells com volem que contin amb nosaltres, tots els treballadors i treballadores del Consell

El compromís primer i únic que tenim les Candidatures Alternatives del Vallès és amb els interessos de les classes populars de la nostra comarca. Aquests, els defensarem a tots els estaments existents, ni que siguin de dubtosa eficàcia o que estiguin buidats de contingut políitic i de competències, com el malaurat cas del Consell Comarcal.

La nostra acció passarà per reivindicar que les estructures de governança han de ser com més properes a la ciutadania possible. Arrelades al territori, per a acostar-nos a la màxima de l’autogovern. Han de tenir competències perquè qui millor que el pot conèixer millor el territori, que aquells que hi viuen.

Serem implacables amb la denúncia a la opacitat i prioritzarem els serveis als vallesans.

Seguirem de prop les formacions que han estat esquitxades amb finançament, sobresous i dietes, implacables amb l’estil Bustos i el malnom que li ha fet a la nostra comarca i a aquest Consell en conseqüència.

Avui les CAV, entrem amb força amb la nostra proposta i amb l’aval de la feina feta, per a fer dels nostres pobles, ciutats… de la nostra comarca i país, una terra socialment justa i lliure.